Gossumaye!
Vam començar la setmana amb bon peu, a primera hora del mati va arribar el primer carregament d’argila! I abans del migdia ja teníem els dos carregaments a l’obra.
Fins al dia següent però, no vam començar a fer els brics; vam preparar el lloc d’acopi i netejar l’argila de petites partícules de brutícia que contenia per continuar amb el tamisat de la quantitat d’argila necessària per a la primera barreja. A mitjans de la setmana que bé els tindrem tots fabricats i nomes caldrà esperar el temps d’assecat abans de la seva col·locació.
Paral·lelament l’equip de maçons ha estat treballant, a l’espera de poder acabar les últimes filades del mur, en l’armat del cèrcol perimetral. S’han dedicat també a preparar la fonamentació de l’estructura del dipòsit que rebrem, si tot va bé, a principis de la setmana entrant.
En Seni i en Famara han començat a trenar la palla. Són els mateixos que van trenar-la tant l’any passat com l’anterior.
Actualment és un material que s’associa a la manca de recursos i cada vegada més s’ha discriminat en l’àmbit de la construcció. Això ha provocat la pèrdua de l’ofici, per això no és una tasca fàcil trobar mà d’obra qualificada.
Si bé es cert que no és un equip jove, acumulen l’experiència de tota una vida dedicada a l’ofici i el seu treball es excepcional.
Vam rebre una trucada del Moustafa, el gerent de la scierie de Boutoulate, demanant per que li féssim un avançament de la comanda de fusta blanca que havíem fet el mes passat.
La sorpresa va ser que un cop vam arribar a la scierie, dijous, ens van demanar una altre vegada la comanda perquè l’home que se n’encarregava fins llavors havia marxat a Gambia.
El que creiem que seria una visita de seguiment ens va posicionar altra vegada al punt de partida, ja que ningú havia començat a treballar en la comanda. Per sort l’havíem fet amb molta antelació i no ens penalitza el timing de l’obra. Farem la recepció de la fusta en 10-15 dies aproximadament.
I per acabar la setmana, hem estat dos dies seguits sense electricitat, uns pobles més amunt va caure un arbre sobre el filat elèctric i va deixar aquesta part de La Casamance a les fosques. Va ser una mica caòtic, els mòbils es van quedar sense bateria, els congeladors sense gel... i nosaltres sense els marcs de les portes, ja que la màquina estava en inoperativa. Així que encara haurem d’esperar per tenir-los a punt.
Bo esemaine diamenediole
Emma Badji i Patricia Diatta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada