25.5.17

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: Resum de les tres últimes setmanes!


Diumenge, 23 d’abril de 2017

Aquesta setmana ha estat feixuga. Ens fan mal els dits, les articulacions, els canells i tot el cos en general. Amb l’ajuda de l’Ahmala, hem passat la setmana a l’obra cercant la millor proporció de terres per a l’arrebossat dels murs. No és fàcil! Ens encanta el color rogenc que dónen les terres argiloses, però un cop ho deixem assecar... se’ns fissura. Anem fent i fent proves fins a reduir (molt més del que voldriem) la quantitat d’argila suficientment perquè no se’ns trenqui. Tot i la insistència dels locals d’utilitzar ciment (que facilitaria molt la feina), insistim en evitar-lo per tal de, a més d’aprendre’n, intentar ser sempre el més eco-friendly possibles. Ells se’n riuen, però perseverem fins a sortir-nos-en. 

Com que la superficie dels nostres murs és molt irregular, decidim fer l’arrebossat en dos fases. La primera capa servirà per anivellar la superfície, i aquesta la farem només amb sorra i argila. La segona, mes fineta, haurem d’estabilitzar-la amb calç. La calç s’ha de mesclar amb aigua i deixar reposar minim una setmana, així que anem fent-ho per a poder començar la setmana que ve amb la capa d’acabat. 

Ens posem mans a l’obra ens passem dies amb la paleta (ara entenem la professió del “paleta”) a la mà, aprenent del nostre company i, a base de prova-error, acabem sent-ne uns experts. Mentrestant, i a dos metres més amunt, en Karamba fa el cèrcol amb l’ajut del seu aprenant. No és fàcil, fer-lo a uns murs arrodonits com els que hem construit, però poc a poc (i a l’estil senegalès) ho acaba aconseguint.

Amb el machete, anivellem els murs

L'Ahmala arrebossa els murs

L'Anna, a tope amb els arrebossats













































































Diumenge, 30 d’abril de 2017

Acabem la setmana sent un menys... el Pepe ja se n’ha tornat! L’Anna però es queda un parell més de setmanes per a solapar-se amb les properes voluntàries (l’Ari i la Maria) que vindràn a substituir-nos. Han sigut dies estressants: moltes coses a fer, moltes persones a veure, molts records que plasmar a la memòria! 

A l’obra, acabem la primera capa d’arrebossat, tant a l’interior dels murs com a l’exterior. La terra mesclada amb calç, que ja porta uns dies reposant (i està calenteta..!) està ja llesta per a ser utilitzada. Comencem la segona capa i els resultats són preciosos! Els murs adquireixen una meravellosa tonalitat crua. Passem alguna tarda al camp d’en Kaani recollint nois de cajou (anacards) i torrant-los. L’anacard és un fruit particular, i penja dels arbres juntament amb un fruit dolcíssim, la pomme de cajou. Passem llargues hores separant aquests dos fruits, i bebent el suc expremut d’aquesta deliciosa fruita. Fem les últimes sessions de djembé amb els nostres amics i escoltem melancòlicament per última vegada com el mestre Kaani fa màgia amb les seves mans. 

Els pares de l’Anna han vingut a fer-nos una visita al poble, així que passem les tardes sovint amb ells, o sino, ens movem per Mlomp encarregant petits detalls: la fusta per un banc (moníssim) que tenim pensat per a l’entrada, alguns petits treballs de ferreria, etc. D’aquesta manera, però sense dir-ho explícitament (perquè fa pal despedir-se i estar trist), em despedeixo dels mlompians esperant tornar-los a veure ben aviat. 

El dissabte agafo la furgoneta, amb els pares de l’Anna, en direcció a Banjul. A la frontera, evidentment, ens intenten timar, però aconseguim reduir la “mordida” i acabem pagant considerablement menys... Amb el cap de camí a Barcelona, però el cor encara a Mlomp, m’adormo recolzat a la finestra de l’avió. A Mlomp, resulta que l’Anna i les altres companyes estan cuinant “torrijas”. Quina poca consideració. 

Al camp de Kajú

 
Cal protegir-se quan s'utilitza la calç! és molt nociva


L'Anna buscant mangos










































































Amb la tornada del Pepe a Barcelona, ens quedem l’Ahmala i jo (l'Anna) sols a la obra, comencem la setmana amb les piles ben ficades i enllestim tot l’arrebossat interior. Ens fiquem a treballar sense parar i finalment el cansament i les hores de feina el sol acaben amb les meves energies, a mitja setmana em desperto amb febre i sense forces. Els següents tres dies els passo al llit reposant, aixecant-me per assistir a una reunió convocada per l’Associació de pares per parlar del progrés de la obra i l’arribada de les noves voluntàries i per acabar d’enllestir temes abans del canvi de voluntàries. Mentrestant, l’Ahmala comença l’arrebossat exterior. 

El cap de setmana arriben dissabte la Berta, coordinadora del projecte, i diumenge les noves voluntàries; Maria i Ari. Aprofitem el cap de setmana per visitar els diferents indrets de Mlomp i ficar-nos al dia per continuar les obres sense problemes. Ens espera una setmana molt completa entre visites als diferents treballadors, amics que sempre poden donar un cop de mà en cas de dubte i traspàs informació perquè no hi hagi problemes per continuar les obres.

L'Ahmala admirant la seva obra!


Les finestres i les estanteries!

Ahmala preparant l'arrebossat exterior

L'Anna a la reunió

Reunió




BIBLIOTECA, AULARI i MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Primera setmana de l'Ane i l'Aina





































Namfio!

Portem ja tres dies soles i es nota. La despedida de la Lucía i l'Elias ha sigut dura i ja se'ls troba a faltar, tan a casa com a la chantier, els massons pregunten continuament per ells. Aquestes dues últimes setmanes hem estat treballant els quatre, ells donant-nos tota la informació que necessitarem pels pròxims mesos i nosaltres trobant el nostre forat entre converses en francés i serer. 
Després d'una llarga setmana de despedides, sopars a la chantier etc han marxat i finalment ens hem pogut quedar amb la seva habitació (que és la bona jejeje) i instalar-nos definitivament. 

Pel que fa la obra els murs de la biblioteca ja estan acabats i l'Ane ha començat a treballar colze a colze amb l'Ibnou, el nostre fuster, per tal d'acabar de perfilar els detalls i unions de la coberta. 
L'Aina, mentrestant, està a la chantier amb tot l'equip de massons pujant els murs del mòdul de cooperants que avança molt ràpidament. 

De moment només tenim problemes amb el sol senegalés per la resta estar a N'dangane és fantàstic. El poble ens ha rebut maravellosament i la familia i els massons encara millor! 

Bondiki! (fins després!) 

Les gambes Ane i Aina

Marcant la cumbrera de coberta

Visita oficial a l'obra

La paret del mòdul ja comença a pujar

Descansant al sol

Comencem les filades per les cantonades!

Tot avança a súper velocitat

Preparant els pilars

Els pilars arriben a la obra!

16.5.17

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: "Viento en Popa a toda vela"




























Diumenge, 16 d’abril de 2017


Comencem la setmana amb una visita. La Carla, la germana del Pepe, ve a visitar-nos per a passar una setmana amb nosaltres. El mateix dilluns comencem a col·locar, amb el paleta, el que serà el sòcol pel moble estrella de la biblioteca. Serà una estanteria-banc i servirà (com podeu deduir) per a guardar llibres i per a asseure-s’hi. Però quedarà guai, ja veureu.

El dimarts preparem l’obra i el dimecres construïm ja l’últim nivell de la biblioteca! Els voluntaris treballen molt dur, tot i la xafogor insofrible que fa, i acabem malgrat tots els imprevistos. El Karamba, el nostre paleta, està ja preparant les armadures i l’encofrat del cèrcol, que començarà, inshallah, el dilluns vinent.

El dijous, agafem l’autobús amb la Carla, la Tania i el Kagni (el mestre de djembé) i ens n’anem a Naifarang, on assistim a un festival de música i dansa senegalesa i aprofitem per banyar-nos a les platges d’Abene. Aquesta localitat, coneguda com la Jamaica de la Casamance (us imagineu per què) és més turística però conserva un encant especial i autèntic. Tornem el diumenge per caure rendits al llit i dormir una siesta que se’ns en va de les mans. La setmana que ve comencem amb l’arrebossat d’argila! 




Fins aviat,




Anna i Pepe


Les vaques de tranquis a la platja

Pepe dubtant de si tirar-se a l'aigua o no.

Pepe i Carla a l'obra

Viento en popa a toda vela

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: tot el poble està paralitzat!





























Diumenge, 9 d’abril de 2017 


Comença la setmana amb una boda que mai s’acaba. Les danses i celebracions es van ajornant i posposant i allargant fins que acaba esdevenint una mica laboriós, tanta celebració. Entre bous sacrificats i danses tradicionals, ens vestim amb els hàbits típics de la zona i assistim alegres al casament de l’Nfally, el nostre fuster. Les activitats s’allarguen fins el dimecres, així que tot el poble està bastant paralitzat i l’obra no avança.

A més, i per causes alienes al casament, sofrim uns certs retards en l’arribada de l’argila, que fa que l’obra es posposi una setmana respecte el previst. A l’escola, un dels voluntaris baixa amb una corda fins a baix de tot del pou per a excavar i fer-lo més profund, ja que últimament ens estàvem quedant sense aigua massa ràpidament i això alentia la feina. Ens ocupem doncs d’altres afers que també ens corren pressa, com les finestres i alguns dels mobles. Aprofitem que els nostres veïns estan tallant uns troncs dels arbres de mango per a fer-nos fer una taula baixa i uns tamborets, que llimarem i polirem perquè facin part del mobiliari de la biblioteca. Moníssims com us podeu imaginar.

El dijous rebem la visita de la Lucía i l’Elias, els nostres companys de base-A  a Ndangane! Aprofitant una comanda de fusta que han vingut a fer aquí a la Casamance, han decidit passar uns dies amb la nostra família. Ens passem les hores parlant de cèrcols, aparells, encavallades, fissures per retracció, pilars i blocs de terra comprimida. Un avorriment per a tot no-arquitecte, un delit per a nosaltres quatre.

La setmana que ve més i millor!


Petonets




Anna i Pepe

L'Enam es peta.



14.5.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA : “THE SLAB AND THE NILU”






























Ya tenemos la losa hormigonada, estamos todos súper contentos!! Todo el pueblo estaba pendiente de ella y siguen pendientes de ella!! Ahora os contamos por qué!!

Una vez tuvimos todos los armados listos y encofrados, llegó la comanda de grava, arena y un tanque de agua/nilu ya que justo el día antes nos quedamos sin nilu en el deposito…

El día de la losa fue perfecto. Empezamos todos bien pronto, a las 6.00 am ya estaba el lugar de trabajo lleno de gente, mas de 40 personas! Cada uno iba haciendo su trabajo. Un equipo montaba el andamio para subir la mezcla, otro equipo preparaba las herramientas necesarias, Vansi traía el último camión de grava, llegó la miller, nuestro equipo acabó de colocar algunos encofrados laterales que faltaban y cuando estuvo todo listo, nos fuimos a desayunar y coger fuerzas a Haribala!

Como siempre nos organizamos para controlar el proceso. Natalia abajo supervisando la mezcla y Aina arriba vigilando el vertido. Nos fuimos cambiando para poder ver las dos maniobras y estuvimos todo el rato suministrando nilu para los trabajadores ya que un precioso día de calor nos acompañaba. 

A las 18:00h de la tarde ya estaba el workplace vacío! Tuvimos un equipo que trabajo muy bien a buen ritmo y con un buen resultado. Y como nuestro equipo también trabajó duro con la losa fuimos a celebrarlo todo juntos!

Al día siguiente, para el hormigonado, también tuvimos que madrugar. A las 06:00 am ya estábamos todo el equipo preparando las piscinas para la losa, para que no le falte nunca agua/nilu !

Pues bien , la losa ha llegado a pasar sed , le ha faltado nilu! Durante los dos primeros días todo fue perfecto, nosotras estábamos encantadas de regar la cubierta y así nos refrescábamos, además siempre venia alguien del pueblo a ayudarnos. Al tercer día la nilu ya empezó a fallar. Al principio llegaba muuuuy lenta y luego ya no había agua!! Probamos de subir con una cuerda cubos de agua... pero no fue la mejor idea, pensad que estamos trabajando bajo 43 grados…

La casa de en frente nos miraba preocupados, Obles el del chai también, Arlappa, Sivaram...

Se ha encontrado una solución! Ya os contaremos ;) Ahora nos ponemos a tope con el marcado de cimentación!

Sudakar y Vale doblando el armado del pilar

Llega material a  último momento

Nuestro equipo desayunando en Haribala 

Cadena humana

Krishna y Vale

Preparando la mezcla

Equipo trabajando a buen ritmo

Losa lista

Regando la cubierta

11.5.17

PROGRAMA AWASUKA: Primavera 2074




Des del passat 25 d’abril, els dos awasukeros  Victoria Solina i Angel Joaniquet ja resideixen a Bhimphedi, han estat dues setmanes de “solape” intens, on amb aquest curt període els nous voluntaris han escalfat motors i han fet rodatge per la pujada a Supping, un dels Wards on ha posat el primer peu el programa Awasuka.

Després de la càlida rebuda del equip al poble composat per la Monica Sans, Jose Carlos Gàmez i Andreu Llull, es va fer el traspàs de competències per part dels cooperants. Per  seguir el mateix ritme de treball en el prototips, encara en obra, i transmetre el coneixement adquirit sobre els nous emplaçaments on l’equip d’Awasuka actuarà a Supping.



Aquesta primera fase del projecte, intervé en 7 habitatges, dos a Talo Supping, Hareram i Aku-prassad  i les altres 5 a Matlo Supping,  3 en la comunitat Devkota, i dos més, Chanomati i la del Niranjan Pudassainee.

Una de les propostes d’iniciació que van suggerir els voluntaris residents va ser, aquell mateix primer dissabte de l’estança dels nouvinguts, fer una excursió fins el Hati Sudhe dada, una de las escarpades muntanyes del municipi. Des de l’altura els nous Awasukeros  podien veure els diferents Wards i així poder imaginar una idea general de Bhimphedi.  Aquesta excursió  es  va fer amb altres voluntaris de Balmandir, també nouvinguts des de feia poques setmanes.





S             SUPPING

Amb l’excursió al Hati Sudhe. Es va passar per Supping, on es va aprofitar per passar pels emplaçaments dels nous beneficiaris i veure el nou workshop que es vol desenvolupar, abans de les obres. Aquest workshop, és realitzarà a l’habitatge cedit pel cuiner de Balmandir Ram a prop d’una de les primeres cases que es volen construir. Amb aquesta excursió, servia per poder materialitzar el terreny de les noves construccions on anteriorment  Jose Carlos i Andreu havien fet el replanteig de les cases. Així, els nous voluntaris podien veure amb els seus propis ulls la situació dels terrenys i  la magnitud dels emplaçaments.


Gran part d’aquestes noves construccions, es faran amb sistema constructiu Dhunga-Mato (Pedra i fang) inspirat amb l’arquitectura “newar”, patrimoni del País. Per els habitatges de Talo Supping s’utilitzarà un  sistema confinat de blocs de formigó.
Els nous voluntaris estan apunt per començar la fonamentació dels nous projectes, com la del Niranjan o en Ghana Nath, parcel·les amb runes de l’antic habitatge com la Chanomati o la Bimala i parcel·les on encara s’havia de fer la demolició de tota l’habitatge com en Hareram o l’Aku Prassad.
Els nous voluntaris no les tenien de totes clares poder  finalitzar gran part de l’estructura abans de l’època dels monsons, però la Mònica els va tranquil·litzar al explica’ls-hi que, segons la tradició nepalesa, quan tenen clar un objectiu, ells són capaços de treballar de sol a sol per assolir-ho. Van denominar-lo “l’esperit sherpa”.  Que pot ser més fort la ment que el físic. 



H            HETAUDA

Una altre aprenentatge de les tasques de responsabilitats, és la de conèixer els comerciants que proporcionen els materials al programa, des de eines, guants i acabats, fins a planxés, acer o lones.
En aquesta expedició, van participar en Jose Carlos, la Victoria i l’Angel, juntament amb el nostre mistri e intèrpret del programa Niranjan Pudassainee, ja que a Bhimphedi, hi han escassos treballadors que  sàpiguen parlar nepalès, angles i hindú fluid.
Durant la visita a Hetauda, es va aprofitar per fer algunes compres de previsió pel prototip de dhunga-mato i els últims acabats del prototip de Santamaya. Una de les compres, va ser el dipòsit d’aigua de 1000 L per el multisports.
Totes aquestes compres ens van servir per veure les sinergies de les compres que capitanejava en Niranjan, ja que totes les contraofertes dels materials i acords amb el preu dels  transports a Bhimphedi les feia ell amb nepalès.


La Mónica, que estava fent gestions a Kathmandú sobre el programa, ens va organitzar una reunió amb els membres del Rotary club a la seva seu de Hetauda.  Navaraj Pudasaini, un dels membres, ha sigut un molt bon contacte per aconseguir les fustes del govern. El Rotary ens ha ajudat molt i ha realitzat  una molt bona gestió e insistència en el procés de compra de les fustes.


Una vegada  acabada la reunió, vàrem acordar amb els del Rotary Club quedar després de dinar a la serralleria del govern per parlar dels últims detalls sobre el pagament de les fustes i la quantitat. Va ser quan el Niranjan ens va suggerir anar a la “samosa House”. Un restaurant a prop de la zona on fan les millors samosas de tota la ciutat. (la samosa es un menjar molt típic nepalès, que consisteix en una cresta triangular amb farciment de diferents verdures i patates).
Al acabar de dinar vàrem anar directe a la serraria, on després de negociar la fusta que necessitàvem amb els marges i quantitats, el comerciant ens va dir que tornéssim al cap de dos dies que tindria les fustes llestes.




DM        DHUNGA- MATO

El Jose Carlos i l’Andreu varen dedicar gran part del temps en les obres del Dhunga-Mato i el seu treball va donar la seva recompensa.  Finalitzada la seva estructura de fusta interna i els murs amb un període de tan sols 4 mesos, han  proporcionat al programa  avanços  significatius.
Amb l’arribada dels nous voluntaris, les obres, estaven a l’espera de les fustes del govern per així poder finalitzar la teulada, última part estructural del prototip. Però, tot i la laboriosa tasca que ha sigut obtenir les fustes per roof frame, el prototip no es va aturar.
Un dels objectius abans de les pluges era cobrir el prototip per no danyar tota l’estructura de fusta interior, a part, degut els forts vents  les lones es trencaven. L’equip sencer, vam decidir que una de les millors formes per evitar la succió de la lona era aplicar la tècnica empleada del tempory shelter,  construït per la Vicky i l’Adri un any enrere, però considerant la magnitud de la nova estructura.


Les últimes setmanes es van aprofitar per construir la fosa sèptica i acabar les latrines, amb l’arribada de la Victoria i l’Angel es va començar el replanteig del dipòsit d’aigua i l’encàrrec del Ferrer d’una estructura metàl·lica per elevar el dipòsit.


Amb la marxa dels antics voluntaris, la Victoria i l’Angel varen començar el replanteig de la fonamentació de l’estructura del dipòsit d’aigua. La primera opció dels treballadors, va ser col·locar els daus de formigó en contacte amb el mur de la fosa sèptica, tant la Vicky  com l’Angel, van decidir parar-ho, donada la proximitat al mur de contenció, de dos metres de profunditat. La dificultat que es va trobar va ser la de rebaixar el talús que es trobava al costat de la fosa sèptica. A causa dels pocs treballadors i de la dificultat del treball d’excavació en aquest terreny rocós, els estudiants de la UPC es van trobar  que aquesta tasca s’allargarà més del que tenien previst. L’equip al veure la lentitud alhora de rebaixar el talús amb eines manuals, van prendre’s el treball amb paciència i filosofia. 



CB          CONCRETE BLOCK

El prototip de la SantaMaya ja esta finalitzat!! Després dels últims acabats de fusteria, fets pel Niranjan,  ja podem posar un altre projecte dins del sac d’Awasuka. L’habitatge començat a l’Octubre, ja està llest per que la seva resident, comenci a viure a la que és la primera casa social del programa Awasuka feta amb sistema constructiu de bloc de formigó confinat, un sistema antisísmic.





B            BHIMPHEDI/BALMANDIR

La Mònica, amb molta energia i aprofitant els seus últims dies, va reforçar la imatge d’Awasuka davant el poble atorgant al VDC de Bhimphedi, un plànol de conreus i geogràfic de tot el territori, fet a Barcelona i realitzat per en Marc Crespo, (estudiant de topografia de l’UPC), també va organitzar una reunió explicativa del sistema del bloc confinat als veïns de Supping per guanyar el seu suport amb aquest sistema innovador al municipi. Després de l’exposició, va donar la sensació d’haver captivat l’atenció dels assistents, potencials beneficiaris.


Comencen les classes! Els nous voluntaris van quedar sorpresos amb la facilitat que tenien el Jose Carlos i Andreu de comunicar-se en nepalès amb la gent del poble. Donada la situació de que part del nostre staff no parla anglès, la Victoria i l’Angel van descobrir que tenir nocions bàsiques de nepalès facilitaria molts els malentesos que es cometien a causa de l’idioma, va ser quan  es va demanar al Dani si podria realitzar unes classes magistrals de nepalès.



A            ACTUALITAT

Les eleccions del Nepal estan a la volta de la cantonada! El pròxim 14 de maig, tindran lloc les eleccions estatals del país per escollir el primer ministre. Durant aquestes últimes tres setmanes les banderoles van començar a brotar a les cases dels nepalesos com el verd d’aquest país amb les primeres gotes. Aquesta ultima setmana, anomenada setmana de reflexió, on els nens no van a l’escola.  Els Meeting i festes van pujar en intensitat tornant la setmana en una veritable festa de la democràcia, on els diferents partits es feien veure pels carrers amb les seves banderes i càntics. Aquesta també a sigut una de les raons perquè diferents treballadors no han pogut assistir el treball, pel seu compromís amb els seus partits.