5.10.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: ¡¡AAAAL·LELUIA, AAAAL·LELUIA, AL·LELUIAAAAA, ALEL·LUIA..... AL-LE-LU-IA!!!

Resem, resem i resem, i ens omplim de positivisme sobretot gràcies a la Bruna i els seus despertars amb bona energia a les 6 del matí, veient el Sol i intentant captar tota la pau per la resta del dia! 

La setmana ha començat igual que ha acabat l’anterior, amb pluja i ànims fluixos, ja que hem estat 2 dies sense treballar a l’obra. Però a partir de dimecres, tot a donat volta i ha començat a somriure’ns el dia. 

Tan bon punt vam veure com es llevava dimecres al matí va ser mirar-nos i dir : “JCV al canto no?!” , així que vam trucar a l’administrador i el que té tots els contactes per aquí, “the bussiness man”, l’Arlapa i vam posar en marxa tot, màquina, treballadors i a “bailar”!!

JCV treient les muntanyes de sorra dels pous, reaprofitament























La JCV = retroexcavadora , va treballar durant el matí unes 3 hores, col·locant les 3 muntanyes de diferents materials que teníem dins la parcel.la, perquè fos mes àgil l’anivellament i transport als diferents punts per part dels treballadors.

Durant la tarda i els pròxims 2 dies (reservant divendres de festa, ja que era un festival religiós al poble) tindrem dedicació 100 % per fer el repartiment i anivellament de les terres aprofitades més la seva compactació. 

Treballadors anivellant le terres mogudes per la JCV

Treballadors compactant les terres












































El divendres, aprofitant que els treballadors feien festa, vam anar a buscar els 900kg de roques de calç viva que havíem encarregat dies abans. La calç és per poder fer el morter de calç que constituirà la solera d’aquesta planta baixa, en la capa més superficial abans de l’acabat. 

Amb el tractor d’Haribala vam anar a buscar els 26 sacs de roques de calç, a un carreró estret, en una botiga petiteta, que no deixa de ser el porxo de casa d’una de les persones que està allà venent o de tota la família. Segons ells, és la primera vegada que algú els hi fa una comanda tan gran. Encara avui, creiem que no saben que farem amb ella, la veritat, estaven molt molt sorpresos.

Botiga de calç






































Com que a la botiga no tenen com pesar les 26 bosses, ens hem dirigit a una benzinera una mica allunyada del centre, on pesen camions per saber les càrregues que porten. Així que hem pesat el tractor d’ Haribala, un cop amb càrrega, hem descarregat a la part posterior del centre, i hem tornat a pesar el camió ja sense la càrrega, per saber exactament els kg i poder pagar el que toca. 

L’experiència ha sigut nova per les dues, i encara que per ells comuna, hem après una cosa més, com sempre aquí, cada dia que passa.

Propietari de la botiga de la calç a l'esquerra i treballador d'Haribala al tractor de camí a pesar la càrrega

A la benzinera pesant la càrrega de calç












































Portem 3 dies sense xàfecs, només una plugeta fina en algun moment de la tarda-vespre, que pel treball ha sigut molt bo i àgil. Ens plantem a divendres amb tot compactat i reutilitzat, i ja només queda omplir una capa d’uns 7 cm més de terra bona i seca, més superficial, anomenada “sand fill” aquí, i després omplir entre 20-22 cm de graves de 40 mm de diàmetre. 

Mentre truquem i esperem la ràfega de camions de terra, que ve cada 30-45 min, aprofitem i comencem a fer les rases per el tractament previ de calç. Estem súper emocionades, com nenes petites, ja que mai hem apagat roques de calç viva al natural i serà tota una experiència al·lucinant, i ho sabem. 

En total hem fet 5 rases de 7 x 2 x 2 feets aproximadament. El tractament que hem seguit és el següent: 

1. Rases sota terra = per dissipar el calor un cop posem les pedres en aigua , és exagerada la temperatura que agafa, la reacció exotèrmica es brutal, sembla cendra de carbó i peta com si de fusta cremant es tractés 

2. Comprem plàstics = 2/3 mes grans de la mida de les rases, per poder fer piscines i/o basses amb les pedres de calç, a nivell de cobrir-les per hidratar-les y poder tenir calç apagada a l’hora de fer el morter 

*Estem davant de calç aèria, aquest descobriment el vam fer perquè ens vam posar en contacte amb l’empresa “ComCal” i ens van explicar que per tenir cal hidràulica s’ha de posar en forns industrials a temperatures altíssimes, i que el més probable és que en aquesta zona rural d’Índia sense medis tecnològics fessin servir forns artesans, pel que només tindríem accés a calç de calç aèria, probablement viva.

Bases preparades amb els plàtics posats per fer el tractament de la calç viva i apagarla























3. Per rasa vam posar entre 4-5 sacs de calç, un 50 kg per sac, aproximadament uns 1200 kg en total = cobríem la rasa fins la meitat o tres quarts sense l’aigua.

Tirant les roques de calç a les rases























4. Un cop amb les pedres dins les rases, comencem a posar aigua amb la mànega, i comença el FESTIVAL, literalment. Pels “freaks” com nosaltres que gaudim fent aquestes coses, us recomano que algun dia ho feu, perquè es increïble veure com al hidratar-les comença a sortir fum, a petar com si de foc es tractés, i un cop ja hi ha aigua suficient, comença a bullir la mescla i a fer bombolles. 

*Durant el procés, heu de tenir paciència, que és la mare de la ciència, a que reaccionin bé les pedres i deixi de sortir fum i de bullir amb exageració, ja que durant uns minuts continuarà xuclant aigua, absorbint-la i n’haureu d’introduir més; si cobriu la part de dalt amb un altre plàstic teniu el perill de que aquest es cremi i es foradi.

Hidratant amb aigua les rases

Controlant la textura de la mescla i controlant que l'aigua arribi a les pedres de sota



























































5. Cobrim la part de dalt amb un altre plàstic, sallem els laterals enrotllant el 3 plàstics de manera que fem una bossa estanca , i posem terra humida “mud” de les pròpies rases que hem excavat de manera que tenim la mescla enterrada el màxim de dies possibles. L’enterrem per dissipar l’excés de calor i per mantenir una temperatura constant d’hidratació gràcies a la propietat higroscòpica de la terra. 

· durant els següents dies haureu d’obrir els plàstics i observar com està quedant la mescla, si necessiteu més aigua per hidratar-la o no, i penseu que us ha de quedar com una pasta cremosa (formatge Philadelphia). 

· Desprès ja estarà llesta per mesclar amb la sorra a proporció 1:3, 1 de calç, 3 de sorra per fer el morter que anivellarà i protegirà la solera. 

Entre diumenge de la setmana 15 i dilluns de la 16, hem acabat d’omplir els cm de “sand fill” i compactar, pel que ens preparem per l’etapa de les graves!!

Cobrint les rases amb plàctic...
...i terra per mantenir la temperatura adient pel tractament


Com podeu imaginar tots, tant treballadors, com coordinadores, com els membres d’Haribala estem feliços i expectants per començar dimarts aquesta nova etapa que tant ens ha costat veure començar i que tan canviarà la percepció de la zona de treball fins ara!!

Final de l'etapa de compactació de terres de la solera























FELICITAT EN ESTAT PUR A LES NOSTRES CARES ES LA ÚLTIMA SENSACIÓ D’AQUESTA GRAN SETMANA!!! ;)

Bruna a la dreta i Erika a l'esquerra radiants de felicitat pel treball aconseguit