SETMANA 27
Kassoumaye!
Kassoumaye!
Bu nulabeh?
Kassoumaye!
Iooooooh!
Aquesta setmana començava amb les soleres interiors acabades però, abans d’emprendre el formigonat de les exteriors, es va convenir que millor seria de començar amb els acabats interiors dels murs. La qüestió és que la tasca d’enrajolat és preferible realitzar-la una vegada acabats els arrebossats –ja que necessiten del propi espai interior per formar la pasta d’arrebossat, i, en qualsevol cas, el ciment residual acabaria embrutant el carreau-cassé.
Així, es va començar per l’aula del primer mòdul, arrebossant tots els paraments de parets amb una mescla de sorra blanca i de ciment. El procés de realització implica abocar aquesta pasta als murs, aplanar-la en tota la seva alçada, i, per acabar, polir-la per tal que quedi llisa i fina.
A l’endemà es va concloure amb l’aula a la vegada que s’arrebossava el magatzem contigu. Cal afegir que, en el cas de l’aula, la tasca implicava l’arrebossat dels pilars, els quals, per raons de superposició de filades de btc, no havien quedat uniformes. A més a més, les cantonades queden exposades i per tant requereixen una especial atenció.
De la mateixa manera es va procedir amb el segon mòdul, tant per l’aula com pel magatzem. Això si, pel que fa als lavabos del primer mòdul, només es van realitzar alguns dels acabats ja que, precisament aquesta setmana, es començava amb les connexions d’aigua entre el dipòsit del pou i les diverses aixetes. Així, cal esperar a fer els arrebossats fins que s’acabin les instal·lacions de manera que puguin quedar integrades i, segons quan, ocultes dins de l’edifici. En aquest sentit, el dissabte mateix, en Kalilou va començar a fer les connexions, partint de la latrina més a l’interior.
Una vegada conclosa la tasca d’arrebossats interiors, els maçons van disposar-se a continuar amb el formigonat de la solera exterior. Així, entre divendres i dissabte, es van encarregar de la compactació del terreny per tal de deixar-lo llest per abocar-hi el formigó. Tanmateix, les fortes pluges van provocar la caiguda del corrent elèctric i la bomba no va anar bombejant l’aigua al dipòsit, de manera que aquest va quedar buit abans no es pogués començar la formació del formigó. D’aquesta manera, la solera exterior haurà d’esperar a la setmana vinent per poder efectuar-la, esperem doncs, que la pluja ens doni una treva.
Bo esemaine diamenediole!
Luka Mané i Martí Diediou
SETMANA 28
Kassoumaye!
Kassoumaye!
Novament aquesta setmana ens situàvem a les portes d’una nova festivitat local que forçosament havia de repercutir en el ritme habitual de l’obra. Aquest cop, però, no tenia a veure amb la religió musulmana sinó que responia a una de les tradicions més ancestrals de l’ètnia Diola, la Iniciació. Es tracta d’un ritual en què els homes originaris d’un poble –que encara no hagin assistit a aquest procés- han de passar entre una i quatre setmanes al bosc sagrat per esdevenir Homes i per conèixer els secrets més intrínsecs de la cultura Diola. La notorietat de l’esdeveniment, més enllà del propi contingut, consisteix en la seva unicitat; ocorre només cada 30 anys –aproximadament- en un mateix poble. I, aquest any, tocava al poble més pròxim, a Mlomp. Tant és així, que a partir de divendres els obrers hi ha estat assistint periòdicament i, els que hi tenen família, no tornaran fins que els nous iniciats surtin del bosc.
Abans de l’arribada de tan esperat esdeveniment, però, si que va haver-hi temps per avançar en l’obra. La primera tasca a desenvolupar-se ha estat la de completar el formigonat de la llosa exterior –amb prèvia compactació de terres-. Per això, calia repetir el procés de la llosa interior, però amb una marcada diferència; com que el límit exterior de la llosa no venia marcat per cap mur, calia d’entrada col·locar-hi unes fustes per fer de topall, a la vegada que calia cavar a una certa profunditat per tal de poder dotar a la llosa d’una espessor considerable per evitar trencaments en la seva zona més fràgil.
Acabat aquest procés, la següent etapa de l’obra consistia en l’arrebossat dels pilars exteriors dels edificis. La nostra preferència era d’evitar al màxim els arrebossats exteriors per tal de poder mantenir el vincle estètic amb els mòduls anteriors. El cert, però, és que precisament els pilars, al requerir d’una superposició de filades particular, han acabat formant cantonades irregulars, i és per aquesta raó que hem convingut la necessitat de donar-hi un revestiment que els uniformitzi i els hi confereixi un acabat més acurat -a part de protegir les cantonades exteriors, sempre més delicades.
Paral·lelament a aquesta tasca, l’Aliba es va encarregar d’erigir les filades de btc que faran de pilars per al pedrís –o marbre- a una de les aules, i que servirà com a espai per a poder donar classes de cuina o de conserves, etc. Nosaltres quedem expectants de si la festa de Mlomp seguirà alterant el ritme de l’obra de cara a la setmana vinent o si, en canvi, podrem cobrir les absències i així aproximar-nos, una mica més, al final de l’obra.
Bo esemaine diamenediole!
Luka Mané i Martí Diediou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada