Programa AWASUKA: compartir coneixements

Reunió entre les voluntàries de Base-A i Amics del Nepal i la Cooperativa Agragaami, contrapart del programa AWASUKA

Darreres notícies de l'avançament dels treballs a Bhimphedi, Nepal, on l'Andrea i la Valèria segueixen treballant intensament i gaudint de l'experiència.

Suba prabat! (good morning)

Aquesta setmana hem començat anant a Hetauda per canviar l’impressora A4 que vam comprar pel projecte perquè va sortir defectuosa de fàbrica, això sí, la nova va perfecte. Aquest viatge va acabar sent molt productiu, ja que teníem una reunió amb l’enginyer Santosh Rana; el vam conèixer a una de les visites que vam fer a Supin. En Santosh va quedar expressament amb nosaltres per compartir els seus coneixements, li vam mostrar plànols del nostre primer prototip i ens va fer algunes modificacions que hem passat a l’equip de Barcelona perquè ho revisin.

Una altra vegada ens n’adonem que per molts plànols i càlculs que portem fets, hem de entendre l’arquitectura local, aprendre dels locals i deixar-nos ajudar, perquè hi ha molta gent disposada a donar-nos un cop de mà. Com sempre la cooperació internacional acaba sent un intercanvi de coneixements i cultures al que només podem agrair tot el que acabem aprenent i les experiències que ens acabem emportant.

Una altra novetat és que ja tenim tampó AWASUKA, vam estar una tarda sencera fent el disseny i quan vam arribar a la botiga un home molt amable ens el va perfeccionar en qüestió de 10 minuts, gràcies a ell la Valeria el va estrenar portant una tica AWASUKA per promocionar el projecte. També estem a punt de penjar el cartell a l’entrada de l’oficina, ha quedat maquíssim.

Al final hem aconseguit una oficina preciosa on podem treballar molt a gust junt amb els membres d’Agragaagami amb qui compartim espai de treball. Amb Agragaami hem acordat tenir una reunió setmanal per compartir els avenços que anem fent tant als prototips ....el primer meeting ha tingut lloc aquest dijous amb en Ranjid (president d’Agragaami) i un altre dels membres actius de la cooperativa, hem aclarit molts temes que teníem pendents sobre els nous i actuals membres que volen apuntar-se al programa de millora de l’hàbitat. També ens han aconsellat sobre els wards amb els que podem començar a treballar.

La Monica va marxat divendres a Kathmandu per presentar el projecte a en Buphendra de 3E project, esperem que quan arribi a Bhimphedi el dissabte porti molt bones notícies. S’ha emportat tots els plànols que hem pogut acabar aquesta setmana amb les modificacions que en Santosh Rana ens va comentar. La conclusió que vam treure al parlar amb ell va ser que havíem d’estalviar en fusta, hem substituït alguns reforços que vam projectar des de Barcelona per uns altres que ens ha aconsellat ell. Encara queda treball d’oficina abans de construir però en breus creiem que podrem començar a tocar materials, en tenim moltes ganes i creiem que aquest prototip serà un exemple que tothom podrà anar a veure i aprendre durant la construcció; també serà un bon moment per conèixer els mistris dels diferents wards amb els que més endavant podrem confiar.

Fins aquí la nostra sisena setmana que acaba amb un molt bon sabor de boca, ens acomiadem menjant uns “momos” que hem preparat amb els nens de Balmandir.

Enjoy the meal as we do!

Valery & Andrea!

Cuinnt "momos"!

La casa que l'enginyer Santosh Rana va construir pels seus pares i va resistir el terratrèmol

Fabricant el segell del Programa AWASUKA

Programa AWASUKA: el prototip pel camp d'esports

La cinquena setmana de les nostres voluntàries comença amb les entrevistes per trobar una persona local que treballi pel programa de reconstrucció, tasca ens fàcil, ja que en un poble com Bhimphedi, costa molt trobar una persona amb formació tècnica i coneixements d'anglès! A més, aviat es podrà començar a construir el primer prototip d'edifici antis´simic al poble!!

Hello!

Després de les festes, sembla que tot torna a la normalitat, el fuster també ha acabat els nostres mobles i ja podem treballar a l’oficina sense parar. Hem començat a fer entrevistes a les primeres candidates pel càrrec de Tècnic Awasuka, tenim pensat seguir amb la recerca entrevistant diferents perfils, els següents seran més tècnics; esperem trobar la persona adequada que compleixi amb tots els requisits que demanàvem des del principi.

Aquesta setmana hem acabat de traduir tots els papers que la nostra contrapart (AGRAGAAMI) fa servir per concedir els crèdits i amb els que nosaltres també treballarem a partir d’ara. El cartell de la oficina també el tenim imprès i preparat per penjar, encara que sense ell ja venen veïns a interessar-se pel projecte, s’ha corregut la veu a partir de les famílies que vam anar a visitar la setmana passada. També hem creat nous logos i un tampó amb el nostre nom, AWASUKA ja és conegut a tot Bhimphedi.

Pel que fa al Rana Palace, l’edifici de Balmandir que hem de reforçar, seguim tota la feina que des de Barcelona estan fent, aquí ja tenim preus de bambú, fusta i ferros pel pressupost que haurem de presentar al NCO (Nepal Children’s Organization) i així ens donin carta blanca per començar amb el ‘retroffiting’.

D’altra banda, el primer encàrrec sobre el que hem estat treballant durant tota la setmana i que servirà com a exemple per a totes les famílies interessades, el situarem al camp d’esports de Bhimphedi Bazar, just a l’entrada del poble. És tracta d’un prototip tradicional, de pedra i fang que servirà com a vestuari, dutxa i magatzem pels nens i nenes del poble que vulguin utilitzar el camp.

Aquest primer prototip es troba al costat del riu, un punt a favor nostre, ja que tota la pedra que necessitem la tindrem molt a prop; un tema important que al viatge d’identificació ja vam detectar és la mobilitat, algunes de les cases que vam anar a visitar la setmana passada es trobaven a zones a les que només es podia arribar a peu i és aquesta l’única manera que tenen de fer arribar els materials, així doncs estem adaptant el projecte de construcció segons l’accessibilitat d’aquests. Tenir els materials principals amb els que construïm els prototips a prop és molt important.

Amb aquest primer mòdul hem hagut de fer un pressupost el més acurat possible dins dels problemes amb els que ens hem trobat: el bloqueig de l’Índia, per on entra el combustible i molts del materials de primera necessitat, ser estrangers a vegades ens posa traves perquè alguns comerciants intenten cobrar-nos més del preu establert... També, al augmentar els reforços horitzontals amb fusta, hem augmentat el cost total, ja que el material més car per construir el prototip és la fusta; normalment la tallaven de la selva directament, però fa un parell d’anys que des de el Forest Office ho tenen més controlat i s’han de demanar permisos; amb aquest permís controlen quanta fusta talla cada persona i en quina època. De totes maneres tenim l’equip calculant la resistència de l’estructura de fusta, perquè puguem utilitzar una més barata o fins i tot la disponible al ward al que anem a construir el prototip.

D’aquesta manera, sembla que l’únic material que realment necessitem comprar pel prototip tradicional de pedra y fusta són les xapes metàl·liques de coberta.

Esperem començar a construir aquest prototip al camp d’esports el més aviat possible, ja que podrem conèixer totes les condicions de treball amb més detall, com i amb qui podem treballar, els sous dels ‘mistris’ i els temps de treball.

Enjoy the week!

Andrea, Valèria i Mònica

Candidates a les entrevistes de Tècnic de l'Oficina Awasuka

El fuster acabant els mobles de l'oficina

Explicant el Programa

Prenent mides de l'Edifici Rana per la seva rehabilitació exterior

Pista multiesports on es construirà el primer prototip

Treballant a l'oficina amb algunes persones interessades en el Programa

Programa AWASUKA: celebrant Tihar

Namaskar!

Aquesta setmana hem començat celebrant el Tihar, una festa que només dura una setmana a diferencia del Dashain, l’anterior festival religiós que vam celebrar durant 15 dies.

Cada dia de Tihar ha sigut diferent, el primer dia és el Kag Tihar on els corbs son adorats i benaurats per la gent, que deixa aliments fora de casa perquè aquests se’ls mengin. Tot això ho fan perquè diuen porta sort!

El segon dia, Kukur Tihar, el dediquen a l’amic més lleial, el gos; els hi posen tiques vermelles i unes girnaldes fetes de flors al voltant del coll. Això ho fan perquè es diu que els gossos poden veure el perill venir i la mort.

El Gai (vaca) Puja i Laxmi Puja és el dia per les vaques, aquestes són benaurades al matí.

A les cases es pinten petites petjades a l’entrada principal simulant l’entrada de la deessa Lakshmi,que porta benaurança sort i diners.

Al quart dia o Goru Tihar i Mah Puja l’atenció se l’emporten els fems de vaca, molt important en la cultura Hindú i també en el dia a dia dels veïns que el fan servir per tot, des de l’acabat del terra, als llums fins a les cuines.

Totes les cases estan decorades amb un preciós Mandala a l’entrada, espelmes i llums de colors, hem tingut un Nadal avançat. Una altra de les tradicions és que a la nit molts joves i nens van per les cases cantant la cançó de Deusi, molt semblant a la de Bhailo que la canten les nenes, encara que avui dia tots van en grup cantant i ballant per demanar diners i dolços.

L’ùltim dia, Bhai Tika, les germanes posen una tica de set colors als seus germans per desitjar-los una llarga vida i prosperitat, també els hi ofereixen menjar i fruits secs, ells a canvi els hi donen diners.

Així és com hem celebrat aquesta setmana de Tihar, fent el possible perquè Yama Raj estigui feliç, el deu encarregat de jutjar els nostres vicis i virtuts després de la nostra mort i tractarà la seva ánima segons correspongui.

Entre mig de tanta celebració hem tingut temps de seguir treballant, dijous vam fer un altre viatge a Hetauda per comprar més plàstic pel terra i d’aquesta manera acabar de cobrir tota la superfície de la oficina, una impressora A4 per poder treballar amb les modificacions que fem als plànols dels prototips i perquè el nou tècnic en comunitats treballi amb agilitat.

Hem pujat dues vegades seguides a Suping i a Jyamire, on hem trobat més candidats per unir-se al nostre programa AWASUKA. Aquí la gent ajuda sense esperar res a canvi, gràcies a un noi que ens vam trobar creuant un dels ponts per arribar a Suping, hem pogut entendre a moltes de les famílies afectades pel terratrèmol, ja que moltes no parlen ni una paraula d’anglès; encara que amb gestos i somriures ens fem entendre sense parlar un mateix idioma.

Fins ara les cases que hem visitat que necessiten tornar a ser construïdes són de pedra i fang, és a dir, la major part del material necessari per reconstruir la casa ja el tenen: reutilitzaran la pedra de l’antiga casa i molta de la fusta de la casa en runes, un altre punt a favor nostre és que moltes famílies ja han comprat noves “jastes” (xapes) amb les que han creat els seus propis refugis d’emergència, aquestes xapes les han portat carregant-les a peu per camins a vegades impossibles. La Mònica ens ajuda a reconèixer les patologies que ja en el viatge d’identificació van veure que havien patit moltes de les cases. Amb ella seguim treballant a tope!

Suvha Ratri! (bona nit)

Celebrant Tihar

Hareram, l'ajudant del programa Awasuka

La família del noi que fa de traductor

Visitant la comunitat de Jamire

Visitant la comunitat de Matilo Suping

Programa AWASUKA: l'arribada de la Mònica

Una setmana més, rebem les notícies de la Valeria i l'Andrea desde Bhimphedi, Nepal. Aquests dies ha arribat la Mònica, l'arquitecta d'Amics del Nepal i coordinadora del Programa Awasuka de reconstrucció.Amb la seva ajuda, les noies impulsaran les primeres accions del programa.

Ke bhayo? (Hola, què tal?)

Aquesta setmana ja tenim aquí a la Mònica. Al poble tothom la coneix, i només saben dir coses bones d’ella, ens ha alegrat a tots la seva arribada.

L’oficina està casi a punt, ja hem acabat amb la pintura, hem posat el terra que simula parquet i hem habilitat un lavabo que ja tenia l’edifici públic on es troba el nostre espai. Dijous vam encarregar els mobles al fuster del poble, volem que sigui un espai polivalent, no només d’atenció al públic sinó també per poder fer reunions i treballar en equip. Per fi ja tenim la connexió d’internet i telefònica llesta.

Amb la Mònica hem començat a visitar algunes cases del ward 2 (Bhimphedi Bazaar) i 4 (Targam o Simaltar), els més propers al centre i més accessibles; amb aquest primer contacte ens hem adonat de possibles millores que podem fer a l’hora de explicar i comunicar el projecte a les famílies interessades, també canvis que podríem aportar als prototips que vam projectar des de Barcelona. Ens hem trobat que algunes de les cases que hem anat a visitar ja les havien reconstruït, això ens ha servit per fixar-nos en la manera de fer que tenen.

Treballarem aquests dies en fer millores del projecte ja que, com ara venen les festes del Tihar i estarà tot el poble una mica parat, ens va molt be aquest temps per fer treball d’oficina. A més ens vam reunir amb en Ram i l’Anju de la cooperativa Agragaami per parlar de varies coses entre d’elles el tècnic que volem contractar, i els dies 15 i 16 de novembre farem les primeres entrevistes.

Namasté! 

Cases per reparar i cases que ja es reconstrueixen, molt moviment a Bhimphedi!

La Mònica mans a l'obra amb l'oficina

Visitant la casa d'un nepalès que diu que té un "very very problem"

Visitant una casa completament enderrocada

programa AWASUKA- primeres aventures!

Noves notícies de la Valeria i l'Adrea des de Nepal. En la posada a punt de l'oficina de la Unitat d'Hàbitat, el departament de la Cooperativa Agragaami que gestionarà la reconstrucció dels habitatges malmesos pel terratrèmol, ja hi participen els primers voluntaris del poble!

Suba bihana (good morning)!

Aquesta setmana hem  començat amb un viatge a Hetauda per comprar la pintura, una mena d’hule que simula parquet pel terra i tot el material necessari per fer la instal·lació elèctrica de la nova oficina. Ara només queda comprar el mobiliari i presentar al públic l’espai físic d’Awasuka a més de fer la connexió telefònica i wiffi. Demà tornem amb un membre d’Agragaami a Hetauda un altre cop per contractar la línia i fer les últimes compres.

Tota la instal·lació elèctrica la vam muntar amb l’ajut d’en Xavi (metge i voluntari a la casa d’acollida de Balmadir que sap fer de tot) i en Papu, un noiet que va sortir de l’orfenat fa uns mesos i ara treballa com electricista a Hetauda. A més a més, en Kul, un altre noi de l'orfenat Balmandir, va fer l’acabat del terra allisant-lo amb una mica de morter de ciment.

Ahir dissabte, va ser un dels dies en els que recordes que per molta diferencia cultural que ens separi, el que importa són les persones sense importar qui som, d’on venim o quant tenim. Va anar així: volíem començar a pintar i no podíem obrir el pot de pintura, així que la Valeria anar a preguntar a algú del poble si la podia ajudar, finalment la cosa va acabar amb mig poble ajudant a obrir el pot de pintura, i per si fos poc, a l’hora de pintar se’ns va unir el grup de joves ballarins del poble: els “Bhimphedi Guys”. La nostra oficina es troba a un edifici públic (Janajati Hall) al carrer principal del poble, en aquest mateix edifici tenen la sala de ball aquest grup de nois i noies. Per uns o per altres aquí tothom s’ajuda i es d’agrair. Casi tenim l’oficina llesta.

El 9 de Novembre arriba la Mónica, arquitecta i membre de la junta d’Amics del Nepal, serà llavors quan decidim a quines cases comencem a actuar primer; ja hi ha moltes famílies que s’han apuntat al Programa de millora de l’Habitat, i d’altres que  s’apropen a l’oficina amb curiositat a preguntar què estem fent. El dimarts una dona va baixar del seu bassi a una hora caminant per apuntar-se.

Ara per ara hi ha una diferencia horària de 4:45h entre BCN i Bhimphedi, us desitgem que passeu un bon dia de tots sants, encara que a nosaltres ja se’ns acaba. 

Petons des de Bhimphedi.

Valeria & Andrea.

Arreglant el paviment interior de l'oficina

Posant a primera bombeta

Petits veïns de l'oficina

Programa AWASUKA - primera setmana a Nepal!

El Programa AWASUKA (Aawaas Sudhar Karyakram/ Programa de Millora de l'Hàbitat) ja s'ha iniciat a Bhimphedi, per acompanyar la reconstrucció dels habitatges afectats pel terratrèmol que es va viure Nepal el passat mes d'Abril. Allà hi ha la Valèria i l'Andrea, dues voluntàries veteranes de Base-A, que han participat als projectes de Senegal anteriorment. Mireu com han passat la seva primera setmana!

Namasté!

Portem una setmana a Bhimphedi i ja ens hi volem quedar per sempre, la gent, els paisatges, la cultura i les ganes d'aprendre i d'ajudar fan que en pocs dies ens hàgim enamorat d'aquesta comunitat. 

Al arribar ens van rebre les “didis” (germana gran) de la casa d'acollida de Balmandir posant-nos una tica vermella al front juntament amb un ram de flors. La gent sembla molt reservada però sempre tenen un somriure a la cara.

Només vam passar mig dia al kaos de Kathmandú on vam aprofitar per fer una mica de turisme i visitar el barri de Boudha on es troba la Stupa que estan començant a reconstruir. També vam aprofitar per visitar el Community Building d' Amics del Nepal amb Alex Sreshta, enginyer nepalí, amb el que vam acabar de decidir quina seria la millor solució per reparar els danys causats pels terratrèmols de l'Abril i Maig passats.

Durant les tres hores de trajecte de Kathmandú a Bhimphedi ens vam fixar en l'estat general de les vivendes de les comunitats per les que anavem passant; ja al arribar el Mikel i la Nerea ens van fer una ruta pel poble per situar-nos; vam localitzar els mistris amb els que van tenir contacte i algunes de les cases que s'havien visitat al viatge d'identificació.

El dilluns per fi vam conèixer en Ram, un nepaí molt competent, membre de la cooperativa agrícola AGRAAGAMI. Va ser ell mateix qui ens va ensenyar on podriem establir l'oficina de Bhimphedi Awasuka. Dos dies deprés en Ranjeed, també d'AGRAAGAMI ens va donar les claus i ja vam poder veure l'espai on crearem una nova oficina. Ja hem acabat de netejar-la i demà anirem a Hetauda a comprar tot el material necessari per habilitar-la; com fer tota la instal.lació elèctrica, comprar mobles, fer arribar internet, etc...

Una de les nostres prioritats en aquests primers dies és trobar un tècnic local capaç de portar el projecte endavant; per això hem pensat en possar un anunci tant al diari local com municipal; esperem tenir sort.

El dijous vam pujar fins al ward 7, barri de Suping, que entre els ponts Nepalís admirats per la Valeria i la pujada casi bé verical per la muntanya es va convertir en tota una excurssió. Aquest és un dels wards més afectats i la setmana que ve quan acabin les festes de Dashain, que són com el nostre Nadal, tornarem tant a Suping com a visitar les cases dels primers interessats.

Com veieu ha sigut una setmana molt productiva i seguim amb moltes ganes de que aquest projecte tiri endavant.

“Pheribhetaula” (fins aviat)

Valeria & Andrea

Amb la Nerea i el Mikel, voluntaris d'Amics del Nepal

Pont tibetà de camí a una de les comunitats de Bhimphedi

Arribada a la comunitat de Suping

Presentación del programa de voluntariado 2016

Un año más (y ya van 5!) presentamos nuestro programa de voluntariado en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona. El martes 29 de Septiembre, a las 15:00, mostraremos el resultado de los proyectos recién terminados y presentaremos los proyectos que realizaremos en 2016.

Buscamos estudiantes de arquitectura superior y técnica que colaboren con nosotros tanto en la preparación y redacción de los proyectos, como en la dirección de obra.

Este año, seguiremos en Senegal, con la tercera fase del proyecto A Naré, en Thionck-Essyl, y construiremos dos nuevas aulas. También continuaremos en Mlomp, donde este año hemos realizado una aula de ampliación en el Instituto y queremos seguir con la construcción de la nueva biblioteca. A demás, os contaremos el próximo proyecto de reconstrucción de Bhimphedi tras los terremotos de Nepal.

Os esperamos en el aula CB2, donde los voluntarios de 2015 os explicaran su experiencia, y podréis conocer más detalles de los proyectos de este nuevo curso!

Projecte A Naré: FINS AVIAT!

Després de molts mesos, tanquem la segona etapa d'aventures a Thionck-Essyl. Han estat moltes setmanes de treball, amistat, dances, nervis....i per fi ha arribat el final! Hem d'agraïr l'esforç a totes les voluntàries que han format part de la direcció d'obra: Judith i Laura, Emma i Andrea, i especialment a les valentes del tercer torn,la Patricia i la Mireia, que van allargar la seva estada per poder veure acabat l'edifici, i així ho han complert!

Kassoumaye!!!

Bé...aquest darrer mail se'ns fa una mica dur...ara mateix els nostres sentiments estan a flor de pell entre Thionck i Barcelona, pensant amb l'alegria que ens fa retornar a casa per veure tota la familia, amics,...i tristesa per abandonar aquesta segona "gran casa" que ens ha cuidat, mimat, estimat durant aquests tres mesos de projecte. 

Són moltes coses les que ens ha aportat aquesta experiència i no només professionalment parlant, us deixem amb les últimes imatges del projecte abans de retrobar-nos a Barcelona!!

Darrers problemes: Portes d'accés

Abans de marxar de viatge, vam deixar parlada la comanda de les portes d'accés i teòricament el Matar ho havia entés i tenia molt clar com havia de fer la seva feina. L'Eno estava present en el moment que vam explicar-li, per si durant els 5 dies que hem marxat, tenia algun dubte tècnic.

Però al tornar dimecres a l'obra ens vam trobar que no havia començat a treballar amb elles ja que havia estat un parell de dies amb problemes de salut, tot i així tenia temps suficient per fabricar un modul de portes (que en comprén dues) per poder verificar la feina al nostre retorn i d'aquesta manera donar-li el vist i plau per continuar tots els mòduls, tot i no estar presents. 

Ja havíem parlat amb el Malick que si les portes no estaven acabades abans de que nosaltres marxèssim, ell agafava la responsabilitat de pagar-li, ja que té tots els contractes que es pacten amb els treballadors.

S'ha de dir, que a part de començar a treballar amb les portes, havia de col·locar les mosquiteres de les portes d'accés a les estances i cambiar alguns panys de les finestres, això no comportava més de dos dies de feina i ho podria haver fet mentres estavem de viatge ja que no comportava cap problema de comprensió; i ens hem trobat que tampoc ho havia fet, per tant ha perdut una setmana de feina. 

En conclusió; les portes d'entrada no s'han portat a "reboter" i no les veurem acabades.

Li hem explicat al Teo aquest contratemps i estem esperant a que ens doni alguna indicació, ja que és ell el responsable de gestionar el pressupost.

Ara, sí...que sí, FINS AVIAT!!

Patricia Diatta et Mireia Sagna

Projecte de Reconstrucció de Bhimphedi - Nepal

El passat 25 d'abril un terratrèmol va sacsejar el Nepal, el nord de l'Índia i Bangladesh. El terratrèmol, que ha afectat de manera intensa la Vall de Katmandú, ha deixat milers de morts. Però els efectes del terratrèmol arriben molt més enllà: ferits, desplaçats, persones que han perdut les seves cases i pertinences... Les Nacions Unides ha informat que, dels 28 milions de persones que viuen al Nepal, 8 milions estan afectades. 

Diverses entitats s'han mobilitzat per recollir recursos per fer front a l'emergència, dur a terme les primeres operacions de rescat, i fer front a les primeres necessitats post-desastre. Tanmateix, passada l'estació del monzó, la feina per fer al país és enorme, i moltes organitzacions es preparen per treballar en la fase de reconstrucció, que és complicada per molts motius, però un d'important és que és difícil mobilitzar recursos quan la notícia del terratrèmol ha desaparegut de les capçaleres dels diaris i de l'actualitat informativa. 

La vila de Bhimphedi, d’uns sis mil habitants, es troba dins de la zona afectada pel terratrèmol. Sortosament no hi va morir ningú. No hi havia ningú a les cases, uns estaven inaugurant un camp de futbol finançat amb fons de cooperació per al desenvolupament, altres estaven treballant al camp. Tot i així la devastació va ser molt gran. 

Base-A i la UPC col·laboren amb Amics del Nepal en el programa de reconstrucció. La voluntat és avaluar la situació actual i ajudar a seleccionar, juntament amb la població local, tècniques constructives sismeresistents, construir 8 prototips d’habitatge amb diferents tècniques per mostrar possibilitats a la població, fer tallers de formació constructiva per ensenyar als paletes i constructors locals les tecnologies a utilitzar i crear un banc de materials per fer possible la construcció d’habitatges. 

Posteriorment es pretén crear un fons econòmic per oferir microcrèdits que permetin progressivament la reconstrucció del conjunt de la vila. L’objectiu del conjunt del treball és facilitar la reconstrucció de Bhimpedhi tot enfortint les capacitats de la població en tècniques constructives sismeresistents. És alhora un procés d’aprenentatge per les ONG catalanes que intervindran, els tallers constructius, el banc de materials,.. són iniciatives que es poden reproduir i millorar en altres poblacions properes a Bhimphedi.

Un programa com aquest tan sols és possible si es compta amb coneixements, formació i experiència. L'equip del projecte està format per Amics del Nepal, organització que coneix la localitat, la població i la situació actual, i té capacitat per mobilitzar i organitzar, a més d'una persona sobre el terreny. Base-A, que hi aportem voluntaris per al treball de camp i la nostra experiència en projectes de cooperació en l'àmbit constructiu, Caldes Solidària, una ONG de Caldes de Montbui que ha col·laborat amb Amics del Nepal en diverses ocasions i que s'encarrega de la cerca de fons per al finançament del projecte, i el CCD, que hi participarà a través de l'assessorament tècnic d'experts com Pedro Lorenzo (arquitecte), i aportant part del finançament que permeti la mobilitat de l'equip sobre el terreny. 

Una part de l'equip de treball ha realitzat la primera visita sobre el terreny per analitzar l'estat de les edificacions després del terratrèmol, així com les tipologies constructives autòctones, i iniciar les gestions per als futurs treballs de reconstrucció. Tot i que per fer front a la situació immediatament posterior a l'emergència s'han distribuït materials per construir tendes provisionals, és imperatiu reconstruir els habitatges, ja que a partir del mes de desembre les temperatures no permeten viure en aquests aixoplucs.

Els treballs de preparació, fins ara han permès realitzar un plànol CAD a partir de fotografies aèries del nucli de Bhimphedi i les 9 comunitats rurals (wards) que inclou el municipi, Mitjançant el plànol, es fixa la localització de les edificacions afectades. A més, s'ha treballat un model de fitxa per recollir informació de l'estil de vida, usos i afectacions de les construccions. Durant la primera visita a Bhimphedi, ja es van realitzar desenes d'inspeccions d'edificis a gran part de les comunitats. 

Potser el fet més remarcable del primer viatge de reconeixement ha estat la constatació de la voluntat de la contrapart nepalesa Agragaami (cooperativa agrícola d'estalvi i suport mutu) que han acollit el projecte amb entusiasme i asseguren la seva acceptació per part dels habitants de Bhimphedi, que contribuiran de manera voluntària en diverses fases del projecte.

Projecte A Naré: Últimes setmanes!!

Durant aquestes setmanes han passat moltíssimes coses a l'obra!!!

El Ramadà ha fet que moltes coses es quedin aturades, però nosaltres no hem baixat el ritme tot i tenir els obrers dia rere dia amb el dejú!! L'internet es va donar de baixa desprès del cap de sermana del 4 de Juliol i fins a dia d'avui no hem pogut acutalitzar-vos quant han canviat les coses, però al·lucinareu de com està l'obra ja que fa molts dies que no en teniu notícies!!

Ens disculpem per avançat, però realment no ha set pas culpa nostre aquest entrebanc de comunicació, ici....en Afrique, c'est comme ça!!

Farem un reum de cada punt on hem avançat a l'obra perquè no es fagi feixuc!!

FINITIONS

- CARLAGE 

La quantitat de rajoles que es necessitaven per aquest any era molt més elevada que la de l'any passat, ja que s'havien de revestir banys i cuines pel tema de les humitats; és per això que vam decidir anar a Gambia per fer aquesta gestió ja que els materials de construcció són més econòmics, com us havíem explicat anteriorment!!

L'elecció de colors ha quedat molt encertada i combina molt bé amb els colors d'acabats dels murs.

L'equip que es va ocupar d'aquesta part de l'obra van treballar amb molta rapidesa i eficàcia i no varem tenir cap contratemps.

- PLAFONAGE 

Falç sostre zona de serveis: Banys i Cuina

Finalment es va decidir relaitzar el falç sostre de la zona de serveis amb contraplacat de fusta. Varem dissenyar una subestructura per suportar els plafons i no collar-los a les jàsseres de coberta per tal d'alleugerir el pes. Aquesta subestructura queda oculta a les dues zones; però per fer evident el disseny radial de l'edifici s'ha acabat amb un enllistonat que dibuixa aquesta direcció a la zona de la cuina.

Abans de la seva col·locació s'han tractat totes les peces per millorar el seu comportament devant de les humitats i allargar la seva vida útil.

El tancament interior de l'edifici s'ha fet amb la mateixa solució de contraplacat de fusta, per tal de millorar la sensació acústica interior i que no es malmeti tan fàcilment com el kerinting! D'aquesta manera aconseguim una solució amb una vida últim més elevada i que resol les necessitats de les habitacions d'una manera molt més eficient.

-ARREBOSSAT DELS MURS

Com que s'havia parlat des de projecte els murs s'han acabat amb un arrebossat d'argila estabilitzada per mantenir el color de la terra vermella i al mateix temps que sigui més resistent.

FUSTERIES

Les finestres de les habitacions han quedat col·locades segons projecte.

Les finestres de la zona de serveis s'han col·locat del costat que estava en millors condicions ja que el costat que teòricament anava a l'exterior es feien visibles tots les unions dels llistons amb els claus i desmereixia molt la feina del fuster. Des de l'exterior es veuen realment boniques i no es veu afectada l'estètica que es buscava al projecte.

Les mosquiteres han quedat molt boniques, el Matar ha trobat un teixit més resistent (semblant a una reixa metàl·lica) del que s'utilitza habitualment, ja que no són de plàstic i per tant els insectes no la faran malvé tan ràpidament.

Tot i així hem de reconèixer que les millors finestres són les de la zona d'habitacions ja que les lames esviaixades estan molt ben treballades i el resultat final és molt bonic. Les habitacions queden hermèticament tancades i a les fosques.

Les portes ens van arribar fa un parell de setmanes. col·locades i amb els panys instal·lats només falta acabar el conjunt amb la mosquitera superior que es fixaran aquesta mateixa setmana.

Demà mateix podrem donar per acabat el gran armari de la cuina, si tot va bé. Per una questió de temps i pressupost les portes són llises, així que es diferenciaran lleugerament de les portes de les diferents estances, però tot i així, estan molt ben treballades i en comptes de trencar la composició interior li dona fins i tot més personalitat. Aquest doble armari és una petita joia!!! 

L'impluvium a dos nivells és una altre de les petites joies del projecte. La setmana passada varem fer la recpeció del banc i la taula de l'impluvium, i estem esperant el moment d'acabar tots els acabats interiors per col·locar-lo perquè res no el faci malbé. La doble altura li dona molta personalitat així com també l'acabat enrajolat que llueix aquest any a diferència del primer projecte.

LA FOSA

A última hora ens van comunicar que no podiem utilitzar una fosa ja existent al terreny adjunt al nostre i conseqüentment hem hagut de construir-ne una per nosaltres. Això ha suposat un desajust al timing i el pressupost, però amb la venta d'algun material sobrant i una mica de mà dura a l'hora de tancar els contractes hem pogut construïr-la sense que ens suposi un problema greu ni de diners ni de temps.

Van contractar un equip complementari perquè el nostre equip habitual pogués continuar treballant i no enderrerir el planing previst, tot i que inevitablement ens hem endarrerit alguns dies degut a que també han coincidit aquestes dates amb l'època del Ramadan, on no poden beure ni menjar durant tot el dia.

A dia d'avui però, només falta col·locar els registres  tant de la fosa com de les arquetes de la instal·lació d'evacuació d'aigües, i podrem donar per acabada aquest petit entrebanc. 

INSTAL·LACIONS

La fontaneria de l'edifici ja està pràcticament acabada (chaise anglaise, com anomenen als lavabos aquí, i la pica de la cuina) a l'espera de la col·locació de les piques dels banys per quan arribi el torn del Teo, ja que no les volem deixar al descobert perquè qualsevol persona hi podria tenir accés, ja que no tindrem les portes que tanquen l'edifici de l'exterior col·locades i tot queda a l'abast de tothom!!

MOBILIARI INTERIOR

Ja tenim tota la comanda de llits a l'obra!! 

Els de les habitacions dobles, formigonats i llestos per posar-hi el matalàs i el de les dues habitacions restants amb les lliteres i el llit individual! 

El centre té una capacitat per acollir 10 persones amb llit i matalás, però a les habitacions grans hi ha espai suficient per un parell de persones més!!

L'armari de l'impluvium ha quedat col·locat després de barallar-nos amb l'estructura de pilars ja que no era ortogonal i la seva posta en obra ha estat una mica complicada, però s'ha solucionat amb molta traça!!

TISSOUS

Per fí podem dir que l'obra s'acaba, quan comencem a veure que el falç sostre de les habitacions queda cobert amb les teles boniques que vam comprar mentre encara hi havia el torn de l'Andrea i l'Emma, que d'això...si ara hi pensem, ja fa tres mesos!! 

La diferència respecte l'edifici de l'any passat és que hem cobert cada habitació amb un mateix estampat per tal d'homogenitzar l'acabat del sostre. D'aquesta manera aconseguim que cada habitació tingui la seva pròpia identitat gràcies a l'estampat!

CONCLUSIÓ

Després de tres mesos treballant amb molta energia, comencem a veure el final d'aquesta experiència, una mica tristes però al mateix temps molt orgulloses de tota la feina que hem aconseguit fer, tot i que molt cansades físicament, ja que hem tingut jornades de treball molt llargues i amb el Ramadà que aquest any ha caigut a les últimes setmanes de finalització de l'obra, hem hagut d'incluir algun diumenge per recuperar les hores perdudes degut al cansament dels treballadors.

Ens mereixem unes vacances!!! Bo mareee!!

P.S: Si tot va bé, demà farem la recepció del material que ens arriba amb una furgoneta des de Dakar, que conté la cuina, la nevera, els matalassos...entre altres coses!! 

Esperem que així sigui, no ens agradaria delegar a ningú la responsabilitat de verificar que tot el material arriba amb bones condicions.

Mireia Sagna et Patricia Diatta