29.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Bones festes i feliç any nou!



































Namasté!

Després d’unes setmanes en les quals la nostra feina no sortia de la pantalla d’un ordinador, arriba l’hora d’acudir als emplaçaments no virtuals dels nous habitatges que el projecte d’Awasuka pretén construir i enllestir-ho tot per la posada en obra. L’aprovació de la NRA encara no la tenim però si no volem que la data límit per la construcció de les fonamentacions se’ns ‘mengi’, cal començar quan abans millor.

L’inici es tracta bàsicament d’un procés en el qual s’han de derruir els antics habitatges –en cas que sigui necessari-, comprovar que els emplaçaments tenen les mides mínimes i que s’allunyen suficientment de talussos –que poden enfonsar-se en cas de terratrèmol- i, en última instància, realitzar el replanteig per tal que els treballadors puguin excavar les rases on s’hi emplaçarà la fonamentació.

Tot i que l’ideal és començar a tot arreu amb la màxima celeritat possible, el replanteig dels habitatges ha estat un procés que hem realitzat escalonadament ja que alguns dels emplaçaments no estaven llestos en el moment de posar-nos-hi. De manera que la primera setmana d’obres a Supping ha consistit en anar pujant diàriament per anar completant-los mentre aprofitàvem per controlar el progrés de les excavacions, comprovant que se seguien les directrius marcades per nosaltres mitjançant fils i trossos de rodons.

A tot això nosaltres tenim una visita obligada a l’oficina d’immigració del Nepal el dia 1 de gener del 2018 per tal d’allargar el nostre visat aprofitant l’arribada del nou any.  Per tant, a la nostra manera d’entendre-ho, era importat que abans d’aquest inevitable viatge a Katmandú, tots els replantejos estiguin acabats, de manera que, al tornar, podem posar-nos directament amb les fonamentacions –considerant que els beneficiaris han tingut temps suficient per excavar totes les rases.

A més a més, un altre dels processos que cal seguir en aquest inici és la compra dels materials. Per això, un de nosaltres ha dedicat un dia d’aquesta setmana a anar a Hetauda amb alguns beneficiaris per fer la compra de tot allò necessari per les fonamentacions, principalment grava, sorra, ciment i rodons, i incloent-hi alguna eina indispensable.

Aquests materials s’utilitzaran pel formigó de neteja i per la ‘plinth beam’, el cèrcol sobre el que s’assentarà la nova casa, però cal precisar que el gruix de la fonamentació, el que es troba entre aquestes dues bandes de formigó, estarà constituït per Dhunga-Mato, és a dir, pedres i fang. D’aquesta manera els beneficiaris poden estalviar una part del cost normal d’una casa ja que la majoria d’ells compta amb aquests dos elements a casa seva i per tant no té necessitat de comprar-los.
Esperem que mentre som a Katmandú tots els beneficiaris puguin acabar la seva feina i que, al tornar, l’inici de les fonamentacions pugui realitzar-se sense impediments.

Bones festes i feliç any nou!


Irene, Marta i Martí




28.1.18

PUNT RAVAL: Per la millora de les condicions d'habitabilitat






























Hola a tots i totes!

El passat 28 de Novembre ens van fer una visita els estudiants de la 'Royal Academy de Londres'. Als quals els hi vam explicar aquest nou projecte tant engrescador que es diu Punt Raval! 

Després de fer una passejada pel barri del Raval, els vam rebre a la nostra oficina a l’Espai Txema, situat al costat del MACBA. Vam parlar de l’origen del projecte i quins són els objectius tenim com a entitat. Semblaven molt interessats en l’aposta d’arquitectura social que oferim al barri i com de mica en mica, el programa, ha anat donant els seus fruits. Una metodologia que té com a focus l’usuari, per poder detectar casos de mobbing immobiliari, problemes d’habitabilitat i/o accessibilitat. És a través de l’anàlisi d’aquest usuari que ens nodrim de raons per posar en pràctica les intervencions convenients. 

El treball es fa amb comú amb els voluntaris que s’involucren a través de la universitat o professionals ja graduats. Per afrontar les problemàtiques utilitzem aquesta metodologia no només per solucionar-ho a nivell tècnic sinó que també solucions relacionades amb la gestió de l’hàbitat, la igualtat de gènere i la integració. 

Als nostres convidats, els hi va sorprendre positivament que treballéssim conjuntament amb advocats i professionals d’altres sectors, ho van trobar una molt bona complementació a la feina que desenvolupem a Punt Raval.

Un cop explicada la idea els hi vam mostrar alguns exemples de casos ja detectats, perquè entenguessin millor com posem en pràctica tots aquests conceptes. 

Després de la xerrada vam visitar Ciutat Vella i vam acabar el ‘tour’ al mercat de Santa Caterina. 

Així que si voleu entendre com treballem o us interessa el que fem ja sabeu on som!!

27.1.18

PROGRAMA AWASUKA: La Mònica ja és aquí de nou!























Namasté!

Ha passat força temps des de l’última vegada que vam donar notícies del nostre progrés aquí a Bhimphedi. Aleshores, vam concloure el resum setmanal donant per acabada la construcció del Dhunga-Mato i preparant ja el terreny per la posada en marxa del projecte més ambiciós d’Awasuka: la construcció d’habitatges antisísmics al poble de Supping. El cert, emperò, és que aquest procés de posada en marxa s’ha allargat substancialment per diverses raons que s’hi han interposat en forma d’obstacle, prolongant cada pas que ha calgut realitzar. 

El primer va ser la firma de l’acord entre dues de les entitats implicades en el projecte: Agragaami –una cooperativa agrària que gestionarà els crèdits per la compra dels materials de construcció- i Rotary Club –una organització internacional sense ànim de lucre que fa de pont entre Amics del Nepal com a entitat estrangera i Agragaami com a entitat local. 

Durant aquest període, la frustració era el nostre sentiment imperant a l’hora d’afrontar el projecte. Nosaltres estàvem aquí, al Nepal, per dur a terme la construcció de nous habitatges que milloraran la qualitat de vida dels usuaris així com la seva seguretat, però no podíem començar. Com a molt, podíem visitar les parcel·les, prendre mesures, iniciar enderrocs, i, en definitiva, enllestir-ho tot al màxim pel moment de començar. I, és clar, dialogar amb els beneficiaris per què mantinguessin una paciència ja de per si prou esgotada.

Superat aquest període d’incapacitat i ja amb la coordinadora del projecte aquí, la Mònica Sans, en va seguir un altre de no massa millor. Teníem la firma de totes les entitats implicades però havia sorgit un nou entrebanc; ens mancava l’aprovació del nostre prototip de bloc per part de la NRA (National Reconstruction Authority) sense la qual els nostres beneficiaris no podien rebre un ajut governamental de 3 lakhs (quasi 3.000€). I sense aquest ajut, cap d’ells es veia amb cor de fer front al cost de la construcció d’un nou habitatge.

Així nosaltres vam passar al voltant de tres setmanes treballant a l’oficina d’Awasuka per completar els plànols amb la màxima celeritat possible, metre, paral·lelament, els estructuristes s’encarregaven de completar-ne els càlculs. Tot amb l’objectiu d’assolir el gruix de documentació que se’ns demanava per part dels enginyers de l’autoritat nacional esmentada.

No obstant, qualsevol procés burocràtic que es du a terme en aquest país sempre progressa sota la màxima ‘amb les coses de palau més val asseure’s’, i aquest cas no n’és una excepció. Però, precisament el temps no ens en sobra ja que pel 15 de gener totes les fonamentacions dels nous habitatges hauran d’estar acabades si el beneficiaris volen rebre el valuós ajut. 

D’aquesta manera vam considerar que la documentació lliurada a la NRA seria suficient -o almenys pràcticament- i que, per tant, podíem llançar-nos a la construcció dels nous habitatges mentre es tramitava l’aprovació dels prototips. O sigui, que concloem aquesta darrera setmana amb la ferma esperança que d’un costat se’ns aprovi el prototip de bloc confinat i, de l’altre, que pel 15 de gener del nou any tinguem les fonamentacions de tots els beneficiaris acabades. 

Arco hapta bethaula!

Irene, Marta i Martí




11.1.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Tot a punt per fer la coberta!






























Baldoooo des d'Ndangane Sambou!

La Mireia i la Violeta han marxat, i tot el poble (nosaltres inclosos) ha plorat... Però no patiu, que hi ha relleu! Els nous voluntaris (Carol i Guillem) ja estem ficats i ben ficats en les tasques de l'obra.
En els darrers dies, s'han acabat els murs de "l'école", i s'ha pavimentat i col·locat les rajoles i sanitaris del lavabo de la "bibliothèque" (ha quedat molt bonic!). Només hi falta col·locar unes cortines que us ensenyarem pròximament. La instal·lació elèctrica de la "bibliothèque" avança a bon ritme, amb totes les lluminàries ja penjades.
També hem fet un transport de material molt cansat però il·lusionant: el del mobiliari de la biblio. Ens va costar tot un matí, però gràcies a l'ajuda dels voluntaris del poble (petits maçons, nenes i nens amb energia i alegria infinites) les taules i cadires ja esperen dins la "bibliothèque", i el magatzem és ben ple de material informàtic i altres objectes. Així doncs, sols resta fer els últims retocs perquè l'edifici pugui entrar en funcionament!
L'altra cosa que hem estat fent aquests dies és preparar la construcció de la coberta de "l'école"; després de tancar recomptes, resoldre dubtes d'ancoratges i parla amb l'Ibnou, el fuster que se n'encarregarà, podem dir que estem contents i emocionats de pensar que, si tot va bé ("Inshallah"!!) la setmana que ve començarem el tall de les bigues i les corretges.
Pel que fa a la vida aquí i l'adaptació, un cop superat el gran contrast, hem de dir que "marche très bien"; les persones amb qui treballem es van convertint a poc a poc en els nostres amics; en Bour ens acull com a germans, ens acompanya i ajuda en tot el que pot. La seva família i la de l'El Hadj ens mimen moltíssim, i hi estem ben a gust. Fem també bastanta vida a Campement, on comprem la fruita i petem la xerrada amb l'Ousman, la "coturier", el seu marit Baba, o qualsevol dels tranquils habitants del poblet.
La platja, els passegis per la sabana, els tes cerimoniosos, les converses tranquil·les, l'hospitalitat, els nens cridaners, fan dels nostres descansos estones molt agradables, i ens donen energia i bon humor per a seguir treballant.
En resum, estem molt contents de ser aquí! Us seguirem informant família.

Fins la propera,

Carol i Guillem
Transportant taules i cadires a la biblioteca


Treballant al taller de l'Ibnou

8.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Després d’unes merescudes vacances, l’equip AWASUKA torna a la feina!






























Namasté!

Després d’unes merescudes vacances, l’equip d’Awasuka torna a la feina. No obstant això, no la reprenem tal com la vam deixar ja que, els nostres treballadors ja no estan amb nosaltres. El seu propòsit era acabar la feina amb nosaltres pel Tihar i després ja dedicar-se a altres feines, les quals es multipliquen amb la marxa dels monsons.

Així tot el que restés per fer al Dhunga-Mato esdevenia la nostra feina pròpia, però, per sort, no es tractava de res massa feixuc; bàsicament consistia a col·locar planxes d’escuma allà on el bambú no pogués aguantar-se adequadament i fos massa inestable. Aquesta circumstància només es produïa als extrems, on les triangulacions de la subestructura de fusta impedia la continuïtat del bambú fins al final de la coberta.

L’altra opció era col·locar també bambú a l’altra banda de les esmentades diagonals, però per a aquesta solució faltaven punts de recolzament. Per tant hagués calgut trobar algun sistema de fixació per les canyes que fos factible en els 5cm entre ‘purlings’ i coberta, cosa que acabava per descartar el bambú.

Per sort es tracta d’un prototip i aquest impediment l’hem convertit en una oportunitat per provar un nou material; tant les seves característiques tèrmiques com les de posada en obra, que han resultat ser considerablement satisfactòries. 

D’altra banda, la missió que teníem més enllà del DM era continuar amb la preparació logística de tot procés de construcció a Supping. Per a això, vam concertar una reunió amb en Devraj –la cara visible d’Agragaami per a nosaltres- i un total de deu ‘mistris’ per començar la selecció d’aquells que serien més convenients per als habitatges que pretenem desenvolupar. Un ‘mistri’ vindria a ser l’equivalent a un director d’obra nostre; algú que pot fer-se càrrec de l’obra, dirigir els treballadors, entendre els plànols d’obra i, en definitiva, convertir-se en una gran ajuda per a nosaltres arquitectes i per al correcte desenvolupament de la construcció.

En general, tots semblaven capacitats per a aquestes tasques i l’únic inconvenient que se’ns planteja és el seu coneixement d’anglès. Però entre el poc que entenguin i el nostre poc nepalès –i també l’ajuda d’en Niranjan- esperem poder anar tirant. 

Així, donant ja per acabat el Dhunga-Mato, veurem com evoluciona el desenvolupament del programa Awasuka com a suport a la construcció d’habitatges antisísmics a Supping.

Arco hapta bethaula!

Irene, Marta i Martí



3.1.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Els murs de l’escola ja estan acabats!























Missió complerta: els murs de l’escola ja estan acabats! Amb bon ritme, l’equip d’en Bour ha acabat de fer els testers en pendent dels murs laterals i el de separació entre les aules, i han formigonat el cèrcol per deixar els murs ben travats. Les esperes per les bigues han quedat col·locades, i el nou equip de treball, el Guillem i la Carol, ja són aquí per començar a gestionar el que serà la seva part de la obra: la coberta de l’escola. Després d’un any de feina des de que es va començar a construir el projecte, sembla que ja queda molt poc per veure-ho realitzat i tothom n’està emocionat!

Amb l’arribada del nou equip, han arribat també els ingredients necessaris per cuinar el nostre plat estrella per dir adéu al poble: el pastís de xocolata!! Tothom n’ha menjat: les famílies d’en Badara, l’El Hadji i en Bour, i els equips de treball que encara teníem a l’obra. Els nens s’han tornat bojos, i a nosaltres ens ha encantat veure que a tothom li feia il·lusió provar-lo. Ara entenc els avis quan gaudeixen tant veient-te menjar, a nosaltres ens ha passat el mateix! 
La Sofia espiant a la cuina abans d'haver acabat de fer el pastís






































En Guillem i la Carol ja s’adapten a la vida aquí sense problemes, comencen a dominar la pela de cacauets, el serer i a conèixer a tothom. D’aquí poc ens agafaran el relleu, fins i tot ja tenen noms serers que tothom va repetint pel poble. Nosaltres d’aquí res tornem cap a casa, a passar nadal amb la família i menjar molt. Tot això ens faltarà moltíssim, encara no hem marxat i ja comencem a enyorar-nos. Ara ens toca gaudir dels nostres últims dies i aprofitar per dir fins aviat a tothom. I diem bé fins aviat, perquè totes dues tenim clar que tornarem a Senegal.
Posta de sol al nostre poble, que trobarem infinitament a faltar

























Bones festes a tots i totes!

-Violeta i Mireia-

2.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Feliç Tihar!

























Namasté! 

Reprenem la feina després d’unes vacances que ens han servit per integrar-nos més al poble de Bhimphedi en concret i a la cultura hinduista en general. Hem viscut els diferents rituals tradicionals per aquestes dates i hem compartit àpats i sobretaules amb treballadors i amics d’aquí, cosa que ens omple francament. Ara, però, el que toca és encarar la que en principi hauria de ser l’última setmana de feina al Dhunga-Mato. 

Per aquests darrers dies calia tan sols ultimar els acabats finals de l’edifici. És a dir, el revestiment interior, la segona capa de l’exterior, confeccionar el fals sostre i, ja com a última tasca, netejar tant el DM com els seus voltants, així com també endur-se tots aquells materials restants i desfer-se dels residus que s’han anat generant amb el pas dels mesos. 

Així, la setmana va començar com l’anterior, passant per casa d’uns veïns de Balmandir per recollir sacs de fems de vaca que ens havien de servir per la segona capa del revocat de les façanes. D’aquesta manera, mentre acumulàvem fems, la missió consistia en disposar el revestiment dels murs interiors dels vestuaris. Aquesta és una qüestió que no estava clara, però realment l’argila dels murs del DM saltava molt fàcilment, de manera que no costava massa que tot l’interior s’embrutés i s’omplís de pols, raó per la qual un bon revocat es feia convenient. 

Aquest cop la barreja no era com l’emprada sobre les façanes. La diferència residia en l’absència dels fems, ja que són l’element encarregat de dotar d’una bona capacitat impermeabilitzant al revestiment, i, de portes endins, aquesta es feia innecessària. Així, la tasca consistia en tallar la palla en trossets d’un centímetre aproximadament, i mesclar-ho amb argila i aigua. Posteriorment i també amb les mans, s’anava disposant sobre els murs. 

Acomplida aquesta tasca i havent acumulat dos dies de fems -4 sacs de ciment- ja podíem prosseguir amb la segona capa d’arrebossat de les façanes. Altre cop, la barreja tornava a ser diferent. Aquí, en comptes d’anar a parts iguals, consistia en un 45% de fems, un 5% d’argila i un 50% d’aigua. D’aquesta manera s’obtenia una massa molt líquida que es disposava molt fàcilment sobre la primera capa amb l’ajuda d’un drap. Amb aquesta consistència es podia allisar molt bé la superfície resultant del revestiment així com tapar les escletxes que s’havien generat amb l’assecat del primer arrebossat. I tot plegat es feia atorgant una gran capacitat impermeabilitzant gràcies a les proporcions de la mescla i de la qualitat ja mencionada dels fems de vaca. 

Després només quedava passar la segona capa dels paraments interiors, altre cop amb una mescla molt líquida que, a part d’allisar les superfícies, aconseguia reduir considerablement la facilitat de l’argila de saltar i embrutar l’interior. De manera que, a mitjans de setmana ja podíem donar per acabades totes aquelles tasques relacionades amb l’argila i els murs –una gran font de brutícia-, permetent que comencéssim amb les tasques de neteja i del fals sostre. 

La neteja va portar ben bé un dia sencer a falta que ens enduguem encara tots els materials sobrants, perquè el cert és que totes les tasques dutes a terme a l’obra havien deixat molts elements tacats i plens de fang. Això si, gràcies a les instal·lacions d’aigua presents al DM tota aquesta feina es va poder agilitzar considerablement. 

El problema, això si, va arribar amb el fals sostre, un afer que pensàvem que duria poc temps però que s’ha anat allargant. Començant pel principi, la conveniència del fals sostre es fa evident en el moment en què es vol fer del primer pis un espai habitable, ja que una de les dues vessants de la coberta a dues aigües està plenament exposada a sud, de manera que, al ser de xapa, s’escalfa desmesuradament provocant que l’espai que protegeix s’escalfi també considerablement. Així la qüestió era disminuir al màxim la transmissió del calor de la xapa a l’espai del primer pis amb la confecció d’una cambra d’aire. El com fer aquesta cambra és una qüestió que s’ha anat plantejant al llarg del procés de construcció del DM sense arribar massa a una conclusió definitiva. L’objectiu principal era poder emprar algun material reciclat com a mètode de sensibilització cap a un tipus de construcció el més sostenible possible i això donava diverses opcions. 

Una era utilitzar les serradures que s’havien anat produint al llarg de la construcció del DM, cosa que donava un material molt adaptable a un cost zero i amb forta capacitat aïllant, però amb un gran inconvenient; la impossibilitat de controlar-lo. A efectes pràctics es tracta d’una espècie de pols de fusta. Així, la inviabilitat d’usar-lo residia en el fet que caldria distribuir-lo en sacs ben tancats i a mida per als diferents entrebigats de la coberta i per la poca distància entre la xapa i els ‘rafters’ –uns 5 cm-. 

Una altra opció era col·locar algun material més tipus tela, fàcil de col·locar i, fins i tot, embellidor. Així, posats a buscar-li possibilitats, vam trobar unes catifes fetes aquí amb plàstic reciclat, cosa que ens va fer pensar que, potser, es tractava de la millor opció: econòmic, reciclat i fàcil de col·locar. Però un cop ens hi vam posar i després de donar-hi diverses voltes, vam acabar considerant que la cambra que es generava no era suficientment aïllant de manera que caldria afegir-hi algun element més massiu; amb més capacitat de protegir l’espai cobert de la transmissió calòrica de la xapa. 

Així, vam acabar apostant per afegir, entre la xapa i les catifes plàstiques, llistons tallats de bambú. Aquest és un element que també s’havia considerat per a la confecció del fals sostre ja que és un element necessari per a la construcció en aquest país per elements com bastides o puntals i que, per tant, es tractaria també d’un material a cost zero. Així vam dedicar la segona meitat d’aquesta setmana i de l’inici de la següent –que queda interrompuda pel Tihar, un altre festivitat nepalesa- a tallar els troncs de bambú de l’andami del DM a quarts, de manera que cabessin en els 5 cm entre la xapa i els ‘rafters’. 

El tall era una feina considerablement laboriosa; el tall pel mig, el tall de les dues meitats, i després una passada a cada tros amb una aixa local per depurar estelles. Però més laboriós es feia el col·locar aquests llistons en el reduït espai mencionat de la coberta, amb la dificultat afegida de la irregularitat de la majoria de bambús i del seu apilotament, que feia que algunes parts de la coberta quedessin ben poblades mentre que altres, amb el mateix nombre de llistons, es veiessin més buides. 

Amb tot, hem aconseguit arribar a l’inici del Tihar amb la coberta ben plena de bambú però sense el convenciment que pugui funcionar adequadament amb la missió que li ha estat encomanada. Ja irregularitat de la seva distribució genera dubtes de la capacitat que podrà tenir d’interrompre la transmissió de calor de la xapa. A més a més, ens ha impedit situar-nos a aquestes dates amb l’obra acabada com ens havíem proposat, però esperem que en menys d’una setmana aquesta pugui culminar-se després de la present aturada festiva. 

Us desitgem un feliç Tihar a tots i que a casa vostra tampoc hi falti llum! 

PD: A tot això, l’endemà, quan pensàvem que la setmana de treball havia conclòs i havíem redactat ja aquest text, va sonar la porta de la nostra habitació mentre dormíem en el nostre primer matí lliure de les vacances. Era el Deepak, un dels nostres ‘workers’, el qual, per un malentès amb la resta de treballadors –potser més forçat que real- havia vingut a treballar sense adonar-se que entre tots havien convingut que aquell ja no era un dia lectiu. 

Davant d’aquesta situació, vam optar per calçar-nos les sabates, demanar un temps per un esmorzar ràpid i fer via cap al Dhunga-Mato, altre cop amb l’objectiu de deixar l’obra el màxim enllestida possible. Com en els dies previs, la tasca consistia en ficar el bambú entre els ‘rafters’ i la coberta per poblar-la completament. Aquesta feina l’havíem deixat pràcticament acabada, de manera que ja abans del dinar teníem totes les canyes necessàries introduïdes. 

A partir d’aquí la qüestió era col·locar les catifes de plàstic de manera que quedessin el més a la vora possible del bambú. Per això, vam tallar-les per la meitat, fent que l’amplada de cada peça fos lleugerament superior a la distància entre els ‘rafters’. Així, enroscant-les lleugerament, aconseguíem que els límits per on anaven clavades a les mateixes bigues fossin més resistents. A més a més, per evitar panxes, s’anaven clavant als ‘purlings’ per allà on passaven. 

Paral·lelament a aquesta acció, també ens encarregàvem de la neteja del DM. D’un costat estàvem en contacte amb el propietari d’un tractor, el Cuver, que ens permetria fer-nos càrrec de tots els materials sobrants, i de l’altra, anàvem passant l’escombra per la totalitat de l’edifici. 

Així vam arribar al final de la jornada amb tot el fals sostre col·locat a excepció dels extrems de la coberta on, després de les festes, provaríem de fer l’aïllament amb escuma sintètica –material molt més adaptable a les triangulacions dels ‘purlings’. Però pel què feia el tractor, encara no havia arribat, de manera que, abans de marxar, vam deixar tots els materials llestos per agilitzar l’última tasca de la setmana. 

Cap a les 17h el tractor ens esperava davant el ‘workshop’ i ens va portar cap a l’obra. Allà vam estar carregant tot el bambú restant, lames de fusta de tot tipus, plaques de GI, etc. fins ben bé omplir el remolc del tractor. Després, altre cop amunt per tornar al ‘workshop’ i allà, descarregar tots els trastos fins l’arribar de la nit. Així vàrem canviar la primera jornada de les vacances per la jornada més llarga de treball. Al final, però, ens consolava que just abans de les festes ens quedàvem molt més a prop de la finalització del DM. 

Ara sí, feliç Tihar!! 

Irene, Marta i Martí