Biblioteca a Palmarin: Semblava impossible!

Després de molt i molt esperar i de gairebé perdre l'esperança que el contenidor arribés a Palmarin, finalment aquesta última setmana s'ha fet realitat el que tanta gent esperava. Rebem la carta de comiat de la Marta, la última voluntària de base-A que queda a Palmarin i que posa punt i final a aquesta obra tant emocionant i de la que tant hem après!

Hi ha una frase que últimament m'han dit forces vegades: autant qu'il y à vie il y à l'espoir (mentre hi ha vida hi ha esperança), i tenien tota la raó del món! Aquest dijous a primera hora, quan feia

exactament 60 dies que el contenidor havia arribat al port de Dakar, i després de tots els entrebancs imaginables i inimaginables que havia posat l'aduana, el contenidor que esperàvem per poder acabar la biblioteca va arribar a Palmarin Ngallou. Per donar una mica més d'emoció a la història, el camió que el portava es va quedar atrapat a la sorra, però per sort prou a prop de la biblioteca com per poder

descarregar més o menys bé.

Va ser un matí molt bonic! Van aparèixer voluntaris de sota les pedres, i caixa a caixa vam anar buidant el ja famós contenidor, que anava ple fins dalt de material d'obra, mobiliari, llibres i material

per les escoles. Va ser una feinada de por i vam acabar baldats, però se'ns notava a tots a la cara com n'estàvem de contents i il•lusionats.

A la tarda, amb en Mady i en Lluís vam refer la programació de tot el que queda per fer a l'obra. No és molta feina però s'han de coordinar bé tots els equips per poder treballar a la vegada i el més ràpid

possible sense trepitjar-se. Ahir, divendres, l'equip que posa les rajoles ja va entrar en acció, i com que va treballar fins al vespre va deixar la sala de la ludoteca gairebé enllestida. L'única pega és que com que les rajoles de la Bisbal són tan bones s'ha trencat la màquina que feien servir per tallar-les i ara hem de buscar una mola per poder tenir les peces a mida que tanquen el perímetre i les del sòcol. 

L'electricista també s'ha posat mans a l'obra i entre avui i dilluns col•locarà tots els endolls i interruptors, i així, quan rajolers i electricista hagin acabat la sala petita el pintor podrà començar a fer l'última capa i deixar les parets a punt per tal que el fuster col•loqui les prestatgeries pels més de 5.000 llibres. 

A part d'aquestes feines més grosses hi ha altres detalls que s'han d'acabar de polir: col•locar les làmpares i les peces del lavabo, rematar la pavimentació de formigó que dóna la volta a l'edifici (que protegirà la fonamentació i evitarà que l'aigua de la pluja embruti de sorra les parets), ajustar l'obertura de portes i finestres i tancar el porxo amb les portes de crintin que el soldador ja té a punt. Jo no veuré cap d'aquestes coses, no puc allargar més el viatge i marxaré de Palmarin dimarts de matinada, però estic segura que si ho deixo en mans de'n Mady acabarà d'anar tot sobre rodes.

Semblava impossible, però avui he trepitjat el terra del que serà la ludoteca. He pensat que encara que durant les últimes setmanes l'espera s'hagi fet molt difícil, ha valgut la pena. Espero poder tornar algun dia a Palmarin, veure la biblioteca Nelson Mandela en funcionament i retrobar-me amb tothom que m'ha acollit i m'ha cuidat tant aquests gairebé 3 mesos que he viscut aquí. 

Boo djafylakas!!! (Fins la propera!!!)