Tornem amb notícies des de KKL, aquesta vegada
sense la Maria Madame que ja ha marxat direcció Nova Delhi. Això sí, hem
aprofitat al màxim els seus últims dies aquí al poble. Abans que la Maria
marxés, vam cuinar menjar típic català als nens del Centre perquè poguessin
provar les delícies del menjar mediterrani que tant trobem a faltar i, tot i
que els hi va agradar, només repetien "thank you but I prefer indian
food". Està clar que el picant els agrada més que la truita de patates. El
pastís sí que és internacional i agrada tothom, i com que va ser l'aniversari
de dues de les nenes del Centre; per celebrar-ho els hi vam fer bufar espelmes
i vam gaudir d'un super pastís "full chocolate" que estava boníssim.
A més, vam poder veure en directe com el feien els experts pastissers de KKL.
A l’obra la feina avança a bon ritme indi. Hem
acabat el muret de l'entrada i estem treballant en les juntes del mur de pedra
de la façana. Sort que tenim bons professors com en Narayna que ens ajuden a
aconseguir un bon resultat!
Els lavabos segueixen avançant i aviat estaran
llestos. Hem instal·lat les piques que vam comprar a Banganapalle i ja han
començat a posar les rajoles. Aviat us ensenyarem fotos dels lavabos
completament acabats!
Finalment, ja tenim aquí tota la fusta per les
finestres i els fusters s'han instal·lat a Haribala a treballar sense parar per
tenir-les llestes el més aviat possible.
D’altra banda s'han fet els reblerts de planta
baixa i el següent pas ja serà col·locar els paviments que hem anat a buscar fa
poc i que finalment hem portat a la obra, després d'uns quants mals de cap. Les
pedres del paviment interior vénen de Bethamcherla, on es troba la principal
cantera de la zona i on vam passar un dia visitant tots i cada un dels negocis
del poble per trobar la més adequada. El paviment exterior ve directe de KKL
town.
El dia de festa vam aprofitar per visitar les
coves de Belum, conegudes per ser les segones més grans del món. Ens van
acompanyar dos dels treballadors i vam poder admirar encara més pedres i roques
de la Índia.
La Maria també es va poder acomiadar de tots els
treballadors amb un deliciós dinar indi a casa el Nana i cuinat per la Mami.
Ens van convidar a menjar un excepcional ‘chicken’ amb rotis i el millor postre
que hem provat fins ara, els penys de Banganapalle.
La Maria ens envia molts records per a tots des
de Nova Delhi i ja comença a trobar a faltar els menjars de la Sushila i els
nens d'Haribala.
Una forta abraçada i fins aviat,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada