CENTRE TIC I COOPERATIVES LOCALS: En Pol ja és a Ghana

Després d’estar uns mesos treballant al projecte de Sawla des de Barcelona, ja estem llestos per a iniciar la seva construcció! El projecte de Sawla és un petit centre logístic per la ONGD NASCO ITC, aquí és on arribaran i es prepararan els ordinadors que la ONG reparteix per les diferents escoles de la regió. El centre constarà d’una vivenda per la Sugle (que és la dona que s’encarregarà de la gestió del centre), unes petites estances per a 6 cooperants, un magatzem/taller pels ordinadors, un espai per una cooperativa de dones locals, i finalment uns banys. El projecte segueix un esquema en forma de “donut” inspirat en la preciosa arquitectura local.

Així doncs ha arribat l’hora del primer torn! En un principi havíem de marxar dos cooperants, però per coses que passen no hem trobat un segon voluntari per al torn. Després de meditar-ho amb el grup vam creure millor no anular el torn i marxar jo sol. Érem conscients que costaria més avançar, però era millor això que endarrerir 3 mesos el projecte. Em presento doncs: sóc en Pol i sóc estudiant d’arquitectura! De totes maneres un cop aquí a Ghana m’he trobat amb la Laura, una metgessa, que ha vingut a fer tallers de higiene de mans a les escoles, tallers per arealitzar sabó amb la cooperativa de dones local i a col·laborar en la clínica municipal. S’hi estarà només durant tres setmanes, però la seva companyia serà molt valuosa. 

Les dos primeres a Sawla estan sent intenses, adaptar-se al ritme, a la manera de treballar i de viure serà el més complicat. La parsimònia i tranquil·litat que es respira a l’Àfrica contrasta amb l’estrès i la pressa que duem tant interioritzats a Europa. Aquí ens trobem en plena estació seca i això vol dir temperatures entre 24 i 38 graus! Al mig dia és impossible sortir a fora, per sort aquí la vida passa sota un “mango tree” mentre observes el temps passar, converses amb els veïns o llegeixes un llibre. 

M’estic a casa en Moses, i mengem amb la Sugle i la seva filla Zenep que ens preparen uns menjars boníssims: fufu, tizet, fried rice,...

Els primers dies estan servint per a netejar el terreny de vegetació, i entendre’l millor per a saber quines són les millors maneres per a començar la intervenció. Tot i que aquí tot costa molt. Només per a aconseguir els materials i eines necessàries s’han necessitat 3 dies...

Durant la segona setmana també vam assistir a una celebració al poble de Tuna, al Nord, per a acomiadar als morts que hi ha hagut en l’últim any a la regió. Els familiars es reuneixen i fan uns balls amb màscares durant tres dies! De moment ha estat el que ens ha impactat més de tota la estada. El misticisme que es respirava no es pot explicar!

La tercera setmana s’ha dedicat a mesurar bé la construcció existent, cosa que no ha estat fàcil. Tot i que consta només de tres habitacions ens hem trobat un edifici força tort, i que per tant condicionarà molt com hi adaptem el nostre per a que quedi tot unificat i lligat. També s’ha iniciat la demolició del porxo, ja que se’n construirà un de més gran.

Aquest últim cap de setmana la Laura ha acabat el seu voluntariat i ha tornat a casa, així que comença una aventura d’un mes sol a Sawla, de ben segur que serà genial!

Una dona bastant mangos per als nens del poble 

Preses de contacte amb el terreny

Analitzant la fonamentació

Les dones de Sawla torrant cacahuets

...i 'xafant-los' per extreure'n l'oli

BIBLIOTECA A MLOMP: Amb bona part del mur tombat hem trobat les nostres "amigues" termites!

Kassoumai família!

Us enviem més notícies des de Mlomp. Ja estem en el punt de més àlgid de feina en la reconstrucció del mur de la biblioteca. Després de curar i deixar assecar els BTC (Blocs de Terra Compactada) els dies necessaris, ja en hem posat mans a l’obra. L’equip de l’Atabou estan fent molt bona feina a un molt bon ritme. Hem tombat bona part del mur i ja ens hem trobat amb les nostres “amigues” termites. Déu n’hi do quins nius més grans estaven construint allà dins. El mur està molt, molt dur així que la feina es pesada però avancen molt bé, ràpid i amb molta cura. A nivell del porxo, ens ha arribat una part de la fusta! Però desgraciadament no ha arribat tota encara. Així que ens toca seguir tenint paciència i confiar en que arribarà.

I nosaltres seguim molt molt contentes. La vida aquí tot i que cada vegada pugui semblar més rutinària, no deixa de sorprendre’ns. Per setmana santa, aquí, tot i que la majoria de gent és musulmana aprofiten i han tingut dues setmanes de festa. Així que tothom ha aprofitat per celebrar bodes i batejos. Cada dia hi hagut celebracions i algunes han coincidit i tot. Les bodes poden arribar a durar fins a quatre dies en els quals tot el dia estàs menjant, conversant amb la resta i ballar, ballar molt. Cada dia venia el Koumpou, un esperit que viu al bosc i es posava a ballar amb nosaltres. Sempre acompanyat de l’Agomara un altre esperit que es dedica a ballar i, depèn de com, si t’agafa a prop et pot fer una bastonada. És divertit veure la por que li tenen els infants i veure com corren quan apareix. Nosaltres, estem convençudes que són persones disfressades però cap persona de per aquí ens ho reconeixerà mai. Són esperits del bosc. Seguim fent nous amics, descobrint nous menjars i hem jugat a les dames! Mai haguéssim pensat tota la tàctica que tenen al darrera. Ens falta molt per aprendre. Aprofitem que tenim bicis llogades per descobrir nous paisatges i meravellar-nos dels que ja coneixem. Ens anem a banyar al riu. I, molt important, ja ens hem menjat el primer mango. Deliciós. En poques setmanes ens en farem un fart.

Abaraka (gràcies) per seguir-nos

Amini (de res/ la felicitat de la vida)

Ball amb el Koumpo

Excursió amb les bicis

Les primeres filades

Replanteig de les finestres

Tombant el mur

PROGRAMA AWASUKA: Poc a poc i bona feina. ( Vistare vistare ani ramro kam )

Namasté sati! 

La setmana passada ens van visitar tres membres del Fons Català per a fer el seguiment i l’avaluació del Programa AWASUKA. Amb ells vam visitar els tres prototips de Bhimphedi i les noves cases de Supin. També van tenir oportunitat de tastar les “delicatessen” locals del poble: fulauras, samosas, dalbhat i el famós duth chiya (te amb llet i espècies masala). (A)

Les cases de Supin van pujant, però totes a ritmes diferents. Depenent dels “mistris” (paletes) que estan disponibles en cada cas, s’avança més o menys. A Supin hi ha un frenesí constructiu com no hi havia hagut mai abans. La gent vol acabar les seves cases abans que els monsons arribin (d’aquí menys de dos mesos). Tot això fa que els paletes locals vagin de bòlit intentant servir a totes les cases que s’estan construint, incloses les nostres. És per això que ens toca prendre paciència i esperar que ens toqui el torn.

(A) De visita al prototip de dhungha mato amb els membres del Fons Català

La casa d’en Aku Prasad ( Dos espais de Dungha Mato ) avança a pas valent. Després de col·locar les finestres en la posició més favorable que havíem decidit (B), hem iniciat la següent fase del mur, sense oblidar-nos de deixar els forats per a col·locar la bastida posteriorment i poder treballar en altura. Al arribar a la meitat de la finestra, hem realitzat la següent banda horitzontal de reforç, igual que les anteriors realitzades.(C)

Ara, aprofitant que tenim amb nosaltres la Mònica, toca resoldre dubtes i discrepàncies amb els beneficiaris sobre les cobertes, ja que d’aquí res ja hi arribem! (D)

(B) Moment de la col·locació de les finestres

(C) La Irene i la Saanti amb la següent fase del mur acabada.

(D) Awasukas i Aku Prasad debatent amb un bon "kalo chia" les diferents possibilitats de cobertes que podem fer

MATLO SUPPING 

A casa el Niranjan el mur segueix pujant, a un ritme ràpid ja que l’execució del mur de bloc és molt més senzilla que no pas la de dungha mato. (E)

(E) Estat actual de la casa d'en Niranjan

A les cases socials de Bimala i Ghana Nath ( Un espai de dungha mato ) també han començat amb la següent fase del mur igual que a la casa d’en Aku Prasad. No obstant, la feina va molt més lenta ja que els “mistris” de les dues cases son els mateixos i van treballant simultàniament en una i l’altre. ( F, G i H )

(F) Detall del forat per a col·locar la bastida posteriorment

(G) L'estat actual a casa d'en Ghan Nath

(H) Ghana Nath i la seva felicitat contagiosa

HETAUDA i PATHLAYA 

Finalment ja hem pogut fabricar els esperats blocs de proporció 1:1,5:3 que ens demana el govern! Una de les fàbriques de blocs d’Hetauda ens va proporcionar la màquina i els materials necessaris, i conjuntament amb els treballadors vam poder fer una tongada d’aquests. ( I i J )

A la setmana següent vam portar dos unitats a Pathlaiya, on vam realitzar un test de força de compressió per a obtenir la resistència exacta d’aquests amb un certificat més formal que també ens demanen des del govern (K). Així doncs, ja tenim els blocs més resistents del Nepal fets, ara només ens falta transportar-los cap a Supping! 

(I) Primer pas de la fabricación dels blocs abocan les materials a la maquina

(J) Últim pas de la fabricación dels blocs: traient-los del motlle

(K) Realitzant el test de força de compresió a Pathlavia

Fins aviat amics! 

Records de paciència del Nepal a allà on sigueu. 

IAIA

BIBLIOTECA A MLOMP: Les reparacions avancen a bon ritme!

Kasumai!

L’obra avança i estem molt molt contentes! Ahir vam acabar de fer tots els blocs de terra compactada i preveiem que dilluns vinent començarem a tirar avall el mur infestat de termites per poder-lo reconstruir. Amb l’equip dels paletes dels brics hem treballat molt a gust, tot i la seva tossuderia per fer les coses a la seva manera, al final hem arribat a un enteniment! D’altra banda hem finalitzat abans del que pensàvem els nous fonaments per al porxo. S’han executat amb molta eficàcia! El primer dia ens va costar plantejar com fer-ho perquè havíem d’introduir amb molta exactitud unes barres d’acer inoxidable, però després de donar-hi voltes i amb l’ajuda del fuster vam fer una petita estructura que ens ha permès fer-ho amb força precisió. Estem orgulloses del resultat i tenim ganes de poder seguir avançant amb el porxo, però tenim dubtes ja que hi ha problemes amb la fusta, doncs resulta que hauria d’haver arribat fa uns dies i ens han comunicat que fins el dia 30 no arribarà. I... sense fusta no tenim porxo! Així que ens toca tenir paciència i anar fent els acabats del paviment.

En quant a la vida aquí estem integrades i ens sentim molt còmodes, ja formem part del poble i de la família. Cada cop aprenem més de la seva cultuta, la filosofia i manera de fer les coses. Us escrivim ara mateix des del menjador de casa i estem envoltades d’un munt de gent petita i jove que passeja per la casa, algunes cares conegudes i algunes de noves, mai ens deixen de sorprendre.

El cap de setmana passat vam anar a visitar unes illes que hi ha al mig del gran riu, a prop de la desembocadura al oceà, amb piragua i acompanyades d’altres voluntàries dels pobles del costat. Vam passar hores i hores dins una piragua observant dofins i com a sorpresa final vam veure un cocodril que s’endinsava dins l’aigua on ens havíem estat banyant!

Això és tot família! Estem felices i motivades i amb ganes d’aprofitar al màxim els dies, que ja comencen a passar massa ràpid!

Petonets!

Vam viure en directe una lluita Senegalesa, quina emoció i passió!

El nostre equip de BTCs en plena feina

Excursió al riu amb els petits de la casa!

Preciós paisatge pel feuvle de Thionck Essyl amb uns altres 'alulums'

PROGRAMA AWASUKA: Colors i energia amb l’esperada arribada de la primavera

Namasté sati!

La primavera ja esta arribant a Bhimphedi, el fred nocturn de quan vam arribar ja esta cessant i ja ens anem acomiadant de les jaquetes. Ara el camí diari a Supping el fem en companyia de papallones de tots colors!

El fruit segueix creixent conjuntament amb les ganes dels beneficiaris, una mica més impacients ja, sobretot els de les cases de bloc que s’hauran d’esperar encara una mica fins a que tinguem els blocs. 

TALO SUPPING 

La casa d’en Hareram ( Dos espais de Bloc ) també va avançant. Aquesta setmana ha realitzat la solera, igual que a la resta de cases de Bloc.

MATLO SUPPING 

A la casa de del Ghana Nath ( Social d’un espai de Dhunga Mato ) hem iniciat la segona fase seguint el mateix procés que vam realitzar anteriorment amb la casa d’Aku Prasad. ( Dos espais de Dhunga Mato ) 

Primer el replanteig del mur, col·locant les portes al seu lloc i les primeres pedres de les cantonades. (A i B) 

Seguidament l’aixecament dels primers 80 centímetres de mur a mesura que s’omplen de ciment els voltants dels RODS VERTICALS.

Finalment la realització de la BANDA DE REFORÇ ANTI-SÍSMIC HORITZONTAL ( rods i morter ) que recorre tot el perímetre del mur, la SILL BEAM. (C i D)

Arnau i Irene iniciant el replanteig del mur amb la col·locació de les portes

Col·locació de les padres de la cantonada per al replanteig inicial del muro

Mur de dhunga mato amb els 8cm acabats i els rods de la SILL BEAM 

Moment de la cimentación de la SILL BEAM, amb els rods i l'encofrat ben col·locats

A casa en Niranjan ( Quatre espais amb passadís de Bloc ) també hem començat amb la tercera fase! A diferencia de les altres cases de bloc, ell ha decidit comprar els seus propis blocs per poder començar la casa aquesta setmana. Així doncs ha començat amb la col·locació de les portes i el re-ajust dels blocs i la mesura de les juntes de morter per a que tot encaixi perfectament, ja que el trasllat dels plànols a l’obra mai és exacte. (E) 

Pel que fa la gestió dels altres blocs, ja hem trobat una fàbrica de blocs a Hetauda en la que ens faran els blocs de la proporció 1:1’5:3 que ens demana el govern. La setmana que ve anirem a fer una proba amb ells i si tot surt bé encarregarem tots els blocs de les cases d’en Hareram, Chanumati i Devraj.

Estat actual la casa d'en Niranjan, amb la primera fijada de blocs casi acabada

BHIMPHEDI HOLI DAY 

Poc a poc ens anem habituant al ritme de vida d’aquí Nepal, on sempre hi ha lloc per un o dos dies festius amb quelcom a celebrar. 

Aquesta setmana hem celebrat el dia del Holi, un popular festival Hindú que celebra l’inici de la primavera, també conegut com la festa dels colors o de l’amor. Aquell dia tot Bhimphedi es va pintar de colors i els voluntaris vam gaudir d’una bona guerra d’aigua i pols de colors amb els nens de Balmandir. (F i G)

(F)

(G)

Fins aviat amics! 

Records de calor i colors a allà on sigueu. 

IAIA

BIBLIOTECA A MLOMP: Nous voluntaris a Mlomp!

Kassoumaï ? Kassoumaï bambalé ! Com estàs ? Estic molt bé !! (en diolà Mlompenc)

Abans de tot ens presentarem, som el Jordi i la Sara, estudiant d’enginyeria d’obres públiques i d’arquitectura respectivament. Durant 3 mesos estarem al poble de Mlomp, a Casamance, Senegal fent la reparació d’un projecte. Ara farà un any que Base-A van construir una biblioteca molt maca per l’escola de secundària de Mlomp amb un porxo annex al costat. Nosaltres hem vingut a fer unes petites reparacions a l'edifici, com solucionar el problema que van crear unes termiques que van aparèixer en una part del mur de la biblioteca... No patiu, ja sóm aquí!

Hem estat totalment desapareguts del blog fins ara però és que el temps aquí passa volant. Prometem que la pròxima vegada trigarem molt menys. 

Ja portem tres setmanes aquí i podem dir, ben contents, que la reparació avança. ‘Petit a petit’, com diuen aquí però avança. Per poder començar a treballar des del dia 1 ens hagués anat genial arribar ja adaptats però tot és tan diferent aquí, que tant el nostre cos, com la ment i el cor han necessitat i segueixen necessitant el seu temps. Començant pel clima (vam sortir de Barcelona pocs dies abans que nevés) aquí fa un sol espatarrant, seguint pel ritme de vida i la cultura local i acabant per les llengües que cohabiten aquí; la suma de tot crea tal trencaclosques al cap que estem necessitant el nostre temps per posar cada peça a lloc. 

A nivell d’obra. Les primeres dues setmanes han estat d’ubicació. Veure el problema en primera persona i comprovar si el replanteig que portàvem des de Bcn era adequat. Conèixer als fusters, paletes i artesans amb qui treballarem i discutir i planificar la reparació. Localitzar proveïdors de materials i ajustar pressupost (Moltes coses les hem d’anar a buscar a Thionk Essyl, el poble del costat o inclús més lluny, a les ciutats de Bignona o Ziguinchor. I només per anar, comprar i tornar ja gastem un dia sencer). Iniciar-te en la gran cultura del regateig que tant els hi agrada i utilitzen. Descobrir amb admiració que demanar un preu desproporcionat per una feina o un material per qualsevol de les parts no afecta a la relació personal que tinguis amb ells. No és que ningú et vulgui prendre el pèl, és que ells funcionen així. Entendre que cada cosa té els seu temps i que cada temps té les seves coses. Calcules poder treballar cada dia, però un, no pots perquè és el bateig d’un infant i fan festa tot el dia (i quina festa!! Al·lucines com ballen!) i l’altre tampoc pots perquè s’ha mort l’avi del fuster i tot el poble va al enterrament. (Quin contrast tant terrible, espectacular i ric haver celebrat la vida i la mort en tant poc temps en la seva cultura). T’apuntes que la sorra per construir arribarà dimecres però després et diuen que dijous perquè el transportista té beaucoup de travail i després et diuen que la setmana que ve perquè el camió s’ha espatllat. I així, dia a dia, te n’adones que cada matí et trobaràs nova aventura a l’obra. Ei, però poc a poc li anem agafant el pols al ritme d’aquí i reaccionem de manera més pràctica i tranquil·la. I ja hem començat a fer feina!! Hem tret els fonaments antics del porxo i ja tenim al ferreter construint-nos les pletines pels nous fonaments. A més a més, ja vam aconseguir una màquina per fer BTC’s (Blocs de Terra Comprimits) i portem uns 800 fets.

A nivell vital, la vida aquí et desborda, et desorienta, t’obliga a sortir de tu mateix i t’abraça les vint-i-quatre hores del dia. I pensareu: “ostres pobrets , que dur i difícil tot això”. Doncs si, però no. Estem encantats d’estar aquí, estem feliços. Òbviament, no tot es bufar i fer ampolles, i també tenim sentiments difícils de pair: soledat, enyorança, nostàlgia, decepcions, frustracions. Però haver sortit de les nostres comoditats de Barcelona, tenir la oportunitat de començar de nou i aprendre a fer les coses de zero ens està ensenyant tant que només podem agrair tant rebut. De veritat que TOT és nou aquí, et sents com un nen petit que no sap fer res aquí. No tenim temps ni paraules per parlar de tot però us posarem algun exemple. El menjar. Cada dia toca arròs i peix que es situen en plats gegants i es formen rotllanes al voltant on pot entrar tothom. Tot es menja amb cullera. Com es treuen les espines del peix amb una cullera? Amb una habilitat la qual no posseïm i que esperem adquirir ben aviat. En el cas que alguna espina t’arribi a la boca l’escups al terra i, juntament amb la resta del menjar que ha caigut, serà menjar per gallines i ovelles que es mouen per casa tranquil·lament. Les cases. Dins una casa poden viure més d’una família amb germans de diferents pares/mares, juntament amb els avis, tiets, cosins, nets, fills d’amics, ovelles, gallines i, si tens molts diners, alguna vaca (Un altre dia us explicarem amb qui vivim i d’on surten) Aquesta diversitat deixa la intimitat en un segon pla però per sort, nosaltres podem tenir-la ja que ens han cedit una habitació a cadascun. 

El proper dia us parlarem del idioma, de costums, la religió, el ritme, els paisatges, etc.

Així que de moment us haureu de conformar amb aquest tastet.

P.D: A les nostres famílies, no us preocupeu per nosaltres que ens han acollit MOLT bé i es preocupen molt per nosaltres.

Ba Kayom! Fins demà ( en diolà)

Sara Diatta i Jordi Sambú