Kassoumaï ? Kassoumaï bambalé ! Com estàs ? Estic molt bé !! (en diolà Mlompenc)
Abans de tot ens presentarem, som el Jordi i la Sara, estudiant d’enginyeria d’obres públiques i d’arquitectura respectivament. Durant 3 mesos estarem al poble de Mlomp, a Casamance, Senegal fent la reparació d’un projecte. Ara farà un any que Base-A van construir una biblioteca molt maca per l’escola de secundària de Mlomp amb un porxo annex al costat. Nosaltres hem vingut a fer unes petites reparacions a l'edifici, com solucionar el problema que van crear unes termiques que van aparèixer en una part del mur de la biblioteca... No patiu, ja sóm aquí!
Hem estat totalment desapareguts del blog fins ara però és que el temps aquí passa volant. Prometem que la pròxima vegada trigarem molt menys.
Ja portem tres setmanes aquí i podem dir, ben contents, que la reparació avança. ‘Petit a petit’, com diuen aquí però avança. Per poder començar a treballar des del dia 1 ens hagués anat genial arribar ja adaptats però tot és tan diferent aquí, que tant el nostre cos, com la ment i el cor han necessitat i segueixen necessitant el seu temps. Començant pel clima (vam sortir de Barcelona pocs dies abans que nevés) aquí fa un sol espatarrant, seguint pel ritme de vida i la cultura local i acabant per les llengües que cohabiten aquí; la suma de tot crea tal trencaclosques al cap que estem necessitant el nostre temps per posar cada peça a lloc.
A nivell d’obra. Les primeres dues setmanes han estat d’ubicació. Veure el problema en primera persona i comprovar si el replanteig que portàvem des de Bcn era adequat. Conèixer als fusters, paletes i artesans amb qui treballarem i discutir i planificar la reparació. Localitzar proveïdors de materials i ajustar pressupost (Moltes coses les hem d’anar a buscar a Thionk Essyl, el poble del costat o inclús més lluny, a les ciutats de Bignona o Ziguinchor. I només per anar, comprar i tornar ja gastem un dia sencer). Iniciar-te en la gran cultura del regateig que tant els hi agrada i utilitzen. Descobrir amb admiració que demanar un preu desproporcionat per una feina o un material per qualsevol de les parts no afecta a la relació personal que tinguis amb ells. No és que ningú et vulgui prendre el pèl, és que ells funcionen així. Entendre que cada cosa té els seu temps i que cada temps té les seves coses. Calcules poder treballar cada dia, però un, no pots perquè és el bateig d’un infant i fan festa tot el dia (i quina festa!! Al·lucines com ballen!) i l’altre tampoc pots perquè s’ha mort l’avi del fuster i tot el poble va al enterrament. (Quin contrast tant terrible, espectacular i ric haver celebrat la vida i la mort en tant poc temps en la seva cultura). T’apuntes que la sorra per construir arribarà dimecres però després et diuen que dijous perquè el transportista té beaucoup de travail i després et diuen que la setmana que ve perquè el camió s’ha espatllat. I així, dia a dia, te n’adones que cada matí et trobaràs nova aventura a l’obra. Ei, però poc a poc li anem agafant el pols al ritme d’aquí i reaccionem de manera més pràctica i tranquil·la. I ja hem començat a fer feina!! Hem tret els fonaments antics del porxo i ja tenim al ferreter construint-nos les pletines pels nous fonaments. A més a més, ja vam aconseguir una màquina per fer BTC’s (Blocs de Terra Comprimits) i portem uns 800 fets.
A nivell vital, la vida aquí et desborda, et desorienta, t’obliga a sortir de tu mateix i t’abraça les vint-i-quatre hores del dia. I pensareu: “ostres pobrets , que dur i difícil tot això”. Doncs si, però no. Estem encantats d’estar aquí, estem feliços. Òbviament, no tot es bufar i fer ampolles, i també tenim sentiments difícils de pair: soledat, enyorança, nostàlgia, decepcions, frustracions. Però haver sortit de les nostres comoditats de Barcelona, tenir la oportunitat de començar de nou i aprendre a fer les coses de zero ens està ensenyant tant que només podem agrair tant rebut. De veritat que TOT és nou aquí, et sents com un nen petit que no sap fer res aquí. No tenim temps ni paraules per parlar de tot però us posarem algun exemple. El menjar. Cada dia toca arròs i peix que es situen en plats gegants i es formen rotllanes al voltant on pot entrar tothom. Tot es menja amb cullera. Com es treuen les espines del peix amb una cullera? Amb una habilitat la qual no posseïm i que esperem adquirir ben aviat. En el cas que alguna espina t’arribi a la boca l’escups al terra i, juntament amb la resta del menjar que ha caigut, serà menjar per gallines i ovelles que es mouen per casa tranquil·lament. Les cases. Dins una casa poden viure més d’una família amb germans de diferents pares/mares, juntament amb els avis, tiets, cosins, nets, fills d’amics, ovelles, gallines i, si tens molts diners, alguna vaca (Un altre dia us explicarem amb qui vivim i d’on surten) Aquesta diversitat deixa la intimitat en un segon pla però per sort, nosaltres podem tenir-la ja que ens han cedit una habitació a cadascun.
El proper dia us parlarem del idioma, de costums, la religió, el ritme, els paisatges, etc.
Així que de moment us haureu de conformar amb aquest tastet.
P.D: A les nostres famílies, no us preocupeu per nosaltres que ens han acollit MOLT bé i es preocupen molt per nosaltres.
Ba Kayom! Fins demà ( en diolà)
Sara Diatta i Jordi Sambú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada