CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: 'Bruna y sus camellos por el norte'

Després de la ressaca de la festa de comiat de la Bruna, ens disposem a empaquetar tots els seus “cossos”, no només a la seva maleta sinó també als espais lliures de les nostres; i a començar l’aventura…

De camí a l’estació d’autobusos, muntades totes al tractor de’n Vamsi, s’hi afegien tots els amics per desitjar-nos bon viatge, era un tractor con ‘remolque patera’.. jejejeje

Girls and company

Dormim a l’autobús des de Koilakuntla a Hyderabad (dormir en transporte 1 – dormir en cama 0), ja comencem malament... arribem a les 4:30h. del dematí i tenim 12 hores per fer ‘compritas – visitas – compritas – paseito – compritas - comer arroz biryani y más compritas…’ i cap a l’aeroport que surt l’avió direcció Varanassi. Si si… no portàvem suficient equipatge encara, que n’havíem d’anar afegint més al carro… vàrem pactar amb un conductor d’ató que ens acompanyés durant aquestes 12 hores a preu tancat, sempre regatejant… of course! This is INDIA!! 

El nostre amable conductor anava vestit tot de taronja perquè estava fent un pacte amb els Déus comprometent-se a servir als demés durant 41 dies, havia d’anar descalç, i no podia ser tocat per cap dona ja que ell no en tenia; crec que aquell dia no va contar com a vàlid ja que el vàrem tocar infinitat de cops per indicar-li direccions… i no feia més que dir-nos: “don’t touch madamme, don’t touch madamme!!”

The orange driver

Ja som a l’aeroport, i és el primer cop que la Saroja vola en avió!! Està nerviosa, callada, excitada... tot al mateix temps! Passem el control i mentre xafardejàvem el “duty free”, com no.., la Saroja reconeix a algú!! un Telugo Hero!! Més nervis encara! Foto “please” si o si. I cap a la porta per embarcar al nostre vol cap a Varanassi.

Hero...

...and plane!

Arribem en dues hores i un taxista ens porta cap al nostre hostel Shiva (nom d’un Déu Hindú), que està pel casc antic, al costat del riu Ganges, no podem arribar a la porta amb el cotxe, i ens endinsem entre els carrerons fins que arribem gràcies a un “homeless” al qui li hem de donar una petita propina sinó encara ens maleirà, hi ha masses Déus que ens estan controlant... 

Dormim al hostel després del llarg dia, (dormir en transporte 1 – dormir en cama 1).

Ens despertem per a conèixer Varanassi. És una ciutat que et sorprèn, ja que pots trobar calma i pau o arribar-te a perdre entre els milers de carrerons de metre i mig d’ample on es barregen les botigues, les motos pitant, els gossos, les vaques, els monos i nosaltres.

Girls and God in Varanasi

Al vespre anem a veure el més gran dels crematoris, on està prohibit fer fotos, es barregen sensacions de curiositat i respecte... (a parte de muertos rustits). Més tard anem a veure la cerimònia nocturna al costat del riu, un espectacle que acull a tothom que ho veu des de les infinites escales fins als que ho gaudeixen des de les barques del riu. Tornem a descansar al hostel, que aquest viatge non-stop encara ens en té més de preparades.... (dormir en transporte 1 – dormir en cama 2)

Cerimònia Varanasi riu Ganges

A l’endemà, una de les coses que havíem de fer si o si a Varanassi, era fer-nos un «blessed bañito» al “Ganga river”. Degut a la boira ho vàrem planejar per més tard i al matí vam visitar més temples i alguna botiga per acumular més “cossos” , ja que sabíem que el nostre tren que sortia a les 4 anava amb retràs... typical indian...

Varanasi desde la basca

La Saroja, la Bruna, l’ Erika i la Mercè, totes quatre, ens pugem a una barca a veure la ciutat des del riu, i després de demanar els nostres desitjos entregant les flors amb espelmes... Splashhhhhh! Saroja al agua!!! La més “beneïda” de totes! La resta vàrem mullar-nos el cap sense que ens toques gaire més, por si acaso... ja en vam tenir prou el dia anterior amb el dinar i l’aigua d’acompanyament, quan després de beure’ns-la tota per passar el picant del menjar, agafen i ens diuen: que era filtrada del riu... ‘Estaba picante???? pues toma agua del río!’ jajajaja

Bajito nivel 1...

...vs. bañito nivel extremo

Aquest dia i mig que passem a Varanassi, ha estat ple de moments màgics, sort i trobaments especials entre nosaltres tal i com l’essència de la pròpia ciutat, i moltíssims moments de “non-stop” de riure, que segueixen...

A la sortida del hostel amb el nostre guia Moon

“Corre que te cagas” com sempre en aquest viatge i en general a les nostres vides, sortim pitant del “Shiva Guest House” pensant que perdrem el “TREN de la muerte” (encara no sabem que serà de la mort... però os pre-adelanto que així serà, encara que tot i així, MUERTE DIVERTIDA) !!! 

Com sempre havíem planejat anar a comprar unes mantes per no passar fred al tren, comprar una miqueta de sopar, com uns “Vadas” i unes cervesetes per les 9 hores de tren que ens esperaven, però ¿Tu compraste algo? – Porque yo NO!!! Y mi prima tampoco !! LoL ..... 

Però com tenim una bona aura i una bona energia, un “team” humà fort, en Siva, l’ “owner” del hostel ens va regalar 2 mantes i ens va acompanyar corrents a buscar un “Atò” que ens portes cap a l’estació de tren. 

Un cop a l’ “Ató”, ja eren les 17:00h i el nostre tren sortia a les 17:30h. “Cómo no...”, aquell dia l’ajuntament de Varanassi decideix tallar la via de circulació ràpida que creua la ciutat per obres de millora, i ens complica el tinglat; cosa normal en tota la Índia, perquè el que no passi aquí d’imprevist, no passa enlloc!! 

17:35h i 4 bosses dansarines s’escolen entre la gent de l’estació corrent com mai, carregades fins a dalt d’equipatge, mantes i records tot buscant l’andana i la via, i ahhhhhh, que se m’oblida, amb el GANGES embotellat a l’esquena!!!! Per veure’ns!!! 

Per fi, amb accident facial per el mig del passadissos i tot, arribem rient i marejades a la via corresponent, ara una altre odissea: ”¡BUSCA EL TREN QUE TE TOCA ó PREGUNTA A ALGUIEN SI EL TREN YA HA PASADO! Y QUE SE ENTEREN!!“

Uns dient que ja ha marxat, uns altres dient que és el pròxim, uns altres més enllà que han canviat de via i passa per un altre... així que amb incertesa total i sense voler estressar-nos decidim plantar-nos al mig deixar les bosses, seure, i Brahma (Déu hindú) ja ens enviarà un senyal i sinó que “venga lo que Dios quiera”. 

Al final, ni recordem com, creiem que per la numeració i nom del tren escrit amb pintura al vagons, reconeixem el tren a la via del costat, i com per sort trobem un revisor sortint del mateix i li preguntem on hem d’anar, i quin vagó ens toca, perquè, per qui no ho sàpiga, aquí va per categories, 1A, 2A, 2B, Sleeper, etc... Nosaltres estàvem a l’àrea cutrilla més baixa : SLEEPER, que se suposa que és un llit per persona amb bany compartit per vagó, sense servei de mantes ni res!! (Ver foto adjunta) 

Comparació trens del món vs. Índia

Corrents anem al vagó 7S, i quan entrem : OMG!!!!! Viajeeeee al pasadoooooooo......ens mirem les unes a les altres i : jajajjajajajajjajajajjajajjajjaja comencem a riure com boges pensant : “SE VA HABER UN FOLLÓN....QUE NO SABE NI DÓOOOOONDE SA METIOOOOOO!!!” 

Per nosaltres el tren era un Show, tot era un show!! La gent, les bosses per allà, els mil ulls mirant-nos com : “y éstas de dónde han salido??” buscant els llits que no els trobàvem... i un cop els trobem, desperta la gent perquè et faci lloc.... la brutícia, les olors....tot un escenari digne d’en Truman Capote o Quentin Tarantino, amb una paraula : INNOLVIDABLE!!! 

Perpectiva dels llits a la nit...

...i al matí següent amb els amics

Poc a poc les hores van passant , el veïns es converteixen en col·legues, lo inhòspit en quotidià, lo extrem en suau, els col·legues amb amics i el amics en família per sempre acabant després de 20 hores que en principi havien de ser 9, amb intercanvis de facebook, whatsapp i fotos dels moments passats junts entre cultures, que recordarem per sempre i guardarem en un racó dels nostres cors sense deixar de somriure quan els anem a buscar, perquè més divertit i diferent, impossible! 

(dormir en transporte 2 – dormir en cama 2)

Família del tren

Com que som com peixos al desert, és a dir, donem el “cante” allà on anem, una parella d’espanyols que viatjaven sols, ens van fitxar al tren i vam decidir anar al Taj Mahal junts compartint taxi i anant en grup (buscant sempre descomptes) fins a Jaipur, la nostre “next stop” després d’Agra! 

Total, com “buitres”, al sortir de l’estació d’Agra, els taxistes i conductors d’Atò ens atabalaven tot oferint-nos transport, ofertes, preus etc..... i al final sense deixar-nos pensar amb claredat acabem fent un pacte per 5000 rupies amb un taxista perquè ens porti al Taj Mahal i després de la visita anar directes fins a Jaipur. L’home es deia Boom, un iaio eixerit que ens trobaria a la sortida de la visita! 

Entrem al recinte del Taj Mahal, un “astillazo” al Turista-estranger-blanc, tot s’ha de dir, i menys mal de l’audio-guia, perquè vosaltres sabeu la del Monopoli no?¿ com l’ Erika i la Mercè no¿?¿? , pues...: MENTIRAAAAAA!!!!! ESO ES MENTIRAAAA!! 

Lo del hotel : NO NO NO NO.....lo del hotel lujo, NADA DE NADA , pues toma TUMBAAAAAA!!! Mu mu mu mu bonita por fuera, però mu mu mu mu mu oscura por dentro i mu pequeñita!!!! Jajajajajajjajaja 

“Pero eso sí: la mejor TUMBA NUNCA VISTA!!!“

Taj Mahal

Com que no estàvem prou sorpreses per la confusió històric-social del propi Taj Mahal, arribem al “Locker room”, i ja ens estava esperant els nostre amic Boom, amb una pinta de : “ a mi me gusta el VINO porom pom pom!!!!” amb un gat penjat!!! Més torrat impossible!!!!! Li vam fer la proba del “aliento” i encara ens estem aixecant del terra...

Així que vista la situació, canvi de plans, motxilles a l’esquena, redistribució lluitada en 2 atós i cap a l’estació d’autobusos per tal de trobar un vehicle-bus-forma de desplaçament cap a Jaipur! 

Al final NO BUS-NO WOMAN-NO CRY, així que decidim agafar un taxi pels 6 i endinsar-nos a la pròxima aventura en mig de la carretera plena de boira sense poder veure a 1m de distància, amb varies parades tècniques per anar al lavabo, incloent migdiades d’una hora pel conductor etc... arribant al hostel de Jaipur a les 5:00 am gràcies al Gps de la Bruna i l’ Erika tot amb la previsió d’arribar a les 23:00h, així que al final seguint amb el nostre rànquing...

(dormir en transporte 3 – dormir en cama 2) 

Jaipuuuuur, Jaipuuuuur... narananahh nanahh na nahhhh... Surt el sol, ens muntem en dos atós que ens fan de guies per la ciutat... “Que me lleven que el nivel de batería está escaso...” Temples per aquí, fortaleses per allà, abraçades als elefants... i per descomptat el ‘shopping’ que no falti! Que el límit de quilos encara no l’hem superat!! Dels llocs visitats de la Índia, de moment trobem que és el més net de tots, aquesta ciutat està cuidada, i tot i tenir el caos com a tot arreu, sembla estar una mica més endreçada.

Les viatgeres....

...la fortalesa...

---l'elefant...

...i el palace

Ens quedem al hostel una nit més, ja que la primera ni va ser, (dormir en transporte 3 – dormir en cama 3), per així recuperar forces i fer més Jaipur. A la tarda sortia el nostre autobús en direcció a Delhi, però com ens encanta distreure’ns al final acabem agafant el que surt a les 10.30 de la nit... Per què arribar aviat al destí i dormir en un hostel, podent dormir al transport públic? (dormir en transporte 4 – dormir en cama 3).

Arribem a Delhi a les 4:00 del matí, un fred... brrrrrr, i els atós ens porten a les quatre noies amb les 18745897854 bosses al hostel per almenys descansar en horitzontal fins a l’hora de l’esmorzar included! Ja estava pagat, aquí no es deixa res!!

Quatre ànimes en pena per Delhi... Delhi o Kakadelhi??? Estàvem desorientades, els conductors d’atós no ens entenien, i anem a parar al Old Delhi... telita telita, no ens deixen entrar als temples perquè és l’hora dels musulmans per resar, i no colem... ni tapades..., ningú parla anglés, ens perdem per un mercat xungo sense sortida buscant per comprar espècies i cosetes d’última hora, com que encara no havíem comprat res... al final, per sort, un noi que portava un tuc-tuc de bicicleta ens salva d’aquell caos, i ens porta directes als llocs on volíem.

Faltava només trobar un lloc per fer una cosa important de la llista: el tatuatge de l’experiència d’aquests mesos!! Els amics de Koilakuntla varen posar en aquest temps dos noms especials a la Bruna i la Erika; Hasini (que vol dir Love) per la Bruna i Sneha (que vol dir Friendly) per la Erika.

I escrits per la lletra de la Saroja en telugu van ser realitzats per un artista de la zona ‘posh de la city’.

Tatto's time

Quedaven unes hores per anar a l’aeroport, i vàrem homenatjar-nos amb un sopar a lo continental... la última cena estava servida! 

Últim sopar! Que Déu us beneeixi!

Arribem a l’aeroport a les 12:00h de la nit, i ens acomiadem de la Bruna que torna a Brasil... Bon viatge de tornada a casa!! Et trobarem a faltar!! 

La Saroja, l’ Erika i la Mercè van a buscar el seu vol a la terminal de vols nacionals, per tornar a Hyderabad, peeeeeeero... sorpresa! Vol cancel·lat!!! ... dormim al terra de l’aeroport (domir en transporte 5 – dormir en cama 3) esperant una opció per tornar aviat a casa, però finalment no és possible fins l’endemà... 

Les tres a l'aeroport mortes en vida

Són les 6:00h del matí i decidim regalar-nos un hotelasso!! rollo el Taj Majal... jajjajaja... banyera, canals internacionals a la tele, un cocktail al llit i 24 hores clapant!! 

Torna cap a casa, cap a Koilkuntla!!Fins al 'moño' dels transports!!

El dia següent el passem viatjant fins a arribar a Koilakuntla: ató, taxi, bus, avió, bus, taxi, bus... i per acabar-ho de rematar... el tractor d’en Vamsi, que ens esperava per portar-nos de tornada a casa!

HOME SWEET HOME...