Diumenge, 9 d’abril de 2017
Comença la
setmana amb una boda que mai s’acaba. Les danses i celebracions es van ajornant
i posposant i allargant fins que acaba esdevenint una mica laboriós, tanta
celebració. Entre bous sacrificats i danses tradicionals, ens vestim amb els
hàbits típics de la zona i assistim alegres al casament de l’Nfally, el nostre
fuster. Les activitats s’allarguen fins el dimecres, així que tot el poble està
bastant paralitzat i l’obra no avança.
A més, i per
causes alienes al casament, sofrim uns certs retards en l’arribada de l’argila,
que fa que l’obra es posposi una setmana respecte el previst. A l’escola, un
dels voluntaris baixa amb una corda fins a baix de tot del pou per a excavar i
fer-lo més profund, ja que últimament ens estàvem quedant sense aigua massa
ràpidament i això alentia la feina. Ens ocupem doncs d’altres afers que també
ens corren pressa, com les finestres i alguns dels mobles. Aprofitem que els
nostres veïns estan tallant uns troncs dels arbres de mango per a fer-nos fer
una taula baixa i uns tamborets, que llimarem i polirem perquè facin part del
mobiliari de la biblioteca. Moníssims com us podeu imaginar.
El dijous
rebem la visita de la Lucía i l’Elias, els nostres companys de base-A a Ndangane! Aprofitant una comanda de fusta
que han vingut a fer aquí a la Casamance, han decidit passar uns dies amb la
nostra família. Ens passem les hores parlant de cèrcols, aparells,
encavallades, fissures per retracció, pilars i blocs de terra comprimida. Un
avorriment per a tot no-arquitecte, un delit per a nosaltres quatre.
La setmana
que ve més i millor!
Petonets
Anna i Pepe
 |
| L'Enam es peta. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada