 |
| Vistes de l'edifici des de l'encofrat de la llosa plana amb els murs acabats (ombres de la Natalia i la Erika) |
Amb l’arribada de la Natalia a Koilakuntla ha arribat aire fresc, amb molta força, serenitat i molt bon rotllo. L’Erika i la Natalia no es coneixien personalment encara, però hi ha hagut molt bona connexió entre les dues i això ha fet que florís un “team” fort que s’entén i s’ajuda dia a dia amb la feina.
 |
| Natalia i Erika a la coberta d'Haribala amb el chili assecant-se |
Aquests 10 dies que han estat juntes, eren de vital importància ja que l’Erika marxa després de 6 mesos de feina, i la Natalia es quedarà al comandament del projecte, soleta durant 3 setmanes, fins que la seva companya Aina arribi a KKL.
Durant aquests dies doncs, a part de seguir construint i intentar deixar llest el màxim possible, la gran tasca ha estat la tramesa d’informació sobre planificació, proveïdors, funcionament de la comptabilitat, funcionament intern amb la tresoreria d’Haribala, el “staff”, les nenes, el constructor, els pagaments de les partides, i tots els entrebancs “indian style” que es poden anar trobant sobre la marxa amb naturalitat aquí a la Índia!!
 |
| Moments a Haribala, Narcimuru, Murli, Erika i Lumaka |
La Natàlia va arribar el divendres 10 de Febrer, al dia següent ja vam anar a l’obra on vam pujar els últims murs de planta primera.
Els treballadors ja l’esperaven feia dies amb il·lusió, tot preguntant... “ Natalia madamme? Photo photo? Coming friday? Hyderabad going?”... i com que són així de macos i eixerits ells, van portar l’esmorzar dissabte per donar-li la benvinguda a la feina i al seu poble!! Creiem que també l’han batejat com “Single puri”, igual que van fer amb la Mercè!
Entre broma i broma, fotos, rialles, preguntes sobre el projecte, noms de persones, anècdotes ....passen dos dies a Koilakuntla, i finalment podem dir que hem acabat tots els murs de planta primera, i estem per fi preparats per començar a fer el forjat sota coberta i la coberta!!!
 |
| Acabant els murs de P1 |
Però... com de costum en aquest projecte, “ding ding ding ding ding!!!! Cambio de planesssss!!!! Y empieza el lio Marisssaaaaaaa!!!“
Al començar a dissenyar aquest projecte, s’havia decidit solucionar els forjats amb volta catalana, el que propiciava certs avantatges per una banda i a més es solucionava la coberta amb xapes metàl·liques; tipus les cobertes que fa l’arquitecte “Francis Keré” a Àfrica; però per raons d’impossibilitat d’execució per parts dels obrers, i que no s’ha trobat el material adient, s’ha anat canviant i modificant la proposta original fins que fa un mes aproximadament es va optar per la solució de coberta plana ajardinada per un tema de clima i de costum històrica a la regió.
Però a la regió què és el que passa? Culturalment, els locals, construeixen una llosa de formigó sobre bigues, i directament a sobre posen la capa de terra i plantes sense impermeabilitzar de cap manera. És veritat que sembla que els hi funciona, perquè el sol pica molt fort durant i moltes hores i d’aquesta manera, l’aigua que queda acumulada per les pluges, té temps d’evaporar-se i assecar-se, però també hem de dir que mai hem vist una coberta plana de dimensions tan grans com les que te el nostre projecte; el formigó no es impermeable i sinó impermeabilitzéssim la coberta, podria quedar aigua estancada, filtrar-se per les petites fissures de la llosa fent malbé el forjat a la llarga i escolar-se creant goteres i malmeten l’interior.
Està clar que en al nostre país, no se’ns ocorria mai fer una coberta ajardinada sense impermeable ni geotèxtil així que després de buscar i buscar les lamines necessàries, i cavil·lar solucions des de la Índia amb l’equip de Barcelona i amb el Centre d’Haribala, preferim curar-nos en salut optant per una solució efectiva per l’edifici i sense problemes futurs de manteniment.
Per tant, la proposta guanyadora ha sigut una coberta inclinada amb una pendent de desnivell de 60 cm entre el punt mes alt i mes baix, amb un forjat de bigues i llosa no embegudes, de manera que facilitem l’execució, i una petita part de coberta plana accessible des de la qual podem gaudir del millor capvespre que hem vist en temps!
Aquesta terrassa si que serà una llosa de bigues embegudes de cantell 25 cm, ja que és un espai molt petit i la seva execució serà ràpida i fàcil.
Aquestes decisions que semblen un bufà i fer ampolles mentre ho llegiu ara, ha sigut el maldecap de la setmana, i una mica estressant perquè ens han fet anar dos cops a per diferents encofrats, diferents pals de diferents alçades, i teníem marejat al constructor amb un “ara plana, ara inclinada, no no ara metàl·lica...” la veritat és que creiem que va estar dos dies a punt de matar-nos, d’aquí que el dimarts féssim festa perquè encara no teníem decidit res i era millor no avançar en alguna cosa errada i després haguéssim de tornar enrere i ells perdessin un dia de feina, així que es va prendre la decisió: que millor l’invertissin en un altre lloc i dimecres començaríem amb algo segur mentre esperàvem un “OK” per part d’Haribala i Base-A!
 |
| A la botiga d'encofrats a KKL, Siva Rao el gran jefe! |
 |
| Comencem a muntar encofrats! Guru i Vale! |
Així doncs dimarts vam fer festa improvisada (cosa que a la Natalia i l’Erika no els hi va venir gens malament) i dimecres vam començar a fer el mur de la tanca de l’entrada amb pedra de pissarra, una cosa que feia temps ja les voluntàries volien fer, perquè canviarà molt l’aspecte de l’obra quan t’hi apropes! Ara comença a fer goig de debò!!
 |
| Dinar de comiat amb la familia d'en Krishna! Guru, Prasad, Krishna, Natalia, Erika i Sugunama |
 |
| El pare i germans junts el dia del dinar! Bye bye sister Erika! |
Un cop pujat el mur amb les pilastres, faltant només el tancament tipus gelosia per evitar l’escolament d’animals, estem a dijous i acabem de rebre l’ “OK” tant esperat, la qual cosa significa que ja podem començar al “lio amb la chicha” de veritat, la que ens agrada més, l’estructural!! Així que tenim demà per acabar d’enllestir l’últim i començar a fer la llosa plana de la terrassa!!
 |
| Siva Rao i els nois fent el mur exterior |
 |
| Viatge a Nandyal per portar el carràs necessari per encofrar |
A part de la feina, la feina i més feina, s’ha de dir que s’acosta l’acomiadament de l’Erika, i tenim el personal veritablement emocionat i melancòlic!! Són molts mesos aquí tots junts, amb milions d’experiències i moments viscuts, els quals han fet d’ells una petita família d’amics que s’estimen moltíssim, així que portem tota la setmana amb events puntuals i convits a cases de les famílies dels treballadors per dinar, per sopar.... per dir-li adéu a la seva madamme i amiga, amb promeses de trucades i “coming back soon”!!
 |
| Sopar amb la familia del Nana Krishna |
Així que “planos arriba, cype abajo, tractor por aquí, Sekhar por allí” ens posem amb “l’abrada cadabra” i dissabte ja estem tots 10 a l’obra ben aviat tallant acers, doblant estreps , acabant de muntar l’encofrat i sabem que tenim 2 dies per fer-ho abans que marxi l’Erika, és el seu regal de comiat; i dilluns a formigonar!! “Liada parda” per la Natalia , 25 persones, dinar per tots... però això ja ens ho explicaran a la següent entrada al blog!!
 |
| Col·locant l'encofrat de la llosa, bromes, riures amb "l'equip paina": Guru Vale i Erika |
 |
| Tallant l'acer i muntant l'armat de la llosa |
Tanquem la setmana el diumenge a la tarda, havent acabat l’armat de totes les bigues i la llosa de la terrassa, com uns campions!!! Contents i feliços per aquesta gran feina feta i aconseguida durant aquests 6 mesos, amb abraçades, paraules d’amor i acomiadament, menjar indi entre mig, promeses de futur i un càlid adéu fins aviat “Sister Erika” a l’estació d’autobusos!!!
 |
| Erika sobre l'armat acabat de juntar un diumenge a les 18.00h |
 |
| Un gran equip durant 6 mesos |
 |
| Comiat de l'Erika a l'estació d'autobusos amb els seus germans ajudant-la amb les motxilles |
Nota de l’Erika per tots :
Fins aviat amics, cuideu-vos moltíssim, he disfrutat i après com la que més aquí amb tots vosaltres, la meitat del meu cor es queda entre els murs i carrers de Koilakuntla en cada vivència junts!
Ànims Natàlia per aquesta última fase que ens queda, t’envio tota la força del món perquè la dugueu a terme junts com el “team” que som i que sigui per a tu, encara, més i millor!!! A reveure família!
 |
| L'equip, la "work family" l'últim dia de feina |
