30.3.17

PROGRAMA AWASUKA: Ja hem arribat al primer forjat del Dhunga-Mato!

















DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE

Després de tots els mal de caps de la setmana passada, i amb la nova sander machine, hem pogut continuar amb la feina de les joist. Les hem llimat les hem vernissat i les hem col·locat i clavat. Posteriorment hem col·locat la bastida per a poder treballar amb comoditat la ultima part de mur que falta, que també s’ha començat aquesta setmana. En quant a la latrina, s’ha fet el tros de mur que donarà el pendent a la coberta i s’ha col·locat les nosh, les joist i els purlings que subjectaran la coberta. S’ha optat per a fer la coberta translúcida per tal d’aportar llum a l’interior de les latrines, ja que al ser un edifici públic s’usarà durant el dia i no la nit.

Acabant la coberta dels lavabos!



































Acabant la coberta dels lavabos!







































Treballant en el forjat del Dhunga Mato




















Pujant el mur sobre el forjat












CONFINED BLOCK HOUSE PROTOTYPE 

En el prototip de bloc s’ha continuat amb les marqueteries, s’han acabat els porticons de les finestres i ara només falta acabar la porta, que s’està treballant en el taller.

Les finestres de casa la Santamaya

LES CASES DE SUPPING

A més d'aquesta feina, hem estat pujant a Supping per a recopilar informació sobre les cases que s'han de començar a reconstruir durant els pròxims mesos: hem passat a net els emplaçaments per a que l'equip de Barcelona situï les vivendes, les famílies ens han dit quin tipus de casa volen, i l'equip de Barcelona està dibuixant aquestes cases adaptant-les als nostres prototips modulars, per tal de que sigui una feina molt sistematitzada que faciliti tant el disseny dels plànols com la construcció.

29.3.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: ¡Amosa! Volum pur




























Des de hace una semana todos los vecinos que visitan la obra no hacen más que repiten una palabra - ¡Amosa! - Que en Serer significa bonito, hermoso. A nosotros también nos sorprende y emociona la potencia y la belleza que ha tomado el proyecto ahora que hemos empezado con los BTC. Tal vez sea el color rojizo, la amabilidad del nuevo material, la ligereza de los ladrillos o que empiece a tomar forma, o puede que todo a la vez. En todo caso, nuestros paletas no paran de sonreír des de que empezamos esta etapa.

Además, ha llegado al equipo una nueva incorporación, Wally Sarr. Él es experto en la masonería de bloques de tierra compactada y nos está ayudando mucho en esta fase del proyecto, que es más técnica que física.

Subiremos un edificio detrás del otro para poder trabajar en paralelo los muros, los tejados y los acabados. Hemos empezado por la biblioteca. Nos cautiva el momento en que se encuentra la construcción, ya que ha tomado entidad pero aun no conforma un espacio. Es como un objeto gigante o una gran escultura, volumen puro. Es por esto que hemos decidido dedicar las imágenes de este blog a retratar este instante, que en pocas semanas habrá cambiado para ser un espacio, una arquitectura, la biblioteca.

¡Hasta pronto!

Lucía y Elias.

Ousman, Babu, Bara i Wally

els maons (BTC)

Las pilastras

Els vàters

La prestatgeria i la finestra

La porta

El retranqueig de la finestra


La cantonada

Les papallones

La pilastra

L'arc

L'alçat


28.3.17

BIBLIOTECA al C.E.M. MLOMP: tot i que la primera jornada de voluntaris no ha funcionat, la feina de l'Anna i en Pepe al C.E.M no decau!




























Diumenge, 12 de març de 2017

La setmana va començar amb una gran decepció. En arribar a l’escola el dilluns, amb l’esperança de trobar-nos els voluntaris mlompians disposats a ajudar-nos a construir, ens trobem sols. A mesura que avancen les hores, corroborem el pitjor: ningú no ha vingut (ni vindrà) a col·laborar. Mentre acabem d’assumir el cop, ens reunim amb l’associació de pares de l’escola per determinar per què ningú dels que havien convocat s’ha presentat. Resulta que entre casaments, lluita senegalesa i celebracions religioses, els habitants de Mlomp estan molt ocupats aquesta setmana i no tenen temps per a biblioteques. C’est l’afrique, eh... Ens organitzem per a començar el dilluns següent, acordem oferir esmorzar als voluntaris (ens sembla lo mínim!) i comencem a re-organitzar la setmana. Ara que hi pensem, ja ens anirà bé disposar de més temps, per poder organitzar-nos una mica millor. Necessitem comprar algunes eines, anar a buscar el bambú i... ja que hi som, anirem a veure aquesta lluita de la qual tothom en parla. 

Els dies passen i comencem a assolir els objectius. Aconseguim bambú al poble veí, que transportem amb dificultats fins a l’obra. Els alumnes ens ajuden a desfibrar la fibra de coco, per poder-la mesclar bé amb l’argila. Fem un parell de reunions mes, amb fusters i paletes, per tal d’assegurar-nos que tot estarà llest a temps. Aquí les coses van leeeentes i mai pots estar segur que compliran amb la planificació acordada.

Mentrestant, gaudim d’algunes visites al riu, als nostres amics baye fall (grans escoltadors de musica reggae), a aprendre a tocar el djembé, i a diferents danses tradicionals que tenen lloc arreu del poble. El Pepe s’apunta al bombardeig en qualsevol moment que pot, i es posa a ballar mentre els senegalesos riuen i riuen (mai saps si es amb tu o de tu), mentre que l’Anna s’ho pensa dos cops abans de llançar-s’hi. Serà que té més sentit del ridícul. 

La següent setmana si que si! Començarem a pujar els murs. A tope. Us mantindrem informats.

À bientôt!

Anna i Pepe

Kumpo i dances tradicionals

L'Anna ajudant a en Uroy a tallar el bambú

L'Anna transportant el bambú en bici!

Lutte Senegalaise

Lutteur

Arribada de la fusta a la obra

Descarregant el bambú

Chapusón al riu!

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA : NEW TEAM!







































Hola hola! Som el nou team de Koilakuntla, conegudes com“ Natalia madamme “ y la “ Aina madamme “ La Natalia s` ha encarregat durant aquesta primera semana d`explicar-me com funcionen aqui les coses i els grans consells que la Erika li havia donat.

Hola soy Natalia! En mis dos semanas working alone mientras se espera a la madame Aina, hemos tenido una buenisima toma de contacto con la obra. Se hormigoneo la losa de la cubierta plana (todo un show de idas y venidas de bandejas de hormigon en una escalada cadena humana). Se subieron pilares y muros de bricks hasta cota cubierta. Por lo que Ouh yeah, viajito de ir a por bricks a Nyandal. Y se trabajo tambien con la famosa piedra de pizarra de KKL. Se nos quedo un muro de acceso a parcela de falling in love total! J A todo esto, porque a Aina se la esperaba con muchisimas ganas para meternos de lleno con la cubierta el team de madame completo, centramos tambien vigas, para que nada mas pillar terreno, nos pusieramos a armar vigas como locas.

El nostre transportista es el Vansi, un noi de 18 anys amb molt bon caràcter. Ell s`encarrega de portar-nos amb la moto al poble per comprar fruita i conduir el tractor per anar a comprar els materials necessaris de la obra. Es molt guai!!! ( tot i que has de vigilar perquè es una locura aquí el transit!) A vegades també es van a buscar els materials amb la moto, com el cas del 5 litres d`oli per els encofrats i armats, una manera amb mes adrenalina ja qe has de pensar com ho faras i vigilar de no perdre el material per el camí. 
La obra , una setmana dura preparant tots el armats de les bigues amb les esperes per la llosa de formigó. Es impressionant veure com tallen i dobleguen tots els estreps per després col·locar-los a les bigues, ja que tot es manual!! Hem de dir que els nostres treballadors han fet una feinada aquesta setmana. El mes dur de tot es la calor, en fa moltísima!!! Hem de beure 3 litres diaris cada una per sobreviure , aixo si, agafarem un bon moreno „ paleta“. 
Es hora d`acomencar a pensar amb la façana. Ja tenim un grup de treballadors jovenets netejant les juntes de la pissarra i del totxo. Un cop tot net els nostres treballadors es posaran a fer el plastering, una mezcla de morter de cement amb dos tipus de arids. Sabem que encara no es el moment, però ja tenim idees de com pot quedar la façana. Ens venen a la ment colors càlids, semblants als que tenim al nostre entorn, com el totxo, arenós ...pero encara esta per veure. S`ha de dir que les cases a Koilakuntla estan pintades de diferents de colors així com els camions, son molt bonics i aporten alegria al espai. 
Despres de quatre dies montant els armats de les bigues de la coberta, davall del sol intens, per fi hem acabat!! Ara es el moment de acabar de col·locar els encofrats banyats en oli a les bigues per dema poder posar el formigó. Crec que serà un dia divertit, es fa una cadena humana des de la planta baixa, on es troba la miller, fins la cota de les bigues de la coberta. Tenim moltes ganes de veure com funciona, ja us explicarem mes endavant. 
Ah! El moment del chai , la Natalia va loca per el chai, li encanta!! Ella s`encarrega de que no falti un cop al mati i un cop a la tarda la visita del Obles amb la beguda. Es també el moment que esperen tots els treballadors, per fer una pausa i poder fer unes quantes bromes. Son gent molt maca i amb molta paciència. Ens escolten ,intenten entendrens , ja que la diferencia de idioma es una valor afegit en aquesta obra, i si el Siva rao esta d`acord ens deixen participar en la obra explicantnos com es fan les coses. Com en aquest cas anar armant totes les bigues. 
El curios es que els treballadors no ens cuiden tan sols dintre del workplace . El dia lliure , el divendres, es el dia del mercat. Nosaltres vam anar a veure com funcionava, un lloc ple de moviment i de gent comprant tot el que necessiten per la setmana. Entre tot aquest burull de gent ens va trobar el Vale, un treballador de la obra, que ens buscava per ajudarnos a fer la nostra compra, ja que soles seirem imposbles de demanar el que volem. 
Despres de fer totes les compres el Vale ens va fer un tour per la ciutat, visitant diferentes cases de familiars i treballadors de la obra. Ha estat una anecdota molt graciosa. Vam crear tota una processo de nens darrera nostre, tipo fans , que volien aludarnos i donarnos la ma. A cada casa que entravem ens donavem chai , menjar o alguna beguda que tinguessin. Ens ha sorpres molt, es una cultura molt hospitalaria i amable. Crec que estarem bastant ben cuidades. 
Ara us estic escrivint jo , l `Aina, assentada en una taula metàl·lica que hi ha a la primera planta de la obra, amb uns gossets que viuen amb nosaltres i que ja han estat presentats a la entrada del blog anterior , esperant a que arribi el team de treballadors. Han anat amb la Natalia i el Vansi a buscar mes encofrats. 
Es tan sols la primera setmana. Ha estat dura amb uns ritme de treball sense parar i sot un sol intens. Pero anem entenent poc a poc com funciona tot aquí, i tenim moltes ganes de mes. De veure com funciona el plastering i que pasara amb la llosa de formigó. 

Cada dia es molt diferent aquí, i et vas a dormir super cansat però content. 

Fins la pròxima, una abraçada de les dues per a tots!!

Vertint el formigó a la llosa

La swimming pool del workplace

Els anomenats bricks Machinary

Viatge de tornada de Nyandal

Pujant pilars

Pujant murs

Preparant el terreny per al mur d'accés a la parcel·la

Voilà quin mur!

Alineant els encofrats per a les bigues

Anant amb el Vansi i Naiara a buscar boxes

Natàlia controlant les bigues

Col·locant l'armat de les bigues

els joves netejant la façana

Moment chai al workplace

Dia de mercat a Koilakuntla


22.3.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: tot i les dificultats, la feina continua!



























¡Muy buenas! 

Aquí traemos nuevas noticias desde N’Dangane. Dentro del pueblo y entre las personas que nos rodean Elias y Lucía son, cada día más, Elias y Lucía. Ya nos estamos estableciendo como personas y haciendo nuestro lugar. Vivimos contentos en el bello paraje que nos rodea.

Eso sí, el clima se endurece, el calor y el Sol se intensifican y las horas punta del mediodía son duras de resistir. Desde hace una semana que tenemos cortes de agua que dificultan la finalización de las losas de hormigón y los bloques de tierra compactada. Aún así, el trabajo no se detiene.

Es asombrosa la fuerza de voluntad que tienen los obreros. Todo trabajo pasa por lo manual: la faena de la hormigonera la hacen dos brazos y una pala, y el de la bomba dos piernas y un cubo.

Esta forma de trabajar lleva a la máxima optimización de los recursos y en hacer eficaz todo tipo de esfuerzo. Se plantea uno si este es el principio radical de la sostenibilidad: austeridad y sencillez.

Un abrazo y hasta la próxima,

Lucía y Elias.

instal·lacions

Fabricant formigó

Llosa

Armat

Elias

Lucía

Mangos!