CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Ara sí, ja tenim nou constructor!

Resum de les dues darreres setmanes a Koilkunta, Índia: Amb nou constructor i moltes ganes de seguir amb aquest rítme frenètic!

Setmana 9:

Si la setmana passada va ser un puja i baixa d’emocions, aquesta ha sigut tan non-stop que no ens ha donat temps per pensar en res més! 

“Me encanta el olor a hormigón por la mañana.” A aquesta frase es resumeixen els nostres dos dies de formigonat de pous de fonamentació. Va costar una bona discussió amb el cap d’obrers per fer-li entendre quines proporcions volíem fer servir. Però un cop tots ho van assimilar, tot va anar rodat. Encara que vàrem tenir que anar controlant-los, ja que tendien a tirar més grava de la que tocava, i molta, molta més aigua. 

Un cop acabat el formigonat vàrem deixar un dia de descans per poder treballar-hi a sobre un cop comencéssim a excavar les riostres. Així també els obrers tindrien temps per descansar d’aquest ritme frenètic que portàvem. Vàrem aprofitar aquest break per pagar deutes i sortir a la recerca d’un constructor. 

Dijous es va començar excavant riostres i es va acabar omplint amb la base de compactació de sorra. Una riostra de 40cm sobre plànol no passa res, però a l'hora d’excavar-la resulta incòmode encara que siguis primet. Però els obrers no van dir res i ho van fer com vam demanar. Realment són gent de bona pasta. 

Aquell mateix dia ens vàrem reunir amb dos constructors que els denominarem com: Tall man (no cal que expliquem perquè) i 6th Class man (ens va comentar que el seu nivell d’anglès és de sisena classe: 6è de primària més o menys). Els dos ens semblaven opcions atractives: el primer tenia la experiència de l’edat i el segon la iniciativa de la joventut. Finalment ens vàrem decantar per quins millors preus oferia: Mr. Tall Man. 

El mateix dia que vàrem firmar el contracte de les feines que hauria de dur a terme el nou constructor, també vàrem anar a comprar les barres d’acers per poder començar el dilluns a muntar els armats. Els plànols a seguir ja estan acabats i tenim ganes de començar la nova setmana amb força! 

Arriba el ciment

Mans a l'obra

...i un cistell més de sorra a la formigonera

Netejant el fons dels pous de trossos de paret caiguda

L'ordre i desordre d'un formigoner

Carmanyola per dinar a l'estil indi

'Postureo' indi

Connectant sabates

Setmana 10:

La setmana va començar amb la celebració del dia de la Independència Índia com a colònia britànica.

Aquesta ocupació ha deixat rastres en la seva manera de fer. No es fa cap celebració conjunta de tota la població, sinó que a les diferents institucions i centres educatius es realitza una petita cerimònia on s’issa la bandera de la Índia i es canta l’himne.

Aquest dia, els únics que tenen festa són els nens, tot i això, han d’anar a l’escola a fer aquesta petita cerimònia. Abans d’anar-hi però, aquí a Haribala, vam poder presenciar la celebració d’aquest dia des de primera fila. El passat colonitzador ha deixat un caràcter militar en aquest tipus d’actes, i en d’altres aspectes del dia a dia també, ens referim al Good morning Sir! que els nens entonen cada matí. A Haribala vam tenir el plaer de rebre l’alcaldessa de Koilkuntla per a la celebració d’aquest acte, de caire més seriós. Això sí, després els nens i nenes ens van deleitar amb un seguit de balls i cançons, però no només els petits s’hi van atrevir, sinó que alguns dels treballadors del centre també. 

Era dilluns i el dia començava ple d’energia. Després de la celebració del dia de la Independència ens en vam anar cap a l’obra. Nou constructor i amb moltes ganes de treballar. Si ens vau llegir la setmana passada, sabreu que el nostre home és el “tall man”. 

La setmana passada vam estar treballant amb trenta treballadors a l’obra, però el nostre “tall man” va venir amb cinc treballadors. Al principi ens vam sorprendre una mica, però hem vist que val més pocs i bons treballadors que no pas una multitud. 

Durant els primers tres dies de la setmana vam estar tallant i muntant els armats per a les sabates. És una feina que és prou ràpida, però després per col·locar tot el que havíem muntat no va ser tant senzill; al plànol tot hi cap, però a la realitat les coses no són tant fàcils, però finalment ens en vam sortir gràcies a l’habilitat dels treballadors. 

Divendres és el dia de descans dels obrers, així que nosaltres també vam descansar per agafar forces per al dia següent. Dissabte i diumenge vam realitzar el formigonat de totes les sabates i riostres, aquests dies amb més treballadors això sí. 

Un aspecte que fa dies que hem anat veient, és que aquí a la Índia és molt normal que t’ofereixin menjar del que porten per a ells mateixos. Es veu que és una tradició formal el fet d’oferir menjar, normalment a algú de fora o a algun convidat. El segon dia d’obra, els treballadors ens van donar uns postres molt semblants al massapà, però menys dolç. 

Portem dues setmanes i mitja a tot gas, i ja tenim la fonamentació d’un dels edificis enllestida. Si no ens haguéssim trobat amb tants problemes a l’hora de trobar un constructor i haguéssim pogut començar a treballar a aquest ritme des d’un inici, qui sap en quina fase de la construcció ens trobaríem ara mateix, però qui sap també si haguéssim sobreviscut amb aquest ritme frenètic! Però les circumstàncies van anar com van anar, i no hi podem fer res. Tot i això ara estem molt contents de la feina que hem arribat a fer en dues setmanes i mitja i el que ens falta per veure en les últimes setmanes que ens queden.

Himne

Membres celebrant-ho

Issat de bandera

Balls dels nens i nenes del centre

Muntant els acers

Acers llestos per col·locar

Col·locant pilars

Formigonant

Feina feta!