base A arquitectura i cooperació: BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Per nosaltres, “ací” i “el meu poble” és N’Dangane, no Figueres ni València...

-Yogayon...!

-…Yogajaaaam!

Fa molt de temps que no teníeu notícies nostres, però és perquè hem estat mooooolt ocupades!

Ja fa dies que la festa del Tabaski (festa del xai) ha passat i l’obra ha tornat a la normalitat i amb ella, la bogeria de sempre.

Hem acabat el ‘tadelakt’ del mòdul de cooperants, estan col·locades les portes i finestres de tot el mòdul i el meu bany acabat! (jo li dic el meu bebè); També està feta la instal·lació de la dutxa i el WC. Ara només falta aplicar l’última capa de cera al ‘tadelakt’ del terra, estem impacients per dutxar-nos-hi abans de marxar!

D’altra banda, hem fet proves d’arrebossats amb diferents proporcions de sorra, argila i palla; finalment ens hem decidit per una, però ha sigut difícil ja que hem arribat a fer 13 proves!

A la biblioteca ja està feta la primera capa d’ arrebossat de palla i argila i ara mateix (mentre escric això i davant meu) estan fent la segona capa d’arrebossat, que està composada per argila, sorra i una petita porció de ciment que estabilitza la barreja. L’ arrebossat està quedant de categoria! Dóna molt gustet passar la mà per damunt! I el color es taaaant bonic que farà peneta que després es pinti amb la pintura de calç.

Ah! Se m’oblidava comentar-vos que les làmpades del mòdul ja estan col·locades i la cuina amb mitja instal·lació acabada!

L’altre dia va ser la ‘Tamharite’, que és una festa on els rols de gènere canvien i les dones es vesteixen amb la roba dels homes i a l’ inrevés. En Bour tenia molt més rotllo de dona que d’ home! Tot i que no domina massa bé això de caminar amb sabates de taló...

Ui, no he dit res de les noves arquitectes! Ja són ací! Les quatre juntes, per fi! La Mireia i la Violeta han arribat fa dues setmanes i ja estan integradíssimes... ja quasi parlen serer! I nosaltres amb tota la pena del nostre cor perquè cada cop ens queda menys... el pròxim blog ja l’escriuran elles.

Mammita, que marxem en no res! L’ Anna i jo encara no en som conscients... se’ns fa un nus a la gola només de pensar que ens queden 3 dies. I no és per ser dramàtica, però és que això ha sigut molt intens, tan professional com personalment. Tenim una sensació estranya; el nostre “ací/aquí” ja ha canviat. Per a nosaltres, “ací” i “el meu poble” és N’Dangane, no Figueres ni València... marxem i deixem casa, el nostre poble, la nostra família i els nostres amics. Quan ens alcem a casa d’ “allà” i cridem un BALDO BALDOOO i, de sobte, ningú ens entengui, i no ens conteste un BE DE JAAAM (així amb veu greu de la que fan ací) ens adonarem que ja no hi som al Senegal.

Portem dues setmanetes que mare meua... cada vegada que algú ens diu que “Anna i Paloma a dof a dof, vous nous manquerez beaucoup” petem fort (Anna i Paloma boges, us trobarem molt a faltar). Senegal ens ha fet que el cervell ens explote i que el cor se’ns agrande.

Elko, Bubs, Bour, Diouf, Bara, Babou, Abdoulaye, Yuma, Ibnou i Serr han sigut els nostres amics d’açí, El Hadji el nostre germà gran, la família el nostre aixopluc i Badara el nostre pare savi que ens ha donat consells i lliçons africanes. L’admirem com feia temps que no ens passava amb ningú.

No sabem com expressar el que els trobarem a faltar i encara no ens fem una idea de lo des-ubicades que estarem quan arribem als Països Catalans (ja siga al nord o al sud) i els crits del galls no ens desperten.

Mira, ‘corto y cambio’ que plorem (estem massa toves eh?)

Gràcies a tots per omplir-nos el cor! Yoconyal trop!

Anna i Paloma

P.D: No es per vacil·lar però l’ altre dia vam anar a pescar amb en Bour i en Serr i vaig pescar dues manta-ratlles. I Anna? I Mireia? Rien de Rien! Després vam fer picnic en una platja deserta i vam fer el peix que havíem pescat a la planxa. I au, una yassa que flipes!