Base-A comença un nou projecte a l’Índia amb Haribala, una ONG de Mataró que te com a principal projecte l’apadrinament de nens i nenes dàlits al poble de Koilkuntla, Kurnool. Actualment gestiona el Centre d’acollida al mateix poble per a nens i nenes orfes i te com objectiu construir un Centre de formació i allotjaments tutelats per a joves en risc d’exclusió social, perquè aquests puguin continuar amb els seus estudis, aprendre un ofici i sortir de la pobresa.
Es per això que el passat 21 de març vaig volar cap a Hayderabad amb en Sebastià Ruiz, vicepresident de la ONG, per fer el viatge de reconeixement del terreny.
El viatge des de l’aeroport a Koilkuntla va ser llarg i vam acabar arribant a l’orfenat de nit, però tots els nens del centre ens esperaven i ens van rebre amb un gran somriure. L’endemà, després de descansar una mica, vam tenir una rebuda encara millor, vam celebrar el Holi Festival i ens vam remullar al riu per treure’ns els colors i refrescar-nos.
Un cop fetes les presentacions i visitat el centre d’acollida on viuen un total de 30 nens i nenes, vam anar a veure la parcel.la on es construirà el centre de formació i apartaments per a joves; gràcies a l’ajuda de dos dels nois de l’orfenat vaig començar a fer l’aixecament del terreny.
L’endemà vaig tenir la primera reunió de treball amb l’enginyer local que havia començat a projectar l’edifici i coneix la zona perquè porta anys construint a KKL; em va poder aclarir molts dels dubtes que tenia.
Dissabte, en Shouri, l’Arlapa, en Pushpa (treballadors locals d’Haribala), en Sebastià i jo vam anar cap a Nandyal (una de les principals ciutats del districte de Kurnool a 20Km de KKL) a veure la fabricació de bricks i blocs de formigó, preguntar preus de materials de construcció i situar els principals proveïdors de fusta, armats, ciment...
A Nandyal vam poder trobar els bricks, blocs, l’argila i la fusta; al mateix poble (KKL) vam trobar la resta de materials necessaris per l’obra, a més dels materials més utilitzats en l'arquitectura local com la palla d’arròs, el bambú i la pedra. De camí a KKL vam poder veure una obra que començava i com feien les rases sense maquinària.
Nosaltres però com no teníem molt de temps, vam tenir la sort d’aconseguir que vingués una excavadora a fer les cates del terreny per veure quin tipus de cimentació haurem de projectar i fer les proves de selecció de terres.
Vaig començar la setmana fent les proves de terres i els nens em miraven estranyats... pensaven que jugava amb fang i alguns es van apuntar a ajudar-me. En Sebastià va aprofitar que era allà per solucionar alguns temes de l’orfenat amb els treballadors locals i els vaig ajudar fent de traductora; a canvi ell em va fer una visita guiada pel poble, on vaig començar a entendre com construïen, els materials típics que utilitzaven i la manera que tenen de viure. El material que més utilitzen és la pissarra.
La llàstima és que els locals no valoren l’arquitectura tradicional perquè creuen que es tracta de construccions antigues i de mala qualitat, però amb aquest projecte intentarem canviar la mentalitat de la comunitat demostrant-los que amb els materials locals i la innovació de les tècniques de construcció podem millorar la qualitat dels espais que habiten.
Els últims dies a Koilakuntla vaig acabar d’agafar mides per fer els plànols de la parcel·la i que l’equip de BCN pogués començar amb el disseny del centre. També vaig tenir temps de fer una última reunió amb l’enginyer local, que em va resoldre els últims dubtes després d’haver vist tots els materials disponibles a la zona, els preus, proveïdors, etc...
Koilkuntla ens va acomiadar de la millor manera que ho podia fer, amb un casament; de la filla d’una de les treballadores del Centre d’Acollida. En Sebastià i jo vam anar cap allà i vam quedar meravellats de la quantitat de colors, rituals i màgia que evocava aquella cerimònia. I des d’allà ens vam dir adéu, en Sebastià va tornar cap a Barcelona i jo vaig emprendre el meu camí cap a Auroville, a 10 Km de Pudducheri, al sud de a India, havia d’arribar fins a l’Auroville Earth Institute, un centre de referència que fa més de 25 anys que està educant i capacitant gent per a construir les seves pròpies llars utilitzant tècniques de construcció amb terra, en particular els blocs de terra comprimida (CSEB). Un cop visitat i tret el màxim d’informació possible per ajudar al disseny del nou centre d’Haribala, torno a BCN a treballar amb els nous voluntaris que marxaran cap a KKL a l’estiu a començar les obres, un cop acabat el disseny del projecte.
Andrea,
 |
| Amidaments del terreny |
 |
| Visita a la fàbrica de Bricks de Nandyal |
 |
| Cates i comprovació del terreny |
 |
| Un casament hindú |
 |
| Visita a Auroville |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada