El projecte de Thionk-Essyl ha donat un gran pas aquesta setmana. Per fi, després de tots els entrebancs, s'ha pogut completar l'estructura de fusta que conforma la coberta. Es tracta d'una coberta "impluvium" és a dir, de forma circular i a dues aigües, de manera que una part de l'aigua de pluja es recull a l'interior de l'edifici. aquest plantejament es basa en la tipologia "impluvium" tradicional de la Casamance.
L'estructura que cobreix les aules del projecte, està formada per encavallades triangulars de fusta local anomenada de manera comú "bois rouge" (fusta vermella). Es tracta d'un tipus de caoba africana local molt abundant a la zona, de nom cientific khaya senegalensis. Amb el mateix material cobrim l'altra part de la coberta, la zona central, però l'estructura és a base de bigues i tornapuntes. Aquestes bigues formen el que anomenem una estructura "recíproca" ja que es recolzen una sobre l'altra de manera circular. Aquest tipus de configuració recíproca és, alhora, un símbol del que per a nosaltres significa la cooperació, ja que sense la col·laboració de tota la comunitat, de manera coordinada, i per un objectiu comñu, no seria possible aquest projecte.
Us deixem amb la primera carta de la Clara i la Izaro voluntàries d'aquest últim torn, que ens expliquen com d'emocionant ha estat la seva primera setmana a Senegal!
Hola!
Ja estem aquí! Hem arribat molt bé, i a la casa tothom ja se sap els nostres noms; bueno, en realitat el de la Izaro els hi ha costat! Ja estem totalment instal·lades i integrades en el ambient!
Pel que fa a l’obra, els murs ja estaven acabats quan vam arribar, el cèrcol encofrat i totes les encavallades llestes per col·locar. El dia següent, ja vam començar a aixecar-les, seguint l’ordre en el que es van encofrar-desencofrar les parts del cèrcol a sota... També hem anat mullant el cèrcol a mida que s’ha anat desencofrant.
Des del dia 25 d’abril, l’Aina i l’Àngela van estar treballant sense parar amb l’equip de fusters i paletes per poder tenir les 10 encavallades que van a sobre dels murs i els pilars col·locades el dia 2 de maig. I es va
aconseguir!!! Però tot i acabar-ho sobre les 6 de la tarda, s’havia d’avançar amb el porxo d’entrada.
Al porxo també hem tingut problemillas. Les platines metàl·liques que ens va fer el Magn, de 2mm d’espessor eren molt primes i vam decidir doblar l’espessor. Com que no trobàvem platines de 4mm en lloc, finalment s’han soldat dues platines de 2mm aconseguint així els 4mm. Va costar bastant fer-ho ja que la potència elèctrica de l’obra no era suficient i van tenir que portar una màquina especial a gas des de Bignona. Al final, amb un dia de retràs, el dia 2 a la tarda quasi nit, quan vam acabar de muntar les 10
encavallades i soldar les platines, es va començar a encofrar els daus-base de formigó que reben els pilars de fusta.
Després d’aquest dia ens vam poder relaxar una mica. El dissabte es van començar a fixar els travessers. Diumenge, en canvi, vam aprofitar per agafar festa, que tots tan es mereixien. Durant aquesta setmana hem anat col·locant els travessers, i com que hi havia una part de la comanda que no arribava, es va parlar amb l’Eno i es va decidir canviar el proveïdor; més car però molt més ràpid ja que en 4 hores ja teníem la comanda feta i a l’obra.
El dimarts es van col·locar els pilars de fusta. El dimecres les dues encavallades que faltaven i dues fileres de travessers; tot agafava forma i estabilitat! A partir de llavors, ens hem centrat en treballar amb la recíproca.
L’Aina va recalcular la recíproca segons la nova secció (6x12) i ahir ja començàvem a posar les primeres bigues, apuntalades. Ens han servit de guia els fils que hem col·locat d’encavallada a encavallada oposada –coincidint bastant bé quasi totes al centre del impluvium- a l’alçada de trobada entre les bigues de la recíproca.
Avui al matí hem continuat, però veient que l’estructura es desplaçava del centre i se’ns anava obrint el diàmetre interior. Ho hem tornat ha replantejar. Aquesta vegada, ens hem assegurat de que la recíproca quedés ben centrada amb el diàmetre lliure que donava el recàlcul i s’han anat apuntalant a l’alçada que tocava. Finalment, quan totes les bigues realment ja estaven funcionant com una estructura recíproca, hem col·locat els tornapuntes, hem tret els puntals i res s’ha mogut del seu lloc!!!!!!! :)
Després d’aquesta arribada tan intensa, havent fet tota l’estructura de la coberta en només 12 dies, ens hem tret un pes de sobre important. Els pròxims dies amb l’ajuda de les voluntàries anirem avançant amb la
solera i a la vegada es farà la coberta de xapa.
L’Aina i l’Àngela ja estan fent les maletes i pensant en com aprofitar aquests últims dies que els hi queden a la Casamance. I per nosaltres és ara quan comencem a encarar la recta final de la posta en obra.
Ja ens anirem informant de com van avançant les coses.
Una abraçada
Les alulums
