25.2.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA : “Nova etapa a Koilkuntla...bon auguri”

Vistes de l'edifici des de l'encofrat de la llosa plana amb els murs acabats (ombres de la Natalia i la Erika)























Amb l’arribada de la Natalia a Koilakuntla ha arribat aire fresc, amb molta força, serenitat i molt bon rotllo. L’Erika i la Natalia no es coneixien personalment encara, però hi ha hagut molt bona connexió entre les dues i això ha fet que florís un “team” fort que s’entén i s’ajuda dia a dia amb la feina. 
Natalia i Erika a la coberta d'Haribala amb el chili assecant-se





























Aquests 10 dies que han estat juntes, eren de vital importància ja que l’Erika marxa després de 6 mesos de feina, i la Natalia es quedarà al comandament del projecte, soleta durant 3 setmanes, fins que la seva companya Aina arribi a KKL. 

Durant aquests dies doncs, a part de seguir construint i intentar deixar llest el màxim possible, la gran tasca ha estat la tramesa d’informació sobre planificació, proveïdors, funcionament de la comptabilitat, funcionament intern amb la tresoreria d’Haribala, el “staff”, les nenes, el constructor, els pagaments de les partides, i tots els entrebancs “indian style” que es poden anar trobant sobre la marxa amb naturalitat aquí a la Índia!! 
Moments a Haribala, Narcimuru, Murli, Erika i Lumaka






































La Natàlia va arribar el divendres 10 de Febrer, al dia següent ja vam anar a l’obra on vam pujar els últims murs de planta primera. 

Els treballadors ja l’esperaven feia dies amb il·lusió, tot preguntant... “ Natalia madamme? Photo photo? Coming friday? Hyderabad going?”... i com que són així de macos i eixerits ells, van portar l’esmorzar dissabte per donar-li la benvinguda a la feina i al seu poble!! Creiem que també l’han batejat com “Single puri”, igual que van fer amb la Mercè! 

Entre broma i broma, fotos, rialles, preguntes sobre el projecte, noms de persones, anècdotes ....passen dos dies a Koilakuntla, i finalment podem dir que hem acabat tots els murs de planta primera, i estem per fi preparats per començar a fer el forjat sota coberta i la coberta!!! 

Acabant els murs de P1










































































Però... com de costum en aquest projecte, “ding ding ding ding ding!!!! Cambio de planesssss!!!! Y empieza el lio Marisssaaaaaaa!!!“ 

Al començar a dissenyar aquest projecte, s’havia decidit solucionar els forjats amb volta catalana, el que propiciava certs avantatges per una banda i a més es solucionava la coberta amb xapes metàl·liques; tipus les cobertes que fa l’arquitecte “Francis Keré” a Àfrica; però per raons d’impossibilitat d’execució per parts dels obrers, i que no s’ha trobat el material adient, s’ha anat canviant i modificant la proposta original fins que fa un mes aproximadament es va optar per la solució de coberta plana ajardinada per un tema de clima i de costum històrica a la regió. 

Però a la regió què és el que passa? Culturalment, els locals, construeixen una llosa de formigó sobre bigues, i directament a sobre posen la capa de terra i plantes sense impermeabilitzar de cap manera. És veritat que sembla que els hi funciona, perquè el sol pica molt fort durant i moltes hores i d’aquesta manera, l’aigua que queda acumulada per les pluges, té temps d’evaporar-se i assecar-se, però també hem de dir que mai hem vist una coberta plana de dimensions tan grans com les que te el nostre projecte; el formigó no es impermeable i sinó impermeabilitzéssim la coberta, podria quedar aigua estancada, filtrar-se per les petites fissures de la llosa fent malbé el forjat a la llarga i escolar-se creant goteres i malmeten l’interior. 

Està clar que en al nostre país, no se’ns ocorria mai fer una coberta ajardinada sense impermeable ni geotèxtil així que després de buscar i buscar les lamines necessàries, i cavil·lar solucions des de la Índia amb l’equip de Barcelona i amb el Centre d’Haribala, preferim curar-nos en salut optant per una solució efectiva per l’edifici i sense problemes futurs de manteniment. 

Per tant, la proposta guanyadora ha sigut una coberta inclinada amb una pendent de desnivell de 60 cm entre el punt mes alt i mes baix, amb un forjat de bigues i llosa no embegudes, de manera que facilitem l’execució, i una petita part de coberta plana accessible des de la qual podem gaudir del millor capvespre que hem vist en temps! 

Aquesta terrassa si que serà una llosa de bigues embegudes de cantell 25 cm, ja que és un espai molt petit i la seva execució serà ràpida i fàcil. 

Aquestes decisions que semblen un bufà i fer ampolles mentre ho llegiu ara, ha sigut el maldecap de la setmana, i una mica estressant perquè ens han fet anar dos cops a per diferents encofrats, diferents pals de diferents alçades, i teníem marejat al constructor amb un “ara plana, ara inclinada, no no ara metàl·lica...” la veritat és que creiem que va estar dos dies a punt de matar-nos, d’aquí que el dimarts féssim festa perquè encara no teníem decidit res i era millor no avançar en alguna cosa errada i després haguéssim de tornar enrere i ells perdessin un dia de feina, així que es va prendre la decisió: que millor l’invertissin en un altre lloc i dimecres començaríem amb algo segur mentre esperàvem un “OK” per part d’Haribala i Base-A! 
A la botiga d'encofrats a KKL, Siva Rao el gran jefe!

Comencem a muntar encofrats! Guru i Vale!











































































Així doncs dimarts vam fer festa improvisada (cosa que a la Natalia i l’Erika no els hi va venir gens malament) i dimecres vam començar a fer el mur de la tanca de l’entrada amb pedra de pissarra, una cosa que feia temps ja les voluntàries volien fer, perquè canviarà molt l’aspecte de l’obra quan t’hi apropes! Ara comença a fer goig de debò!! 
Dinar de comiat amb la familia d'en Krishna! Guru, Prasad, Krishna, Natalia, Erika i Sugunama

El pare i germans junts el dia del dinar! Bye bye sister Erika!



























































Un cop pujat el mur amb les pilastres, faltant només el tancament tipus gelosia per evitar l’escolament d’animals, estem a dijous i acabem de rebre l’ “OK” tant esperat, la qual cosa significa que ja podem començar al “lio amb la chicha” de veritat, la que ens agrada més, l’estructural!! Així que tenim demà per acabar d’enllestir l’últim i començar a fer la llosa plana de la terrassa!! 
Siva Rao i els nois fent el mur exterior

Viatge a Nandyal per portar el carràs necessari per encofrar


















































A part de la feina, la feina i més feina, s’ha de dir que s’acosta l’acomiadament de l’Erika, i tenim el personal veritablement emocionat i melancòlic!! Són molts mesos aquí tots junts, amb milions d’experiències i moments viscuts, els quals han fet d’ells una petita família d’amics que s’estimen moltíssim, així que portem tota la setmana amb events puntuals i convits a cases de les famílies dels treballadors per dinar, per sopar.... per dir-li adéu a la seva madamme i amiga, amb promeses de trucades i “coming back soon”!! 
Sopar amb la familia del Nana Krishna























Així que “planos arriba, cype abajo, tractor por aquí, Sekhar por allí” ens posem amb “l’abrada cadabra” i dissabte ja estem tots 10 a l’obra ben aviat tallant acers, doblant estreps , acabant de muntar l’encofrat i sabem que tenim 2 dies per fer-ho abans que marxi l’Erika, és el seu regal de comiat; i dilluns a formigonar!! “Liada parda” per la Natalia , 25 persones, dinar per tots... però això ja ens ho explicaran a la següent entrada al blog!! 
Col·locant l'encofrat de la llosa, bromes, riures amb "l'equip paina": Guru Vale i Erika 





Tallant l'acer i muntant l'armat de la llosa


Tanquem la setmana el diumenge a la tarda, havent acabat l’armat de totes les bigues i la llosa de la terrassa, com uns campions!!! Contents i feliços per aquesta gran feina feta i aconseguida durant aquests 6 mesos, amb abraçades, paraules d’amor i acomiadament, menjar indi entre mig, promeses de futur i un càlid adéu fins aviat “Sister Erika” a l’estació d’autobusos!!! 
Erika sobre l'armat acabat de juntar un diumenge a les 18.00h

Un gran equip durant 6 mesos 

Comiat de l'Erika a l'estació d'autobusos amb els seus germans ajudant-la amb les motxilles







































































Nota de l’Erika per tots : 

Fins aviat amics, cuideu-vos moltíssim, he disfrutat i après com la que més aquí amb tots vosaltres, la meitat del meu cor es queda entre els murs i carrers de Koilakuntla en cada vivència junts! 

Ànims Natàlia per aquesta última fase que ens queda, t’envio tota la força del món perquè la dugueu a terme junts com el “team” que som i que sigui per a tu, encara, més i millor!!! A reveure família! 
L'equip, la "work family" l'últim dia de feina








22.2.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Arriben la Lucía i l'Elias!!
































Desde el avión vimos acabar el día. Después de un largo viaje por fin nos encontramos Lucía y Elias con Clara y Pau en N’dangane.
Romanticismos aparte, ¡manos a la obra! Con energía y sentido del humor se retoma el trabajo. ¡Ese día será especial! Las manos de Bour, el jefe de obra, colocan el primer ladrillo. Todos le seguimos hasta acabar la primera hilada del primer muro. Estamos contentos, es el momento de repartir el regalo que les traemos desde Barcelona, paletas nuevas. ¡Qué alegría! Incluso Bour, siempre en su seria serenidad, dibuja una sonrisa.
Los frentes de trabajo son diversos, cuadrar el replanteo de la biblioteca, acabar los zunchos de la valla, y más. Efectivamente hay resultados, y es que en dos días ya hemos acabado la primera hilada del módulo de cooperantes. Es mágico que el edificio empiece a tomar forma. 
Con el trabajo hecho no dudamos en tomar una foto de familia, sí familia. 
Más allá del trabajo, N’dangane es un lugar fantástico. La tarde del domingo la pasamos escuchando percusión mientras atardecía. La noche del miércoles disfrutamos de una demostración de lucha senegalesa, que es el deporte nacional. Brutal e impresionante. 

Nos despedimos por hoy con un ocaso en las calles del pueblo. Hasta pronto.

Clara, Pau, Elias y Lucía.





Capvespre des de l'avió

Postureo a l'obra
El primer brick!

Tots treballant!


Somriures amb les noves paletes

Ajustant el replanteig de la biblioteca

Provant aparells nous
Tècnicaa d'encofrat del cèrcol
Primera filada acabada!


Una tarda qualsevol

Lluita senegalesa il·luminada pel far d'una moto




Atardecer
















































21.2.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Ha començat el compte enrere per a la Clara i en Pau!






























Salam Malekoum!

Ha començat el compte enrere per nosaltres i ens notem extranys… Marxem el 25 de Febrer i la Lucia i l’Elias arriben l’11 de manera que tindrem dues setmanetes per fer el traspàs de l’obra i presentar-lis tothom.
Així que ens hem proposat aquestes dues setmanes que queden abans de que arribin fer una apretada per deixar el màxim de temes que podem tancats. Realment encara ens queda temps aquí així que volem aprofitar-lo tan com podem, tant a l’obra com amb la gent que hem conegut.
Pel que fa a l’obra estem centrats amb el mur perimetral, que vam començar a l’acabar els fonaments. A dia d’avui estem formigonant els pilars i cèrcols del mur que com veieu a les fotos estan quedant genial!
L’Ousmane, en Babou, en Bara, en Diouf, en Sadio i en Masse segueixen treballant igual de bé i estem formant un equip cada cop més fort.
Per altra banda, l’equip de fabricació de BTC també segueixen al seu ritme amb l’Emilie i l’Ari al capdavant. Cada dia milloren en quan a la qualitat i la producció dels bricks.
També estem col·locant els bricks de ciment per fer les primeres filades de l’edifici. Ens hem proposat abans de marxar acabar la valla, la fossa sèptica i deixar la totalitat de l’edifici ja definit amb les primeres filades de bricks. Serà una feinada però ho farem tots encantats.
També fa unes setmanes es va incorporar al projecte una persona que serà molt present d’aquí a que s’acabi. És l’Ibnou, un mestre amb la fusta i tant com a menuisier com per charpantier. Esperem poder fer la coberta amb ell! És un dels millors de tot N’Dangane Campament.

Bachicanam! Legui Legui!
L'equip!

Els Blocs de Terra Compactada, assecant-se al sol

La valla, en procés

Els pilars confinats de la valla, encofrats

Provant aparells per al sòcol!

17.2.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Enjoying last days with the worku family all together!







































Hola !!! Ja hem tornat!!! I tenim moltes ganes d’estar a peu d’obra. Ha estat molt bé anar passejant-se i visitar la Índia aquests dies. També hem aprofitat per anar als pobles del voltant i demanar alguns pressupostos dels materials necessaris que ens permetran seguir avançant amb l’obra. Hi ha moltes formes de transport… però el tractor és la nostra preferida!!! Un tractor que disposa d’un remolc metàl·lic d’unes grans dimensions per a transportar càrrega i voluntaris, té la duresa perfecte per deixar-t’hi l’esquena a cada desnivell que tenen les carreteres per aquí, té capacitat per acumular de tot, així que l’uniforme adequat per anar-hi és el més brut que es tingui, això si, ve amb un conductor que va per feina però que si veu una paradeta amb menjar del bo, para per a que ens oblidem de tot i gaudim del paisatge i del menjar.
Al tractor en un dels viatges a Nandyal























Doncs sembla que quan més ganes tenim d’estar a l’obra, més ens toca viatjar en tractor… Aquests dies hem fet moltíssims trajectes fins a Nandyal a per bricks. Allà és on tenen les fàbriques i en produeixen de dos tipus: els ‘Red Bricks’ i els ‘Machinery Bricks’. La gran majoria de constructors aquí fan servir els ‘Red Bricks’, ho marca la tradició i a vegades no cal argumentar res més; i tots ells creuen que són millors; però a l’hora de la veritat encara no està del tot clar. A l’obra hem fet servir els ‘Machinery Bricks’, no es desfan a la mà com els altres i estan realitzats d’una forma més industrialitzada, amb una màquina com de fer botifarres; a un costat hi posen la barreja de la argila i la pellofa d’arròs, i per l’altre costat surt un ‘xurro’ rectangular que van tallant amb la mesura dels ‘bricks’.
La màquina dels bricks

Material preparats per començar a pujar murs












































A més a més, el proveïdor dels ‘Machinery Bricks’ ens tracta molt bé, ens fa un bon preu, ens convida a ‘snaks’ i no ens intenta estafar com ens ha passat amb el dels ‘Red Bricks’... Estem morenes d’aquest ‘solano torrador’ però encara no colem per índies, i aquí no se’ls hi escapa ni una per sortir-ne beneficiats!!

A l’obra, la feina ‘sigue su curso’, s’ha realitzat el ‘smooth’ dels espais entre les ‘garandes’, d’aquesta manera aconseguim tenir un bon acabat des de a baix del forjat, i evitar l’escolament d’aigua o humitat entre les juntes dels “bricks” i donar-li un millor aspecte.
Acabats al forjat





























També, a la planta superior s’estan pujant els murs, uns de pedra i els altres de ‘bricks’. Aquesta feina és lenta, en total unes 3 setmanes, ja que s’han de transportar totes les pedres i tots els ‘bricks’ des de la cota de terreny fins a dalt del forjat de primera planta; una feina que comporta temps i un gran esforç per part dels treballadors.
Començant a pujar el mur de pissarra

Puant mur de bricks












































Els dies passen, uns sembla que avancem més que d’altres, però amb un bon ritme es va veient el canvi de l’edifici i com progressen els aixecaments dels murs.

A l’obra, tenim nous integrants, tant humans com animals... jejejje. Us presentem en ‘Tremendu’ és un gosset jove que coneix la millor zona on hi ha bona ventilació i s’està a gust a l’obra, sempre estirat a la fresqueta. A més, ens la vigila quan no hi som, dels micos lladres de menjars... no et pots despistar ni un segon amb la fauna que es passeja a la obra!!!
El gosset Tremendu i l'Erika






































Mentre anem pujant murs, com sempre entre broma i rialles, aquesta setmana estem melancòlics perquè a la Mercè se li acaba el temps amb la “worku family”, sempre estem dient-li que li robarem el passaport i li tallarem de manera que s’hagi de quedar permanentment a “Koilakuntla” i el “Siva rao” li portarà l’entrepà a la presó! El dia 2 ja se’n torna cap a Barcelona, i la família i amics d’aquí la trobaran a faltar. 
La Mercè, en Guru i el 'jefe jefazo'























Aquesta setmana s’ha incorporat gent nova a l’equip, i l’equip de sempre ha estat a un altre poble treballant, però l’últim dia de la Mercè en quan van acabar a les 6:00pm, van venir al “work place” i vam despedir-nos com cal, amb pica-pica, fotos de record pels nois i bromes i records dels temps junts passats!! 
La Mercè i els nois la tarda de comiats









La Mercè acomiadant-se de KKL





































Els murs, tan els de “bricks” com els de pissarra estan treballats amb unions de pedres de pissarra que fan d’ampits i de dintells de les obertures, a la vegada que ens ajuden a travar el mur de dos o 3 fulles i ens protegeixen del sol i de la pluja. Aquest cop hem anat a buscar les pedres tallades a un poble proper anomenat “Bnagana Pali” que ens ha aconsellat el constructor, el “gran jefe”, i la veritat és que ha sigut un pim-pam i la gent molt agradable. 
Pujant el mur de pedra

Pujant les pedres de trava i protecció de les finestres












































L’enrenou com sempre ve quan hem d’endreçar-les a la parcel·la, no perdre-les i tenir-les totes controlades per col·locar-les més endavant. Aquest cop ho hem fet molt bé! 
Pujant particions

Pujant murs












































Tenim murs d’una fulla (simples) de dos (dobles) i de tres (tripes), de manera que a la façana Oest, on tenim tres fulles de “bricks”, hem decidit pujar-la de manera que creem una càmera, un espai en la línia de “brick” del mig que omplirem amb aïllament tèrmic natural, una mescla d’argila, sorra i palla, que hem preparat l’Anipa, el Guru i l’Erika. Ha sigut com tornar a l’escola a fer farinetes, però amb els peus!! Com sempre amb el “alaaaaaa Madamme, pichi Madamme pichi....”!!! Que vol dir boja!!! 
Preparant l'aïllament

Mati i Jackie preparats per col·locar l'aïllament























L'aïllament col·loct als forats











































L’Erika es quedarà sola uns dies fins que la Natalia arribi el divendres a Koilkuntla. Haurà de fer un viatget molt tranquil i rapidet, només 15 hores de vols més 7 hores d’autobús amb pantalla plana i la trobada amb una ja casi local (Erika) a l’estació envoltada de mantes esperant-la mentre fa una clapadeta! 
Luxury bus







































Per fi ja estem les dues a Haribala, i comencem a posar-nos al dia amb les cosetes de la feina, l’organització i el següent pas que haurem de donar. En 2 dies tots els murs estaran pujat fins a dalt de tot i vindrà la llosa “party”, la qual esperem amb moltes ganes i nervis!! 

En resum ha sigut una setmaneta tranquil·la i molt calorosa en la que hem fet obertures i murs a la planta primera, la part forta ha arribat junt amb la Natalia, així que prepareu-vos per aquest següent torn!! 
Benvinguda Natalia!