Capítol LI– Una nova etapa
Comença la setmana i s’inicia una nova etapa, amb moltes ganes i energia ens dirigim cap a casa de la Santamaya. Comencem fent el replanteig, situant els blocs i preparant els mitjos blocs i els blocs foradats (aquí els blocs són coberts per una banda...). El dia passa volant i aconseguim situar els blocs i fer una filada d’una paret, sembla que avança lentament i no correctament ja que la paret que han fet no està recta... Per altra banda al dungha-mato seguim pujant mur i acabant de muntar la bastida de bambú, tot va sobre rodes.
Abans que s’acabi l’horari laboral arriba un “minibus” amb la família de l’Andrea, són 10!!! I venen amb bus i guia incorporat!! Els comença a ensenyar com viuen aquí i els fa menjar “dero” amb les mans. A la nit celebrem la seva arribada tots junts amb truita de patates, pa torrat i embotit, mmmmmm que bo que està!!
Capítol LII– Reprenem el Bloc
A partir de dilluns l’Andrea ens abandona i ens quedem la Mònica i l’Alba, comencem el dia pacientment al bloc. Pugem mur lentament ja que els ensenyem a anar comprovant que estigui bé, recte, anivellat... sembla senzill però un cop a l’obra sempre apareixen problemes i incògnites que amb els plànols no et planteges.
A mesura que avança la setmana, anem pujant mur, poc a poc i bona lletra sembla que ja han après que a cada bloc han de comprovar posició, vertical, alineació i horitzontal, tot això després de netejar i mullar la superfície i posar el morter. De la mateixa manera, a mesura que situem més blocs, també hem de situar els armats horitzontals i verticals, un element important del prototip de bloc confinat.
Tots treballant: filtrar sorra, fer morter, partir blocs, humitejar superfícies... |
Quanta feina a fer...ficar morter, blocs, formigó al reforç vertical, doblegar el reforç horitzontal, situar l'armat del pilar..! |
Comprovar tot, verticalitat, horitzontalitat, alineat, armat... |
L'evolució del prototip de bloc |
Capítol LIII– Per sobre les finestres
Tot i que l'Andrea ha marxat una setmana, la setmana avança enèrgicament, al dungha-mato estem apunt d’arribar a l’escaleta de sobre les finestres!! Un cop acabem de fer el mur i anivellar-lo, ens porten les peces de l’escaleta amb tractor, i com qui fa un trencaclosques anem situant totes les peces, A i B a l’exterior i C i D a l’interior. Muntar l’escaleta també és tot un procés, un cop situada s’han d’acabar de fer alguns encaixos i clavar totes les peces. Un cop situada podem continuar amb el mur i acabar-la de fixar bé. Arriba dimecres i agraeixo que estiguin aquí la Mònica i el Carles, ja que és final de mes i hem de pagar als treballadors, però això comporta tota una feina prèvia, passar el registre a l’ordinador, contar les hores treballades de cada un per saber quan han de cobrar... tot plegat requereix bastant temps i ser més persones agilitza la feina.
Ja tenim la segona escaleta! |
Per sobre les finestres! |
Capítol LIV– Sense reforços
El dijous ja sí que estic sola fent front a un dia que comença com sempre anant a les set al taller, dient que s’ha de fer i organitzant els equips. Un cop ja estan tots organitzats primer toca anar a visitar-supervisar i ajudar al bloc, després anar al dungha-mato a veure com van i si treballen, el dia avança com un dia més. El divendres és un dia més complert ja que apart de supervisar i organitzar l’obra, s’ha de preparar la formació. Havíem quedat amb el Shambu (l’home de les xemeneies) que en principi arribaria a les vuit, però va arribar a les 11... Vam aconseguir preparar un powerpoint amb algunes imatges de cuines i xemeneies per acompanyar la seva explicació just a temps per començar la classe. La formació va ser tot un èxit, el fet de que fos una intervenció local, que ho feia en nepalí i que vam fer una petita pràctica de com fer un maó de fang va fer acabar un dia rodó.
Tots ben atents a una bona explicació |
La classe va ser tot un èxit! |
Dissabte també havia
de ser un dia molt complert de visita a Supping; fer maons, prendre mides,
veure cases...Però el dia comença i la mònica no es troba bé per pujar, així
que l’Alba i l’Ignasi (arquitecte que havia vingut a veure la feina que fem) vam
tirar cap amunt. Un cop allà ens trobem amb el Niranjan, el Hareram i el
Debrash i busquem d’on treure la terra, l’aigua i trobar el lloc idoni on poder
fer els maons i deixar-los a secar. El temps passa i veiem que el que ens havia
dit el Shambu (en una hora fer 80 maons) no seria possible. Entre reforçar el
motlle, provar de ficar un plàstic, cendra o sorra per a que no s’enganxi, en
portem 25 i ens fan parar per menjar dhalbhat i agafar forces. Amb la pausa
també anem a casa de la Khem Kumari, una dona molt gran a la que li volem posar la xemeneia a casa,
però ens diu que no, que si de cas faria un forat a la paret, que no vol
travessar els dos forjats i la xapa, li fa por... Li intentem explicar però
sembla que no hi ha manera, igualment agafem les mides de casa per si de cas
canvies d’opinió. Veient la situació ens diuen que la podríem posar a la cuina
del Hareram, així que també en prenem les mides. Ens tornem a posar a fer
maons, agafem més mato i millor, i poc a poc aconseguim tenir 88 maons, així
que en acabar decidim tornar cap a baix ja que si pugéssim a “mattlo Supping” a
veure les altres cases que volíem, sens faria fosc, i ja hi anirem un altre
dia.
Fer maons és tot un procés.. |