BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: A Ndangane ens hi sentim com a casa!

Baldoo / Bedejaam / Amminé? / Oomén / Yamsom? / Yamrecke!

Sí, encara que semblés impossible d'entrada, ja comencem a interioritzar la ‘retahíla’ de salutacions senegaleses (en serer, és clar!). I és que ja duem a Ndangane més d'un mes i mig i, francament, podem dir que ens hi sentim a casa. 

Superats definitivament l'arròs a totes hores i la nul·la seriositat africanes a l'hora de fer plans (hem de dir que fins i tot li tenim cert ‘carinyo’ a ambdues coses), la vida al poble ens ha acabat d'embolcallar amb el seu ritme tranquil. Una de les principals culpables d'aquest bon rotllo és la Rocky, mare de l'El Hadj i persona amb qui ens encantem prenent el té i jugant amb la seva néta Hadi. Les tardes i algun que altre matí de festiu van caient poc a poc al ritme hipnòtic i agradable de la vida contemplativa, i nosaltres, en un inici europeus estressats i estressants, ens hi hem adaptat feliçment.

A l'obra hem superat un dels obstacles més difícils: l'execució de la coberta. Un cop preparades totes les peces de l'estructura principal, vàrem procedir a pujar-les sobre els murs. Després, s'hi van col·locar les corretges i el zenc (que ens van donar més d'un mal de cap), tot deixant l'edifici de la ‘daara’ i el porxo coberts. Estem molt contents del resultat! 

Ara, en Ngor (el paller) ja prepara els tirabuixons de palla per a començar a col·locar-los la setmana que ve, mentre l'equip de l'Ibnou continua treballant en la col·locació de portes i finestres.

Així doncs, podem dir que hem entrat ja pràcticament en la fase d'acabats, dels petits detalls com li agrada dir a l'Ibnou (i què poc que li agrada fer-los!). La gent del poble veu els resultats i demana, expectant, quan estarà tot preparat per a començar-ho a utilitzar. També nosaltres estem expectants i desitjosos de viure el moment de col·locar el mobiliari i els llibres, i de que la Nabú, que està fent un curs de formació en classificació de material bibliogràfic a Palmarin, pugui començar a treballar com a bibliotecària del poble. Serà el moment més esperat, en què els habitants de Ndangane començaran a fer girar per sí sols la roda d'aquest projecte que tant els il·lusiona.

Nosaltres us seguirem informant família. Fins la propera!

Carol i Guillem

L'estructura és ben forta: capaç de suportar la Carol, en Guillem i sis sacs de ciment!

Ibnou Sarr, un home seriós

Els treballadors acaben de col·locar el zenc del porxo, sota la supervisió de l'Ibnou

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La nostra 'Senegalització' avança a bon ritme, com l'obra!

Yonkayooo família!

Un cop passada la ‘morriña’ de viure les festes lluny de casa, us escrivim per informar-vos que l’obra avança a bon ritme, com també ho fa la nostra “senegalització”, com diu l’El Hadj.

Entre finals de la setmana passada i principis d’aquesta hem progressat considerablement en el tall de bigues i pilars, així com en la preparació de la geometria de les diverses unions; l’Ibnou i el seu equip treballen de forma finíssima i, si bé no seran mai gaire coneguts per la seva puntualitat, sí que és cert que, un cop s’hi posen, ho donen tot!

Aquests darrers dies han estat bastant frenètics i, a part de l’estructura de la coberta, hem aprofitat per col·locar les làmpades a la biblioteca (il·luminada de nit queda preciosa!), posar un dipòsit i bomba al mòdul de cooperants per a tenir aigua durant el dia (guanyarem en comoditat però se’ns farà un pèl estranya aquesta europeïtzació…), solucionar algun petit problema amb la fossa sèptica… I anar a Mbour i Joal a fer les compres necessàries per continuar!

Pel que fa a la vida a Senegal, després de passar la nit de Nadal convidats a sopar a La Maroise (gentilesa d’en Babou; -quin àpat!-), vam aprofitar el cap d’any per fer una escapadeta a… La Casamance! Sí, encara que sembli impossible, ens vam animar a creuar el país (Gàmbia inclosa) amb els mitjans de transport habituals aquí (set-place, minibusos, taxis compartits, ferri…) i passar un parell de dies – més dos dies i mig de trajecte, però no ho digueu a ningú- a Abéné, un poblet paradisíac on vàrem festejar l’any que comença a ritme de ‘djembé’ i fogueres a la platja.

A la tornada a Ndangane la rebuda va ser immillorable, amb visites del nostre amic Bour, dinars esplèndids a càrrec de l’Adji, tes amb el professor de ‘djembé’ (amb qui vàrem passar una nit musical tot combinant percussió i corda), i un seguit d’activitats socials d’allò més diverses.

En resum, tant l’obra com nosaltres ‘marchons’ molt rebé, i estem molt il·lusionats i expectants (com la majoria de gent al poble) amb els dies clau que vindran pel que fa a pujar la coberta.

Fins la propera!

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Tot a punt per fer la coberta!

Baldoooo des d'Ndangane Sambou!

La Mireia i la Violeta han marxat, i tot el poble (nosaltres inclosos) ha plorat... Però no patiu, que hi ha relleu! Els nous voluntaris (Carol i Guillem) ja estem ficats i ben ficats en les tasques de l'obra.

En els darrers dies, s'han acabat els murs de "l'école", i s'ha pavimentat i col·locat les rajoles i sanitaris del lavabo de la "bibliothèque" (ha quedat molt bonic!). Només hi falta col·locar unes cortines que us ensenyarem pròximament. La instal·lació elèctrica de la "bibliothèque" avança a bon ritme, amb totes les lluminàries ja penjades.

També hem fet un transport de material molt cansat però il·lusionant: el del mobiliari de la biblio. Ens va costar tot un matí, però gràcies a l'ajuda dels voluntaris del poble (petits maçons, nenes i nens amb energia i alegria infinites) les taules i cadires ja esperen dins la "bibliothèque", i el magatzem és ben ple de material informàtic i altres objectes. Així doncs, sols resta fer els últims retocs perquè l'edifici pugui entrar en funcionament!

L'altra cosa que hem estat fent aquests dies és preparar la construcció de la coberta de "l'école"; després de tancar recomptes, resoldre dubtes d'ancoratges i parla amb l'Ibnou, el fuster que se n'encarregarà, podem dir que estem contents i emocionats de pensar que, si tot va bé ("Inshallah"!!) la setmana que ve començarem el tall de les bigues i les corretges.

Pel que fa a la vida aquí i l'adaptació, un cop superat el gran contrast, hem de dir que "marche très bien"; les persones amb qui treballem es van convertint a poc a poc en els nostres amics; en Bour ens acull com a germans, ens acompanya i ajuda en tot el que pot. La seva família i la de l'El Hadj ens mimen moltíssim, i hi estem ben a gust. Fem també bastanta vida a Campement, on comprem la fruita i petem la xerrada amb l'Ousman, la "coturier", el seu marit Baba, o qualsevol dels tranquils habitants del poblet.

La platja, els passegis per la sabana, els tes cerimoniosos, les converses tranquil·les, l'hospitalitat, els nens cridaners, fan dels nostres descansos estones molt agradables, i ens donen energia i bon humor per a seguir treballant.

En resum, estem molt contents de ser aquí! Us seguirem informant família.

Fins la propera,

Carol i Guillem

Transportant taules i cadires a la biblioteca

Treballant al taller de l'Ibnou

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Els murs de l’escola ja estan acabats!

Missió complerta: els murs de l’escola ja estan acabats! Amb bon ritme, l’equip d’en Bour ha acabat de fer els testers en pendent dels murs laterals i el de separació entre les aules, i han formigonat el cèrcol per deixar els murs ben travats. Les esperes per les bigues han quedat col·locades, i el nou equip de treball, el Guillem i la Carol, ja són aquí per començar a gestionar el que serà la seva part de la obra: la coberta de l’escola. Després d’un any de feina des de que es va començar a construir el projecte, sembla que ja queda molt poc per veure-ho realitzat i tothom n’està emocionat!

Amb l’arribada del nou equip, han arribat també els ingredients necessaris per cuinar el nostre plat estrella per dir adéu al poble: el pastís de xocolata!! Tothom n’ha menjat: les famílies d’en Badara, l’El Hadji i en Bour, i els equips de treball que encara teníem a l’obra. Els nens s’han tornat bojos, i a nosaltres ens ha encantat veure que a tothom li feia il·lusió provar-lo. Ara entenc els avis quan gaudeixen tant veient-te menjar, a nosaltres ens ha passat el mateix! 

La Sofia espiant a la cuina abans d'haver acabat de fer el pastís

En Guillem i la Carol ja s’adapten a la vida aquí sense problemes, comencen a dominar la pela de cacauets, el serer i a conèixer a tothom. D’aquí poc ens agafaran el relleu, fins i tot ja tenen noms serers que tothom va repetint pel poble. Nosaltres d’aquí res tornem cap a casa, a passar nadal amb la família i menjar molt. Tot això ens faltarà moltíssim, encara no hem marxat i ja comencem a enyorar-nos. Ara ens toca gaudir dels nostres últims dies i aprofitar per dir fins aviat a tothom. I diem bé fins aviat, perquè totes dues tenim clar que tornarem a Senegal.

Posta de sol al nostre poble, que trobarem infinitament a faltar

Bones festes a tots i totes!

-Violeta i Mireia-

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Ja no som unes il·legals!

Ja no som unes il·legals!

Aquesta setmana hem anat a Gambia. Com la nostra estància a Senegal es bastant llarga i estem aquí més dels 90 dies permesos pel visat, hem hagut de creuar la frontera gambiana per tornar a posar el nostre “comptador” a zero. 

No volíem abandonar la obra massa dies i vam decidir fer dues nits a Gambia i tornar. Com el viatge no podia ser molt llarg vam decidir que el faríem de “relax total”, és a dir que vam buscar un pla a Gambia que ens permetés bàsicament no fer gran cosa. I així és com vam acabar a Jinack Island –l’illa dels cocoters– un petit paradís no gaire lluny de la frontera de Karan

g, desert i tranquil. Vam tenir temps de quedar-nos tirats a la platja, gaudir de l’oceà, visitar els pobles propers i conèixer una mica més d’aquest país que queda embegut dins de Senegal i de la seva gent. Ens ha resultat molt curiós sentir africans parlant l’anglès, i ens ha costat una mica canviar del xip francès-serer que tenim ara mateix. Però els gambians han resultat ser tan acollidors com ho són els senegalesos, malgrat que a la frontera d’entrada les negociacions durin mes de tres quarts d’hora!

Posta de sol des de la nostra platja quilomètrica i deserta

En tot cas, ha estat un plaer conèixer noves facetes d’aquest país veí. 

Mentrestant, vam deixar instruccions a la obra per que anessin seguint: els murs ja han arribat a l’alçada de les finestres i l’equip d’en Bour ha començat a tallar i treballar els rodons per poder formigonar els dintells. 

Les armadures dels dintells de les finestres ja estaven llestes quan vam tornar

D’altra banda, també han aprofitat per col·locar la separació a la part alta dels murs del mòdul per evitar que la gent hi entri: comença la temporada de lluita, i el mur que ens separa de l’arena es converteix en una graderia improvisada per als que no paguen entrada. 

En Bour doblega armadures com si fossin plastilina

Per estalviar-nos problemes, al poble ja fa temps que ens aconsellen fortament que prenem mesures abans de que la lluita comenci. Ningú de l’equip era partidari d’aplicar una solució “hostil”, però al final hem estat tots d’acord en que seria la mes eficaç de cara a estalviar-nos problemes futurs. En tot cas, quan les buganvilles creixin, cobriran aquesta solució i l’estètica serà molt més agradable. 

Les murs del mòdul amb la nova solució de protección anti-instrusions

I així és com hem tornat mans a la obra! Avui ja hem aconseguit l’aigua filtrada que ens proporciona en Sana per assegurar-nos de no tenir problemes de sals en totes les parts que construïm amb formigó –dintells i cèrcols- i hem començat a fer encofrats i a formigonar. 

Els dintells llestos pel formigonat

A la biblioteca hem començat a col·locar ja les llums: els fluorescents queden suspesos per cadenes des de les corretges de fusta, i a les finestres que donen a l’impluvium ja pengen les làmpades de vímet.

Seguim!!

Violeta i Mireia

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Hem tornat mans a l'obra!

Hem tornat mans a l' obra! 

Els murs de les dues aules ja són ben alts, els marcs de les finestres estan col·locats i tota la part exterior dels murs ja té l’alçada final. L’equip de maçons ha estat treballant ràpid i hem vist créixer els murs a bona velocitat. 

Però aquesta setmana també ens hem trobat amb algun nou repte, aquí sempre hem de tenir emocions! Fa uns dies ens vam llevar, vam anar a la obra com sempre i vam veure que a totes les juntes entre BTC del mur que s’havia aixecat el dia abans, havia aparegut una pols blanca. Era sal. Hem hagut d’investigar d’on sortia aquesta sal: del laterite? de la sorra? de l’aigua? Després de varies proves hem arribat a la conclusió de que és l’aigua. Segons el dia l’aigua de l’aixeta que utilitzem per fer les barreges pot sortir més salada i això ens crea eflorescències als murs. 

Sal a les juntes de BTC

Teòricament no ha de ser més problemàtic que tenir algunes taques blanques, però a nivell de les llindes i cèrcols de formigó armat, no ens la volem jugar i es construiran amb aigua filtrada. Per casualitats de la vida, just el dia abans de que comences aquest problema havíem conegut en Sana, que ens va explicar que es dedicava a filtrar aigua i vendre-la als diferents hotels de la zona. 

En tot cas, els murs han seguit pujant i la sal ha deixat d’aparèixer! Esperem que segueixi així i la salinitat no augmenti.

D’altra banda ha tornat a treballar amb nosaltres l’Abdoulaye: aquesta setmana hem pintat la biblioteca amb la pintura de lasho. Quin canvi passar del color argilós al blanc absolut! Se’ns ha fet estrany, però quan el terra quedi net, posem les estanteries i les omplim de llibres, segur que ens acostumarem. 

L’Elko, l’electricista, ha començat la instal·lació de llumeneres de la biblioteca on hem decidit que els fluorescents aniran suspesos amb cadenes: la llum quedarà més a prop de les taules, i el manteniment i canvi de bombetes serà més fàcil. 

La biblio ja és blanca!

I com a feina extra, aquesta setmana hem decidit que cuinarem per la família, com han fet tots els torns abans que nosaltres. Per això vam decidir fer el procés sencer: de la terra a la olla. En aquest cas, del mar al forn! Hem 'engatussat’ l’El Hadji per que ens porti a pescar i hem pescat tant que podrem fer un sopar per tota la família, els 12! Però matisem una mica els fets... No hem pescat, la Violeta ha pescat! Diguem que ha trobat la seva nova afició perquè ella soleta va pescar tots els peixos que cuinarem, jo no en vaig enganxar cap! Sort d’ella, la nova assassina del Siné-Saloum, que sinó avui no sopem. 

La pesca per la familia

Una altra dada important de la setmana és que tenim un nou habitant a Ndangane: en Pau, el ‘mouton’ d’en Bour, ha sigut pare!! El petit és un mascle i es diu Mireio

En Mireio Sarr, el mouton fill d'en Pau Sarr

-Violeta i Mireia-

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Aquesta setmana hem rebut la visita de l’Àlex!

Diuen que després de la tempesta arriba la calma... i una mica ha sigut així! Després de deixar el mòdul llest per utilitzar, els murs de l’escola pujant i la biblioteca pavimentada, aquesta setmana hem rebut la visita de l’Àlex amb un company seu, en Ginés. 

Els dies han passat entre feina i turisme, hem solucionat temes pendents de l’obra aprofitant que l’Àlex estava aquí, però també hem aprofitat per ensenyar una mica el país a en Ginés ja que era el seu primer cop a Senegal: hem tingut la sort d’anar de pesca, a veure el baobab més gran de Senegal, a visitar el mercat de peix de Joal i el mercat tradicional de Kaolak. Com aquesta setmana ha coincidit amb la festa del Magal, i molts dels equips de treball han marxat a Touba per celebrar-ho, nosaltres hem pogut abandonar una mica el “chantier” i hem acompanyat l’Àlex i en Ginés a les seves aventures senegaleses. Una mica de desconnexió també per nosaltres!

la pesca del cangrejuuu

Però una mica de feina també hem fet. Dimarts vam aprofitar per anar fins a Palmarin a veure la biblioteca i a conèixer els seus treballadors per posar-los en contacte amb la que serà la nova bibliotecària de Ndangane, la Nabou. L’Anna, la bibliotecària de Palmarin, ha ofert tota la seva ajuda a la Nabou per formar-la i ensenyar-li com fer anar una biblioteca. 

reunió amb els bibliotecaris de Palmarin, L'Anna i en Pierre

Per desgràcia dimecres vam haver de trencar el nostre compromís de fer una paella per la família i el comitè de la biblioteca, ja que el “chef du village” va morir dimarts a la nit. El poble estava de dol i vam decidir que una festa no era adequada. Hauran d’esperar una mica per provar el “thieboudienne espagnol” com l’han batejat ells!

Dissabte acabava la setmana de visita de l’Àlex i en Ginés, i vam aprofitar el dia per veure l’illa de Gorée, davant de la costa de Dakar, des de la qual es van enviar bona part dels esclaus a les Amèriques en el moment de la descoberta del nou continent. Un lloc preciós, amb un passat dur. De tornada cap a Ndangane, la Violeta i jo ens vam quedar a Mbour per aprofitar el viatge i passar pel mercat. No podem tornar per nadal a casa amb les mans buides! I de passada ens vam creuar amb el president de Senegal que tornava de Touba!

de visita per Gorée

compres nadalenques al mercat de Mbour

Bondiki a tots i totes!

-Violeta i Mireia-

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La Violeta i la Mireia ja han agafat el relleu a l'obra!

Com tots ja sabeu, hem canviat de torn! L’Anna i la Paloma ja són a casa, malgrat que aquí els nens segueixen cridant “Palomaaa” a totes hores (els nostres noms no estan triomfant tant...); la Violeta i jo hem agafat el relleu a l’obra. Primer de tot, ens disculpem per la tardança d’aquest blog, com anireu veient el nostre torn ha començat sent molt i molt mogut i intens!! 

Anem per parts! 

El mòdul: després d’una bona odissea i gairebé un casament amb l’home de la Senelec (l’Endesa d’aquí), hem aconseguit donar d’alta l’electricitat! La nostra vida ha canviat substancialment, ara tenim nevera i aigua freda, que com tots sabeu això és tot un luxe aquí. Les llums del mòdul ja brillen i il·luminen els mobles que l’Ibnou ens ha portat. A l’habitació principal, un llit de matrimoni de “bois rouge” i una mosquitera sospesa amb una estructura metàl·lica i un gran armari que ocupa tota la paret del fons. A l’habitació petita hem col·locat una barra al sostre amb argolles per poder penjar les mosquiteres de manera lliure: ara es poden posar 2 o 3 llits o bé ajuntar-los i fer un llit de matrimoni o bé lliteres... Flexibilitat màxima per acollir els cooperants que vagin venint. 

Estrenant la zona de sofàs

El llit de l'habitació principal

La cuina ja té portes d’armari, ens falten els calaixos i les divisions interiors. La campana extractora ja funciona, i el forn i el foc també: funcionen tant bé que ja els hem estrenat per fer un pastís d’aniversari pels 17 anys de l’Alima! La gran taula de fusta ja està al seu lloc, sort que els senegalesos són forts i valents i la van poder entrar sense masses problemes. El sofà ja ens ha fet de llit un parell de nits, és la nova seu per anar a omplir bidons d’aigua de matinada per poder treballar a l’ obra, sense haver de despertar a tota la família! Ara ja gairebé no tenim talls de llums, però la falta d’aigua, que només ens arriba de matinada, fa difícil la feina a l’obra. Aquí diem que si podem dirigir una obra a l’Àfrica sense aigua i llum, quan tornem a Europa serem capaces de tot i més! 

La cuina i la "grande table"

La Violeta entrenant el forn

Un cop acabat tot això, va tocar posar-se amb l’exterior: neteja, plantació de buganvilles i col·locació de la grava per la zona d’entrada. Per fi el mòdul estava llest per utilitzar a l’arribada de l’Alex. 

Vista general del mòdul

Tot el treball per l’entrega en bones condicions del mòdul ha avançat en paral·lel a la biblioteca i l’escola: teníem els 3 edificis en marxa a la vegada, “¡locura total!”

Comencem per la biblioteca. Els acabats en argila ja es van fer quan l’Anna i la Paloma encara eren aquí. Nosaltres hem seguit amb el paviment de trencadís que en Serr ens va fer rapidíssim i meravellosament. Ha quedat “amosa trooooop!” En breus es farà la instal·lació elèctrica i la pintura blanca de “lasho” i podrem col·locar les lleixes pels llibres. El contrast de colors del terra amb les parets pensem que quedarà molt i molt bé. 

El trencadís de la biblioteca

D’altra banda, un tema molt important: els murs de les dues primeres aules de l’escola ja estan pujant! L’equip de maçons d’en Bour avança ràpid, es nota que ja han agafat experiència i se senten a gust i segurs de la feina que fan. El poble estava impacient ja per veure com les aules es començaven a construir, i un cop hem començat, no parem de rebre visites de veïns, molt contents de veure que s’està fent realitat. 

Les murs van pujant

L'equip de maçons

Però a tot això li havíem de donar una mica d’emoció: com ens faltaven BTCs per seguir treballant, l’equip de l’Emilie ha tornat per seguir fent els brics necessaris per acabar les dues primeres aules. L’únic problema ha estat aconseguir la matèria prima: després de rebre dos camions d’alguna cosa que ens intentaven fer creure que era “laterite”, però no ho era ni de lluny, finalment hem aconseguit rebre’l i l’equip de l’Emilie s’ha posat a treballar non stop. La lluita ha sigut llarga, però ho hem aconseguit! 

A dalt: "fake laterite" a baix: "real laterite"

I com us podeu imaginar, entre tanta emoció a l’obra, poca cosa hem pogut fer fora de l’obra, però si que ens van convidar al bateig de la primera filla de l’Ibnou, el nostre fuster, on vam aprofitar per posar-nos una mica decents i treure’ns el “laterite” de la pell. Un esdeveniment molt divertit en el que ens van acollir tots molt bé: només ens falta ballar tant bé com les senegaleses!

Mireia i Violeta!

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Per nosaltres, “ací” i “el meu poble” és N’Dangane, no Figueres ni València...

-Yogayon...! 

-…Yogajaaaam!

Fa molt de temps que no teníeu notícies nostres, però és perquè hem estat mooooolt ocupades!

Ja fa dies que la festa del Tabaski (festa del xai) ha passat i l’obra ha tornat a la normalitat i amb ella, la bogeria de sempre.

Hem acabat el ‘tadelakt’ del mòdul de cooperants, estan col·locades les portes i finestres de tot el mòdul i el meu bany acabat! (jo li dic el meu bebè); També està feta la instal·lació de la dutxa i el WC. Ara només falta aplicar l’última capa de cera al ‘tadelakt’ del terra, estem impacients per dutxar-nos-hi abans de marxar!

D’altra banda, hem fet proves d’arrebossats amb diferents proporcions de sorra, argila i palla; finalment ens hem decidit per una, però ha sigut difícil ja que hem arribat a fer 13 proves!

A la biblioteca ja està feta la primera capa d’ arrebossat de palla i argila i ara mateix (mentre escric això i davant meu) estan fent la segona capa d’arrebossat, que està composada per argila, sorra i una petita porció de ciment que estabilitza la barreja. L’ arrebossat està quedant de categoria! Dóna molt gustet passar la mà per damunt! I el color es taaaant bonic que farà peneta que després es pinti amb la pintura de calç.

Ah! Se m’oblidava comentar-vos que les làmpades del mòdul ja estan col·locades i la cuina amb mitja instal·lació acabada!

L’altre dia va ser la ‘Tamharite’, que és una festa on els rols de gènere canvien i les dones es vesteixen amb la roba dels homes i a l’ inrevés. En Bour tenia molt més rotllo de dona que d’ home! Tot i que no domina massa bé això de caminar amb sabates de taló...

Ui, no he dit res de les noves arquitectes! Ja són ací! Les quatre juntes, per fi! La Mireia i la Violeta han arribat fa dues setmanes i ja estan integradíssimes... ja quasi parlen serer! I nosaltres amb tota la pena del nostre cor perquè cada cop ens queda menys... el pròxim blog ja l’escriuran elles.

Mammita, que marxem en no res! L’ Anna i jo encara no en som conscients... se’ns fa un nus a la gola només de pensar que ens queden 3 dies. I no és per ser dramàtica, però és que això ha sigut molt intens, tan professional com personalment. Tenim una sensació estranya; el nostre “ací/aquí” ja ha canviat. Per a nosaltres, “ací” i “el meu poble” és N’Dangane, no Figueres ni València... marxem i deixem casa, el nostre poble, la nostra família i els nostres amics. Quan ens alcem a casa d’ “allà” i cridem un BALDO BALDOOO i, de sobte, ningú ens entengui, i no ens conteste un BE DE JAAAM (així amb veu greu de la que fan ací) ens adonarem que ja no hi som al Senegal. 

Portem dues setmanetes que mare meua... cada vegada que algú ens diu que “Anna i Paloma a dof a dof, vous nous manquerez beaucoup” petem fort (Anna i Paloma boges, us trobarem molt a faltar). Senegal ens ha fet que el cervell ens explote i que el cor se’ns agrande.

Elko, Bubs, Bour, Diouf, Bara, Babou, Abdoulaye, Yuma, Ibnou i Serr han sigut els nostres amics d’açí, El Hadji el nostre germà gran, la família el nostre aixopluc i Badara el nostre pare savi que ens ha donat consells i lliçons africanes. L’admirem com feia temps que no ens passava amb ningú.

No sabem com expressar el que els trobarem a faltar i encara no ens fem una idea de lo des-ubicades que estarem quan arribem als Països Catalans (ja siga al nord o al sud) i els crits del galls no ens desperten.

Mira, ‘corto y cambio’ que plorem (estem massa toves eh?)

Gràcies a tots per omplir-nos el cor! Yoconyal trop!

Anna i Paloma

P.D: No es per vacil·lar però l’ altre dia vam anar a pescar amb en Bour i en Serr i vaig pescar dues manta-ratlles. I Anna? I Mireia? Rien de Rien! Després vam fer picnic en una platja deserta i vam fer el peix que havíem pescat a la planxa. I au, una yassa que flipes!

Donant suport a l'1-Octubre

La nit de la tamharite amb en Bour

Els arrebossats de la 

Els paletes fent l'arrebossat interior a la biblio

L'Anna i en Malik fent bogeries

La primera manta ratlla