PROGRAMA AWASUKA: la casa de la Maya, la bastida de bambú i les cuines sense fum!

Capítol XLVII – Seguim treballant

Comença la setmana i la Mònica ens deixa un parell de dies per anar a Katmandú de reunions i boda...

Tot i encara no tenir el bambú per fer la bastida del prototip de pedra i fang seguim treballant. El mur costa més de fer i ens dediquem a preparar les pedres de cantonada, que sembla que no però porta feina i són necessàries. També posem els pilars del mig de la porta que teníem pendents i l’entrada encara fa més goig... I com no, al taller seguim preparant les peces de l’escaleta, que són moltes, cada una té un encaix per banda i se l’hi ha de posar terminator per protegir-la, i això requereix el seu temps.

Tots a la feina fent “mato” i pedres de cantonada

El mur ens arriba al coll...

Ja tenim el pilar de la porta!

Escaleta i teminator, seguim fent peces...

Capítol XLVIII –  Últims retocs i la Maya ja es podrà instal·lar

La nostra primera idea era que per aquestes dates ja hauríem acabat la casa de la Maya, però tal com va tot aquí semblava una tasca eterna. Aquesta setmana ens hem dedicat a fer alguns dels últims retocs que faltaven. Vam comprar algunes peces més de bambú per acabar de cobrir bé el porxo, tot i que primer semblava impossible i que quedarien molts espais ja que el bambú no es massa recte, va quedar força bé. Un cop posat el bambú, ens vam disposar a col·locar les diagonals de la coberta, un element molt important per a que la casa resisteixi un possible sisme. I també vam acabar de pintar les peces que faltaven i el que s’havia despintat a causa de col·locar peces i treballar allà.

El bambú i les diagonals ja casi estan apunt

Capítol IL – L’arribada del bambú al dungha-mato 

La bastida segueix sense arribar i necessitem avançar d’alguna manera, improvisem amb pedres i 4 trossos de bambú per poder seguir pujant mur, mentre també ens dediquem a preparar les pedres de cantonada, posar els pilars del mig de la porta. Poc després, aconseguim contactar amb suficient gent que ens podrà vendre el bambú que necessitem per fer l’andami, així que al dia següent alguns dels treballadors que venen de Supping es queden allà per a tallar-lo i carregar-lo fins aquí. Vam preveure unes hores aproximades de treball, però finalment això va servir de poc. Per sort van arribar al vespre amb 40 peces de bambú carregades a sobre del bus; d’aquesta manera l’endemà podem començar a muntar la bastida. Muntar la bastida també és més lent del que podríem pensar, però poc a poc anant tallant i lligant les peces aconseguirem una bastida ben resistent. 

Com ens en van faltar, el procediment es va repetir una altra vegada... Tot i que aquest cop amb una variació. Dimecres vam ser menys treballant, i ens vam dedicar a pujar mur i preparar pedres i mato, mentre l’Harka imparable seguia tallant escaletes. Mentre els quatre de Supping es van quedar a dalt per seguir tallant bambú fins ben tard i es van disposar a baixar-lo altre cop amb el bus, però ens vam trobar en una situació impensable per a tots: El bus es va sortir de la carretera i després d’hores d’intentar tornar-lo, en la negra nit, ho vam deixar per l’endemà. Per sort, a mig matí ja arriba el bus amb el bambú a l’obra i podem seguir muntant la bastida per tal de poder alçar més el mur.

Arriba el bambú!

Cadascú fent la seva feina: preparant mato, pedres de cantonada o treballant el bambú per la bastida

Preparant la bastida... 

La bastida ja està aquí

Capítol L – Un dissabte complert i un altre Simaltar

Per l’altra banda, recordeu que teníem pendent una reunió amb els de Practical Action? Doncs aquest dia va arribar aquell mateix dissabte. Després de molta estona sense entendre’ns massa per telèfon ens trobem a Simaltar, la zona on es troba Balmandir i el prototip de fusta. Però per sorpresa de tots, finalment entenem perquè no volia que ens trobéssim allà: a Nepal hi ha dos Simaltars! Per sort aquest altre es trobava de camí a Hetauda, a menys de una hora, amb el que l’Andrea s’ofereix a anar en moto amb ell fins allà i que ens mostrés les cuines que han fet per la zona, ja que a les 12 també teníem una reunió amb Agragaami i algú havia de quedar-se a terreny! Per altra banda, vam aprofitar la seva visita per a que visités Balmandir i veiés l’estat de la xemeneia que tenim a la cuina. L'expert en la construcció de cuines, abans havia sigut professor i queda encantat de veure a tots els nens, pel qual acordem que per la propera seria genial poder fer una classe de conscienciació del fum a les cuines i substituir la part superior de la xemeneia de Balmandir i fer que aquesta funcionés correctament! Finalment, un cop a Simaltar-2 coneixem gran part de les cuines que han fet i quedem per trobar-nos més endavant per començar un nou episodi del programa Awasuka!

De visita a les cuines de Simaltar

Al taller del Shambu veient el procés de muntatge

Per l’altra banda l’Alba i la Monica es van quedar per fer la reunió amb Agragaami: Es van decidir quines serien les cases noves a fer i quines les que s'han de reforçar que és començaran a fer a Supping un cop s’acabin els prototips. Un cop acabada la reunió els vam ensenyar la casa de la Maya i tots van quedar encantats, la seva paraula per definir-la va ser “atractive”... I van comprovar que és pot fer una casa amb “patra” tot utilitzant les taules i conformant els panells.

Agragaami visita ca la Maya i queden encantats!!