17.2.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Enjoying last days with the worku family all together!







































Hola !!! Ja hem tornat!!! I tenim moltes ganes d’estar a peu d’obra. Ha estat molt bé anar passejant-se i visitar la Índia aquests dies. També hem aprofitat per anar als pobles del voltant i demanar alguns pressupostos dels materials necessaris que ens permetran seguir avançant amb l’obra. Hi ha moltes formes de transport… però el tractor és la nostra preferida!!! Un tractor que disposa d’un remolc metàl·lic d’unes grans dimensions per a transportar càrrega i voluntaris, té la duresa perfecte per deixar-t’hi l’esquena a cada desnivell que tenen les carreteres per aquí, té capacitat per acumular de tot, així que l’uniforme adequat per anar-hi és el més brut que es tingui, això si, ve amb un conductor que va per feina però que si veu una paradeta amb menjar del bo, para per a que ens oblidem de tot i gaudim del paisatge i del menjar.
Al tractor en un dels viatges a Nandyal























Doncs sembla que quan més ganes tenim d’estar a l’obra, més ens toca viatjar en tractor… Aquests dies hem fet moltíssims trajectes fins a Nandyal a per bricks. Allà és on tenen les fàbriques i en produeixen de dos tipus: els ‘Red Bricks’ i els ‘Machinery Bricks’. La gran majoria de constructors aquí fan servir els ‘Red Bricks’, ho marca la tradició i a vegades no cal argumentar res més; i tots ells creuen que són millors; però a l’hora de la veritat encara no està del tot clar. A l’obra hem fet servir els ‘Machinery Bricks’, no es desfan a la mà com els altres i estan realitzats d’una forma més industrialitzada, amb una màquina com de fer botifarres; a un costat hi posen la barreja de la argila i la pellofa d’arròs, i per l’altre costat surt un ‘xurro’ rectangular que van tallant amb la mesura dels ‘bricks’.
La màquina dels bricks

Material preparats per començar a pujar murs












































A més a més, el proveïdor dels ‘Machinery Bricks’ ens tracta molt bé, ens fa un bon preu, ens convida a ‘snaks’ i no ens intenta estafar com ens ha passat amb el dels ‘Red Bricks’... Estem morenes d’aquest ‘solano torrador’ però encara no colem per índies, i aquí no se’ls hi escapa ni una per sortir-ne beneficiats!!

A l’obra, la feina ‘sigue su curso’, s’ha realitzat el ‘smooth’ dels espais entre les ‘garandes’, d’aquesta manera aconseguim tenir un bon acabat des de a baix del forjat, i evitar l’escolament d’aigua o humitat entre les juntes dels “bricks” i donar-li un millor aspecte.
Acabats al forjat





























També, a la planta superior s’estan pujant els murs, uns de pedra i els altres de ‘bricks’. Aquesta feina és lenta, en total unes 3 setmanes, ja que s’han de transportar totes les pedres i tots els ‘bricks’ des de la cota de terreny fins a dalt del forjat de primera planta; una feina que comporta temps i un gran esforç per part dels treballadors.
Començant a pujar el mur de pissarra

Puant mur de bricks












































Els dies passen, uns sembla que avancem més que d’altres, però amb un bon ritme es va veient el canvi de l’edifici i com progressen els aixecaments dels murs.

A l’obra, tenim nous integrants, tant humans com animals... jejejje. Us presentem en ‘Tremendu’ és un gosset jove que coneix la millor zona on hi ha bona ventilació i s’està a gust a l’obra, sempre estirat a la fresqueta. A més, ens la vigila quan no hi som, dels micos lladres de menjars... no et pots despistar ni un segon amb la fauna que es passeja a la obra!!!
El gosset Tremendu i l'Erika






































Mentre anem pujant murs, com sempre entre broma i rialles, aquesta setmana estem melancòlics perquè a la Mercè se li acaba el temps amb la “worku family”, sempre estem dient-li que li robarem el passaport i li tallarem de manera que s’hagi de quedar permanentment a “Koilakuntla” i el “Siva rao” li portarà l’entrepà a la presó! El dia 2 ja se’n torna cap a Barcelona, i la família i amics d’aquí la trobaran a faltar. 
La Mercè, en Guru i el 'jefe jefazo'























Aquesta setmana s’ha incorporat gent nova a l’equip, i l’equip de sempre ha estat a un altre poble treballant, però l’últim dia de la Mercè en quan van acabar a les 6:00pm, van venir al “work place” i vam despedir-nos com cal, amb pica-pica, fotos de record pels nois i bromes i records dels temps junts passats!! 
La Mercè i els nois la tarda de comiats









La Mercè acomiadant-se de KKL





































Els murs, tan els de “bricks” com els de pissarra estan treballats amb unions de pedres de pissarra que fan d’ampits i de dintells de les obertures, a la vegada que ens ajuden a travar el mur de dos o 3 fulles i ens protegeixen del sol i de la pluja. Aquest cop hem anat a buscar les pedres tallades a un poble proper anomenat “Bnagana Pali” que ens ha aconsellat el constructor, el “gran jefe”, i la veritat és que ha sigut un pim-pam i la gent molt agradable. 
Pujant el mur de pedra

Pujant les pedres de trava i protecció de les finestres












































L’enrenou com sempre ve quan hem d’endreçar-les a la parcel·la, no perdre-les i tenir-les totes controlades per col·locar-les més endavant. Aquest cop ho hem fet molt bé! 
Pujant particions

Pujant murs












































Tenim murs d’una fulla (simples) de dos (dobles) i de tres (tripes), de manera que a la façana Oest, on tenim tres fulles de “bricks”, hem decidit pujar-la de manera que creem una càmera, un espai en la línia de “brick” del mig que omplirem amb aïllament tèrmic natural, una mescla d’argila, sorra i palla, que hem preparat l’Anipa, el Guru i l’Erika. Ha sigut com tornar a l’escola a fer farinetes, però amb els peus!! Com sempre amb el “alaaaaaa Madamme, pichi Madamme pichi....”!!! Que vol dir boja!!! 
Preparant l'aïllament

Mati i Jackie preparats per col·locar l'aïllament























L'aïllament col·loct als forats











































L’Erika es quedarà sola uns dies fins que la Natalia arribi el divendres a Koilkuntla. Haurà de fer un viatget molt tranquil i rapidet, només 15 hores de vols més 7 hores d’autobús amb pantalla plana i la trobada amb una ja casi local (Erika) a l’estació envoltada de mantes esperant-la mentre fa una clapadeta! 
Luxury bus







































Per fi ja estem les dues a Haribala, i comencem a posar-nos al dia amb les cosetes de la feina, l’organització i el següent pas que haurem de donar. En 2 dies tots els murs estaran pujat fins a dalt de tot i vindrà la llosa “party”, la qual esperem amb moltes ganes i nervis!! 

En resum ha sigut una setmaneta tranquil·la i molt calorosa en la que hem fet obertures i murs a la planta primera, la part forta ha arribat junt amb la Natalia, així que prepareu-vos per aquest següent torn!! 
Benvinguda Natalia!

13.2.17

PROGRAMA AWASUKA: Amb el tancament de la coberta del prototip de bloc, s'ha beneït la casa de la Santamaya!

DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE

Després d’acabar de pujar el mur de la fossa sèptica, hem formigonat la part superior, on anirà col·locada la tapa d'aquesta. Per a fer la tapa hem hagut de fer un encofrat que cobrís tot el forat amb una estructura amb bambú i fusta. Posteriorment, es col·loca l’armat i es formigona tot. Es deixa un petit forat per tal de que, en un futur, es pugui buidar la fossa (a Nepal no hi ha bombes per a buidar les fosses!). En mig d’aquest procés ens vam quedar sense ciment, així que vem haver de baixar d’un dia per l'altre a Hetauda a comprar més ciment. Mentre arribava el ciment, vam començar a fer la fonamentació de les latrines, amb dhunga-mato.

Acabannt i cobrint la fossa

























Iniciant els lavabos




















CONFINED BLOCK HOUSE PROTOTYPE 

Aquesta setmana ja hem pogut continuar amb el prototip de bloc. Hem col·locat els tubs que subjecten la coberta amb els passadors i, posteriorment, hem col·locat la coberta de CGI. Finalment hem cobert el prototip de bloc. I, un cop col·locada la coberta, van fer una cerimònia que se sol fer quan es finaltza la coberta d’una casa: una casa és un temple i, com a tal, s’ha de beneïr. Per a beneïr la casa, van col·locar banderetes, pols de colors i fins i tot van tallar el cap d’una gallina i van escampar la sang per sobre la coberta! Un cop acabada la petita cerimònia ens van col·locar les tikas a tots els treballadors i ens van convidar a menjar per celebrar-ho.

Els tubs que subjecten la coberta ja estan col·locats!










Posant la xapa del bloc!























Acabada la coberta, es fa la cerimònia














9.2.17

PROGRAMA AWASUKA: Tot avança segons els plans!

DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE

Aquesta setmana hem col·locat les diagonals que rigiditzen els stiffening module, que vam estar tallant la setmana passada, a falta de una peça. Ha costat lo seu unir les diferents diagonals però, els passadors uneixen el que sigui! I en quant a la fossa sèptica, ja tenim els baixants de Hetauda i ja s’ha acabat de pujar mur.

els progressos del Dhunga Mato
Preparant la fossa

Preparant la fossa





































































CONFINED BLOCK HOUSE PROTOTYPE 

Un cop acabat l'encofrat, i muntades les peces de suport de la coberta hem pogut formigonar la ridge beam. També s’ha acabat la solera. Ara nomes ens queda esperar a que es curi el formigó i podrem seguir amb el prototip de bloc.

Progressos del prototip de bloc confinat

Progressos del prototip de bloc confinat















































WORKSHOP 

Divendres va estar plovent tot el dia, així que vam haver de fer feina al taller. Vam començar a foradar els perfils tubulars de la coberta del prototip de bloc.

Treballant al taller

2.2.17

PROGRAMA AWASUKA: El Jose i l'Andreu comencen l'aventura!

Després de dos setmanes a Bhimphedi amb la companyia de l’Alba i l’Andrea ja ens trobem adaptats i amb ganes d’afrontar aquests 4 mesos que s’ens presenten davant nostre. Quatre mesos per aprendre, ensenyar, compartir i sobretot disfrutar d’aquesta experiència. 

L'equip sencer abans que l'Alba i l'Andrea torni






































DHUNGA-MATO MULTISPORTS PROTOTYPE
Comencem la setmana sabent que la carta del govern ha estat entregada a Katmandú i ara estem a la espera de que arribin les fustes de la serraria del govern. Mentrestant hem optat per començar la fossa sèptica. Amb una setmana s’ha fet el forat i pujat el primer metre de mur, a la espera de tenir els baixants.

Iniciant la fossa sèptica




























CONFINED BLOCK HOUSE PROTOTYPE
També hem començat la setmana aturats, a la espera de trobar el perfil adecuat a Hetauda per tal de fer les peces de suport de la coberta. Un com trobat el perfil s’ha hagut de dur al ferrer de Bhimphedi per tallar les peces. Ha esta llavors quan hem reiniciat la feina al prototip de bloc. Ja hem pogut col·locar les peces i formigonar!

Ja hem pogut formigonar!





















WORKSHOP
Aquesta setmana el Keshar i el Harka han sigut els reis del taller. Mentre les coses estaven mig parades hem aprofitat per anar fent totes les peces de fusta que falten per al prototip de dhunga-mato. Així, un cop arribin les fustes llargues de la serraria del govern es podrà avançar molt mes ràpid.

Tallant les peces de fusta






























SUPPING
Dissabte vam pujar a Matlo Supping. Ens vam enamorar dels paisatges i vistes! Vam visitar i fer entrevistes de les 6 primeres cases que es construiran. A totes les que visitàvem ens oferien dolços tradicionals, ja que va coincidir que era un dia festiu per a algunes castes. El Niranjan ens va convidar a dinar a casa seva (una de les 6 cases), i ens van preparar un dal bat especial, que solen fer aquest dia, la mar de bo!

Visitant Supping!
Algunes de les famílies que entraran al programa

1.2.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: "Ara no recordo quin arquitecte deia que l’arquitectura perfecta és la d’un arbre..."






























Baldo Baldo!

Si l’escrit d’aquesta setmana pretengués ser com els anteriors ens centraríem en com està avançant constructivament l’obra i el que hem estat fent, però ja portem unes quantes setmanes i volem canviar una mica, o fer un petit parèntesis. Així que hem pensat que podríem aprofitar per a explicar el projecte des de un punt de vista més teòric, exposant el discurs que hi ha darrera del disseny d’aquest projecte. Tot i així, farem un resum del punt en que ens trobem i més endavant ja explicarem més exhaustivament el tema constructiu.

Ja hem acabat els fonaments de l’edifici. Estem molt satisfets en com s’ha fet el treball i com s’ha treballat. Tanquem una etapa i comencem a pensar més en vertical. Abans però, hem pensat que seria adequat començar a fer els fonaments del que serà el mur perimetral, de manera que així ja acabaríem de dibuixar la totalitat del projecte sobre el terreny i només quedarà aixecar-lo, que no és poc. En aquest moment ja tenim part de les rases cavades amb el formigó de neteja, hem fet gran part dels armats i estem abocant ja el formigó als fonaments. De moment no construirem la totalitat del mur perimetral ja que no ens seria pràctic a la hora de treballar.
Per altra banda, hem començat la fabricació de bricks de terra comprimida! Les quatre màquines ja estan instal·lades i l’equip de dones, juntament amb un equip de manobres que els hi fa la melange, també estan instal·lats ja al poble. Després d’algunes proves i comprovacions pensem que hem trobat la proporció adequada d’argila, sorra blanca i ciment. Tenim la sort de que l’argila vermella de la que disposem és de molt bona qualitat i l’Emilie, la patrona, fa catorze anys que treballa aquesta tècnica. Per tant, tenim bones expectatives pel que fa a la fabricació dels bricks.
Ens hem adonat que s’ha anat explicant i parlant tan del projecte de cooperació com de la construcció de l’edifici que el farà possible, però la majoria de gent que ens va llegint no coneix ni s’imagina com serà el projecte, arquitectònicament parlant. 
Com ja hem dit, això serà un petit parèntesis i durant aquests mesos seguirem explicant el complex procés de la construcció, ja que és l’etapa que estem portant a terme i és una part fonamental del projecte, una gran branca de l’arbre de l’arquitectura. Ara no recordo quin arquitecte deia que l’arquitectura perfecta és la d’un arbre.
Parlant d’arbres aprofitaré per reenganxar el fil i explicar el nostre projecte, que també gira entorn d’un arbre. Us adjuntarem una planta o algun dibuix perquè us en feu una idea i d’alguna manera ajudi a entendre el projecte, que és el que volem explicar des de bon principi. 
L’objectiu principal d’aquest projecte és proporcionar als habitants de N’Dangane i els pobles del voltant un espai on poder aprendre en unes condicions de les que ara no disposen, ja que les instal·lacions de les que disposen ara es troben en situació precària i se’ls hi han quedat petites, i sinó que li preguntin a l’Houstasse (professor)que dona la casualitat que lloga una habitació a la casa de la família on vivim nosaltres. La Sofia i en Mohamed (imatge)que també viuen amb nosaltres seran dels que estrenaran les aules un cop acabades!
La totalitat del projecte inclou la daara (escola), la biblioteca i un allotjament per a futurs voluntaris. Tot i així com s’observa en planta son dos projectes diferenciats, que es construiran a la vegada i amb els mateixos materials.
Per entendre més el projecte m’agradaria explicar abans les dos tipologies d’habitatges que trobem en la zona, que són ben diferents. Per una banda trobem els habitatges tradicionals fets amb fustes i sostre de palla, gairebé sempre circulars. Per altre banda trobem els habitatges que es construeixen quan es disposa de més recursos econòmics, on les estances són sempre rectangulars i fetes amb blocs de ciment sempre deteriorats i coberta de xapa recolzada en bigues de fusta . (imatge)
El nostre projecte s’inspira en les formes i els materials de les dos tipologies. Per una banda la majoria de les línies son corbes com en les construccions tradicionals i inspirades també en altres construccions de tipus impluvium. Personalment també afí a la línia corba i en contra de l’excessiu ús en l’arquitectura de la línia recta, que crea construccions massa geomètriques, formes massa clares i precises, que d’alguna manera creen un entorn en el que s’expressa un ordre formal dels objectes i s’ignora en canvi el desordre real dels humans.
Pel que fa als materials, els murs estan fets de blocs al igual que la majoria de construccions, amb la significativa diferència que apostem pels blocs de terra comprimida, per les seves millors característiques en quan a sostenibilitat i l’experiència que s’ha anat adquirint a base-A en d’altres projectes, on l’ús d’aquest tipus de bloc sempre ha sigut un encert.
Per altre banda ,la coberta és una clara combinació de les dos tipologies de les que parlàvem anteriorment: bigues i rastrells de fusta, xapa metàl·lica i palla.
Les dues aules estan projectades de manera que l’any vinent es puguin ampliar i fer-ne dues més, seguint amb la filosofia i la lògica de la majoria de construccions a l’Àfrica, que es construeixen mica en mica i donant possibilitat a futures ampliacions, per quan és disposi de temps i/o diners. I per què una aula ha de ser rectangular? On està escrit? La forma en planta poc convencional d’aquestes ha sigut molt ben rebuda i a nosaltres cada cop ens agrada més. Els professors ja estan pensant en les possibilitats que tindran per fer la distribució, on posaran la pissarra? les taules aniran rectes o corbes? o aniran canviant? Aquests dies n’estem parlant amb ells i només fan que riure i imaginar-s’hi ja fent classe.
Girant també al voltant d’un punt central on s’hi trobarà l’arbre (encara no sabem quin, és un altre tema molt interessant!), trobem la biblioteca, que conté també un magatzem i uns lavabos. La biblioteca amplia a infinit la gent a qui va dirigit aquest projecte, i proporciona als nens una eina d’aprenentatge complementaria i alternativa sempre necessària. A més, part dels llibres aniran de poble en poble amb una charrette, una molt bona iniciativa per part de la Fundació Talibés.
La daara i la biblioteca tenen una “forma” en planta simple i fàcil d’entendre quan es veu, però difícil de descriure verbalment sense un llapis i un paper, encara que ens hem fet un fart de dibuixar amb el dit a terra, com aquí tot és sorra ho tenim fàcil! Els mòduls en sí no son ni circulars ni rectangulars, de fet tots els espais tenen dos límits corbs i dos rectes, oposats entre sí. És més fàcil d’entendre i dibuixar partint d’un punt central i les circumferències que tenen aquest com a centre. Parts d’aquestes tres circumferències imaginaries, juntament amb alguns dels seus radis, són els murs que delimiten els espais. He avisat que sense un suport és difícil d’imaginar. Per això la planta adjuntada a baix. 
La volumetria dels mòduls abraça l’arbre de manera que crea un pati interior i una relació entre ells que acaba formant un tot a través de la coberta, que aprofita per crear el portxo d’entrada. La volumetria també ens possibilita ampliar l’edifici sense variar per res el concepte del conjunt. 
Per altra banda trobem la seu per a futurs cooperants, que obre les portes a que es segueixin fent projectes de cooperació de tot tipus en aquesta zona. Al ser un allotjament és caracteritza per la aparent simplicitat de les línies i els angles rectes, integrant-se d’aquesta manera amb els habitatges veïns. Aquest consta de una sala de reunions per una banda, i les habitacions i el lavabo a l’altre banda, creant d’aquesta manera un espai exterior al mig i dos patis al radere.
El mur perimetral encara no està definit del tot, però pinta molt bé, sembla que seguirà el mateix concepte que la resta del projecte i crearà un espai a l’entrada que serà com una projecció del portxo, amb dos entrades. També hem decidit desplaçar el mur per destinar part del terreny a crear un nou carrer que facilitarà l’accés a l’escola i a la biblioteca. 
Per anar acabant, arribem al punt en què ens preguntem si el disseny ha satisfet les tres diferents posicions que solen haver-hi en tot projecte: el públic en general, el client en particular i l’usuari en concret, tres elements que casi mai coincideixen. A més sumant que contextualitzem l’edifici en un continent i una cultura diferent en la que s’ha projectat. A tot això arribem a la conclusió de que ens trobem satisfets del resultat ja que les tres parts és mostren satisfetes. I més encara quan en l’equip humà que estem participant en el disseny i construcció no passem dels 27 anys! Estem aprenent molt uns dels altres. 
Toquem fusta i esperem que tot segueixi com està anant, però sigui com sigui, és un privilegi poder ajudar a la gent i canviar les coses a través del disseny i l’ arquitectura!!

Presentació del projecte

Esbós de la biblioteca
En Pau a la obra


Emilie premsant

Transportant BTCs

Tamitzant la terra

Armadura dels pilars de la valla

Bricks preparats

Contrast de les tipologies de cases

Carregamebnts BTCs

Clara corrent