CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La pluja ens dóna un descans!

Aquesta setmana ha estat plena d’emocions: positives i negatives. Ens venien notícies bones i dolentes per totes bandes. Contents. Tristos. Contents. Tristos.... Però li hem tret molt de profit i ens hem divertit. Feia temps que no estàvem tan ocupats i ja trobem a faltar una mica el descans.

Tot va començar quan la pluja va parar. El cel al llarg del dia passava per les 3 fases: sol que pica encara que et posis crema, núvols que alleugereixen la sensació de calor i núvols que et fan començar a pregar per a que no plogui; encara que tinguis a la resta de la Índia pregant per a que plogui: lluita de pregàries!

Els dies anaven passant i no plovia. Això només significava una cosa: el terreny s’estava assecant i era el moment idoni per començar la excavació. Quan ja havien passat els dies mínims, va resultar que els obrers tenien un casament; no només durant un dia, sinó dos. Estàvem temptant molt a la sort: hem comprovat que consultar l’home del temps varia moltíssim d’hora en hora, així que mai sabíem què podia passar. 

A més a més, aquesta setmana hi ha hagut 2 dies de vaga general a tota Andhra Pradesh, així que qualsevol altre tasca que volguéssim dur a terme es va veure cancel·lada. Tot i això, ens vàrem buscar coses a fer: els nens tenen una sala d’ordinadors que portava un temps tancada, així que li vàrem treure la pols i vàrem arreglar els ordinadors per començar a impartir classes. 

Finalment, divendres, quan teòricament els treballadors no treballen, vam començar amb l’obra. Creus que comences a entendre com funcionen les coses, i resulta que no: fins i tot han vingut a treballar a l’hora marcada! Es va inaugurar el dia amb un ritual hindú. Molt breu i ràpid: trenques coco, beus la seva aigua, el que et sobra t’ho passes pel cap, el fum de l’encens te’l tires a la cara com quan et tires aigua pel matí al llevar-te, menges coco i menges arròs inflat. I un cop acabada la cerimònia la posta en obra va ser immediata. La veritat és que ens va transmetre coratge veure treballar als 30 obrers tots a la una, un conjunt de peces d’un motor indi que lluita per construir i convertir en realitat els desitjos d’Haribala.

Però l’entusiasme que portàvem es va veure ensorrat per la notícia de que el constructor encarregat de continuar l’obra un cop acabats els pous de fonamentació ens havia deixat per una altre feina, ja que no podia esperar més a que la pluja parés. Trobar-ne un de nou torna a ser el nostre dilema principal, a la vegada que fem front a les demés problemàtiques de l’obra.

Amb els obrers hi ha molt bon rotllo però ens hem de comportar com pare i mare, perquè tendeixen a optar per la feina més fàcil: tirar la sorra excavada on no toca, excavar menys del que s’ha dit, ..., tot i així estem contents perquè és una feina extenuant i ho han fet molt bé i de pressa.

Tot i no tenir problemes de pluja, l’aigua no ens abandona, i si no ve del cel, ve de sota terra. Teníem una bassa d’aigua fora de la parcel·la que ens feia angúnia ja que afectava indirectament a la zona immediata provocant humitats i algun que altre despreniment de paret del pou de fonamentació. Vàrem drenar la bassa, per trobar-nos al dia següent que tornava a estar plena. Això ens va indicar que allò no era aigua acumulada de pluja sinó una fuga de la canonada principal d’aigua. La fonamentació afectada està parada fins que l’ajuntament arregli la propietat pública, i ja hem buscat encofrats per assegurar les fonamentacions afectades. 

Després de tot un dia i tarda a la obra, acompanyat d’una lliçó d’informàtica als nens i nenes d’Haribala abans de sopar, ens deixa destrossats i ens fa enyorar moltíssim un bany de piscina fresqueta. Estem cansats, però amb un somriure a la cara de poder estar fent el que serà la nostra professió.

Ritual hindú abans de començar a excavar

El treball en equip és primordial.

Poc a poc i bona lletra!