Diumenge, 23 d’abril de 2017
Aquesta setmana ha estat feixuga. Ens fan mal els dits, les articulacions, els canells i tot el cos en general. Amb l’ajuda de l’Ahmala, hem passat la setmana a l’obra cercant la millor proporció de terres per a l’arrebossat dels murs. No és fàcil! Ens encanta el color rogenc que dónen les terres argiloses, però un cop ho deixem assecar... se’ns fissura. Anem fent i fent proves fins a reduir (molt més del que voldriem) la quantitat d’argila suficientment perquè no se’ns trenqui. Tot i la insistència dels locals d’utilitzar ciment (que facilitaria molt la feina), insistim en evitar-lo per tal de, a més d’aprendre’n, intentar ser sempre el més eco-friendly possibles. Ells se’n riuen, però perseverem fins a sortir-nos-en.
Com que la superficie dels nostres murs és molt irregular, decidim fer l’arrebossat en dos fases. La primera capa servirà per anivellar la superfície, i aquesta la farem només amb sorra i argila. La segona, mes fineta, haurem d’estabilitzar-la amb calç. La calç s’ha de mesclar amb aigua i deixar reposar minim una setmana, així que anem fent-ho per a poder començar la setmana que ve amb la capa d’acabat.
Ens posem mans a l’obra ens passem dies amb la paleta (ara entenem la professió del “paleta”) a la mà, aprenent del nostre company i, a base de prova-error, acabem sent-ne uns experts. Mentrestant, i a dos metres més amunt, en Karamba fa el cèrcol amb l’ajut del seu aprenant. No és fàcil, fer-lo a uns murs arrodonits com els que hem construit, però poc a poc (i a l’estil senegalès) ho acaba aconseguint.
Amb el machete, anivellem els murs |
L'Ahmala arrebossa els murs |
L'Anna, a tope amb els arrebossats |
Diumenge, 30 d’abril de 2017
Acabem la setmana sent un menys... el Pepe ja se n’ha tornat! L’Anna però es queda un parell més de setmanes per a solapar-se amb les properes voluntàries (l’Ari i la Maria) que vindràn a substituir-nos. Han sigut dies estressants: moltes coses a fer, moltes persones a veure, molts records que plasmar a la memòria!
A l’obra, acabem la primera capa d’arrebossat, tant a l’interior dels murs com a l’exterior. La terra mesclada amb calç, que ja porta uns dies reposant (i està calenteta..!) està ja llesta per a ser utilitzada. Comencem la segona capa i els resultats són preciosos! Els murs adquireixen una meravellosa tonalitat crua. Passem alguna tarda al camp d’en Kaani recollint nois de cajou (anacards) i torrant-los. L’anacard és un fruit particular, i penja dels arbres juntament amb un fruit dolcíssim, la pomme de cajou. Passem llargues hores separant aquests dos fruits, i bebent el suc expremut d’aquesta deliciosa fruita. Fem les últimes sessions de djembé amb els nostres amics i escoltem melancòlicament per última vegada com el mestre Kaani fa màgia amb les seves mans.
Els pares de l’Anna han vingut a fer-nos una visita al poble, així que passem les tardes sovint amb ells, o sino, ens movem per Mlomp encarregant petits detalls: la fusta per un banc (moníssim) que tenim pensat per a l’entrada, alguns petits treballs de ferreria, etc. D’aquesta manera, però sense dir-ho explícitament (perquè fa pal despedir-se i estar trist), em despedeixo dels mlompians esperant tornar-los a veure ben aviat.
El dissabte agafo la furgoneta, amb els pares de l’Anna, en direcció a Banjul. A la frontera, evidentment, ens intenten timar, però aconseguim reduir la “mordida” i acabem pagant considerablement menys... Amb el cap de camí a Barcelona, però el cor encara a Mlomp, m’adormo recolzat a la finestra de l’avió. A Mlomp, resulta que l’Anna i les altres companyes estan cuinant “torrijas”. Quina poca consideració.
Al camp de Kajú |
L'Anna buscant mangos |
Amb la tornada del Pepe a Barcelona, ens quedem l’Ahmala i jo (l'Anna) sols a la obra, comencem la setmana amb les piles ben ficades i enllestim tot l’arrebossat interior. Ens fiquem a treballar sense parar i finalment el cansament i les hores de feina el sol acaben amb les meves energies, a mitja setmana em desperto amb febre i sense forces. Els següents tres dies els passo al llit reposant, aixecant-me per assistir a una reunió convocada per l’Associació de pares per parlar del progrés de la obra i l’arribada de les noves voluntàries i per acabar d’enllestir temes abans del canvi de voluntàries. Mentrestant, l’Ahmala comença l’arrebossat exterior.
El cap de setmana arriben dissabte la Berta, coordinadora del projecte, i diumenge les noves voluntàries; Maria i Ari. Aprofitem el cap de setmana per visitar els diferents indrets de Mlomp i ficar-nos al dia per continuar les obres sense problemes. Ens espera una setmana molt completa entre visites als diferents treballadors, amics que sempre poden donar un cop de mà en cas de dubte i traspàs informació perquè no hi hagi problemes per continuar les obres.
Les finestres i les estanteries! |
Ahmala preparant l'arrebossat exterior |
L'Anna a la reunió |
Reunió |