31.12.16

PROGRAMA AWASUKA: avancem amb el Dungha-mato, el prototip de bloc, i fem maons per a les cuines sense fum!

Capítol LI– Una nova etapa

Comença la setmana i s’inicia una nova etapa, amb moltes ganes i energia ens dirigim cap a casa de la Santamaya. Comencem fent el replanteig, situant els blocs i preparant els mitjos blocs i els blocs foradats (aquí els blocs són coberts per una banda...). El dia passa volant i aconseguim situar els blocs i fer una filada d’una paret, sembla que avança lentament i no correctament ja que la paret que han fet no està recta... Per altra banda al dungha-mato seguim pujant mur i acabant de muntar la bastida de bambú, tot va sobre rodes. 
Abans que s’acabi l’horari laboral arriba un “minibus” amb la família de l’Andrea, són 10!!! I venen amb bus i guia incorporat!! Els comença a ensenyar com viuen aquí i els fa menjar “dero” amb les mans. A la nit celebrem la seva arribada tots junts amb truita de patates, pa torrat i embotit, mmmmmm que bo que està!!

La família de l'Andrea ja està aquí!






















Comencem amb els blocs






















Capítol LII– Reprenem el Bloc 

A partir de dilluns l’Andrea ens abandona i ens quedem la Mònica i l’Alba, comencem el dia pacientment al bloc. Pugem mur lentament ja que els ensenyem a anar comprovant que estigui bé, recte, anivellat... sembla senzill però un cop a l’obra sempre apareixen problemes i incògnites que amb els plànols no et planteges.
A mesura que avança la setmana, anem pujant mur, poc a poc i bona lletra sembla que ja han après que a cada bloc han de comprovar posició, vertical, alineació i horitzontal, tot això després de netejar i mullar la superfície i posar el morter. De la mateixa manera, a mesura que situem més blocs, també hem de situar els armats horitzontals i verticals, un element important del prototip de bloc confinat.

Tots treballant: filtrar sorra, fer morter, partir blocs, humitejar superfícies...

Quanta feina a fer...ficar morter, blocs, formigó al reforç vertical, doblegar el reforç horitzontal, situar l'armat del pilar..!

Comprovar tot, verticalitat, horitzontalitat, alineat, armat...

L'evolució del prototip de bloc

















































































Capítol LIII– Per sobre les finestres 

Tot i que l'Andrea ha marxat una setmana, la setmana avança enèrgicament, al dungha-mato estem apunt d’arribar a l’escaleta de sobre les finestres!! Un cop acabem de fer el mur i anivellar-lo, ens porten les peces de l’escaleta amb tractor, i com qui fa un trencaclosques anem situant totes les peces, A i B a l’exterior i C i D a l’interior. Muntar l’escaleta també és tot un procés, un cop situada s’han d’acabar de fer alguns encaixos i clavar totes les peces. Un cop situada podem continuar amb el mur i acabar-la de fixar bé. Arriba dimecres i agraeixo que estiguin aquí la Mònica i el Carles, ja que és final de mes i hem de pagar als treballadors, però això comporta tota una feina prèvia, passar el registre a l’ordinador, contar les hores treballades de cada un per saber quan han de cobrar... tot plegat requereix bastant temps i ser més persones agilitza la feina.

Ja tenim la segona escaleta!

Per sobre les finestres!






































Capítol LIV– Sense reforços 

El dijous ja sí que estic sola fent front a un dia que comença com sempre anant a les set al taller, dient que s’ha de fer i organitzant els equips. Un cop ja estan tots organitzats primer toca anar a visitar-supervisar i ajudar al bloc, després anar al dungha-mato a veure com van i si treballen, el dia avança com un dia més. El divendres és un dia més complert ja que apart de supervisar i organitzar l’obra, s’ha de preparar la formació. Havíem quedat amb el Shambu (l’home de les xemeneies) que en principi arribaria a les vuit, però va arribar a les 11... Vam aconseguir preparar un powerpoint amb algunes imatges de cuines i xemeneies per acompanyar la seva explicació just a temps per començar la classe. La formació va ser tot un èxit, el fet de que fos una intervenció local, que ho feia en nepalí i que vam fer una petita pràctica de com fer un maó de fang va fer acabar un dia rodó.

Tots ben atents a una bona explicació

La classe va ser tot un èxit!













































Dissabte també havia de ser un dia molt complert de visita a Supping; fer maons, prendre mides, veure cases...Però el dia comença i la mònica no es troba bé per pujar, així que l’Alba i l’Ignasi (arquitecte que havia vingut a veure la feina que fem) vam tirar cap amunt. Un cop allà ens trobem amb el Niranjan, el Hareram i el Debrash i busquem d’on treure la terra, l’aigua i trobar el lloc idoni on poder fer els maons i deixar-los a secar. El temps passa i veiem que el que ens havia dit el Shambu (en una hora fer 80 maons) no seria possible. Entre reforçar el motlle, provar de ficar un plàstic, cendra o sorra per a que no s’enganxi, en portem 25 i ens fan parar per menjar dhalbhat i agafar forces. Amb la pausa també anem a casa de la Khem Kumari, una dona molt gran a la que li volem posar la xemeneia a casa, però ens diu que no, que si de cas faria un forat a la paret, que no vol travessar els dos forjats i la xapa, li fa por... Li intentem explicar però sembla que no hi ha manera, igualment agafem les mides de casa per si de cas canvies d’opinió. Veient la situació ens diuen que la podríem posar a la cuina del Hareram, així que també en prenem les mides. Ens tornem a posar a fer maons, agafem més mato i millor, i poc a poc aconseguim tenir 88 maons, així que en acabar decidim tornar cap a baix ja que si pugéssim a “mattlo Supping” a veure les altres cases que volíem, sens faria fosc, i ja hi anirem un altre dia. 

Fer maons és tot un procés..

27.12.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: GARANDA GARANDA!!!






























A l’entrada anterior al blog, vam acabar acomiadant-nos amb un “HOME SWEET HOME”, però de “sweet nada”, no ha quedat res!!!! Tots els turrons i xocolata per celebrar el Nadal s’han esfumat a les panxes dels nens. Podem dir que en teoria tenien un càstig que era venir amb nosaltres com a 5 treballadors més, ben joves i forts a la obra, és a dir, que havien de venir a ‘currar’ amb nosaltres per haver posat les mans on no tocava, però aquí, i més sent festa, sembla que tot es perdona i la xocolata al final ha semblat un mal menor!! 

Amb la depressió al cos i el nivell de sucre baix, anem cap a la obra el dissabte però “fuerza pa’ trabajar que NO FALTE!!”
Ens retrobem tots amb moltes ganes després de les mini-vacances de les dues parts, i comencem el ritme de la setmana amb molta força, amor i amistat, perquè bon “team”, som un “rato!!”

Comencem la setmana regant les “beams”, pujant la part final dels murs de tancament de planta baixa que necessitem per cobrir bigues, ja que les vam acabar de formigonar abans de marxar de viatge; com si res: “brick, Stones y pa arriba, rápido y efectivo, con un: cuidaaaaoooo que va!!!“ “Madamme niluuuu, jagrata jagrata” i així anem passant el dia! Al final tota la superfície per sobre de jàsseres s’ha cobert amb brick perquè l’execució es molt mes ràpida, menys pesada i just fa la mida del brick, el fet de posar pedra de pissarra alentia i dificultava la posada en obra per part dels treballadors. 
Krishna, Mati i el Pirata acabant els murs























En Guru, Oli i en Mati Lady aquesta setmana són “el equipo Sueavemente Smoozame”, que no fan una altra cosa que embrutar-ho tot amb el “gotelé de cemento” , però “eso siii, no habéis visto unas vigas mejor acabadas y SUAVES!!!!!” Tot el dia que les volem abraçar!!

Oli regant les beams i Krishna pujant els bricks que pasaran per devant de les beams 























D'altra banda tenim el “partner team: Krishna i Sudakar” , que estan amb els RINGU RINGU, estreps fent i col·locant l’armat de la planta superior!, dels pilars de planta primera! 
Sudakar en su salsa con sus pilares























A la mateixa vegada, l’equip Barcelona-Índia, els voluntaris, estem decidint quin tipus de forjat definitiu volem com a tancament, ja que aquí depèn molt del pressupost i la capacitat tècnica del constructor, a part de que la situació econòmica del país ens està afectant molt en els pagaments i l’entrada de “cash”, pel que estem apunt d’atracar el banc del poble .....o estàvem!!!!! 

Després de visites al proveïdors, de preguntar pressupostos, de reunions a Barcelona amb la junta etc......la decisió ha sigut vot a favor de les “GARANDASSSSSS”, “que para quién no lo sepa = FORJADO con IPN!”
Per nosaltres s’ha de dir que ha sigut la millor opció, o la opció preferíem, ja que serà el primer cop que n’executem un i portem la direcció, i ens fa molta molta il·lusió!!! Del que no teníem ni idea, és del que ens esperava i de qui seria RAMANA, el “gift man” del següent capítol.

“Ramana “the gift man” sus ticks i las grandas!“

Amb tot ben marcadet a l’obra, amb el “tag piece”, el nostre Excel fet amb les mides, el planol d’Autocad perfecte, tot quadrat, els treballadors amb tot claríssim, explicat, tots súper motivats, l’Arlappa ve a recollir-nos el divendres a les 15 h amb el Sivaram per anar a fer l’encàrrec de les “Grarandas”, i els 4 anem al poble amb el pensament: això és un Pim-Pam, “vamos, encargamos, mañana venimos, nos lo llevamos, i montamos!!!!” Però...........Ramana “nos esperaba, llevaba demasiados dias aburrido i quería jugar!!!!” 
Ramona shop marking Garandas





























Vam estar, i no us exagerem, tranquil·lament 2 hores pactant els preus de les “Garandas”, el dels talls, el número de “feets”, que si “gift para arriba que si gift para abajo, que si 5 rupias por hora por trabajador”.....ahhh i quan acabem de pactar el preu, d’apuntar les mides amb” feet/inches” per ells, agafa i ens diu : “NOW YOU MARKING!!!” I les dos “parguel·les”, a MARCAR!! Fins que de sobte apareixen 2 treballadors nostres, el Krishna i l’Oli en el seu dia lliure buscant-nos per anar a fer unes cerveses o alguna cosa, i de sobte diem: que collons tu, que ho marqui ell i ho talli ell, que és la seva feina, nosaltres no hem d’estar marcant l’encàrrec que li fem, que per alguna cosa és la seva fàbrica. Així que “ni cortas ni perezosas” li expliquem al Sivaram i al Arlappa i al final el dròpol del Ramana mig enfadat mig saturat i amb el “tick” nerviós mes aguditzat, per fi es posa a treballar! 

Al final el seu projecte va anar a “pique”, i vam poder acabar amb el nostre “guateque privao” ja que era el nostre dia de festa, mentre ell a les fosques acabava el “MARKING MARKING”!!! Però com en Ramana no es rendeix fàcilment, ja començava a maquinar de nou com podia col·locar-nos alguna peça reutilitzada d’algun tall que li ha sobrat, o canviar-nos la resistència de 585 per alguna 485 a veure si amb el “follón” ens despistàvem!!! 
Guateque a en Ramana shop





























Al dematí següent, com sempre passa aquí a Koilakuntla “otra movida estava por venir!” Tota la “Worku Family” ens trobem a la botiga d’en Ramana, per recollir les “Garandas” tallades a mida amb el tractor d’Haribala, però ¿què passa quan arribem? que ens adonem que el tractor es massa petitet per transportar les “Garandas” de 12,80 m que hem demanat. És millor que siguin continues ja que és millor per la fletxa agafar-les d’extrem a extrem ja que la reduïm!
Works family avant a recoiler les Garandas























Total que ja ens veieu jugant al lego amb el tractor, desmuntant-lo per peces per poder encabir les bigues, fins que al final, després d’una hora i mitja o dos ens vam poder emportar-nos el primer torn cap a la obra, ja que en vam fer 2 i mig per poder emportar-nos-les totes!! 

El camí amb tractor des de la botiga fins la obra no va tenir “desperdicio ninguno”, ja que va ser un show replet de sorpreses, “de pitades, de no no, para para, baja baja, que no gira, marcha atrás, ahí ahí ....jajajajjajaja crec que tot el poble s’ha assabentat que fem un forjat amb Garanadas!!! 
Camino a la obra con el tractor























Un cop tot a la obra, tant els treballadors com nosaltres vam començar a pintar-les amb òxid de zinc per tractar-les contra la oxidació amb un súper bon ritme, tant que al final del dia estaven quasi totes col·locades a dalt i el súper “team” unit i content per la bona feina feta!! Igualment a tot això, el Ramana encara ens devia unes quantes “Garandas” especials que hauríem de soldar al dia següent amb èxit!! 
Erika i Prasad marcant les Garandas

Col·locant les Garandas












































Acabàvem el dia de Nadal amb el nostre regal especial : el Pare Noel ens havia portat Garandas, per nosaltres el millor regal per aquest NADAL!!! Yuhuuuuuuu
Erika i Mercè: super team!


22.12.16

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Per fi arriba la màquina per a anivellar el terreny!






























Bonjour!

Ja portem tres setmanes a N’Dangane, ens han passat volant i podem dir que tot avança! Aquesta ha sigut la primera setmana en que ja estem a l’obra, i estem satisfets de com estem treballant.
Al principi patíem per la comunicació ja que l’Ousmane, el "chef de chantier", no parla gaire francès, però la veritat és que no hi ha problema i ens entenem en tots els sentits. Tant l’Ousmane com els seus treballadors ho fan tot amb ganes i amb un somriure a la cara. Tots som molt joves, l’Ousmane que és el més gran de l’obra té 27 anys, pensem que té molt de mèrit. Estem aprenent molt uns dels altres.
Avui aquí som dilluns 19 d’octubre i fa res hem acabat les armadures pels fonaments, que no és poc!

Per altre banda, dimecres, un altre grup de paletes va començar a fer els brics de ciment amb el motlle metàl·lic que ens va fer el ferrer i a dia d’avui ja van per la meitat dels brics que necessitem. Els brics plens són per les dues primeres filades de l’edifici i de la valla, que col·locarem un cop estiguin acabat els fonaments. També estem a punt de tancar el contracte per la fabricació de blocs de terra comprimida.
El tema que més mal de caps ens ha portat és l’anivellament del terreny, ja que portem tota la setmana esperant a que vingui la màquina. Finalment ha vingut avui i demà podrem començar amb el replanteig!

A tot això, estem coneixent gent i racons maquíssims, menjant de tot i aprenent moltíssim d’aquesta cultura.
Acabem la setmana amb un balanç molt positiu i comencem aquesta amb ganes i amb l’objectiu de fer el replanteig per començar a cavar com abans millor!
Tant la gent del poble com nosaltres estem molt agraïts amb el suport que estem rebent i esperem que segueixi tot amb aquesta dinàmica.

També hem de donar les gràcies a la Berta i a tot l’equip de Barcelona (l'Elias, la Lucía, l'Aina, la Mireia i la Violeta) que ens estan ajudant sempre que ho necessitem.

Una abraçada i fins aviat!

Pau i Clara


Descansant mentre la màquina anivella el terreny :)
Els brics de ciment

Les armadures preparades

Encara més armadures!


Les vistes des de la nostra terrassa! Podem controlar la obra :)

Visitant els voltants

15.12.16

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: Arriben les primeres comandes, i comença la feina!







































Nafio,

Un cop ja situats i ben avinguts amb tothom, ens hem posat "mans a l'obra" per començar com abans millor amb la fonamentació.
Hem passat tota la setmana amunt i avall parlant amb proveïdors de materials per tenir-ho tot a punt per quan el terreny estigui anivellat. La qüestió és que de moment només hem pogut remoure les terres i estem a l’espera de que vinguin amb les altres màquines per enllestir-ho.
És per això que vam fer la comanda d’armadures per anar avançant amb la fonamentació i ens han arribat avui, juntament amb tots els materials i eines per treballar a l’obra.
També hem encarregat un motlle per anar fent els blocs de ciment pel sòcol i la fossa sèptica, i ens hem reunit amb els manobres que començaran a fer-los aquesta setmana.
Ja sabem que a Senegal és estrany és que no hi hagi cap imprevist, i ja hem tingut el primer! Tres dels quatre camions que ens portaven les graves i la sorra s’han enfonsat al arribar el terreny i no podien sortir. L’últim, que venia per remolcar l’altre quan ja era fosc també es va enfonsar i entre els que estàvem allà no vam poder treure’ls… així que s’ha passat la nit a Ndangane fent vivac al remolc i avui ho hem solucionat amb més temps i l’ajuda de tothom. 
Aquesta setmana la gent del poble ens ha ajudat molt. També per a buidar un magatzem que portava dècades tancat i emplenar-lo amb dos camions que transportaven el contingut del contenidor que va enviar la Fundació Talibés des de Barcelona. Hi ha molt material per la biblioteca i l’escola i fins i tot equipacions per l’equip del poble.
A tot això, hem anat coneixent més el lloc on ens trobem i els pobles veïns, ja sigui amb la piragua de l’El Hadji, en Faby o en Badara.
Amb la família estem molt bé i la Mariama fa un Thieboudienne boníssim! A casa passem molta estona amb l’Ibu que li podem parlar del que sigui i també vivim amb en Pape que és el constructor de la mesquita del poble i ens dóna consells molt constructius.
En resum! En general tot va com ha d’anar i cada cop ens sentim més a gust al poble i amb la seva gent. Ara que ja disposem dels materials i els manobres comença lo bo. De fet, comença dimarts ja que diumenge i dilluns es celebra la festa islàmica anomenada Aid al-Maulid, pel naixement de Mahoma, que vindria a ser el nostre 24 de desembre, encara que aquí estem a una mitjana de 40 graus cada dia.
I per ara això és tot! Fins la setmana que ve!

Bon diki!

Descarregant la sorra

Els camions porten el material del contenidor enviat per Fundació Talibés

Guardem el material al magatzem

El magatzem ben endreçat!

Comencem a treballar els ferros i a fer brics de ciment!

Motlle metàl·lic pels brics

El terreny remogut!

posta de sol tornant de mar lodge

El terreny amb els primers carregaments!

PROGRAMA AWASUKA: la casa de la Maya, la bastida de bambú i les cuines sense fum!

Capítol XLVII – Seguim treballant

Comença la setmana i la Mònica ens deixa un parell de dies per anar a Katmandú de reunions i boda...
Tot i encara no tenir el bambú per fer la bastida del prototip de pedra i fang seguim treballant. El mur costa més de fer i ens dediquem a preparar les pedres de cantonada, que sembla que no però porta feina i són necessàries. També posem els pilars del mig de la porta que teníem pendents i l’entrada encara fa més goig... I com no, al taller seguim preparant les peces de l’escaleta, que són moltes, cada una té un encaix per banda i se l’hi ha de posar terminator per protegir-la, i això requereix el seu temps.
Tots a la feina fent “mato” i pedres de cantonada





























El mur ens arriba al coll...
















Ja tenim el pilar de la porta!




















Escaleta i teminator, seguim fent peces...






























Capítol XLVIII –  Últims retocs i la Maya ja es podrà instal·lar
La nostra primera idea era que per aquestes dates ja hauríem acabat la casa de la Maya, però tal com va tot aquí semblava una tasca eterna. Aquesta setmana ens hem dedicat a fer alguns dels últims retocs que faltaven. Vam comprar algunes peces més de bambú per acabar de cobrir bé el porxo, tot i que primer semblava impossible i que quedarien molts espais ja que el bambú no es massa recte, va quedar força bé. Un cop posat el bambú, ens vam disposar a col·locar les diagonals de la coberta, un element molt important per a que la casa resisteixi un possible sisme. I també vam acabar de pintar les peces que faltaven i el que s’havia despintat a causa de col·locar peces i treballar allà.

El bambú i les diagonals ja casi estan apunt
















Capítol IL – L’arribada del bambú al dungha-mato 
La bastida segueix sense arribar i necessitem avançar d’alguna manera, improvisem amb pedres i 4 trossos de bambú per poder seguir pujant mur, mentre també ens dediquem a preparar les pedres de cantonada, posar els pilars del mig de la porta. Poc després, aconseguim contactar amb suficient gent que ens podrà vendre el bambú que necessitem per fer l’andami, així que al dia següent alguns dels treballadors que venen de Supping es queden allà per a tallar-lo i carregar-lo fins aquí. Vam preveure unes hores aproximades de treball, però finalment això va servir de poc. Per sort van arribar al vespre amb 40 peces de bambú carregades a sobre del bus; d’aquesta manera l’endemà podem començar a muntar la bastida. Muntar la bastida també és més lent del que podríem pensar, però poc a poc anant tallant i lligant les peces aconseguirem una bastida ben resistent. 
Com ens en van faltar, el procediment es va repetir una altra vegada... Tot i que aquest cop amb una variació. Dimecres vam ser menys treballant, i ens vam dedicar a pujar mur i preparar pedres i mato, mentre l’Harka imparable seguia tallant escaletes. Mentre els quatre de Supping es van quedar a dalt per seguir tallant bambú fins ben tard i es van disposar a baixar-lo altre cop amb el bus, però ens vam trobar en una situació impensable per a tots: El bus es va sortir de la carretera i després d’hores d’intentar tornar-lo, en la negra nit, ho vam deixar per l’endemà. Per sort, a mig matí ja arriba el bus amb el bambú a l’obra i podem seguir muntant la bastida per tal de poder alçar més el mur.

Arriba el bambú!
Cadascú fent la seva feina: preparant mato, pedres de cantonada o treballant el bambú per la bastida

Preparant la bastida... 

La bastida ja està aquí







































































Capítol L – Un dissabte complert i un altre Simaltar
Per l’altra banda, recordeu que teníem pendent una reunió amb els de Practical Action? Doncs aquest dia va arribar aquell mateix dissabte. Després de molta estona sense entendre’ns massa per telèfon ens trobem a Simaltar, la zona on es troba Balmandir i el prototip de fusta. Però per sorpresa de tots, finalment entenem perquè no volia que ens trobéssim allà: a Nepal hi ha dos Simaltars! Per sort aquest altre es trobava de camí a Hetauda, a menys de una hora, amb el que l’Andrea s’ofereix a anar en moto amb ell fins allà i que ens mostrés les cuines que han fet per la zona, ja que a les 12 també teníem una reunió amb Agragaami i algú havia de quedar-se a terreny! Per altra banda, vam aprofitar la seva visita per a que visités Balmandir i veiés l’estat de la xemeneia que tenim a la cuina. L'expert en la construcció de cuines, abans havia sigut professor i queda encantat de veure a tots els nens, pel qual acordem que per la propera seria genial poder fer una classe de conscienciació del fum a les cuines i substituir la part superior de la xemeneia de Balmandir i fer que aquesta funcionés correctament! Finalment, un cop a Simaltar-2 coneixem gran part de les cuines que han fet i quedem per trobar-nos més endavant per començar un nou episodi del programa Awasuka!

De visita a les cuines de Simaltar

Al taller del Shambu veient el procés de muntatge























Per l’altra banda l’Alba i la Monica es van quedar per fer la reunió amb Agragaami: Es van decidir quines serien les cases noves a fer i quines les que s'han de reforçar que és començaran a fer a Supping un cop s’acabin els prototips. Un cop acabada la reunió els vam ensenyar la casa de la Maya i tots van quedar encantats, la seva paraula per definir-la va ser “atractive”... I van comprovar que és pot fer una casa amb “patra” tot utilitzant les taules i conformant els panells.

Agragaami visita ca la Maya i queden encantats!!