base A arquitectura i cooperació: PROGRAMA AWASUKA: Ultimant els detalls del Dhunga-Mato

Namasté!

Aquesta setmana vàrem començar amb l’objectiu de concloure les tasques que van quedar inacabades anteriorment, és a dir, el muntatge de les portes d’accés als vestuaris i la finalització de les comparticions interiors. A més a més, volíem deixar encarrilades les darreres accions que ens portaran a la culminació del Dhunga-Mato pel què fa als seus acabats.

Així, a causa de la manca de contraxapat de fusta, el nostre marge d’acció era reduït, ja que es tractava d’un material necessari per a la confecció de les portes i per la col·locació de les planxes d’acer galvanitzat (GI). L’ideal, doncs, era anar el diumenge mateix a Hetauda a proveir-se’n i aprofitar per fer la compra de ciment per a l’acabat del terra, de manera que paral·lelament s’avancés amb la subestructura de les portes.

Aquesta coordinació va resultar impossible ja que el diumenge era un dia festiu al Nepal i per tant, vam haver d’endarrerir la compra a l’endemà. Aquí sorgia l’inconvenient del nostre estret marge d’acció, que no donava per dos dies, raó per la qual vam decidir d’allargar la jornada laboral del diumenge i donar un dilluns de festa als nostres treballadors. D’aquesta manera evitàvem tenir als nostres “workers” com a estaquirots i els permetíem treballar a casa seva en els nous cultius una vegada recollit el blat de moro que ‘inunda’ Supping durant l’època de pluges.

Dimarts vàrem reprendre la feina però amb una nova baixa; el Namraj haurà d’absentar-se de l’obra durant les dues properes setmanes en senyal de dol per la mort del seu pare. Així, amb la resta, vam prosseguir amb el què havíem estipulat; vam clavar el contraxapat a les subestructures de les portes i vam portar la resta de materials al DM per continuar amb les particions interiors. Durant dos dies vam concentrar-nos en la col·locació del contraxapat i de les planxes d’acer, de difícil manipulació i tall.

Concloses ja aquestes tasques de l’inici de setmana, vam llançar-nos a l’acabat del terra, començant per una neteja profunda de tota la planta baixa que permetés assegurar el contacte entre la solera i l’acabat. Després, a la zona de dutxes, on l’aigua serà una constant, vam posar en pràctica la tècnica de la ‘mitja-canya’: amb un element cilíndric arrodoníem el sòcol de morter que resol la trobada entre els paraments verticals i el terra, reduint així les infiltracions d’aigua gràcies al lliscament.

Com que amb això arribàvem quasi al final de la setmana i l’acabat del terra ens portarà segur més d’un dia, vam decidir no fragmentar aquesta tasca i dedicar l’últim dia feiner a cavar la rasa on aniran les piques exteriors del DM. Va ser una tasca més costosa del que un pot figurar-se inicialment; per la intensa calor del dia també, però sobretot per la constitució d’un terreny que es troba farcit de pedres de tota mida. Amb tot, vam poder acabar-la i omplir-la del llit de grava sobre el qual s’assentarà el formigó de neteja.

A tot això, al llarg de la setmana vam poder anar ‘movent contactes’ per la consecució dels elements que composaran el revocat del DM: mato –fang, que ja en tenim a l’obra-, ghobar –fem de vaca que portarem d’Hetauda- i shuka ghaas –herba seca que ens proveirà un dels nostres treballadors, el Deepak-. Així, la setmana vinent començarà amb l’acabat del terra i seguirà amb el revocat exterior i/o les piques, en funció de com avancin els dies.

Per acabar aquest post no eludirem l’emotiu dissabte que vam viure ja no tant a Awasuka sinó a Balmandir -i a Bhimphedi en general- amb el definitiu comiat del Marc i la Victòria. Ambdós deien adéu a la que ha estat la seva casa i la seva gent en els últims mesos, de manera que, amb un Tika al front i alguna llàgrima als ulls, començaven la primera etapa del seu llarg retorn cap a Barcelona al jeep direcció Katmandú.

Arco hapta bhetaula!

Irene, Marta i Martí