base A arquitectura i cooperació: CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: No ens donem per vençuts. No hem fet 8.000km de viatge per a que un monsó ens impedeixi treballar.

Si recordeu la setmana passada la vam acabar amb el solar inundat per la pluja. El monsó ens visitava de nou, i colpejava fort. Així que aquesta setmana ha sigut una lluita per veure qui guanyava: si la perseverança humana o la de la naturalesa.

Vàrem començar la ofensiva amb la següent estratègia: treure l’aigua de les sabates sobre les que faríem els encofrats de pilars. Per això vàrem fer servir una bomba. Però abans de ficar-nos a fons, primer vàrem tenir que segellar cada una de les sabates de manera que l’aigua estigues estancada i no entres aigua nova contínuament a través de les riostres.

Així que un cop muntat tot el 'tinglado' vam estar tot el matí bombejant aigua fora de les sabates seleccionades, i un cop ja no es podia treure més mitjançant la bomba, llavors ho fèiem manualment. Així que pantalons amunt i peus al fang! D’aquesta manera aconseguíem netejar les sabates una mica més perquè els treballadors que muntarien els encofrats ho poguessin fer en les millors de les circumstàncies. Una tasca bruta, però que molt bruta.

Ja portem unes setmanes fent-li classes d’informàtica als nens i nenes d’Haribala un cop acabem la jornada a l’obra, així que ho estem donant tot. També s’ha de dir que s’ho mereixen i li posen moltes ganes per aprendre. Però al final del dia acabem ben cansats; això sí, un s’acaba sentint súper útil.

Durant la nit de dilluns a dimarts va caure un bon xàfec, i ja al llit vàrem tenir el pressentiment que al dia següent no seria fàcil treballar. I quan vàrem visitar el solar, no només va ser això, sinó que estava totalment inundat, impossibilitant la feina fins i tot amb bomba. Però no ens donàvem per vençuts. No havíem fet quasi 8.000km de viatge per a que un monsó ens impedís treballar.

Dimecres vàrem atacar de nou. La pluja ens havia guanyat una batalla, però la guerra encara estava per decidir-se. Al matí vàrem estar traient l’aigua de les noves sabates seleccionades, mentre que els treballadors desencofraven pilars i tallaven armats. El cel estava cobert. Amenaçava pluja. A la tarda vam començar a muntar els armats i els encofrats. Quan estàvem formigonant el segon dels quatre pilars d’aquella tarda, va començar a ploure. Les sabates es començaven a omplir de fang de nou. Però llavors la pluja va parar. Estàvem contents, però aquella alegria no duraria molt. Un cop les sabates estaven netes de nou i el pilar estava acabat, va començar a ploure una altre vegada però amb molta més intensitat. Aquesta ràfega va ser curta, així que vàrem poder acabar el tercer pilar, no sense començar a patir la fatiga per haver de moure’ns pel fang. Les relliscades no varen faltar. Preparant-nos pel quart pilar, la pluja va aparèixer de nou, però vàrem treure forces de dins i protegint el pilar perquè no entrés aigua, el vam aconseguir acabar just quan la pluja també parava. Havíem guanyat aquella batalla. Haribala 1 – Naturalesa 1.

Però com tota batalla, sempre hi ha danys colaterals, i en aquest cas la baixa es produïa per part del terreny. Es trobava tant saturat d’aigua que no podia absorbir-ne més, així que dijous vam haver de parar l’obra, i divendres, dia de descans dels obrers. Aquests dies ens van servir de marge per permetre que el terreny absorbís tota l’aigua. Mentrestant, nosaltres l’ajudàvem amb la bomba i netejant les sabates que ocupaven els 9 pilars que ens quedaven. Varen ser 2 dies intensos, bruts i humits, però gratificants un cop vist el resultat final.

Així que dissabte vàrem fer 4 pilars al matí i 4 a la tarda. Va ser molt just, ja que només teníem 4 encofrats llogats, i el temps de fraguat del formigó dels pilars el vàrem portar fins al mínim amb tal de poder disposar d’ells, seguint la tònica del “no problem” que ens diuen aquí. No va passar res, tal i com ells sempre ens diuen i vam poder acabar sense problemes. Ni el vent ni la pluja van fer presència aquell dia. Això sí, el sol no va parar de brillar. Si vols estar moreno, estigues a l’obra enlloc de a la platja. Aprens i agafes bon color, això sí, el típic “moreno paleta”, ja sabeu.

Diumenge vam començar ben d’hora. Fins ara només havíem estat arreglant les sabates; era el que ens interessava de cara a poder fer els encofrats de pilars. Però com només ens quedava un pilar, la resta del dia la dedicaríem a començar els murs que es recolzen sobre les riostres. Així que havíem de netejar-les de tot el que s’havia anat acumulant durant la setmana: aigua de pluja, fang, formigó, trossos de fil, terra caiguda dels cantons i gotets de chai dels obrers (aquí les paperes són invisibles, i encara que n’hi haguessin no les farien servir segurament). Així que quan els obrers varen acabar amb el pilar, la riostra escollida ja estava neta per a que poguessin començar el mur de pedra. Un cop acabat el dia, el mur també ja estava acabat fins l’alçada escollida.

Potser podríem dir algo com “Chúpate esa, Naturaleza!”, però millor no temptar la nostra sort. Segurament des de Barcelona, la resta de l’equip i els membres d’Haribala han estat pregant per a que les coses sortissin bé.