24.1.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Bagaledhu bagaledhu!!! Bagundhi bagundhi!!!
























I després de la “Slab Party” arriba la calma... Que bé s’està a l’obra quan som els de sempre, els que ens coneixem bé, i els que sabem què és el que hem d’anar fent, cadascú al seu lloc de treball per que aquest bonic projecte segueixi avançant.
Després del ”Slab Day”, s’havia de regar el forjat amb aigua per aconseguir un bon curat sense esquerdes. Per no tenir a algú regant de forma constant, aquí a Koilkuntla hem aprés una nova tècnica en la que creen petites piscines amb mini límits de morter de molta sorra i poc ciment, per així mantenir sempre humit el forjat. Semblava que teníem el nostre camp d’arròs plantat al forjat!

Fent les piscines pel curat

Forjar ben humit amb les pixcines plenes d'aigua












































Després de tantes setmanes sense parar de treballar i avançant en moltes feines alhora, estaven per venir uns dies festius aquí a la India, coneguts com “Sankranti”, festivals de celebració hindú; i com la majoria dels nostres treballadors ho són, es preveien dies de relax; i ja per aprofitar, per què no? Vam pensar en fer una escapada i poder conèixer més aquest fantàstic país.

Abans de marxar volíem acabar els pilars de planta primera i així aprofitar el ‘parón’ per deixar reposar bé el formigonat, tant del forjat, les escales, com el dels pilars; i esperar a que curès bé abans de posar-los en càrrega de nou.

Segons el Saviram, el ‘jefe’ dels treballadors, va preveure que caldrien 8 dies per fer els pilars, la seva tàctica era agafar 4 encofrats i anar fent els pilars de 4 en 4, com que nosaltres només teníem per endavant 5 dies abans dels festivals, i sí o sí volíem tenir-los enllestits abans de marxar, vam parlar amb ell la possibilitat de llogar 8 boxes, de manera que poguéssim fer al dia el muntatge i formigonat de 8 pilars, escurçant així el màxim els dies d’execució.
Execusió pilas última planta























Així els següents cinc dies vam enllestir tots els pilars, els 20. Vam utilitzar la ‘Miller’ (la formigonera) per a progressar més ràpid i per a realitzar una bona mescla del morter.
Miller fent la mescla de formigó

Passant les baskets de formigó a dalt












































Al mateix temps va venir un altre treballador extern, en Maesh, instal·lador; que estava excavant a la zona interior de l’aula per col·locar la ‘pipe’, el conducte de sanejament que va del lavabo de planta baixa fins a l’exterior de l’edifici. Aquesta ‘pipe’, al tenir varies connexions, s’ha realitzat amb dos blocs als extrems per a fer-la registrable en cas d’averia, i no haver d’aixecar tot el terra de l’aula. En Maesh i el seu ajudant han realitzat una bona feina deixant la ‘pipe’ amb la inclinació adequada. Aquest Maesh està treballant molt bé, per què serà?...

Maesh and pipe







































Ja feia dies que a la feina s’escoltava ‘Goa por aquí... Goa por allá’, la Erika i la Mercè volien aprofitar les festes de San Kranti per fer una escapadeta ràpida a veure el mar. Planejant el viatge, vam veure que la forma més ràpida i econòmica d’arribar-hi era llogar un cotxe; i ja que aquest disposava de més places vàrem pensar de convidar a l’aventura als nostres treballadors, a veure quins eren els valents que s’apuntaven. I entre broma i broma, al final tots apuntats, la ‘worku family’ disposada a passar uns bons dies de Sankranti a les platges de Goa.

Després d’aquests 5 dies d’execució de pilars, teníem un dia més abans de marxar i vam aprofitar per deixar l’obra ben neta i recollida, també vam realitzar uns pagaments pendents als proveïdors de Koilkuntla. En Maesh, l’instal·lador de la feina ben feta, ens va portar amb la seva moto a fer tots aquests encàrrecs pendents, i entre parada i parada ens anava dient: ‘Madamme me Goa’, sabia que marxàvem amb els treballadors, i estava jugant totes les seves cartes per que l’apuntéssim al viatge... però no hi havia més places a la furgo, així que ‘sorry Maesh’ però a la pròxima!

Després de la visita del “Father Prakash”, president de la ONG, per fi vam poder solucionar el tema dels diners abans de marxar de viatge i vàrem poder fer la “ruta del bacalao” per pagar tot el que devíem, que no era poc. Tot KKL està igual, i per sort els proveïdors ens coneixen i saben que tard o d’hora complim, i que si no ho fem es perquè sempre hi ha restriccions per part dels bancs. 

Per fi tranquil·les, amb deutes pagats i amb l’emoció del viatge amb el nois al cor, acabem d’ultimar els últims detalls pel llarg viatge que ens espera en Jeep, un súper “Jeep Toofan” de 10 places on anirem 8. A on riurem, dormirem, menjarem i beurem fins arribar a Goa, on com diuen ells, ens espera un “full enjoy”!!

Tic tac tic tac, les 6, les 6:30, les 7:00h, i el taxista no apareix.... Monicama, Sujata, Arlappa, Tata, Mercè i Erika al hall d’Haribala esperant.... finalment una hora i mitja mes tard, apareix i quan sortim a rebre’l....pam primera sorpresa: ni “Toofan ni Toofun.......”un Jeep “escarpio” de 6 places, com a molt de 7, i comptant el conductor érem 8!! Com sempre aquí a la Índia, sorpreses et dona la vida, i els pactes sempre es canvien a plaer en aquest cas del que dóna el servei, no del consumidor!! 
Waiting in Haribala







































Com podeu imaginar la Mercè, l’Arlappa, en Vamsi, el conductor i jo intentant solucionar com encabiríem les bosses, el tanc d’aigua, els tapers de menjar, els matalassos etc.....en aquell mínim espai en el que havíem de viatjar durant 13 hores. 

Després de 30 minuts intentant encabir-ho tot com vam poder, vam pujar al cotxe, vam trucar al Vale, i vam passar els nostres amics pel centre de KKL, al punt de trobada!! 

Al final, 3 hores més tard del previst, ens trobem tots al cotxe i en ruta; Comença l’acció!! “Family worku que se prepareeeee GOA, here we gooooo!!!”
Una de les 1.500 parades durant el trajecte























Després de casi 20 hores, creiem que si hi hagués un premi de la pesona que més ha trigat en arribar amb cotxe de KKL a Goa, de llarg l’hagués guanyat l’Obles, el nostre conductor!!! Quin pal de viatge.....consell: no us fieu mai d’un home que no porta mapa, i que no te GPS, sigueu llestos i porteu vosaltres la veu cantant. Això ho vam aprendre a l’anada i ho vam tenir en compte a la tornada. 
Al cotxe, en Sudakar i l'Erika























Ja no sabíem com posar-nos, tot començava a fer mal, teníem gana, volíem sortir del cotxe ja, i ens trobem al migdia entrant a la zona de “Calangute i Baga beach” infestat de gent pels festival de “Sant Krantri”(festival hindú), un batibull de concentració de trànsit asfixiant, fins que arribem de sobte a un carrer sense sortida a peu de platja i decidim baixar i anar a la platja a relaxar-nos, estirar-nos, refrescar-nos.

Dia 1 : Calangute beach : bagaledhu bagaledhu Madamme!!! 

Però, de sobte, una marabunta de locals ens veuen des de lluny i a cada pas que anem fent comencen a fer-nos sentir incòmodes com mai en cap lloc ens a passat a cap de les dues, tan va ser així que fins i tot els nois del nostre grup, molts d’ells ja madurs i experimentats van tenir la mateixa sensació i estaven en “Shock”! 
Nana, Guru i Prasad!























Estàvem molts cansats així que ens vam mullar els peus a la vora del mar i vam endinsar-nos, també pe deixar enrere les mirades indiscretes d’alguns del locals, cap a la zona de bars de la platja. 

Vam acabar el dia amb una bonica posta de sol a la mateixa platja.
Works family dinant






















Posta de sol a calangue beach!























Un cop el sol va caure, vam anar cap a la caseta que havíem llogat. Sostres altíssims, cuina equipada, molt gran i oberta al líving, tele, taula gran per menjar, sofàs, 3 habitacions amb llits dobles, dos lavabos, terrasses a tots els espais, ventilació creuada, aire condicionat a tot arreu, i com no la guinda, “SÚPER SWIMMING POOL” !!! Hauríeu d’haver vist les cares dels nois, i com no la pregunta de l’any, com sempre amb tot : “How much...how much madamme?¿?¿ “Ens distribuïm habitacions, anem a per el sopar i en menys de 2 hores tots dormint com nadons!!!

Dia 2 : All day long resting : HOME & SWIMMING pool team 

El dia segënt vam llevarnos ben decansats i vam anar a fer la compra, perquè no ens podíem permetre cap ni un restaurant de la zona. Carregats amb bones previsions, l’equeip de la compra, passa el relleu a l’equip cuina, que fa uns dinars per llepar-se els dits!
Vale! el gran chef!























L’equip “no me saquéis del sofà”, “Sudakhar and Obles”, tenien el control de la casa i la televisió, i de en tant en tant anaven supervisant els altres 2 equips “a ver que se cocía”!!! 

Como no, s’apropava el migdia i ja era hora d’anar a provar la súper piscina que teníem al davant, i uns quants ens vam animar i “ al agua patos”!!! Estava boníssima , i just vam agafar tota una estona que no hi havia ningú, per tant l’equip piscina la va poder gaudir per ells sense intrusos tota l’estona!! Moment inoblidable per tots!!! Madamme madamme foto foto, vídeo vídeo, under watter under watter, now 4 members 4 members!! Jumping jumping!!! Diversió assegurada com nens petits, i els altres nostres equips gaudint de l’espectacle mirant des de el balcó! 

Gaudint de la piscina!























Entre mig de tot l’enrenou, escoltem : “TINALIIIII TINALIIIII!!!” (menjar menjaaarrr!). I com un coet pugem a dalt per assaborir el súper “kokoroko Andrha curri” amb arròs que ens havia preparat en Vale i en Guru!! Espectacular, espectacular, espectacular!! “Chala Bagundhi!!“

La resta del dia va ser gaudir de la germanor de la família fent siestes comunitàries als matalassos que vam plantar a la sala d’estar, fent bromes, rient, preparant cafès a mitja tarda per tots, “copichuelas” al apropar-se la nit i pel·lículeta després de sopar amb equipo terrassa “drinku drinku” arreglant el món, “typical holidays!!!”

Dia 3 : Mandrem beach : Bagundhi bagundhi Madamme!!! 

Ens despertem regenerats i feliços després del súper dia de “relax” i germanor passat i ja tenim ganes de sortir tots junts a per alguna aventura més i veure una miqueta el paisatge i alguna platja de Goa, maca, gran i deserta!! Després d’una cerca rapideta el dia anterior des de casa, ens dirigim cap el nord de Goa, on hi ha menys turisme i platges més maques. 

Com si estiguéssim tocats per Déu aquell dia, tot anava sortint sobre la marxa rodat, el Gps funcionant sense interrupcions, un paisatge preciós tropical que anava millorant conforme anàvem avançant, de sobte durant el trajecte trobem una botigueta on comprem tots els jocs i el desitjat per passar el dia a la platja jugant, arribem a la platja després de 40 minuts súper fàcil amb aparcament davant gratuït..... baixem del cotxe bromejant, feliços i amb el Guru dient com sempre : Goa Trip bagundhi Madamme, Bagundhi!!! 

Sudakhar i Erika a la platja amb les provisions!























La veritat és que el lloc que vam trobar era preciós.... per arribar a la sorra creuem un riu tranquil a través d’un pont de fusta, amb un dia solejat i de calor , tots descansats i amb bones vibracions des de l’inici, la sorra esta bullint i davant nostre sobre una platja enorme i llarga amb molt poca gent, tranquil·la i brillant amb uns llits junts per grups sota unes canyes amb teles que donen ombra!
De relax!























Va ser un dia extraordinari, vam gaudir del mar, del sol, i de totes les histories que vam compartir.... va ser un dia simplement meravellós on tots vam gaudir de tot i de tots....com la “Worku Family” que som!! 

Vam veure la posta de sol i un cop tancat el dia vam tornar cap a casa a fer el sopar, veure una pel·liculeta un “drinku drinku” mateixa cerimònia de cada nit, i a acomiadar-nos de les vacances perquè l’endemà ruta : Koilakuntla.....bagaledhu bagaledhu!!! 
Works family felines cap a casa























Dia 4 : Koilakuntla Bagaledhu bagaledhu.....Nooooo madammeeee.....Koilakuntla Bagundhi!!!! 

Els nostres treballadors i amics es van aixecar només amb el pensament de tornar directes cap a Koilakuntla, en canvi les Madammes només tenien al cap: “un dia más de playa por favor”!!! Així que el dia ja va començar Spain Vs Índia, i després d’una mica de “pelea” sana i tot, es va pactar parar a una platja de camí baixant pel Sud, ja de ruta cap a KKL. Sort que el GPS estava a les mans de Spain. Vam anar a Palolem beach, un platjeta petita, però plena de bungalows i restaurants amb un fotimer de paradetes on venien tot tipus de coses.... un súper mercat “hippie” molt ben muntat, i com no, la Mercè i la Erika un record ens havíem d’emportar i com que érem pocs en un cotxe tan gran, vam decidir portar una companya més i acabar carregant una guitarra que ens donaria uns dels moments més entranyables i divertits del viatge de tornada!!! 
parada tècnica a Palolem beach!























“Entre la guitarra, les cançons, el relax dels dies anteriors, els records i el GPS ben programat; el viatge de tornada va estar ple de riures i anècdotes per recordar per sempre!! I les 20 hores es van convertir en 15h!!” Una petita millora!! 
De camí a KKL amb la guitarra























Ja hem arribat, són les 7 del matí, i el nostre cos se n’acaba d’adonar que necessita repòs en un bon matalàs de debò... el de casa seria l’ideal, però aquí ens esperaven els nostres ‘sandwich’ matalassos (bagaledhus bagaledhus...), en posem tres en pila i a dormir... 

Estàvem a dia 18, i amb el Saviram ja havíem pactat que es tornaria a la feina el dia 20; ja que ell necessitava uns dies més per a treballar al camp; és la època de l’arròs, i el d’aquesta zona de Andhra Pradesh es veu que és el més conegut de la Índia.

Ens vam trobar amb ell l’endemà dia 19, ja que estàvem a Haribala preparant xecs encara pendents i parlant d’altres feines... i com no, salta el Saviram i diu: ‘repu no madamme, mannaru’... que a l’endemà no treballàvem a l’obra, sinó demà passat el dissabte 21. Aquí la solució sempre és ‘repu’ o ‘mannaru’. ‘Bagaledhu bagaledhu’ aquests canvis d’última hora...

I per ja no gaire sorpresa per nosaltres, l’endemà ja ens va a tornar a canviar els plans, i deia que diumenge dia 22 treballaríem, així que per aprofitar vàrem passejar-nos per Koilkuntla a visitar els diferents industrials i demanar preus pels productes sanitaris. I sorpresa... al vespre ens arriba noticies del ‘jefe jefazo’ Saviram, canvi una altre vegada, ‘repu no working’... Doncs per seguir almenys sentir-nos productives vàrem fer una excursió el diumenge fins a Nandyal a seguir buscant més preus de materials.
ja a KKL





























Sembla que s’allarga aquest retrobament de la ‘worku family’ a l’obra, i més que l’esperem amb tantes ganes per riure junts de totes les anècdotes mentre treballem ‘happily together’!
EriiMeer team! Chala Bagundhi!