Prometia ser una setmana molt productiva, però la Índia ens ha tornat a donar una lliçó: contra el temps no es pot lluitar.
Vam començar la setmana amb la compra de sacs de ciment, camions de sorra i de grava. El replanteig ja estava llest i la màquina formigonadora en camí. Però una arrencada brutal de pluja ens va inundar el solar i va parar per complert les obres.
Parlant amb els encarregats de l’excavació ens comentaven que necessitaríem un mínim de dos dies sense pluja per poder excavar sense problemes; encara que ho veiem difícil, ens hem convertit en creients i preguem cada dia per a que no plogui.
Mentre que la pluja feia de les seves vam estar sol·licitant els permisos d’obra; l’ajuntament no ens ho havia comentat fins ara, i ja portàvem més d’un mes fent feines al terreny. Encara que degut al caràcter d’obra social, no ens haurien posat problemes.
Com que la pluja ens impedia avançar en l’obra hem ajudat en Sebastià (vicepresident d’Haribala) amb els temes relacionats amb l’educació dels nens i nenes apadrinats. Ens fa adonar-nos que el paper que té Haribala dins de Koilkuntla és molt gran.
Un dia en que la pluja donava unes hores de descans vàrem ajudar als nens a plantar llavors en la zona de granja que tenen al centre. Els peus s’enfonsaven fins els turmells, però va ser divertit.
El diumenge va ser un dia trist per tothom; fins i tot el cel va plorar (per molt que preguem, no para de ploure). En Sebastià torna a Barcelona, així que amb tots els nens i nenes del centre vam preparar cançons i balls per acomiadar-nos i desitjar-li un bon viatge.
 |
| Plantant llavors |
 |
| Bye bye Sebastià! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada