PROGRAMA AWASUKA: amb els fonaments en marxa, esperem aconseguir una excavadora per a agilitzar les obres!

Namasté!

Después de extender el visado y satisfechos de comer todo lo que pudimos y más, emprendimos el viaje de vuelta a Bhimphedi, con la mala suerte de acabar parados 2 veces debido a las obras de reconstrucción de la carretera. Además, tuvimos que ayudar al conductor de un 4x4 que había metido las 2 ruedas en la zanja que desagua la carretera. El viaje nos llevó 5 horas.

Al día siguiente nos sorprendió Maddev de buena mañana, personalidad importante en Bhimphedi, para informarse del proyecto y ofrecernos su ayuda. Nos dijo que venía una excavadora al pueblo para ampliar un camino y que quizá podíamos solicitar su ayuda.

Por lo que hemos podido averiguar, la gente de Bhimphedi tuvo que hacer mucho papeleo con el gobierno para poder obtener un permiso de 4 días. Cuatro días que quieren aprovechar al máximo y que al parecer, no les dará para acabar la ampliación. Toda esta semana hemos hablado con la mitad del pueblo para intentar contratar la excavadora. Algunos, como Krishna (director de Balmandir), Manoj Pradhan, Ram (secretario de Agraagami) y Maddev han insistido mucho para que podamos conseguir unas horas, pero parece que no están dispuestos a ayudarnos ya que tienen sus propios problemas. No obstante, hoy mismo nos ha dicho Ram que ha hablado con el conductor y podría convencerlo para hacer unas horas por la madrugada. Veremos si hay suerte.

Hemos estado toda la semana picando y cavando en la obra y sabemos que es un trabajo muy duro debido al terreno rocoso. En una semana hemos conseguido unos 30 cm de profundidad contando con Niranjan, el nuevo beneficiario del proyecto, y nosotros dos. Por ello queremos conseguir la ayuda de la excavadora a toda costa. De todas formas, mañana tenemos una reunión con todo Supping y pretendemos, esta vez sí, conseguir más gente que se una al proyecto. Ahora pagamos transporte y comida, y añadimos un extra que a los interesados creemos que les parecerá bien.

Respecto al trabajo fuera de obra, determinamos, hablando con la gente local de Bhimphedi, que no era viable talar madera del bosque para el prototipo debido a la cantidad, permisos de tala, tiempo de secado, tratamiento y calidad de corte final.

También estamos atareados pensando en cómo hacer la fosa séptica y el desagüe colectivo correctamente, y en cómo conseguir los materiales necesarios para la cimentación al mejor precio.

A Balmandir han llegado dos voluntarios nuevos, Paula y Marcel, y con ellos han traído un juego de baile que amenizará mucho las horas calurosas del mediodía.

¡Saludos a todos y crucemos los dedos para conseguir la excavadora!

Extracció de roques

L'enginyer Amit a la obra

Niranjan aprenent el replanteig

Niranjan equipat

Niranjan esmicolant roques

Perfilat del terreny

Site fixing

PROGRAMA AWASUKA: Tot i els contratemps sorgits, aquesta setmana hem començat a excavar els fonaments!

Namasté!!!!

Esta semana la empezamos yendo a Hetauda para comprar las herramientas necesarias para empezar la construcción de nuestro prototipo. Con la ayuda de Amit la ciudad parece mucho más acogedora además de que las gestiones se pueden hacer mucho más fácilmente y en un tiempo mucho menor ya que él no solo habla el idioma si no que además conoce a la perfección la ciudad. En un solo día pudimos comprar todo el material que necesitábamos (picos, palas, una carretilla, cincel…) e incluso nos dio tiempo a tomarnos un helado.

En Balmandir esta semana ha sido un poco extraña, algunos niños han vuelto con sus familias o ya son mayores y es necesario que vayan a estudiar a otros colegios lejos de Bhimphedi. Eso ha hecho que el ambiente sea un poco diferente ya que, aunque ellos nunca pierden la sonrisa y siempre están alegres, en algunos momentos se podía notar un poco de tristeza por tener que despedirse de amigos con los que convivían desde hace mucho tiempo y que más que amigos eran prácticamente hermanos. Pero nuestros chicos son fuertes y seguro que están preparados para todos los desafíos que les puedan esperar en sus nuevos hogares, así que les deseamos la mejor de las suertes en esta nueva etapa.

A mitad de semana se celebró el fin de año hindú. Así que: feliz año nuevo 2073!!! Es una celebración que por lo visto es bastante familiar y en la que no se hacen muchos alardes festivos pero que si que va acompañada de sus correspondientes días no laborables y esos días en este país, como en cualquier otro, son sagrados. Como consecuencia la obra que tan ansiosos estábamos de empezar se ha retrasado un poco.

También tuvimos que renovar nuestros visados para el mes que nos queda ya que el de 90 días que hicimos al llegar estaba a punto de caducar. Lo teníamos todo pensado para ir en turnos, pero uno de esos días festivos nos cogió de improviso y fastidió los planes ya que la oficina de inmigración cerraba, así que tuvimos que retrasar un día nuestro retorno para poder realizar el trámite.

El domingo empezó con una noticia no muy buena y mejor. Uno de los beneficiarios del programa ha decidido abandonar el proyecto, pero el otro sigue muy interesado y ha empezado las labores para la construcción del prototipo que de momento avanzan muy poco a poco hasta que el ejército cumpla toda su burocracia interna y decida venir a ayudarnos: como ya nos dijeron, seguramente vengan pero el trámite tardará un poco. Aunque la baja de este "mistri" nos ha hecho pensar en que quizá deberíamos hacer algunos cambios en el planteamiento del proyecto para involucrar más a la gente del pueblo e intentar conseguir más ayuda, así que hemos empezado con ello.

Un saludo cordial y nos despedimos hasta la semana que viene!

Les eines arriben a la oficina!

Comprant les eines

Viatge a Katmandú

Viatge a Katmandú

Viatge a Katmandú

Viatge a Katmandú

Viatge a Katmandú

BIBLIOTECA al C.E.M. MLOMP: Les obres s'ajusten al calendari de la festa d'iniciació!

Bon jour!

A Mlomp les temperatures pugen cada dia més i ja es pot apreciar coloret als mangos, nyam!! La calor durant les hores de sol ha fet que la jornada laboral fos més dura, però dia rere dia ens hem llevat amb forces per començar a treballar i a posar fil a l'agulla!

Pel que fa a la construcció, ja tenim l’acer lligat i quasi totes les armadures col·locades. Hem començat a encofrar i aboquem el ciment amb rapidesa.

Degut als actes de la “fête de l’homme” els primers dies de la setmana no hem pogut continuar treballant a l’obra perquè els paletes són tots iniciats però, hem aprofitat per avançar amb les armadures de la fonamentació. El Kambel, que és el ferrer que treballarà tot l’acer, ha vingut a l’obra per veure i entendre el projecte i així el treball que ha de fer. Un cop hem traslladat tot el material al taller del ferrer, hem començat a doblegar i a lligar l’acer i ja casi hem muntat totes les armadures.

Ens falta material i hem de recollir diners així que amb el ferrer enfeinat i l’obra parada, viatgem a Bignona. La comanda de ciment i acer arriba el següent dia. També creiem oportú participar amb la rehabilitació de l’entrada de la casa, i per tant hi dediquem dues tardes a tapar forats i aplanar l’espai on passem tantes hores.

Els paletes han reprès la feina a finals de setmana i amb les piles carregades hem començat a encofrar i a abocar el formigó. Deixem les sabates sense fer perquè ens falten les platines que connectaran amb els pilars.

Des de la part social ens posem les piles amb els voluntaris. L’organització d’aquests es complica entre la vaga del professorat i els canvis d’horaris a l’obra. Aquesta setmana però, els mateixos representants del consell d’estudiants i aquells que s’han volgut afegir ens han ajudat amb els transport de les armadures que ens ha portat molta feina i també han participat a emplenar els bidons d’aigua del pou necessària per l’obra. Ens encarreguem de reunir-nos amb el Principal i els professors Faye i Sene per convocar una reunió amb el consell d’estudiants per tal de demanar la seva col·laboració i planificar els diferents grups de voluntaris que treballaran amb nosaltres a partir de la següent setmana.

Una de les activitats que ens havíem plantejat era l'orientació professional pels estudiants del CEM. El principal ens passa el contacte del Mamadou Baldé de l'Associació Tout Pour l'Education, ens reunim amb ell i ens explica el seu projecte d’orientació professional, i les jornades que ha organitzat pel mes de maig a Thionck Essyl.

A principis de setmana ens trobem amb l’equip pedagògic, el senyor Faye i Sene, per calendaritzar  totes les activitats i d’aquesta manera, establir un ordre i concretar amb més profunditat en què consistiran. Ens reunim amb el Consell Escolar, els exposem les activitats segons l'ordre previst i els demanem, juntament amb el principal, si poden sortir voluntaris per ajudar en la construcció de la biblioteca. De seguida comencen a aixecar les mans i quedem que tots els delegats de cada classe ho explicaran a la resta, per tal que hi hagi una rotació de tots ells i combinar les hores lectives amb el voluntariat.

Aquesta setmana ens trobem amb la primera vaga de professors al CEM que dura dos dies en un principi. Malauradament havíem quedat amb l’equip pedagògic i la professora d’espanyol, Ginette, pel projecte d'intercanvi cultural amb l'IES Francesc Ribalta (Solsona), però ho deixem per la setmana vinent. Aprofitem la tarda per dibuixar i pintar juntament amb els nens que corren per la casa els cartells que anunciaran al barri d'Etamaya la visualització del documental “Binta y la gran idea”, el divendres 15 d'abril a les 10h a l'escola elemental.

El dijous ens llevem ben d'hora per anar a Thionk Essil a buscar el projector i els altaveus que ens deixen l'Emma i la Pat, les voluntàries que treballen allà, però ens passem una hora davant de casa per esperar el cotxe, i és que el transport  i els horaris al Senegal costen de comprendre! Una vegada aconseguim tornar a Mlomp anem pels carrers a penjar els cartells que vam realitzar el dia anterior.

Comencem el divendres amb el peu esquerre, després de dos dies sense llum provem el projector i no funciona. Ens desesperem per uns moments però finalment agafem el portàtil i els altaveus i ens dirigim a l'escola elemental. Els expliquem als professors el que ens passa i decidim fer grups més petits per tal que puguin veure millor el documental. La primera visualització la fan els pares amb alguns alumnes i a posteriori realitzem un petit debat sobre els temes més rellevants de “Binta i la gran idea”. Al principi els costa participar però poc a poc es van animant. Quan tot anava bé torna a marxar la llum! Decidim convocar la resta de grups el dilluns a la tarda a partir de les 16.30h.

Quan acabem amb el documental ens dirigim al CEM, per tal d'acabar d’organitzar el grup de voluntaris. Ens trobem que no hi ha ni el professor Faye ni el Sene i que els delegats encara no han traspassat la informació a les respectives classes. Per tant, continuem encara amb un grup reduït de voluntaris.

El cap de setmana viatgem totes a Ziguinchor aprofitant que un professor del C.E.M ens convida a casa seva.  Visitem la ciutat i aprofitem per buscar les platines dels pilars però sense èxit. Passem uns bons dies a la capital de la Casamance, a la piscina entre els carrers i els mercats però amb la calor, la densitat i l’aglomeració trobem a faltar la tranquil·litat i la família africana de Mlomp.

Inaugurem l’aula assistint a classe de matemàtiques 

Treballant el càlcul d’acer de la fonamentació. Lara i Anna

El ferrer, Kambel, doblegant i lligant l’acer

Muntatge de les armadures. Kambel i Anna

Tapant forats. Anna, Youba, Lara i Mohamed 

Col·locació de les armadures

Voluntaris del consell d’estudiants transportant aigua a l’obra

Comencem a abocar ciment a la fonamentació

Reunió amb Mamadou Baldé. Nadia, Mamadou i Olga

Realització dels cartells. Mohamed, Diere, Malang, Agnamba i Omar

Cartells anunciant el documental

Distribució dels cartells pel barri d’Etamaya. Nadia, Aliou i Youba 

Visualització del documental a l’escola elemental de Mlomp. Nadia, Olga i estudiants 

A NARÉ_3a fase: conflictes que es resolen i d'altres nous que apareixen!

Gossumaye!

Vam començar la setmana amb bon peu, a primera hora del mati va arribar el primer carregament d’argila! I abans del migdia ja teníem els dos carregaments a l’obra. 

Fins al dia següent però, no vam començar a fer els brics; vam preparar el lloc d’acopi i netejar l’argila de petites partícules de brutícia que contenia per continuar amb el tamisat de la quantitat d’argila necessària per a la primera barreja. A mitjans de la setmana que bé els tindrem tots fabricats i nomes caldrà esperar el temps d’assecat abans de la seva col·locació.

Paral·lelament l’equip de maçons ha estat treballant, a l’espera de poder acabar les últimes filades del mur, en l’armat del cèrcol perimetral. S’han dedicat també a preparar la fonamentació de l’estructura del dipòsit que rebrem, si tot va bé, a principis de la setmana entrant.

En Seni i en Famara han començat a trenar la palla. Són els mateixos que van trenar-la tant l’any passat com l’anterior. 

Actualment és un material que s’associa a la manca de recursos i cada vegada més s’ha discriminat en l’àmbit de la construcció. Això ha provocat la pèrdua de l’ofici, per això no és una tasca fàcil trobar mà d’obra qualificada.

Si bé es cert que no és un equip jove, acumulen l’experiència de tota una vida dedicada a l’ofici i el seu treball es excepcional.

Vam rebre una trucada del Moustafa, el gerent de la scierie de Boutoulate, demanant per que li féssim un avançament de la comanda de fusta blanca que havíem fet el mes passat. 

La sorpresa va ser que un cop vam arribar a la scierie, dijous, ens van demanar una altre vegada la comanda perquè l’home que se n’encarregava fins llavors havia marxat a Gambia.

El que creiem que seria una visita de seguiment ens va posicionar altra vegada al punt de partida, ja que ningú havia començat a treballar en la comanda. Per sort l’havíem fet amb molta antelació i no ens penalitza el timing de l’obra. Farem la recepció de la fusta en 10-15 dies aproximadament.

I per acabar la setmana, hem estat dos dies seguits sense electricitat, uns pobles més amunt va caure un arbre sobre el filat elèctric i va deixar aquesta part de La Casamance a les fosques. Va ser una mica caòtic, els mòbils es van quedar sense bateria, els congeladors sense gel... i nosaltres sense els marcs de les portes, ja que la màquina estava en inoperativa. Així que encara haurem d’esperar per tenir-los a punt. 

Bo esemaine diamenediole

Emma Badji i Patricia Diatta

BIBLIOTECA al C.E.M. MLOMP: Les toubabs ja estan completament adaptades!!

Gassoumaye!

Aquesta setmana l'hem iniciat cavant les sabates dels pilars, amb això donem per finalitzada la fase d’excavació i moviment de terres. Dimarts i dimecres hem abocat el formigó de neteja (10cm) a tota la fonamentació de la biblioteca i el porxo.

Amb l’arribada de les planxes, el contraxapat i els llistons, hem preparat l’encofrat. Aquest el realitzarem per parts ja que no tenim suficients fustes per fer-ho tot al mateix temps. L’especialista que ens lliga l’armat de la fonamentació no arriba fins la setmana que ve, per això aquesta setmana hem deixat tot l’encofrat preparat i dilluns començarem a lligar l’acer i a fonamentar. 

Hem aprofitat per avançar amb el tema dels brics que necessitem pel pou i la solera. Ens hem reunit amb el paleta i el Principal per acordar la quantitat de brics que farem i hem buscat la maquinaria necessària per construir-los. 

Pel que fa a l’aula hem acabat de pintar els murs interiors i d'envernissar la fusteria exposada als efectes de la meteorologia. Ens ha portat uns dies netejar el terra d’aquesta ja que no disposem d’instruments adequats. Dilluns farem la "re-inauguració" de l’aula pintada ja que els nens tornen a l’escola. 

Dijous hem assistit a una festivitat que tot el barri d’Etamaya celebra cada any. Els homes del barri fan la matança d’un toro i les dones el cuinen. A mitja tarda tots els veïns mengen junts resen i parlen sota l’ombra dels mangos.

A més, aquesta setmana hem tornat a Thionck Essyl, aquest cop a visitar l’obra de Foundawtion però no hem pogut coincidir amb els arquitectes. Hem conegut l’Ibrahima, un guia català que viu a Thionck i s’està construint una casa. Ens ha ensenyat l’emplaçament i hem pogut compartir un dinar amb ell i els seus amics que l’ajuden a fer l’obra. Aprofitant la coincidència hem comentat la seva construcció ja que justament s’estan realitzant els fonaments, a part de treure-li suc de totes les seves coneixences del país. 

Els petards i la dansa no paren a Mlomp i aquesta setmana es donen per iniciades les primeres sortides a “le bois secret” on els iniciats assisteixen i fan els seus rituals. Es veuen pocs homes pel poble ja que a partir d’ara i fins al final de la festa s’han de mantenir allunyats de la societat, en concret de les dones. 

Podem dir que ja estem més que adaptades al clima i la gastronomia senegalesa. No trobem mai el moment de dir prou a un plat d’arròs i l’aigua del pou ens refresca de la xafogor. Cada dia ens camuflem una mica més entre la pell negra dels africans i els habitants de Mlomp ja coneixen les tubabs que iniciaran la construcció d'una biblioteca al C.E.M. 

Fins aquí, les grans experiències que estem vivint les arquitectes al magnífic poble de Mlomp. 

Aquesta setmana ha estat una mica remoguda per les noies de la part social. Aprofitant que els alumnes estan de vacances i que molts dels professors han retornat a les seves ciutats natals van assistir a un casament a Kolda.

Kolda és una ciutat gran i molt calorosa allà hi viu principalment l’ètnia peul. Igual que a Mlomp tothom ens saluda i ens vol donar la mà. A causa dels canvis de temperatura l’Olga es va posar malalta, una grip que ara ja està curada.

Dimecres 6 d’abril destinem el matí a fer una previsió del pressupost de cadascuna de les activitats planificades per calcular si seran factibles o no. Desprès realitzem un primer contacte mitjançant correu electrònic amb la Laia Rosell, creadora d’Afrodidàctica. Aquesta entitat treballa per donar recursos didàctics als professors d’una regió de la Casamance. Volem saber si es podria reproduir aquest mateix projecte al CEM de Mlomp. A la tarda intentem parlar amb el director de l’escola elemental però no hi és.

Dimarts a la tarda arribem de nou a Mlomp, una mica cansades pel viatge però a punt per reemprendre la feina.

Dijous ens dediquem a preparar les jornades de salut sexual que es realitzaran conjuntament amb la infermera i els professors. Es plantegen diferents activitats i dinàmiques per parlar dels mites i realitats de les relacions amoroses i sexuals, de les malalties de transmissió sexual, de l’embaràs precoç, així com alguns role-playings per treballar la comunicació i les habilitats socials entre joves.

Arriba divendres i finalment podem contactar amb el director de l’escola elemental de Mlomp. Ens diu que ha parlat amb el president de l’associació de pares de l’escola i sembla que els resulta interessant la projecció del documental de la Binta, que tracta de la importància que tant nois com noies vagin a diari a l’escola. També ens comenta que amb la festa de la iniciació és complicat trobar un dia per visualitzar el film, ja que tot Mlomp està molt abocat i enfeinat en la preparació d’aquesta, però el director creu que el dia 15 es podrà fer i ens trucarà per confirmar-ho. A la tarda demanen ajuda a diferents persones de la casa per tal de corregir la traducció de tota la planificació de les jornades de salut sexual.

Dissabte al matí, una vegada esmorzades, agafem les motxilles i ens dirigim al CEM per a seguir fent feina, i a l’hora de dinar tornem cap a casa per gaudir del cap de setmana calorós que les espera, ple de dansa i cançons per preparar la festa de la iniciació.

A bientôt!

Arribada del material a l’obra

Ansoumana abocant el formigó de neteja

Finalitzada la remodelació de l’aula al C.E.M. Anna, Ibrahima, Abdoulaya i Lara

Arribada de les planxes per encofrar a l’obra

Coberta de l’aula. Estudi de la palla i la seva possible millora

Abocament de tot el formigó de neteja

Arròs amb toro, festivitat de barri

Tot el barri menjant a la festa anual

Vestuari senegalès, més que adaptades

Olga i Nàdia treballant a l'ombra del mango


Festivitat del barri

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Viatge d'identificació

Base-A comença un nou projecte a l’Índia amb Haribala, una ONG de Mataró que te com a principal projecte l’apadrinament de nens i nenes dàlits al poble de Koilkuntla, Kurnool. Actualment gestiona el Centre d’acollida al mateix poble per a nens i nenes orfes i te com objectiu construir un Centre de formació i allotjaments tutelats per a joves en risc d’exclusió social, perquè aquests puguin continuar amb els seus estudis, aprendre un ofici i sortir de la pobresa. 

Es per això que el passat 21 de març vaig volar cap a Hayderabad amb en Sebastià Ruiz, vicepresident de la ONG, per fer el viatge de reconeixement del terreny.

El viatge des de l’aeroport a Koilkuntla va ser llarg i vam acabar arribant a l’orfenat de nit, però tots els nens del centre ens esperaven i ens van rebre amb un gran somriure. L’endemà, després de descansar una mica, vam tenir una rebuda encara millor, vam celebrar el Holi Festival i ens vam remullar al riu per treure’ns els colors i refrescar-nos.

Un cop fetes les presentacions i visitat el centre d’acollida on viuen un total de 30 nens i nenes, vam anar a veure la parcel.la on es construirà el centre de formació i apartaments per a joves; gràcies a l’ajuda de dos dels nois de l’orfenat vaig començar a fer l’aixecament del terreny. 

L’endemà vaig tenir la primera reunió de treball amb l’enginyer local que havia començat a projectar l’edifici i coneix la zona perquè porta anys construint a KKL; em va poder aclarir molts dels dubtes que tenia.

Dissabte, en Shouri, l’Arlapa, en Pushpa (treballadors locals d’Haribala), en Sebastià i jo vam anar cap a Nandyal (una de les principals ciutats del districte de Kurnool a 20Km de KKL) a veure la fabricació de bricks i blocs de formigó, preguntar preus de materials de construcció i situar els principals proveïdors de fusta, armats, ciment... 

A Nandyal vam poder trobar els bricks, blocs, l’argila i la fusta; al mateix poble (KKL) vam trobar la resta de materials necessaris per l’obra, a més dels materials més utilitzats en l'arquitectura local com la palla d’arròs, el bambú i la pedra. De camí a KKL vam poder veure una obra que començava i com feien les rases sense maquinària.

Nosaltres però com no teníem molt de temps, vam tenir la sort d’aconseguir que vingués una excavadora a fer les cates del terreny per veure quin tipus de cimentació haurem de projectar i fer les proves de selecció de terres.

Vaig començar la setmana fent les proves de terres i els nens em miraven estranyats... pensaven que jugava amb fang i alguns es van apuntar a ajudar-me. En Sebastià va aprofitar que era allà per solucionar alguns temes de l’orfenat amb els treballadors locals i els vaig ajudar fent de traductora; a canvi ell em va fer una visita guiada pel poble, on vaig començar a entendre com construïen, els materials típics que utilitzaven i la manera que tenen de viure. El material que més utilitzen és la pissarra. 

La llàstima és que els locals no valoren l’arquitectura tradicional perquè creuen que es tracta de construccions antigues i de mala qualitat, però amb aquest projecte intentarem canviar la mentalitat de la comunitat demostrant-los que amb els materials locals i la innovació de les tècniques de construcció podem millorar la qualitat dels espais que habiten.

Els últims dies a Koilakuntla vaig acabar d’agafar mides per fer els plànols de la parcel·la i que l’equip de BCN pogués començar amb el disseny del centre. També vaig tenir temps de fer una última reunió amb l’enginyer local, que em va resoldre els últims dubtes després d’haver vist tots els materials disponibles a la zona, els preus, proveïdors, etc... 

Koilkuntla ens va acomiadar de la millor manera que ho podia fer, amb un casament; de la filla d’una de les treballadores del Centre d’Acollida. En Sebastià i jo vam anar cap allà i vam quedar meravellats de la quantitat de colors, rituals i màgia que evocava aquella cerimònia. I des d’allà ens vam dir adéu, en Sebastià va tornar cap a Barcelona i jo vaig emprendre el meu camí cap a Auroville, a 10 Km de Pudducheri, al sud de a India, havia d’arribar fins a l’Auroville Earth Institute, un centre de referència que fa més de 25 anys que està educant i capacitant gent per a construir les seves pròpies llars utilitzant tècniques de construcció amb terra, en particular els blocs de terra comprimida (CSEB). Un cop visitat i tret el màxim d’informació possible per ajudar al disseny del nou centre d’Haribala, torno a BCN a treballar amb els nous voluntaris que marxaran cap a KKL a l’estiu a començar les obres, un cop acabat el disseny del projecte.

Andrea,

Amidaments del terreny

Visita a la fàbrica de Bricks de Nandyal

Cates i comprovació del terreny

Un casament hindú

Visita a Auroville