PROGRAMA AWASUKA: Comencen les cates del terreny!

Namastē!
Nuestra segunda semana en Bhimphedi y la primera que estamos totalmente solos,
aunque por momentos aun echamos de menos la ayuda y experiencia de Andrea y Valeria nos
estamos adaptando muy rápido a nuestra rutina de trabajo diaria.
Esta ha sido una semana muy entretenida en la que hemos hecho un poco de todo. El
lunes y martes tuvimos faena de oficina y quizá fueron nuestros días más tranquilos buscando
información sobre contratos, respondiendo mails y decidiendo junto con el resto del equipo en
Barcelona como resolver los problemas que nos han ido surgiendo en casa Manoj, además del
omnipresente trabajo de medir in situ y modificar planos en AutoCAD.
En casa Manoj han decidido esperar para montar las diagonales y empezar a poner el
rebozado exterior, vinieron a preguntarnos si la arena era la adecuada y la verdad es que era
perfecta para ese tipo de trabajo, a la vista están los resultados ;-)
También bajamos a Hetauda para comprar unos materiales que se necesitaban en
Balmandir para la reparación de parte de la instalación de agua que al día siguiente arreglamos
sin contratiempo y ahora la instalación es más eficiente ya que no pierde agua por ningún
lugar.
Por otro lado tuvimos suerte la tarde del viernes al poder trasladar nuestra oficina a
Balmandir para poder trabajar mientras veíamos una competición escolar de VolleyBall que
estuvo muy reñida ya que a pesar que el nivel de algunos equipos era superior al resto todos
se esforzaron al máximo para ganar. Sobretodo nuestros chicos (si, aunque llevamos poco
tiempo con ellos ya los consideramos como nuestros chicos) que aunque no ganaron fueron
los que tenían la afición mas entregada.
Y llegamos al sábado, quizá el día más duro, en el que fuimos a hacer unas catas para la
cimentación del edificio de la cancha de deporte. Junto con un obrero local hicimos, con pico y
pala, un par de zanjas para comprobar el terreno viendo que este era bastante bueno y lleno
de piedras enormes.
Nos despedimos y hasta la semana que viene.
Pheri Bhetaula!

Cata Nord

Instalación de agua

Rebozado casa Manoj

Diego trabajando en las catas

Vista exterior

Cata Sud

Midiendo la cata Sud

Alex trabajando en las catas

A Naré_III FASE: Tercera setmana

Gassoumaye a tothom!

Ataquem el mes de Febrer amb més energia que mai; els fonaments
estaran acabats dimecres de la setmana que vé (la totalitat dels dos
blocs) a dia d’avui ja tenim els del Bloc 1 acabats i a camí
d’executar els del segon bloc. Estem molt contentes del nostre equip
de maçons!!

Oli bei sembe meumuk!! Ils ont beaucoup de force!!
Petit à petit es va ampliant l’equip d’obrers a mesura que les feines
al ‘chantier’ requereixen més personal i gràcies a l’ajuda de les
voluntàries hem agilitzat la feina del ‘bétonnage’ dels fonaments.

La participació de les voluntàries aquesta setmana ha depengut molt de
dos funerals de dues grans famílies al barri de Kamanar (família Mane)
i a Niagagnane, però tot i així han vingut a treballar una minoria en
representació al grup per fer constància que força bé esmicola
participació del barri ha estat present. Les dones han estat
esmicolant la grava i tamissant-la per aconseguir la mida necessària
per la barreja del formigó.

Després de cada jornada de treball de les voluntàries, vist que era la
primera vegada que tenien contacte amb el nou projecte vam fer
l’exposició del projecte ensenyant la maqueta i amb la Oumi explicant
a qui/per a qui va dirigit aquest tercer mòdul i com funcionarà tot el
conjunt.

Aquesta setmana han arribat al poble un grup molt nombrós d’aloulums
(blancs), provinents de l’associació “Amigos de Asturias de Thionck
Essyl”. Són una quinzena d’estudiants de diferents carreres que venen
a impartir cursos i estudis diversos al barri de Kamanar, on ha
treballat sempre aquesta associació. El poble està revolucionat amb
aquesta massa d’aloulums que es passegen amunt i avall per la route
principal.

La setmana que vé comencem amb la fabricació dels BTC (bricks de terra
comprimida) simultàniament a la col•locació dels bricks de ciment al
primer bloc (a finals de setmana)!

BO FUXIL!! Fins aviat!!


Josune Sambou et Mireia Sagna

 

PROGRAMA AWASUKA: Mentre l'Àlex i en Diego s'adapten, l'Andrea i la Valèria ja són camí de Barcelona!

Namastē!

Llevamos algo más de una semana en Nepal y pese a nuestras inquietudes durante el viaje todo ha ido sobre ruedas.

Llegamos a Kathmandú por la noche y en Boudhanath esperamos a Miquel que nos vino a recoger para guiarnos a una guest house donde pasar la noche. Las camas aquí son muy duras, tablón de madera y 5 cm escasos de espuma. Pero después de un poco de lectura y un largo viaje conciliamos el sueño sin problemas. A la mañana siguiente Miquel nos presentó a Alex Sreshta, arquitecto de Amics del Nepal y luego a su propio ayudante, Phemba, que nos ayudó con la tarjeta telefónica y con cualquier posible duda que surgiera.

Visitamos Kathmandú y al caer la noche regresamos a la guest house. Cuando nos preparábamos para dormir, el terremoto de 6 grados con epicentro en Taiwan nos sorprendió con 2 segundos de vibración en el edificio. Al salir de la habitación nos encontramos con dos monjes y riendo nos dijeron: “This is Nepal”. Fue una buena tarjeta de bienvenida.

A la mañana siguiente nos subimos a un jeep repleto de gente y emprendimos el viaje a Bhimphedi. Allí nos reunimos por fin con Andrea y Valeria que nos recibieron con los brazos abiertos. Nos fuimos de cabeza a Balmandir para conocer a los niños y niñas. Luego nos guiaron por el pueblo y de vuelta acabamos ayudando a cargar piedras en Balmandir.

Aquí en Bhimphedi, cuando ya te conocen, son todos amables y siempre tienen una sonrisa que ofrecerte. Al llegar, comprobamos que el inglés no sería nuestra mejor arma para comunicarnos pero con la ayuda de Andrea y Valeria, veteranas en Bhimphedi, nos entendimos con todos. Gracias a ellas, en una semana ya podemos hablar un poco de nepalí básico y parece que a los lugareños les hace gracia nuestra pronunciación.

Estos días hemos colaborado en la construcción de la nueva cocina exterior en Balmandir cavando y atando hierros para la losa. También hicimos trabajo de oficina acabando los planos de la cocina y modificando el emplazamiento del nuevo prototipo que se hará en el campo de fútbol.

Presenciamos la finalización del la fachada lateral de casa Manoj, la obra en la cual han estado trabajando Andrea y Valeria durante este último mes. Ha quedado estupenda, felicidades a ellas y a los mistris.

El miércoles, si no recuerdo mal, bajamos a Hetauda para comprar material de construcción para la cocina y aprovechamos el viaje para que las chicas nos enseñaran los puntos clave de la ciudad para cuando nos tocase volver solos. Aprovechando el viaje, compramos una guitarra para los niños de Balmandir ya que se han aficionado a tocar y la que tenían se les empieza a quedar corta.

Dejando a un lado el trabajo, toda la semana nos hemos estado habituando al estilo de vida, sobre todo a la comida y a los horarios. Ahora ya comemos con las manos como profesionales.

Apenas nos hemos acostumbrado a vivir aquí y ya se han ido Valeria y Andrea. ¡Muchos besos para ellas y buen viaje!

Nos despedimos por el momento.

Pheri Bhetaula!

Dalbhat

De despedida!

Treballant els ferros

Llosa de la cuina

Mallat

Sortida

Tallant la xemeneia

To Hetauda

Xemeneia final!

Festa!

PROGRAMA AWASUKA: Els nous voluntaris ja són a Bhimphedi!

Namasté, la part divina dins meu saluda la teva part divina.

Sembla que per aquesta època de l’any que fa bon temps aprofiten per fer celebracions de casaments, l’altre dia pel carrer principal del poble baixava una família sencera acompanyat d’un cotxe amb musica com si d’una rua es tractes, ballant i cantant perquè anaven a buscar a la núvia a casa seva i portar-la doncs a casa del nuvi, tot plegat una cerimònia molt bonica on tot el poble hi podia gaudir.

A casa d’en Manoj les coses van molt ràpides, tindrem la sort de marxar havent vist l’obra acabada, només faltarà el revestiment. Aquesta setmana ja hem començat a col·locar els pilars de la última planta unint-los bé a la biga de la planta inferior mitjançant plaques metàl·liques; dos d’ells estan lligats a la malla d’acer amb els rodons que vam deixar com esperes abans de formigonar la terrassa. Un cop assentats els pilars, hem col·locat la biga de coronació de coberta, els “rafters” que son les bigues inclinades i els “purlings” les corretges que uneixen les bigues; com hem reutilitzat tota la fusta que tenia, moltes bigues les hem hagut de serrar per aconseguir la millor secció per treballar a l’obra. Aquest treball es molt laboriós ja que hi manquen moltes eines per treballar i utilitzen una serra manual empunyada per dos paletes a l’hora per treballar la fusta. També hem col·locat un bon tros de la xapa de coberta, també reutilitzada de la coberta anterior i s’ha acabat de pujar el mur fins la xapa, però estructuralment encara quedarà per fer la paret de capcer d’ambdós costats de l’edifici, un amb “dunga mato” pedres i fang, i l’altre amb baldes de fusta; i el més important: les triangulacions, les creus interiors de fusta d’entre els pilars.

També hem tingut feina a Balmandir, vam excavar uns 40cm del terreny on estava la cuina exterior per crear una llosa de formigó i així condicionar l’espai amb un paviment mes estable, net i fàcil de netejar després a l’hora de cuinar. Després d’haver excavat es va col·locar la primera capa de pedres grans, posteriorment reomplir els forats amb pedres mes petites fins obtenir una superfície plana i col·locar doncs la capa de graves. Aquesta setmana vinent es pretén fer la última capa de formigó amb la malla d’acer i així doncs començar a construir els “chulos” cuines nepaleses perquè les “didis” i en Ram, el cuiner, cuinin en unes millors condicions.

Intentarem aprofitar al màxim aquesta setmana que tenim per davant, perquè és la nostra última. Ahir van arribar els nostres substituts, l’Alex i en Diego que es quedaran 4 mesos com nosaltres i a tirar endavant un programa que vam començar a Barcelona amb moltes ganes i vam portar de cero fins aquí a Bhimphedi. Si tirem enrere, hauríem d’agrair a tota la gent amb la que ens hem creuat perquè sense ells no hauríem pogut arribar fins a on som ara, el programa tira endavant i serà un gran èxit, n’estem més que convençudes. Estem molt orgulloses del nostre pas per aquesta petita gran comunitat que ens ha robat una petita part del nostre cor i de la que ens emportem més del que podem haver donat.

DANEABAT BHIMPHEDI, Pheri Betaula (Gràcies i Fins una altra)

"Buikal"

Ja la tenim quasi llesta!

Rebaixant els "rafters"

Tamissant el "mato" de casa en Manoj

Top of the ghar on top of the world

Treballant els encaixos dels pilars

A Naré_III FASE: Segona setmana

 
Gassoumaye a tothom!

Sembla mentida que s’hagi acabat la segona setmana; els primers dies
no, però la resta se’ns han passat “waken-waken meumuuk” (molt
ràpid)!! Encara seguim patint amb els problemes de connexió internet
i se’ns fa difícil comunicar-nos amb facilitat, però bediak (ça irà),
la clau USB que disposàvem al centre no ens ha funcionat així que
n’hem hagut de comprar-ne una de nova perquè ens detecti la targeta
SIM d’internet...un xou tot plegat. La logística d’aquí ja tots
sabem amb quina velocitat va...”il faut s’adapter a l’Afrique!”. De
moment seguim anant a l’ajuntament a connectar-nos però va a dies. A
vegades funciona l’internat de l’ordinador i a vegades el del mòbil,
és com una LOTERIA!!! On s’adapte!!

Ja tenim el ritme de feina agafat!! Hem tancat moltes gestions d’inici
d’obra i el material necessari per començar a formigonar entrant la
setmana vinent!! Com aquest any no tenim molt espai per acopiar el
material hem hagut de jugar al tetris perquè els “maçons” que ens
fabriquen els bricks de ciment puguin treballar i acopiar el material
a prop de l’obra!! Mentrestant hem netejat tot l’exterior de la balla
per poder acopiar allà tots els carregaments de graves, sorres
(argiloses i blanques)!! Haurem de sincronitzar-nos molt bé les
comandes restants amb l’evolució de l’obra per anar equilibrant espai
de treball i de material al mateix temps.

L’excavació de la fonamentació i els bricks de ciment “c’est fini” i mentre
aquests passen els seus dies de secat i curat hem començat a treballar
amb el ferro (fabricar les armadures) perquè la setmana vinent ja
començarem a formigonar. De moment els plaços del calendari van segons
les previsions establertes!! Esperem seguir així de bé!! Alee alee!!
IMPORTANT!! Dilluns comencen a venir els grups de dones voluntàries a
l’obra!! Els hi hem fet un “super” calendari setmanal molt senzill i
ple de colors, on cada barri ha de venir un dia a la setmana (fix) i
els dissabtes s’aniran tornant segons la setmana!! Ens han dit que
estan molt contentes de no haver de treure aigua del pou, perquè “oli
yoyok meumuk” Estaran molt cansades!! Una feina menys que han de fer a
l’obra.

Des del nou despatx (civer) us enviem un EFOON MEUMUK a tots!!


Josune Sambou et Mireia Sagna

 

A Naré_III FASE: QUATRE ALOULUMS A THIONCK ESSYL

 
Gassoumaye a tothom! 
Després d’aterrar dissabte a terra africana, Gambia (Banjul) vam fer la primera nit a un dels campaments a 5km de l’aeroport. Ens vam despertar ben aviat per posar-nos en “cours de route” (de camí) a la frontera per arribar a Thionck ben aviat i poder fer una primera toma de contacte amb el poble, l’entorn, el centre, etc.
Els primers dies han estat plens d’emocions fortes amb retrobades intenses per una de les nostres cooperants que després de 6 mesos ha tornat a trepitjar Thionck i moltes presentacions noves per la resta de l’equip de cooperants!!

Ens han acollit de meravella!! Estem molt contentes d’estar en aquest poble. “Petit à petit” anem descobrint els racons interessants, la seva cultura i fem cap que la feina de les dones és primordial per mantenir l’equilibri familiar i econòmic-social del país. 
Després de la nostra instal·lació a la residència per cooperants i formadors, un espai molt confortable on ens sentim com a casa, hem començat a reprendre contacte amb els antics treballadors, proveïdors de material, transportistes per agilitzar l’inici de l’obra!

“Manos a la obra” Ja tenim el calendari del primer torn amb els objectius per setmana marcats per no perdre fil i hem començat la neteja i esbrossada del terreny per dilluns poder iniciar amb el replanteig dels fonaments amb l’Eno Niassy, el cap d’obra. Tenim el despatx muntat i en marxa!!
Paral·lelament a la nostra arribada hem fet les reunions burocràtiques amb les presidentes de dones dels diferents barris del poble per organitzar un Planning de treball, conjuntament amb la presidenta (Oumi Sagna), el director del centre (Malick Colly). També hem anat a visitar a l’alcalde per presentar-li el projecte del tercer mòdul del centre de formació i presentar-nos com a les noves cooperants d’aquest projecte.

Bo fuxil – Fins aviat!!

PROGRAMA AWASUKA: La casa d'en Manoj

Hola buenos días!

D’aquesta manera és com ens saluda cada dia al matí en Hareram quan entra a l’oficina. Amb un somriure a la cara i amb ganes d’aprendre més i més castellà cada dia.

Aquests dies hem treballat molt a casa d’en Manoj i no hem estat tantes hores a la oficina d’AWASUKA que compartim amb Agragaami. El dimecres però, vam tenir una reunió amb en Ranjit, president de la nostra contrapart, per parlar de l’agreement que hem de signar entre cooperatives per poder començar a contractar el nou tècnic AWASUKA, decidir en quin barri comencem a actuar i quina és la millor manera d’escollir a les famílies a les que acabarem donant els crèdits en forma de materials per reconstruir-se la casa.

Per molta pena que ens faci, marxem en poques setmanes i hem de deixar molts temes que hem començat ben lligats o solucionats del tot. Els nous voluntaris arribaran una setmana abans de que marxem per poder explica’ls-hi tot el que hem estat fent fins ara i que puguin seguir amb el treball sense problemes, però molta de la informació o aprenentatge que hem adquirit en els mesos que portem aquí no és fàcil de transmetre en pocs dies. Per això ens urgeix trobar una persona capaç de supervisar una obra i que quan acabin els torns de voluntaris sigui capaç de comunicar-se amb l’equip de Barcelona i transmetre tota la feina que es fa a Bhimphedi amb el Programa AWASUKA.

La casa d’en Manoj ja està pràcticament llesta, aquests últims dies els obrers no han parat ni dissabte, que és l’únic dia de festa que tenen, per fer un descans; ja que un dels dies va ploure i van haver de parar l’obra.

La casa de la família Pradhan és una vivenda tradicional de pedra i fang a la que li faltaven reforços de fusta; la manca d’aquests ‘nosh’ va provocar que caigués la paret que hem acabat de pujar. En aquest tipus de casa no s’utilitza ni formigó ni acer, però el mistri va suggerir fer una biga de formigó armat a l’últim forjat per reforçar l’estructura. Aquesta nova biga ben travada a les bigues de fusta existents farà que la casa sigui encara més resistent contra els moviments d’un nou terratrèmol.

Aquesta decisió la vam prendre a l’últim moment, ja que encara que havíem fet un planning d’obra i decidir la manera en la que havíem d’actuar, a mesura que l’obra avançava, la família decidia què volia fer a la seva ‘nova’ casa. Tots aquests canvis els hem pogut solucionar sense problemes. El veí d’en Manoj ha tingut molt a veure en què tot anés sobre rodes, ja que venia a supervisar l’obra com nosaltres fem; i entre la seva opinió, que en tots els casos ha coincidit amb la nostra, i la del mistri que treballa amb nosaltres hem arribat a la millor solució, hem fet un bon equip de treball.

El mistri amb el que treballem és un home de certa edat amb molta experiència que sempre està disposat a escoltar les nostres propostes. Porta un equip de manobres que treballen molt ràpid i sempre amb un somriure a la cara. El que hem vist que els hi faltava eren eines de treball, però ens han sorprès construir-se-les ells mateixos; si necessitaven picar amb un martell, es construïen un mall amb un tros de fusta que trobaven, o tallaven el filferro amb un ganivet de carnisseria que tenia la família per anar més ràpid. Hem estat atentes i hem après molts trucs que farem servir quan tornem!

Valeria & Andrea!

Ajudant una mica quan anem a supervisar l'obra

El mistri forada les bigues per posar les esperes de l'armat

En Manish, fill i intèrpret

En Manoj és el primer que ajuda

Les esperes ja col·locades a les bigues

Nepaly's style

Treball en equip