30.4.18

CENTRE TIC I COOPERATIVES LOCALS: En Pol ja és a Ghana























Després d’estar uns mesos treballant al projecte de Sawla des de Barcelona, ja estem llestos per a iniciar la seva construcció! El projecte de Sawla és un petit centre logístic per la ONGD NASCO ITC, aquí és on arribaran i es prepararan els ordinadors que la ONG reparteix per les diferents escoles de la regió. El centre constarà d’una vivenda per la Sugle (que és la dona que s’encarregarà de la gestió del centre), unes petites estances per a 6 cooperants, un magatzem/taller pels ordinadors, un espai per una cooperativa de dones locals, i finalment uns banys. El projecte segueix un esquema en forma de “donut” inspirat en la preciosa arquitectura local.

Així doncs ha arribat l’hora del primer torn! En un principi havíem de marxar dos cooperants, però per coses que passen no hem trobat un segon voluntari per al torn. Després de meditar-ho amb el grup vam creure millor no anular el torn i marxar jo sol. Érem conscients que costaria més avançar, però era millor això que endarrerir 3 mesos el projecte. Em presento doncs: sóc en Pol i sóc estudiant d’arquitectura! De totes maneres un cop aquí a Ghana m’he trobat amb la Laura, una metgessa, que ha vingut a fer tallers de higiene de mans a les escoles, tallers per arealitzar sabó amb la cooperativa de dones local i a col·laborar en la clínica municipal. S’hi estarà només durant tres setmanes, però la seva companyia serà molt valuosa. 

Les dos primeres a Sawla estan sent intenses, adaptar-se al ritme, a la manera de treballar i de viure serà el més complicat. La parsimònia i tranquil·litat que es respira a l’Àfrica contrasta amb l’estrès i la pressa que duem tant interioritzats a Europa. Aquí ens trobem en plena estació seca i això vol dir temperatures entre 24 i 38 graus! Al mig dia és impossible sortir a fora, per sort aquí la vida passa sota un “mango tree” mentre observes el temps passar, converses amb els veïns o llegeixes un llibre. 

M’estic a casa en Moses, i mengem amb la Sugle i la seva filla Zenep que ens preparen uns menjars boníssims: fufu, tizet, fried rice,...

Els primers dies estan servint per a netejar el terreny de vegetació, i entendre’l millor per a saber quines són les millors maneres per a començar la intervenció. Tot i que aquí tot costa molt. Només per a aconseguir els materials i eines necessàries s’han necessitat 3 dies...

Durant la segona setmana també vam assistir a una celebració al poble de Tuna, al Nord, per a acomiadar als morts que hi ha hagut en l’últim any a la regió. Els familiars es reuneixen i fan uns balls amb màscares durant tres dies! De moment ha estat el que ens ha impactat més de tota la estada. El misticisme que es respirava no es pot explicar!

La tercera setmana s’ha dedicat a mesurar bé la construcció existent, cosa que no ha estat fàcil. Tot i que consta només de tres habitacions ens hem trobat un edifici força tort, i que per tant condicionarà molt com hi adaptem el nostre per a que quedi tot unificat i lligat. També s’ha iniciat la demolició del porxo, ja que se’n construirà un de més gran.

Aquest últim cap de setmana la Laura ha acabat el seu voluntariat i ha tornat a casa, així que comença una aventura d’un mes sol a Sawla, de ben segur que serà genial!
Una dona bastant mangos per als nens del poble 

Preses de contacte amb el terreny

Analitzant la fonamentació

Les dones de Sawla torrant cacahuets

...i 'xafant-los' per extreure'n l'oli


25.4.18

BIBLIOTECA A MLOMP: Amb bona part del mur tombat hem trobat les nostres "amigues" termites!























Kassoumai família!

Us enviem més notícies des de Mlomp. Ja estem en el punt de més àlgid de feina en la reconstrucció del mur de la biblioteca. Després de curar i deixar assecar els BTC (Blocs de Terra Compactada) els dies necessaris, ja en hem posat mans a l’obra. L’equip de l’Atabou estan fent molt bona feina a un molt bon ritme. Hem tombat bona part del mur i ja ens hem trobat amb les nostres “amigues” termites. Déu n’hi do quins nius més grans estaven construint allà dins. El mur està molt, molt dur així que la feina es pesada però avancen molt bé, ràpid i amb molta cura. A nivell del porxo, ens ha arribat una part de la fusta! Però desgraciadament no ha arribat tota encara. Així que ens toca seguir tenint paciència i confiar en que arribarà.

I nosaltres seguim molt molt contentes. La vida aquí tot i que cada vegada pugui semblar més rutinària, no deixa de sorprendre’ns. Per setmana santa, aquí, tot i que la majoria de gent és musulmana aprofiten i han tingut dues setmanes de festa. Així que tothom ha aprofitat per celebrar bodes i batejos. Cada dia hi hagut celebracions i algunes han coincidit i tot. Les bodes poden arribar a durar fins a quatre dies en els quals tot el dia estàs menjant, conversant amb la resta i ballar, ballar molt. Cada dia venia el Koumpou, un esperit que viu al bosc i es posava a ballar amb nosaltres. Sempre acompanyat de l’Agomara un altre esperit que es dedica a ballar i, depèn de com, si t’agafa a prop et pot fer una bastonada. És divertit veure la por que li tenen els infants i veure com corren quan apareix. Nosaltres, estem convençudes que són persones disfressades però cap persona de per aquí ens ho reconeixerà mai. Són esperits del bosc. Seguim fent nous amics, descobrint nous menjars i hem jugat a les dames! Mai haguéssim pensat tota la tàctica que tenen al darrera. Ens falta molt per aprendre. Aprofitem que tenim bicis llogades per descobrir nous paisatges i meravellar-nos dels que ja coneixem. Ens anem a banyar al riu. I, molt important, ja ens hem menjat el primer mango. Deliciós. En poques setmanes ens en farem un fart.

Abaraka (gràcies) per seguir-nos

Amini (de res/ la felicitat de la vida)
Ball amb el Koumpo

Excursió amb les bicis

Les primeres filades

Replanteig de les finestres

Tombant el mur


22.4.18

PROGRAMA AWASUKA: Poc a poc i bona feina. ( Vistare vistare ani ramro kam )

Namasté sati! 

La setmana passada ens van visitar tres membres del Fons Català per a fer el seguiment i l’avaluació del Programa AWASUKA. Amb ells vam visitar els tres prototips de Bhimphedi i les noves cases de Supin. També van tenir oportunitat de tastar les “delicatessen” locals del poble: fulauras, samosas, dalbhat i el famós duth chiya (te amb llet i espècies masala). (A)

Les cases de Supin van pujant, però totes a ritmes diferents. Depenent dels “mistris” (paletes) que estan disponibles en cada cas, s’avança més o menys. A Supin hi ha un frenesí constructiu com no hi havia hagut mai abans. La gent vol acabar les seves cases abans que els monsons arribin (d’aquí menys de dos mesos). Tot això fa que els paletes locals vagin de bòlit intentant servir a totes les cases que s’estan construint, incloses les nostres. És per això que ens toca prendre paciència i esperar que ens toqui el torn.
(A) De visita al prototip de dhungha mato amb els membres del Fons Català


























La casa d’en Aku Prasad ( Dos espais de Dungha Mato ) avança a pas valent. Després de col·locar les finestres en la posició més favorable que havíem decidit (B), hem iniciat la següent fase del mur, sense oblidar-nos de deixar els forats per a col·locar la bastida posteriorment i poder treballar en altura. Al arribar a la meitat de la finestra, hem realitzat la següent banda horitzontal de reforç, igual que les anteriors realitzades.(C)

Ara, aprofitant que tenim amb nosaltres la Mònica, toca resoldre dubtes i discrepàncies amb els beneficiaris sobre les cobertes, ja que d’aquí res ja hi arribem! (D)
(B) Moment de la col·locació de les finestres
(C) La Irene i la Saanti amb la següent fase del mur acabada.

(D) Awasukas i Aku Prasad debatent amb un bon "kalo chia" les diferents possibilitats de cobertes que podem fer













































































MATLO SUPPING 

A casa el Niranjan el mur segueix pujant, a un ritme ràpid ja que l’execució del mur de bloc és molt més senzilla que no pas la de dungha mato. (E)
(E) Estat actual de la casa d'en Niranjan

A les cases socials de Bimala i Ghana Nath ( Un espai de dungha mato ) també han començat amb la següent fase del mur igual que a la casa d’en Aku Prasad. No obstant, la feina va molt més lenta ja que els “mistris” de les dues cases son els mateixos i van treballant simultàniament en una i l’altre. ( F, G i H )
(F) Detall del forat per a col·locar la bastida posteriorment

(G) L'estat actual a casa d'en Ghan Nath

(H) Ghana Nath i la seva felicitat contagiosa



























































HETAUDA i PATHLAYA 

Finalment ja hem pogut fabricar els esperats blocs de proporció 1:1,5:3 que ens demana el govern! Una de les fàbriques de blocs d’Hetauda ens va proporcionar la màquina i els materials necessaris, i conjuntament amb els treballadors vam poder fer una tongada d’aquests. ( I i J )

A la setmana següent vam portar dos unitats a Pathlaiya, on vam realitzar un test de força de compressió per a obtenir la resistència exacta d’aquests amb un certificat més formal que també ens demanen des del govern (K). Així doncs, ja tenim els blocs més resistents del Nepal fets, ara només ens falta transportar-los cap a Supping! 
(I) Primer pas de la fabricación dels blocs abocan les materials a la maquina

(J) Últim pas de la fabricación dels blocs: traient-los del motlle

(K) Realitzant el test de força de compresió a Pathlavia




















































































Fins aviat amics! 

Records de paciència del Nepal a allà on sigueu. 

IAIA

2.4.18

BIBLIOTECA A MLOMP: Les reparacions avancen a bon ritme!























Kasumai!

L’obra avança i estem molt molt contentes! Ahir vam acabar de fer tots els blocs de terra compactada i preveiem que dilluns vinent començarem a tirar avall el mur infestat de termites per poder-lo reconstruir. Amb l’equip dels paletes dels brics hem treballat molt a gust, tot i la seva tossuderia per fer les coses a la seva manera, al final hem arribat a un enteniment! D’altra banda hem finalitzat abans del que pensàvem els nous fonaments per al porxo. S’han executat amb molta eficàcia! El primer dia ens va costar plantejar com fer-ho perquè havíem d’introduir amb molta exactitud unes barres d’acer inoxidable, però després de donar-hi voltes i amb l’ajuda del fuster vam fer una petita estructura que ens ha permès fer-ho amb força precisió. Estem orgulloses del resultat i tenim ganes de poder seguir avançant amb el porxo, però tenim dubtes ja que hi ha problemes amb la fusta, doncs resulta que hauria d’haver arribat fa uns dies i ens han comunicat que fins el dia 30 no arribarà. I... sense fusta no tenim porxo! Així que ens toca tenir paciència i anar fent els acabats del paviment.

En quant a la vida aquí estem integrades i ens sentim molt còmodes, ja formem part del poble i de la família. Cada cop aprenem més de la seva cultuta, la filosofia i manera de fer les coses. Us escrivim ara mateix des del menjador de casa i estem envoltades d’un munt de gent petita i jove que passeja per la casa, algunes cares conegudes i algunes de noves, mai ens deixen de sorprendre.

El cap de setmana passat vam anar a visitar unes illes que hi ha al mig del gran riu, a prop de la desembocadura al oceà, amb piragua i acompanyades d’altres voluntàries dels pobles del costat. Vam passar hores i hores dins una piragua observant dofins i com a sorpresa final vam veure un cocodril que s’endinsava dins l’aigua on ens havíem estat banyant!

Això és tot família! Estem felices i motivades i amb ganes d’aprofitar al màxim els dies, que ja comencen a passar massa ràpid!

Petonets!
Vam viure en directe una lluita Senegalesa, quina emoció i passió!

El nostre equip de BTCs en plena feina

Excursió al riu amb els petits de la casa!

Preciós paisatge pel feuvle de Thionck Essyl amb uns altres 'alulums'