Com tots ja sabeu, hem canviat de torn! L’Anna i la Paloma ja són a casa, malgrat que aquí els nens segueixen cridant “Palomaaa” a totes hores (els nostres noms no estan triomfant tant...); la Violeta i jo hem agafat el relleu a l’obra. Primer de tot, ens disculpem per la tardança d’aquest blog, com anireu veient el nostre torn ha començat sent molt i molt mogut i intens!!
Anem per parts!
El mòdul: després d’una bona odissea i gairebé un casament amb l’home de la Senelec (l’Endesa d’aquí), hem aconseguit donar d’alta l’electricitat! La nostra vida ha canviat substancialment, ara tenim nevera i aigua freda, que com tots sabeu això és tot un luxe aquí. Les llums del mòdul ja brillen i il·luminen els mobles que l’Ibnou ens ha portat. A l’habitació principal, un llit de matrimoni de “bois rouge” i una mosquitera sospesa amb una estructura metàl·lica i un gran armari que ocupa tota la paret del fons. A l’habitació petita hem col·locat una barra al sostre amb argolles per poder penjar les mosquiteres de manera lliure: ara es poden posar 2 o 3 llits o bé ajuntar-los i fer un llit de matrimoni o bé lliteres... Flexibilitat màxima per acollir els cooperants que vagin venint.
 |
| Estrenant la zona de sofàs |
 |
| El llit de l'habitació principal |
La cuina ja té portes d’armari, ens falten els calaixos i les divisions interiors. La campana extractora ja funciona, i el forn i el foc també: funcionen tant bé que ja els hem estrenat per fer un pastís d’aniversari pels 17 anys de l’Alima! La gran taula de fusta ja està al seu lloc, sort que els senegalesos són forts i valents i la van poder entrar sense masses problemes. El sofà ja ens ha fet de llit un parell de nits, és la nova seu per anar a omplir bidons d’aigua de matinada per poder treballar a l’ obra, sense haver de despertar a tota la família! Ara ja gairebé no tenim talls de llums, però la falta d’aigua, que només ens arriba de matinada, fa difícil la feina a l’obra. Aquí diem que si podem dirigir una obra a l’Àfrica sense aigua i llum, quan tornem a Europa serem capaces de tot i més!
 |
| La cuina i la "grande table" |
 |
| La Violeta entrenant el forn |
Un cop acabat tot això, va tocar posar-se amb l’exterior: neteja, plantació de buganvilles i col·locació de la grava per la zona d’entrada. Per fi el mòdul estava llest per utilitzar a l’arribada de l’Alex.
 |
| Vista general del mòdul |
Tot el treball per l’entrega en bones condicions del mòdul ha avançat en paral·lel a la biblioteca i l’escola: teníem els 3 edificis en marxa a la vegada, “¡locura total!”
Comencem per la biblioteca. Els acabats en argila ja es van fer quan l’Anna i la Paloma encara eren aquí. Nosaltres hem seguit amb el paviment de trencadís que en Serr ens va fer rapidíssim i meravellosament. Ha quedat “amosa trooooop!” En breus es farà la instal·lació elèctrica i la pintura blanca de “lasho” i podrem col·locar les lleixes pels llibres. El contrast de colors del terra amb les parets pensem que quedarà molt i molt bé.
 |
| El trencadís de la biblioteca |
D’altra banda, un tema molt important: els murs de les dues primeres aules de l’escola ja estan pujant! L’equip de maçons d’en Bour avança ràpid, es nota que ja han agafat experiència i se senten a gust i segurs de la feina que fan. El poble estava impacient ja per veure com les aules es començaven a construir, i un cop hem començat, no parem de rebre visites de veïns, molt contents de veure que s’està fent realitat.
 |
| Les murs van pujant |
 |
| L'equip de maçons |
Però a tot això li havíem de donar una mica d’emoció: com ens faltaven BTCs per seguir treballant, l’equip de l’Emilie ha tornat per seguir fent els brics necessaris per acabar les dues primeres aules. L’únic problema ha estat aconseguir la matèria prima: després de rebre dos camions d’alguna cosa que ens intentaven fer creure que era “laterite”, però no ho era ni de lluny, finalment hem aconseguit rebre’l i l’equip de l’Emilie s’ha posat a treballar non stop. La lluita ha sigut llarga, però ho hem aconseguit!
 |
| A dalt: "fake laterite" a baix: "real laterite" |
I com us podeu imaginar, entre tanta emoció a l’obra, poca cosa hem pogut fer fora de l’obra, però si que ens van convidar al bateig de la primera filla de l’Ibnou, el nostre fuster, on vam aprofitar per posar-nos una mica decents i treure’ns el “laterite” de la pell. Un esdeveniment molt divertit en el que ens van acollir tots molt bé: només ens falta ballar tant bé com les senegaleses!
Mireia i Violeta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada