Després d’estar uns mesos treballant al projecte de Sawla des de Barcelona, ja estem llestos per a iniciar la seva construcció! El projecte de Sawla és un petit centre logístic per la ONGD NASCO ITC, aquí és on arribaran i es prepararan els ordinadors que la ONG reparteix per les diferents escoles de la regió. El centre constarà d’una vivenda per la Sugle (que és la dona que s’encarregarà de la gestió del centre), unes petites estances per a 6 cooperants, un magatzem/taller pels ordinadors, un espai per una cooperativa de dones locals, i finalment uns banys. El projecte segueix un esquema en forma de “donut” inspirat en la preciosa arquitectura local.
Així doncs ha arribat l’hora del primer torn! En un principi havíem de marxar dos cooperants, però per coses que passen no hem trobat un segon voluntari per al torn. Després de meditar-ho amb el grup vam creure millor no anular el torn i marxar jo sol. Érem conscients que costaria més avançar, però era millor això que endarrerir 3 mesos el projecte. Em presento doncs: sóc en Pol i sóc estudiant d’arquitectura! De totes maneres un cop aquí a Ghana m’he trobat amb la Laura, una metgessa, que ha vingut a fer tallers de higiene de mans a les escoles, tallers per arealitzar sabó amb la cooperativa de dones local i a col·laborar en la clínica municipal. S’hi estarà només durant tres setmanes, però la seva companyia serà molt valuosa.
Les dos primeres a Sawla estan sent intenses, adaptar-se al ritme, a la manera de treballar i de viure serà el més complicat. La parsimònia i tranquil·litat que es respira a l’Àfrica contrasta amb l’estrès i la pressa que duem tant interioritzats a Europa. Aquí ens trobem en plena estació seca i això vol dir temperatures entre 24 i 38 graus! Al mig dia és impossible sortir a fora, per sort aquí la vida passa sota un “mango tree” mentre observes el temps passar, converses amb els veïns o llegeixes un llibre.
M’estic a casa en Moses, i mengem amb la Sugle i la seva filla Zenep que ens preparen uns menjars boníssims: fufu, tizet, fried rice,...
Els primers dies estan servint per a netejar el terreny de vegetació, i entendre’l millor per a saber quines són les millors maneres per a començar la intervenció. Tot i que aquí tot costa molt. Només per a aconseguir els materials i eines necessàries s’han necessitat 3 dies...
Durant la segona setmana també vam assistir a una celebració al poble de Tuna, al Nord, per a acomiadar als morts que hi ha hagut en l’últim any a la regió. Els familiars es reuneixen i fan uns balls amb màscares durant tres dies! De moment ha estat el que ens ha impactat més de tota la estada. El misticisme que es respirava no es pot explicar!
La tercera setmana s’ha dedicat a mesurar bé la construcció existent, cosa que no ha estat fàcil. Tot i que consta només de tres habitacions ens hem trobat un edifici força tort, i que per tant condicionarà molt com hi adaptem el nostre per a que quedi tot unificat i lligat. També s’ha iniciat la demolició del porxo, ja que se’n construirà un de més gran.
Aquest últim cap de setmana la Laura ha acabat el seu voluntariat i ha tornat a casa, així que comença una aventura d’un mes sol a Sawla, de ben segur que serà genial!
 |
| Una dona bastant mangos per als nens del poble |
 |
| Preses de contacte amb el terreny |
 |
| Analitzant la fonamentació |
 |
| Les dones de Sawla torrant cacahuets |
 |
| ...i 'xafant-los' per extreure'n l'oli |
