PROGRAMA AWASUKA: Els nous voluntaris aterren a Nepal!

Capítol I – On som?

Vam aterrar, era dia 30 d’Agost i ens trobàvem a Kathmandu. Els tres posàvem per primera vegada els peus en terra asiàtic, i estàvem molt perduts. Arribàvem a mitja tarda, això sí, mitja tarda barcelonina, aquí ens vam trobar una ciutat que ja dormia i nosaltres que també ens en moríem de ganes. 

Kathmandu ens rebia amb molta força ja de bon matí, i nosaltres no volíem ser menys. Era un matí ple d’encàrrecs i visites, la velocitat que acompanya a aquesta població va ser la mateixa amb la que les hores van anar devorant el nostre dia que acabava en un discret sopar al costat del acollidor monestir que ens acollia per última nit.

Capítol II – Els awasukeros 

El matí es presentava ple d’emocions, es el que s’acostuma a dir quan un dia es presenta atapeït de successos que no pots arribar a imaginar com duràs a terme en només 24 hores. Taxis, recollides, compres, jeeps i acompanyant tot això l’awasukera numero 1, altrament coneguda com a Viki. 

El jeep ple a petar i per unes carreteres dignes d’un parc d’atraccions va fer temps record per deixar-nos a Bhimphedi davant del segon awasukero, conegut amb el nom d’Adri. Vam tenir el temps just per aprendre les paraules que ens feien falta per aquell moment, Shuva Ratri.

Capítol III – La feina 

Efectivament, en tota historia arriba el moment de l’acció. La nostra començava en conèixer el que serà el nostre equip de treball durant els quatre mesos que vindran, quan el Shuva Ratri semblava el súmmum del vocabulari nepalès van arribar els noms que semblaven impronunciables en escoltar-los per primer cop, però que al final del dia ja érem capaços de recordar-los i confondre’ls. Però ja havíem progressat! 

Capítol IV – Estem sols! 

S’aixecava un dia gris i acompanyàvem a dos awasukeros que havien estat quatre mesos treballant per un projecte que es trobava en el seu punt àlgid. La rua fins a agafar el jeep va ser un continu abraçar, rebre flors, agraïments i múltiples tika que van deixar els dos joves amb la cara mes vermella que fins ara recordem haver vist.

Capítol V – Els primers passos

Comença un dia, que dona pas a una setmana. Hem de dir que no ha estat ni de lluny una setmana normal, doncs ens trobem en un país estrany i amb unes costums que encara tardarem en desxifrar. No obstant les ganes i l’energia que ens acompanyen fan que tot segueixi el seu curs. El prototip de patra en els seus últims estadis, el prototip de bloc encaminat per a començar, i un pacient dunga-mato que espera el recés del monsó. No oblidem pas el tercer en discòrdia en aquest relat, si senyores i senyors, en aquest torn de voluntaris hi ha un topògraf, que des de l’acollidora oficina treballa esperant la fi de les pluges que li permetin començar a trepitjar el territori de Supping.