A NARÉ: 3a fase_FINAL DEL PROJECTE!

Kassoumaye!

Kassoumaye!

Oli bot!

Havent conclòs tant la nostra estància com el projecte, escrivim aquest mail des de Barcelona. Així, volem aprofitar per fer una mirada retrospectiva de la nostra experiència al llarg dels últims mesos alhora que acabar de descriure la darrera i molt intensa setmana de treball per tal de poder finalitzar l’obra.

D’entrada, explicar les últimes activitats que van dur-se a terme durant els últims dies on destacarien tot el conjunt d’acabats que conformen l’estètica final dels edificis. Hi trobaríem el revestiment dels sòcols i cèrcols, a més d’emmarcar les portes d’accés. També s’hi inclouria la finalització del carreau-cassé tant als interiors com als exteriors, afegint-hi també els enrajolats verticals dels lavabos i del pedrís.

Paral·lelament, el pintor de Thionk-Essyl amb la nostra ajuda i la d’en Kalilou, va pintar de blanc tots els interiors així com la façana exterior, del mateix groc que la tanca que estableix el perímetre de la parcel·la. Precisament, també es va procedir a la finalització de la mateixa, que evita l’entrada de bestioles tals com cabres. 

Pel que fa als exteriors, vàrem comptar amb l’ajuda de les dones per tal d’acabar d’arrencar els últims brots, així com contribuir a la neteja de l’obra. De fet, quan aquesta va estar finalitzada, també van contribuir amb la disposició dels bricks que delimiten els camins i les diferents àrees del conjunt. Realitzada aquesta tasca, amb l’Eno i els seus germans, vam acabar d’anivellar el terreny per després procedir al recobriment amb la closca de la fruita de palma. Aquesta acció perseguia diversos objectius, d’entrada un de distributiu, per tal de establir les zones de pas i les àrees més verdes. A més a més, servia per evitar la creació de basses d’aigua i fangassals dins la parcel·la, tot facilitant-ne els moviments. Però, a més, permetia dotar d’un factor estètic al conjunt alhora que atorgava unitat i identitat a tot el projecte.

Així, per formalitzar la clausura de l’obra, es va organitzar una petita trobada entre els diversos col·laboradors del projecte, amb les dones, gestors, obrers, voluntaris i representants de l’Ajuntament. En l’acte, cadascú va poder dir la seva, sobretot de cara a agrair el treball realitzat i les infraestructures generades, però també de cara a augurar un futur pròsper per al centre. Cosa que inclou, un manteniment adequat, però sobretot, la disposició d’un personal capacitat per a la formació de les dones de Thionk-Essyl, per a aquelles que s’hi vulguin sumar, i en general per a totes les persones que vulguin treure profit d’un espai destinat a la millora de les condicions socioeconòmiques i socials de la regió.

Nosaltres, personalment i en nom de Base-A, volem agrair de tot cor totes les parts implicades dins d’aquest projecte. Tant Acció Solidària del Vallès per fer-lo possible i per tenir la iniciativa de crear-lo, com de totes les persones locals que han intervingut, entre les que destacaríem: la nostra família, els Diatta, per la seva iniciativa i el seu compromís de cara a acollir tots els voluntaris que han passat per aquest projecte en els últims 3 anys, tot i les sacrificis que han hagut de fer. També l’equip d’obrers per la seva entrega i el seu compromís que ha fet possible l’avançament de l’obra malgrat tots els esdeveniments (el ramadà i el Boukout principalment) que ens han anat a la contra. Cal afegir els germans Colly, que, cadascun amb el seu rol, també han contribuït a fer possible la finalització d’aquest projecte i, com no pot ser d’una altra manera, agrair també a les dones la seva implicació en un projecte que, al cap i a la fi, els hi pertany.

Abaraka! Bo mare!

Martí Diediou i Luka Mane

A NARÉ:3a Fase- L'embranzida final!

Kassoumaye!

Kassoumaye!

Kassoumaye kept!

La festa de Mlomp era la nostra principal preocupació de cara a aquesta nova setmana. De fet, el primer dia, els pitjors auguris altre cop es van complir i l’assistència a l’obra va ser molt escassa, permetent-nos només la col·locació dels andamis a la part posterior d’un dels edificis. A més a més, a causa d’aquesta celebració, les rajoles, ja a Bignona, no podien arribar, fet pel qual l’equip de l’Ismaïla no podia començar amb el carreau-cassé.

No obstant, dimarts tot va canviar. L’Eno i els seus van venir essent nombrosos –sis- i van anar per feina amb la construcció de la gelosia que ha d’impedir l’entrada d’aigua de la pluja a l’interior de les aules tot procurant-ne una adequada il·luminació. En només un dia, la gelosia de més de mig mòdul estava erigida i arrebossada –per protegir els btc de la pluja-. Paral·lelament, se’ns va confirmar l’arribada de les rajoles de cara a dimecres, de manera que l’equip de l’Ismaïla va començar amb el transport de les terres a l’interior de l’edifici, que han de servir per anivellar a la perfecció la superfície on s’assentarà el carreau-cassé. 

Així, amb un ritme frenètic, al llarg de la setmana, es va aconseguir la construcció de tota la gelosia d’ambdós edificis, amb el seu conseqüent arrebossat –només la part exterior-. A més a més, entre un mòdul i l’altre també es va acabar la construcció del pedrís que se situarà en una de les aules tot formigonant la llosa que farà de suport. 

Mentrestant, l’Ismaïla i els seus, també van protagonitzar una setmana molt intensa que es va allargar fins diumenge inclòs. Gràcies a la seva entrega, acabem la setmana amb tots els interiors dels mòduls enrajolats –a falta de la zona de lavabos, on estem pendents de l’arribada de les altres rajoles. Fins i tot, la primera part de la zona exterior, ja compta amb el carreau-cassé; es va voler aprofitar el bon dia del diumenge per enrajolar l’única zona que quedarà exposada a la pluja –una vegada sec no presentarà cap problema-, però calia assegurar-se que en el moment de col·locació la pluja no fes acte de presència i pogués malmetre les juntes.

Nosaltres, amb l’ajuda d’en Kalilou, també vàrem fer la nostra aportació. D’entrada, vam col·locar les teles que faran de fals sostre a les aules, de manera que la xapa no pugui produir reflexos incòmodes als assistents, a part d’embellir l’estança. Conclosa aquesta tasca i la del propi carreau-cassé –que produeix nombrosos esquitxos als murs- vam començar amb la pintura d’una de les aules, deixant les parets ben blanques per augmentar-ne la lluminositat –realitzant-ne fins a tres capes-. Cal afegir que va ser convenient polir els murs per treure’n la sorreta sobrant de l’arrebossat. A més, entre capa i capa, vam tenir temps d’anar a Thiobon a comprar els arbres i de plantar-los –comprenent 2 cocoters, 2 palmeres, 3 tarongers i 2 manguiers-, aconseguint que, en un futur, la parcel·la sigui fresca, fructífera i amb entitat.

En la línia de paisatgisme, també va haver-hi temps per arrencar tots els fourabands de la parcel·la, de manera que, si les dones hi donen el manteniment adequat, no hauria de tornar-hi a haver-ne. De fet, les primeres ja van estar aquí un dels dies per començar amb la neteja de l’obra, traient males herbes alhora que alguns residus. Esperem que la setmana vinent, en vinguin més i més sovint ja que, al cap i a la fi, aquest és un espai per a elles, i desitgem que el cuidin com farien amb el jardí de casa seva.

Així, concloem segurament una de les setmanes més intenses i productives en el que va d’obra. La realització dels acabats s’està produint en paral·lel i estem tenint molts efectius en moviment; no pot ser d’una altra manera, ja que ens trobem a les portes del final de la nostra estança. Esperem que la setmana que ve no decaigui i podem donar l’obra per finalitzada. Creuarem els dits.

Bo esemaine diamenediole!

Luka Mané i Martí Diediou

A NARE_3a fase: Les festes locals frenen el ritme de l'obra

SETMANA 27

Kassoumaye!

Kassoumaye!

Bu nulabeh?

Kassoumaye!

Iooooooh!

Aquesta setmana començava amb les soleres interiors acabades però, abans d’emprendre el formigonat de les exteriors, es va convenir que millor seria de començar amb els acabats interiors dels murs. La qüestió és que la tasca d’enrajolat és preferible realitzar-la una vegada acabats els arrebossats –ja que necessiten del propi espai interior per formar la pasta d’arrebossat, i, en qualsevol cas, el ciment residual acabaria embrutant el carreau-cassé.

Així, es va començar per l’aula del primer mòdul, arrebossant tots els paraments de parets amb una mescla de sorra blanca i de ciment. El procés de realització implica abocar aquesta pasta als murs, aplanar-la en tota la seva alçada, i, per acabar, polir-la per tal que quedi llisa i fina. 

A l’endemà es va concloure amb l’aula a la vegada que s’arrebossava el magatzem contigu. Cal afegir que, en el cas de l’aula, la tasca implicava l’arrebossat dels pilars, els quals, per raons de superposició de filades de btc, no havien quedat uniformes. A més a més, les cantonades queden exposades i per tant requereixen una especial atenció.

De la mateixa manera es va procedir amb el segon mòdul, tant per l’aula com pel magatzem. Això si, pel que fa als lavabos del primer mòdul, només es van realitzar alguns dels acabats ja que, precisament aquesta setmana, es començava amb les connexions d’aigua entre el dipòsit del pou i les diverses aixetes. Així, cal esperar a fer els arrebossats fins que s’acabin les instal·lacions de manera que puguin quedar integrades i, segons quan, ocultes dins de l’edifici. En aquest sentit, el dissabte mateix, en Kalilou va començar a fer les connexions, partint de la latrina més a l’interior.

Una vegada conclosa la tasca d’arrebossats interiors, els maçons van disposar-se a continuar amb el formigonat de la solera exterior. Així, entre divendres i dissabte, es van encarregar de la compactació del terreny per tal de deixar-lo llest per abocar-hi el formigó. Tanmateix, les fortes pluges van provocar la caiguda del corrent elèctric i la bomba no va anar bombejant l’aigua al dipòsit, de manera que aquest va quedar buit abans no es pogués començar la formació del formigó. D’aquesta manera, la solera exterior haurà d’esperar a la setmana vinent per poder efectuar-la, esperem doncs, que la pluja ens doni una treva.

Bo esemaine diamenediole!

Luka Mané i Martí Diediou

SETMANA 28

Kassoumaye! 

Kassoumaye! 

Novament aquesta setmana ens situàvem a les portes d’una nova festivitat local que forçosament havia de repercutir en el ritme habitual de l’obra. Aquest cop, però, no tenia a veure amb la religió musulmana sinó que responia a una de les tradicions més ancestrals de l’ètnia Diola, la Iniciació. Es tracta d’un ritual en què els homes originaris d’un poble –que encara no hagin assistit a aquest procés- han de passar entre una i quatre setmanes al bosc sagrat per esdevenir Homes i per conèixer els secrets més intrínsecs de la cultura Diola. La notorietat de l’esdeveniment, més enllà del propi contingut, consisteix en la seva unicitat; ocorre només cada 30 anys –aproximadament- en un mateix poble. I, aquest any, tocava al poble més pròxim, a Mlomp. Tant és així, que a partir de divendres els obrers hi ha estat assistint periòdicament i, els que hi tenen família, no tornaran fins que els nous iniciats surtin del bosc. 

Abans de l’arribada de tan esperat esdeveniment, però, si que va haver-hi temps per avançar en l’obra. La primera tasca a desenvolupar-se ha estat la de completar el formigonat de la llosa exterior –amb prèvia compactació de terres-. Per això, calia repetir el procés de la llosa interior, però amb una marcada diferència; com que el límit exterior de la llosa no venia marcat per cap mur, calia d’entrada col·locar-hi unes fustes per fer de topall, a la vegada que calia cavar a una certa profunditat per tal de poder dotar a la llosa d’una espessor considerable per evitar trencaments en la seva zona més fràgil. 

Acabat aquest procés, la següent etapa de l’obra consistia en l’arrebossat dels pilars exteriors dels edificis. La nostra preferència era d’evitar al màxim els arrebossats exteriors per tal de poder mantenir el vincle estètic amb els mòduls anteriors. El cert, però, és que precisament els pilars, al requerir d’una superposició de filades particular, han acabat formant cantonades irregulars, i és per aquesta raó que hem convingut la necessitat de donar-hi un revestiment que els uniformitzi i els hi confereixi un acabat més acurat -a part de protegir les cantonades exteriors, sempre més delicades. 

Paral·lelament a aquesta tasca, l’Aliba es va encarregar d’erigir les filades de btc que faran de pilars per al pedrís –o marbre- a una de les aules, i que servirà com a espai per a poder donar classes de cuina o de conserves, etc. Nosaltres quedem expectants de si la festa de Mlomp seguirà alterant el ritme de l’obra de cara a la setmana vinent o si, en canvi, podrem cobrir les absències i així aproximar-nos, una mica més, al final de l’obra. 

Bo esemaine diamenediole! 

Luka Mané i Martí Diediou

A NARÉ_3a fase: amb la coberta enllestida, comencem els acabats interiors!

Setmana 25

Kassoumaye!

Bu nucane!

Kassoumaye!

Aquesta setmana per fi arribava l’esperat final del Ramadà i, inshalla, també el de la construcció de les cobertes. D’entrada, tota la xapa del primer mòdul va quedar col·locada al llarg dels dos primers dies. Cal mencionar respecte aquesta tasca que comportava una major complicació que quan s’hi va posar la primera comanda, ja que ha calgut fer lliscar cada una de les xapes de manera que passés entre l‘estructura de fusta vermella i el conjunt que suporta la palla. A més a més, a posteriori calia fixar les noves xapes assegurant-se que quedessin per sota de les anteriors, de manera que l’aigua no pugui passar-hi. 

Tot i que aquest procés es va realitzar amb certa celeritat, a mitjans de setmana va arribar una aturada –esperada- degut a la celebració del final del Ramadà, l’anomenada Korité. Es tracta de dos dies de festa i gresca on les famílies es reuneixen en àpats abundants. Així, tant dimecres com dijous, no van haver-hi maçons a l’obra. Cal dir que durant les quatre setmanes de dejuni havien treballat dur i es mereixien un descans.

Divendres, emperò, encara no es va recuperar la normalitat a l’obra ja que mancaven efectius treballant-hi, senyal que la festa havia estat bona i havia acabat tard. No obstant, l’últim dia si que van venir tots i, en una jornada intensa –la primera sense dejuni- van enllestir la col·locació de la xapa del segon mòdul; just abans d’una nova pluja. En aquest sentit, destaquem que durant aquesta setmana les tempestes ens han donat una treva i els desperfectes del retard amb les cobertes han estat minsos. Veurem quina sort ens depara el proper mes de l’hivernage.

Bo esemaine diamenediole!

Setmana 26

Kassoumaye! 

Kassoumaye, nittingulo! 

Kassoumaye! 

Aquesta setmana ha estat dedicada exclusivament a la construcció de la solera. La primera part per a tal tasca consisteix en l’ompliment de terres de les zones a formigonar. Així, el primer dia els maçons van estar transportant les sorres, d’entrada als interiors i, tot seguit, als exteriors. Per poder realitzar els desplaçaments amb comoditat, també es va efectuar una neteja important de la zona d’obra que, alhora, contribuïa a reduir el risc d’accidents durant la fase de construcció. 

Una vegada omplerts els diferents espais, calia procedir amb la compactació de les terres, de manera que s’evitin assentaments diferencials a posteriori que puguin esquerdar o, fins i tot, trencar la llosa de formigó. Per a aquesta tasca, primer calia ruixar amb aigua les noves terres per tal de millorar el procés de compactació i, una vegada el terreny quedava eixut, es procedia a comprimir i aplanar les terres amb les ‘dammes’ –un mànec de tub metàl·lic amb una gruixuda placa d’acer quadrada a la part inferior. 

Finalitzat aquest procés, ja es podia començar el formigonat. Per a això, es barrejava sorra blanca amb ciment, grava i aigua, i s’anava col·locant de manera que formés una superfície plana. Es va començar amb el primer mòdul, partint per l’aula i després el magatzem i els lavabos, i, posteriorment, es va prosseguir amb el 2n mòdul, repetint el mateix ordre. En aquest sentit, cal fer dues puntualitzacions. La primera, que va caldre fer un afegit de terres tant a l’interior com a l’exterior del 2n mòdul que, com que implica un temps d’assecat, va comportar un dia sencer de feina. La segona és per comentar que els exteriors s’han posposat per a la setmana vinent per tal que, mentre s’hi treballa, a l’interior ja hi pugui haver el ‘carreauleur’ (enrajolador) col·locant el carreau-cassé (trencadís ceràmic) que donarà l’acabat final als terres del projecte. 

Paral·lelament a aquestes feines, s’ha anat curant –regant amb aigua periòdicament- les zones formigonades, de manera que s’evitin futures fissures per la contracció pròpia del seu assecat. 

Bo esemaine diamenediole! 

Luka Mané i Martí Diediou

A NARÉ_3a Fase: s'acaba el ramadà i s'accelera el final del projecte!

Resum de les tres darreres setmanes al projecte de Thionck-Essyl... s'acosta el final del projecte!!

Setmana 22 

Kassoumaye!

Kassoumaye!

Oli bugato!

Encetem la segona setmana de Ramadà tal i com vàrem acabar la precedent, és a dir, continuant amb la col·locació de la xapa de la coberta i el tractament de la fusta blanca amb el Carbó Fini. D’altra banda, estem pendents de l’arribada al centre de nous voluntaris, aliens al projecte de Base-A però vinculats al de Acció Solidària del Vallès, dins del marc de la formació de les dones en termes d’agricultura i conserva d’aliments.

Tot i avançar a molt bon ritme amb la xapa, a principis de la setmana l’Eno ja intueix que mancaran encara algunes planxes per poder finalitzar la col·locació en ambdós mòduls. Per aquesta raó, dimecres hem anat a Bignona per efectuar pagaments pendents i realitzar una nova comanda de xapa urgent per poder mantenir el bon ritme i acabar amb la xapa aquesta mateixa setmana.

Aprofitant el viatge, vàrem efectuar la compra de les teles que faran de fals sostre i amagaran la xapa a dins de les futures classes. El principal motiu és el d’evitar els reflexos incòmodes a l’interior tot afegint un factor estètic per a les aules. En aquesta línia, la tria de les teles procura que siguin clares (per la lluminositat) i poc estridents (per no distreure l’atenció).

Paral·lelament, vàrem continuar amb les tasques de paisatgisme realitzant l’anivellament del terreny circumdant del segon impluvium. A més a més, vàrem comprar, plantar i protegir un cocoter i quatre tarongers, que donaran fruits i ombra a la parcel·la. I, seguint amb el condicionament de la residència de cooperants, en Lamine ha enllestit algunes peces de mobiliari que restaven pendents a la cuina i les habitacions.

A finals de setmana, la xapa ja estava col·locada en la seva totalitat i l’Eno i els seus maçons han començat amb la col·locació de l’estructura de fusta blanca que sostindrà la palla. En una nova intensa jornada de dejuni, han aconseguit clavar tota l’estructura del 1r mòdul de manera que ja es pugui començar amb la palla. No obstant, caldrà esperar a la setmana vinent per completar la col·locació de la fusta blanca ja que faltaran encara nombrosos llistons que hem encarregat en una nova comanda. 

Altra vegada, però, acabem la setmana tristos per un nou comiat; l’Angi, la nostra especialista en paisatgisme, abandona el centre després de 2 mesos d’estada. No obstant som més nombrosos que a l’inici de la setmana ja que també han arribat els 3 agrònoms que conviran amb nosaltres fins ben entrat l’agost.

Bo esemaine diamenediole

Luka Mané i Martí Diediou

Setmana 23

Kassoumaye! 

Kassoumaye kept! 

La tercera setmana del Ramadà té un objectiu clar: col·locar tota la palla de les cobertes d’ambdós mòduls, per tal que, quan arribin les pluges, cosa que s’apropa cada vegada més, ja les puguem donar per acabades. A més a més, l’Eno, que ha de dirigir la següent fase de l’obra en la que s’hi faran la solera i els acabats, estarà tota la setmana a Ziguinchor per raons familiars (aprofitant que els excedents de palla impossibiliten el treball a ras de terra). 

Dit i fet, la setmana comença dilluns ben d’hora ben d’hora, quan en Thiokuli i el seu equip arriben a l’obra per començar a pujar a dalt de la coberta del primer mòdul la palla que serà necessària per cobrir-la del tot. Paral·lelament, nosaltres, els alulums, hem d’anar transportant la palla que estava emmagatzemada a casa del veí, a cobert de la pluja. Tots plegats hem de parar atenció i vestir de llarg, perquè la palla seca produeix picors i rascades que més val evitar. 

Tot i el dejuni, els maçons treballen a bon ritme i, en tres dies, han acabat amb la col·locació de la palla del 1r mòdul. En canvi, pel que fa a la nova comanda de fusta blanca, les coses no han rutllat tan bé i, fruit de mals entesos, no és fins dimecres a la tarda que rebem les noves planxes. El problema és que, una vegada conclòs el primer mòdul, en Thiokuli i el seu equip no poden continuar amb la seva feina, fins que no es finalitzi la col·locació de l’estructura de fusta blanca del segon mòdul. 

L’objectiu de col·locar tota la palla d’ambdues cobertes s’allunya, però segueix sent factible, ja que en tres dies n’hi ha prou per completar un mòdul sencer, i els maçons, al ser musulmans, estan disposats a treballar en diumenge. Per això, no obstant, és necessari que l’estructura de fusta blanca quedi resolta en una sola jornada –la del dijous-; quelcom que no acaba succeint a causa d’un tall de la corrent que es prolonga fins ben entrada la tarda del dijous i que ens impedeix de tallar les planxes en llistons i que, per tant, ens obliga a mantenir l’obra completament parada al no haver-hi fusta per col·locar ni estructura per sostenir la palla. 

El divendres, per fi, es recupera la normalitat i la màquina del rabotage ens permet tallar les planxes a primera hora, de manera que, al llarg de la jornada, l’estructura de la coberta del 2n mòdul, es dóna per finalitzada. Així, en Thiokuli pot reprendre la feina i, inshalla, dilluns de la propera setmana ja tindrem tota la palla col·locada sobre les cobertes. 

Tot i així, la setmana dóna encara marge a un nou ensurt; diumenge al migdia cau un xàfec tropical que sembla indicar que la temporada de pluges ha començat. 

Bo esemaine diamenediole 

Luka Mané i Martí Diediou

Setmana 24

Kassoumaye!

Tal i com s’havia previst, el dilluns a la tarda ja es donen per finalitzades les cobertes d’ambdós mòduls. Així, sembla que, justet, però hem arribat a temps per l’inici de l’hivernage. No obstant, la nit del mateix dia, peta una tempesta tropical que descarrega fortíssimes ratxes de vent, llamps i trons, i una tromba d’aigua considerable. 

L’endemà, tot i pensar que ja estàvem llestos per l’hivernage, veiem com algunes zones dels murs perimetrals de les aules estan molt humides. El fet és que, tot i que la palla estigués ben col·locada, el voladiu de les xapes no és suficient com perquè els regalims de la pluja no s’hi filtrin. 

Fruit d’aquesta situació, vam tractar de minimitzar el problema tapant l’entrada d’aigua a la part superior de la coberta. Tot i això, el dijous es va repetir l’escenari de pluja del dilluns, altre cop amb fortes ventades, fins al punt que algunes de les filades de palla van aixecar-se, fent evident que caldria reajustar-la. Així, vam avisar el Txukulí perquè vingués amb el seu equip i poguessin reforçar l’anclatge a l’estructura de fusta. Paral·lelament, discutint-ho detingudament amb l’Eno –l’encarregat de la coberta-, vam considerar que, per molts ajustos que s’hi fessin, el més prudent seria de col·locar xapa metàl·lica a tota la superfície de coberta. D’aquesta manera, per molt que poguessin haver-hi filtracions d’aigua, ningun element constructiu es veuria afectat per les humitats.

Per tant, es va realitzar una nova comanda de xapa que ha arribat a finals de setmana i que es col·locarà al llarg de la propera setmana. D’altra banda, el Thiokulí i els seus han finalitzat amb els ajustos de la palla i, en conseqüència, en cas de noves pluges, la coberta protegirà considerablement els elements de les aules.

Paral·lelament al treball de coberta, els maçons ha començat el treball a ras de terra. Amb les carretes han anat transportant sorres de tipologies variades per, posteriorment, compactar el terreny, prèviament al formigonat de la solera de les aules. En aquest procés, els btc restant han quedat a cobert de la pluja a l’espera del seu futur ús.

Fent una mirada retrospectiva, el mes del Ramadà ha estat provocant un endarreriment considerable de l’obra junt amb els efectes de les primeres pluges. No obstant, la propera setmana ja s’acaba el període de dejuni i, tot i que implica l’existència de dies festius intersetmanals, esperem que l’obra comenci a reprendre el ritme estipulat. 

Bo esemaine diamenediole i feliç Korité!

Luka Mané i Martí Diediou

A NARÉ_3a fase: Ja s'acaba el segon torn!

Desde Thionck-Essyl, us transmetem la crònica de les tres darreres setmanes, amb l'obra arribant ja a la coberta i a punt de finalitzar el segon torn!

Setmana 17

Kassoumaye!

Tal i com us vam explicar la darrera setmana, hem enllestit l’encofrat i formigonat del cèrcol d’un dels mòduls, i mentre aquest es va curant hem acabat les últimes filades que mancaven de l’altre mòdul, així ja està a punt per rebre els marcs de les portes i continuar amb l’execució del seu cèrcol de formigó.

Per altra banda, s’ha començat amb la construcció de les encavallades de fusta, amb l’Eno preveiem treballar-hi durant 2 setmanes. De moment han començat a preparar els rajos de Júpiter de les peces més llargues per després muntar les encavallades una a una.

En Kalilou, que col·labora de fa temps amb ASV, ha vingut uns dies per tractar les fusteries del mòdul de residencia, ja que les termites havien començat a fer de les seves tot i que ja se’ls havia aplicat un producte l’any passat.

El contratemps de la setmana ha sigut trobar-nos que algunes de les peces que faran de bigues de lligada no complien els mínims per poder ser utilitzades. Per aquets motiu ens hem tornat a desplaçar a Boutoulete per organitzar la reposició de les peces. Van estar-hi d’acord i es preveu que a finals de la setmana que ve tindran la comanda llesta.

I per acabar, dissabte vam fer un parell de visites enfocades als acabats exteriors. Per una banda vam anar a veure un grup de dones que treballen amb la transformació del fruit de Palma en oli. El motiu de la visita és aprofitar el residu que es genera, la closca del fruit, com a material pel paviment exterior. A més a més de donar-li un ús, marcarà els recorreguts dins de la parcel·la i permetrà el drenatge de l’aigua de pluja.

Aprofitant el desplaçament fins a Abené, hem visitat un “garden” per conèixer les diferents opcions de vegetació de la zona per poder plantejar l’enjardinament més adequat.

Bo esemaine diamenediole

Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna

Setmana 18 

Kassoumaye! 

Hem començat la setmana desencofrant una part del cèrcol i preparant l’encofrat i formigonat de l'altra part, amb l’objectiu d’acabar aquesta fase d’obra a finals de setmana. 

S’ha iniciat el muntatge de les encavallades: després d’enllestir tots els raig de júpiter, vam fer un primer replanteig de l’encavallada tipus. Un cop teníem l’encavallada estesa a terra, amb l’Eno, vam decidir augmentar una mica la pendent fins un 15%, aprofitant que teníem suficient longitud de fusta per fer-ho i la pendent era una mica justa. 

A Abéne, la setmana anterior, vam conèixer en Nasser, un francès que coopera aquí al Senegal en l’àmbit de les energies renovables. Ens va parlar d’unes conferències que estaven programades per la setmana següent a la Universitat de Ziguinchor dins del marc del workshop: “Energies renouvelables et le dévoloppement durable: Casamansun 2016”. Després de llegir el programa vam decidir fer-hi cap, ja que tot i que en general estaven molt enfocades a les energies i al medi ambient, hi havia un ponent que exposava la investigació duta a terme per el departament de Física, sobre la caracterisation mecanique et thermique des briques de terre stabilisee. Vam tenir la mala sort, que justament, l’únic conferenciant absent va ser aquest, de totes maneres vam poder parlar amb el Vicerector, coordinador del departament de Cooperació, sobre la recerca que portaven entre mans. L’objectiu de l’estudi és treure el màxim rendiment dels BTC’s, per una banda provant diferents barreges i materials i per altra investigant amb la cocció dels bricks, obtenint l’energia a partir de residus locals orgànic s (pellofa de l’arròs, closca d’anacard...) 

A mitjans de setmana va haver molt moviment durant tot el matí. Van venir 5 nois amb molta energia i van netejar de fourabands tot el terreny de la zona de la residencia. Seguint els consells de l’Abdoulaye Sagna, anàvem posant sal allà on excavaven per evitar que en creixin més. 

A final d’aquesta setmana hem acomiadat en Kalilou, que ha retornat a la seva ciutat després d’haver realitzat el tractament anti-termites a l’edifici de la residencia. 

Un mes i mig després d’haver començat a trenar la palla, ja es comença a veure el final, ben aviat estarà tota llesta per poder col·locar. 

La calor comença a apretar! La part bona es que amb ella arriben els mangos i la no tant bona es que d’aquí poc arribarà la pluja. 

Bo esemaine diamenediole 

Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna

Setmana 19 

Kassoumaye! 

Les primeres gotes comencen a caure, de moment només són avisos que “la pluie bientôt va tomber”, tal i com adverteixen els essyliens. Per això hem traslladat la palla ja trenada sota cobert, ja que encara queden algunes setmanes per la seva col·locació i ja sabem que val més prevenir que curar. A més a més ha coincidit que just aquesta setmana en Seni i en Famara han acabat la seva feina, després d’haver estat quasi dos mesos amb nosaltres. D’aquesta manera donem per acabada aquesta primera etapa del material i ens centrem en la fusta. Per una banda només falten muntar un parell –de les dotze- encavallades i clavar-les i aplicar el “Carbon Finí” com a tractament antitermites, abans de la seva col·locació. 

Parlant de fusta, en Matar, el fuster habitual, ha començat a treballar en les fulles de les portes. Vam estar revisant conjuntament les fustes, que ja portaven setmanes assecant-se a l’obra, i l’especejament de les planxes. 

I hem tancat la gestió del transport de les closques de palmera per fer el paviment exterior tot i que no ho rebrem fins d’aquí unes setmanes quan comencem a treballar en aquesta fase de l’obra. 

Dissabte va ser un dia mogudet, entre la recepció del camió provinent de Bignona amb tot el material de la quincallerie de la coberta i amb l’última comanda de fusta de la scierie de Boutoulate. Finalment sembla que hem aconseguit tenir tota la fusta, tant la blanca com la vermella que vam tornar a demanar ja que no complien les dimensions mínimes. Ens va costar, esperem, un darrer viatge a Boutoulate per acabar de tancar-ho. Just quan vam acabar de descarregar el camió va venir l’Adama amb la seva serra mecànica, per tallar la palmera morta de la parcel·la. Va ser tot un espectacle i confessarem que ens va fer patir just en el moment de caure, arran del primer impluvium.   

I durant pràcticament tot el dia ens va acompanyar el Lamine, treballant en la col·locació de mobiliari interior del Mòdul de Residència: estanteries de la cuina i tauletes de nit a les habitacions. Van quedar pendents els penjadors . 

I aquí estem, una tarda de diumenge, escrivint aquest mail des del porxo de l’impluvium, mentre esperem l’arribada del Martí i el Luka, el tercer i últim torn del projecte. Per una banda molt contentes de poder compartir aquesta experiència amb ells i per altra, tristes perquè cada cop veiem més a prop la nostra tornada a Barcelona. 

Bo esemaine diamenediole 

Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna

A NARÉ_3a fase: Acabant els murs!

Gossumaye!

Amb l'arribada de l'Àngela, avui ja som 3 escrivint el resum d’aquests últims dies!

Dimarts vam fer cap a Boutoulate, a controlar la comanda de fusta blanca que tenim pendent. La tenien a mig fer i algunes de les planxes eren de secció força irregular, després de parlar amb l’encarregat ja vam quedar entesos en refer les fustes que no complien els estàndards que havíem especificat.

El toc d’atenció ha donat bons resultats i en la segona visita de control hem determinat que la comanda està enllestida.

Aprofitarem el transport per portar a l’obra les planxes de zinc i d’aquesta manera ja tindrem a terreny tot el material per l’execució de la coberta.

La construcció dels murs ha estat en stand by durant una setmana ja que un cop acabades les noves tongades de bricks calia esperar el temps de secat d’aquests abans de la seva col·locació; ha coincidit que el cap d’obra no ha estat a Thionk Essyl per assumptes personals, de manera que els temps no s’han vist condicionats per aquest motiu.

A l’espera de la construcció de les tres darreres filades de mur hem preparat les tijes que rebran les encavallades que finalment quedaran embegudes en les pilastres; hem aprofitat també per pujar el dipòsit a l’estructura i ja tenim aigua corrent!

A finals d’aquesta setmana ja hem acabat la construcció dels murs i la col.locació dels marcs de les portes d’un dels mòduls per poder començar dilluns que ve amb l’execució del cèrcol al mateix temps que finalitzarem els murs de l’altre mòdul. 

El torn de paisatgisme ha arrencat amb força. S’han començat a fer els primers planters per veure com responen, a informar-se sobre els diferents tipus d’arbres que es poden trobar a la zona i quina es la millor època per plantar-los.

Pel que fa a la palla segueix trenant-se a bon ritme així que encara tindrem Seni i Famara per uns quants dies més.

Durant aquestes setmanes el Teo i la Tonyi d’Acció Solidaria del Vallès han estat fent reunions de control amb els diferents agents que participen del projecte: l’Alcalde Okala Badji, la presidenta de dones Oumi Sagna,... i amb nosaltres hem estat comentant punts que encara no s’havien concretat i executant algunes tasques que quedaven pendents, com per exemple la pintura i decoració de pilars i parets del mòdul de residència. 

A més, han pogut presenciar una de les classes d’alfabetització per a dones del curs que s’imparteix des d’aquest any al centre de formació, que ja està en funcionament.

Divendres passat vam anar a Thiobon per fer l’aixecament de la parcel·la on actualment es troben el Poste de santé i la Maternité per, de cara al nou curs, engegar un nou projecte a Casamance treballant conjuntament, com aquests darrers anys, ASV i Base A.

Tot i que aquests dies a l’obra han estat tranquils, al poble hi ha hagut bastant moviment ja que del 26 d’abril a l’1 de març hem rebut a Thionk al grup BAKALAMA qui ha organitzat un festival que ha convocat a tot el poble i voltants en una festa d’art i cultura en totes les seves formes: dansa tradicional, música, percussió, representacions, projeccions de pel·lícules, artesanies, ... que ens ha permès conèixer una altra vesant de la cultura Diolà. 

Bo esemaine diamenediole

Emma Badji, Patricia Diatta i Àngela Sagna

A NARÉ_3a fase: Arriben reforços!

Gossumaye!

Aquesta setmana ha estat una setmana tranquil·la, tot el que està engegat ha seguit el seu ritme. Per una banda els homes de la palla continuen trenant-la tot i ser una feina lenta van avançant sense pressa però sense pausa. I per altra banda la fabricació dels brics que està sent més lenta del que esperàvem degut a la poca afluència de dones.

La participació de les dones en el projecte és molt important no només per trencar estereotips de gènere, perquè agilitzen molt el ritme. En aquest cas el tamisat de l’argila l’han hagut d’assumir els maçons i això ha endarrerit el dia de finalització dels brics.

Aquest problema fa setmanes que l’arrosseguem, i després de parlar varies vegades amb la presidenta de les dones encara no veiem canvis. 

L’explicació a l’absència de dones és sempre la mateixa: un enterrament, un casament, un bateig, una festa de dones o un festival internacional. En qualsevol cas seguirem insistint per tal de canviar aquesta dinàmica.

Pel que fa a la resta de partides en les que estàvem treballant, tant l’armat del cèrcol com els marcs de les portes ja estan preparats per la seva col·locació. Només cal esperar el temps de curat dels brics per acabar de construir les últimes filades, executar el cèrcol i donar per acabada aquesta fase de l’obra.

Tal i com estava previst el mateix dia que vam rebre l’estructura metàl·lica del dipòsit es va col·locar i formigonar, de manera que en uns dies, quan el formigó hagi endurit pujarem el dipòsit per donar servei a la instal·lació d’aigua.

Avui diumenge han arribat reforços! El Teo i la Tonyi d’Acció Solidària del Vallès estaran amb nosaltres un parell de setmanes treballant en el projecte; i amb ells ha vingut l’Angi, arquitecta que ja havia participat en la construcció del primer mòdul d’A Naré, ara fa dos anys, que s’encarregarà durant dos mesos de l’adequació de l’espai exterior de la parcel·la.

Bo esemaine diamenediole

Emma Badji i Patricia Diatta

A NARÉ_3a fase: conflictes que es resolen i d'altres nous que apareixen!

Gossumaye!

Vam començar la setmana amb bon peu, a primera hora del mati va arribar el primer carregament d’argila! I abans del migdia ja teníem els dos carregaments a l’obra. 

Fins al dia següent però, no vam començar a fer els brics; vam preparar el lloc d’acopi i netejar l’argila de petites partícules de brutícia que contenia per continuar amb el tamisat de la quantitat d’argila necessària per a la primera barreja. A mitjans de la setmana que bé els tindrem tots fabricats i nomes caldrà esperar el temps d’assecat abans de la seva col·locació.

Paral·lelament l’equip de maçons ha estat treballant, a l’espera de poder acabar les últimes filades del mur, en l’armat del cèrcol perimetral. S’han dedicat també a preparar la fonamentació de l’estructura del dipòsit que rebrem, si tot va bé, a principis de la setmana entrant.

En Seni i en Famara han començat a trenar la palla. Són els mateixos que van trenar-la tant l’any passat com l’anterior. 

Actualment és un material que s’associa a la manca de recursos i cada vegada més s’ha discriminat en l’àmbit de la construcció. Això ha provocat la pèrdua de l’ofici, per això no és una tasca fàcil trobar mà d’obra qualificada.

Si bé es cert que no és un equip jove, acumulen l’experiència de tota una vida dedicada a l’ofici i el seu treball es excepcional.

Vam rebre una trucada del Moustafa, el gerent de la scierie de Boutoulate, demanant per que li féssim un avançament de la comanda de fusta blanca que havíem fet el mes passat. 

La sorpresa va ser que un cop vam arribar a la scierie, dijous, ens van demanar una altre vegada la comanda perquè l’home que se n’encarregava fins llavors havia marxat a Gambia.

El que creiem que seria una visita de seguiment ens va posicionar altra vegada al punt de partida, ja que ningú havia començat a treballar en la comanda. Per sort l’havíem fet amb molta antelació i no ens penalitza el timing de l’obra. Farem la recepció de la fusta en 10-15 dies aproximadament.

I per acabar la setmana, hem estat dos dies seguits sense electricitat, uns pobles més amunt va caure un arbre sobre el filat elèctric i va deixar aquesta part de La Casamance a les fosques. Va ser una mica caòtic, els mòbils es van quedar sense bateria, els congeladors sense gel... i nosaltres sense els marcs de les portes, ja que la màquina estava en inoperativa. Així que encara haurem d’esperar per tenir-los a punt. 

Bo esemaine diamenediole

Emma Badji i Patricia Diatta