Guiropooo família! (bon vespre!)
Avui, que sembla que no plourà, igual que
ahir, estem contentes i agraïdes de poder-vos explicar l’apocalipsi que vam
viure dissabte a la nit. Molt, molt, molt bèstia! N’hi ha una que té fama
d’exagerada...però aquest cop és literal. Si l’edifici no es va esfondrar
dissabte, ja no passarà. Podríem dir que fins llavors no sabíem que era
l’hivernage. Alguna vegada heu tingut tanta por d’una tempesta com per pensar
que el món s’acabaria? Doncs això vam viure dissabte nit, 1.30 hora local, des
del llit (per sort nostra, tot i que en Diouf, el més petit dels maçons, ens
havia insistit per anar a la discoteque). Uns trons que haguessin trencat els
vidres de les finestres si existissin! Uns llamps que feien soroll d’enrampada!
Evidentment, quan el dia següent li explicàvem a la gent se’n reien de
nosaltres! (i nosaltres de nosaltres mateixes, també J).
Després d’aquest posada a prova, l’obra tira
endavant! Els dos mòduls de cooperants ja tenen tot el carrolage col·locat,
tant paviment com sòcols. Només queda polir alguns detalls. Hem aconseguit unes
piques molt originals i autòctones per al lavabo exterior. Són mitges
carbasses, que aquí els artesans les tallen, les deixen assecar i la gent les
fa servir com a bols per al menjar. Nosaltres les farem servir per a rentar-nos
les mans! L’equip de maçons ja ha formigonat la llosa on es recolzaran. (Van
fer l’encofrat circular amb BTCs i laterite, i amb una galleda al revés. Són
uns craks!). Pel que fa al Tadelakt, vam estar fent proves de color amb
diferents pigments. Després de demanar l’opinió a tots els equips i a
Barcelona, vam triar colors! (Ara veureu foto). Vam haver d’anar a Mbour a
comprar els pigments. Això d’anar a la gran ciutat quan vius al poble més
“amosa trop” (maco, bonic, preciós...íssim) i tranquil de tot Senegal és mooolt
dur. Brutícia, pols, soroll, cotxes, calor...estrés, en definitiva. Però bé,
tot sigui per veure com està quedant. Estem emocionadíssimes! De moment estem
mirant per aprendre i demà ens volem embrutir les mans. L’Abdulaye, el chef de
l’equip del Tadelakt, fa cara de ser una bon professor!
Per altra banda, mentre treballem, tenim
moltes visites. L’altra dia la Paloma va fer una visita guiada improvisada amb
unes nenes que ens preguntaven “això serà per nosaltres?”.(Ella és la SuperNany
del poble). Era molt guai veure com flipaven amb la biblio!
Qui més qui menys treu el cap quan passa per allà davant i veu la porta oberta.
I tot són paraules boniques. Així, dona
gust treballar.
I res, no patiu que us tindrem al corrent de
tot. Anirem tirant cap a la maison, que és tard i sembla que no vol
ploure!
Bofeeeet (bona nit)! Inshallah! (Si déu vol!)
Paloma i Anna
Anna i Buba averiguant com s' instala la campana |
Bara començant la pica exterior |
Col·locant carrolage de l' illa |
Diouf i Bara fent la trobada del mur i la coberta |
l' equip del tadelakt treballant a l' habitació gran |
proves de color del tadelakt |
Serr tallant el carrolage |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada