29.4.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA : “KOILAKUNTLA , Y SUS SORPRESAS”






























Sorpresa! Tenemos 10 días de vacaciones!! Así nos enteramos, con lo que de un día para otro organizamos el viaje junto con una joven del centro Haribala rumbo al sur de la India, Kerala. 

Kerala es un lugar precioso y muy turístico. A nosotras nos fue genial para descansar, cambiar de clima y refrescarnos un poco. 

A la vuelta nos encontramos con un equipo más descansado y con mucha energía! Las vacaciones nos sientan bien a todos. 

Con esta energía que todos acumulamos aprovechamos para empezar la cubierta inclinada, una losa de hormigón de 12 cm. 

Lo primero que hemos hecho es colocar los encofrados hasta tener un bosque de palos de madera en toda la primera planta. Y sorpresa! Tenemos un nuevo miembro en el equipo, es un tipo callado pero efectivo, además puede conducir el tractor para los días que Vansi falla. 

Mientras tanto nos ha llegado a la obra la escalera metálica que hemos encargado. Otra sorpresa! Ha venido pintada!!! Ya veremos como queda este color en el conjunto. Previamente habíamos hecho varios viajes en moto con Arlapa para controlar la ejecución de la escalera... pero lo de la pintura se nos escapó.
Tenemos ya media escalera fijada en la pared, la otra mitad se hará algún día de esta semana. La verdad es que no queda mal ;) tiene buena pinta. Todo el mundo está muy intrigado de como funcionará la escalera de gato, ya que para ellos es algo nuevo!

Todo el equipo al completo nos hemos puesto con los armados. Un equipo abajo cortando y doblando al mando de Natalia madame y otro equipo arriba colocando y fijando con Aina madame. El ritmo esta siendo bastante rápido y animado a pesar del calor que hace en la cubierta!

Primero haremos el hormigonado de la cubierta y después del pencu (el voladizo). Hoy nos hemos enterado bien cómo se va a ejecutar, ya que teníamos nuestras dudas de como iban a cerrar todo el encofrado. Hay que decir que este equipo que tenemos sabe lo que hace, es un buen team!!

Os presentamos en las fotos a Adi , nuestro pequeño voluntario que se encarga de darnos energía y sacar unas fotos brutales! 

Ahora nos preparamos para hormigonar la losa!! En breves podréis ver las fotos!
Equipo subiendo el muro 
Las dos madames y Sirisha en Kochi

Plantaciones de te en Munar

El mejor rincón de la obra 
Natalia y dos nuevos amigos en la obra

Colocando los encofrados

Bosque de palos

Primer tramo de la escalera

Encofrados de la cubierta preparados!

Momento chai (te) cuando empieza a caer el sol

Los cotis de Koilkuntla

24.4.17

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: La vida segueix!





Diumenge, 2 d’abril de 2017

La setmana comença amb un canvi de plans important, ja que dilluns al matí, contràriament al que havíem acordat amb els mlompians, poca gent ve a l’obra. Resulta que hi ha hagut una defunció, una noia ha mort i haurem d’aplaçar l’obra fins demà. Si, fins demà. Aquí (com en moltes cultures no occidentals) la mort és un fet relatiu. La gent no plora la mort d’algú, sinó que ho accepten i van endavant. L’enterrament es fa de totes maneres, per tal que l’esperit pugui descansar en pau i anar al més enllà com és degut, però res no altera el seu dia a dia. 

Així doncs, el dimarts construïm la quarta filada de cob, amb l’ajut dels voluntaris, i col·loquem ja totes les estanteries que (segons el Pepe) queden moníssssimes. Ens assegurem que quedin ben rectes, ja amb que la contracció de l’argila és fàcil que es desestabilitzin i quedin tortes! Alguna finestra ja ens ha quedat poc recta, però per sort és culpa del fuster...

La resta de dies, aconseguim més bambú per la finestra (i el tallem, netegem, llimem i vernissem) i construïm unes finestres triangulars (també boníssimes) inspirant-nos en les obertures que vam veure en cases impluvium tradicionals diolà, en el viatge de la setmana passada a la baixa Casamance. 

Aquest cap de setmana se’ns casa l’Nfally, el nostre fuster! Oix quina emoció. El nostre amic Diere, el sastre del poble, ens ha fet unes peces de roba que haurem de portar. Ens queden bastant malament, per ser sincers. Però és que als africans els hi queda tot tan bé, que al final és millor acceptar que som físicament menys atractius i punt. Ho considerarem com el carnaval que no hem pogut celebrar (ja penjarem fotos). 

Bisous!

Amb les mans a la massa


Emplenem les fissures amb fibra de coco!


En Vieux ens ajuda a anivellar els murs

Uns nens ens miren mentre l'Anna balla




Classe de djembé!

21.4.17

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: una setmana de calma



























Diumenge, 26 de març de 2017

Passa una setmana més en aquest tranquil poblat del sud-oest del Senegal. Pel que fa a nosaltres –dos blanquets intentant posar ordre (en termes europeus) al caos i la desorganització (en termes molt europeus) d’aquesta gent –, seguim treballant fort per tal que l’aixecament dels murs es dugui a terme en el temps previst. 

Afortunadament, retornem avui d’un cap de setmana fora. Hem visitat l’illa de Carabane, un destí (relativament) turístic amb precioses platges i una tranquil·litat que espanta. Hi hem anat amb la resta de toubabs de la zona, que estan implicades també en projectes de cooperació als pobles veïns. 

Pel que fa a la biblioteca, el nostre fuster (que se’ns casa d’aquí a una setmana!) ens té ja enllestides les estanteries, moníssimes, que vam dissenyar nosaltres mateixos i que li vàrem encarregar. Així doncs, ja les podrem anar encastant als murs de cob, per posteriorment pintar-les de colors. Amb l’equip de voluntaris, enllestim la tercera filada de terra, assolint el metre i mig d’alçada. Ens en queden només dos i ja ho tindrem! 

Poc més a dir per ara, a part de les nombroses visites al nostre mestre de djembé, el Kaani, que ensenya a tocar el tambor al Pepe i ensenya passos de danses tradicionals a l’Anna. 

Au revoir!

Anna i Pepe




La fusta de les finestres protegida del contacte amb el cob
Fixants la gelosia de bambú

20.4.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Intensitat i contrastos!

 



Bonjour!

Parece mentira que ya llevemos dos meses aquí y cada día sigamos descubriendo y sorprendiéndonos con nuevas experiencias. La vida en Senegal es muy intensa y está llena de contrastes.

El trabajo continúa en la obra. Incluso sin nosotros, que tuvimos que viajar a Cassamance para controlar el pedido de madera. En Ndangane nuestro equipo siguió subiendo los muros que poco a poco empiezan definir el espacio hasta hacer que te sientas dentro del edificio.

Por otro lado, nuestra visita a Cassamance fue muy enriquecedora. El propio viaje de cruzar Senegal y Gambia ya es una aventura. El paisaje va cambiando y la fisonomía y el carácter de la gente también. Al llegar a Bignona, después de doce horas, pudimos conocer el aserradero donde han trabajado toda la madera roja para las cubiertas del proyecto. Es uno de los aserraderos más importantes del país y es increíble poder ver todo el proceso de producción. Una vez más, seguimos disfrutando de la construcción desde la materia prima hasta el resultado final. 

Después de Bignona nuestro destino fue Mlomp, el pueblo donde Anna y Pepe, compañeros de Base A, que están llevando a cabo el proyecto de otra biblioteca. Poder compartir unos días con ellos y con la gente de allí nos ayudó a conocer un poco más la cultura de este lugar y a visitar otros proyectos realizados por Base A u otras organizaciones. Sin duda, una experiencia para recordar y para agradecer a Anna y Pepe por su acogida.

Sin embargo, no todo es tan bonito como parece, también vivimos momentos difíciles de digerir. Antes de irnos a Cassamance tuvimos que despedir al equipo de BTC, ya que la producción y el contrato se acababan esa semana. Ha sido un auténtico placer trabajar con ellos y esperamos volver a verlos pronto. Como hemos dicho antes, aquí cada día es una de cal y otra de arena.


Cua d'espera per a creuar el riu Gambia



























Esperant el dinar amb en Momath i la Lucía


























Un khaisedre ben gran, l'Elias i una palmera
Preparant el tronc per a tallar-lo


























Serrant un tronc Khaisedre


























La comanda, ben ordenada


























Revisant la comanda de fusta


























Carregant el camió, com pesen les bigues!!
Foto de record amb l'Adama



























Visitant l'obra de la biblioteca del C.E.M. Mlomp



























Visitant el projecte del C.E.M. de Thionck Essyl de Foundawtion


























Que se'ns enfonsa el camió!



























Les parets de la biblio ja tenen la primera funció. Tapar el vent per fer el tè :)


























En Wally treballant


























L'Ousmane treballant


























L'obra ja pren forma
Ens despedim de l'equip de BTC!





































































































Salud y sonrisas para todos. Hasta pronto!

7.4.17

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: gràcies als voluntaris, "la productivitat se’ns en va de les mans"!




Diumenge, 19 de març de 2017

Aquesta ha sigut, per ara, la setmana més intensa que hem passat aquí. El dilluns al matí, òbviament una hora més tard de la hora especificada, comencen a arribar els voluntaris per ajudar-nos amb la construcció dels murs. Ens havien dit que serien uns 10-15, i n’acaben arribant 30. Abans que l’Anna o el Pepe puguin ni tan sols intentar donar una ordre o indicació, ja els teníem fent palades, remullant la terra, fent boles de cob i aixecant el mur! Com que són voluntaris, no ens sentim en cor de donar gaires ordres, tot i que acabem assolint una relació de respecte mutu amb la majoria d’ells, que accepten les nostres indicacions –fins a un cert punt. 
Acostumats com estan, els habitants de Mlomp, a construir amb argila, ens donen mil voltes a l’hora d’organitzar-se. Tot i que sembla un batibull d’africans movent-se amunt i avall sense cap ordre, acaben fent en cinc hores la feina que nosaltres havíem calculat que trigaríem cinc dies. No està mal! Sent així, canvia tota la organització i els temps, hem de reorganitzar el nostre cronograma i, sobretot, ens hem d’espavilar a fer en un dia, el que teníem previst fer al llarg d’una setmana. 
El dimecres ja no son 30, sinó 50. La productivitat se’ns en va de les mans, i aquest cop triguem 4 hores escasses a fer una nova filada de cob i col·locar els premarcs de les finestres. Els voluntaris semblen contents i riuen sovint, i nosaltres ens morim de ràbia per no entendre el diolà i no poder entendre les bromes que es fan entre ells. 
La resta de dies ens els passem donant-li un repàs als murs (que siguin regulars en tots els punts), controlant que la construcció de les estanteries vagi per bon camí, tallant i vernissant el bambú per les finestres i, com no, assistint a danses i celebracions. Que sembla ser que aquesta gent fan festes i danses per qualsevol motiu, i cada setmana tens una festa aquí o allà. Però bueno, nosaltres seguim sent fidels –la major part del temps– al reggae i el nostre grupet d’amics rasta. Que lu de les danses africanes mola, però més d’una a la setmana t’acaba cansant.
La setmana vinent seguim pujant els murs! I col·loquem les estanteries. Us mantindrem al corrent!

Petonets,

Anna i Pepe

El meollo
En Pepe con los pieses en la masa
L'Anna fent boles!

Les anciens desfibrant coco. PRO level!
Los hombres de Anna
Comprovant la resistència del bambú

6.4.17

PROGRAMA AWASUKA: Una setmana sense incidents!





















DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE


Aquesta setmana s’ha acabat de col·locar les bastides a tot el perímetre del prototip, pujant les que ja teníem a meitat de mur. Fins i tot s’han ficat baranes. I s’ha continuat fent mur de dhunga mato durant tota la setmana, per tal d'acabar quant abans!

Aabant de muntar els andamis



















Tothom treballa per a que els murs s'acabin quan abans





































Amb l'andami muntat, ja podem seguir amb els murs!


















LES CASES DE SUPPING

A més, com des de fa un parell de setmanes, ens hem estat alternant per a poder pujar a Supping a recollir el màxim d'informació de les cases que es començaran a reconstruir en breus i que ens demana l'equip de Barcelona per a poder fer els plànols.

Com veieu, ha estat una setmana sense incidents!