Tapai harulai casto cha? (Com esteu?)
Aquesta setmana no hi ha hagut molta feina a l’obra i hem pogut descansar, recarregar piles i posar-nos al dia amb feina d’oficina.
El divendres 15 de Gener vam celebrar el Maghe Sankrati, que literalment vol dir primer dia de Magh, mes al Nepal; a partir d’aquest dia, els dies comencen a fer-se més llargs i el sol escalfa més, tot això és obra de Vishnu, el déu protector.
Durant el Maghe Sankrati, els hindús prenen banys a primerísima hora del matí i visiten els temples de Vishnu a qui ofereixen menjar, flors i encens. També es mengen àpats típics d’aquesta data i les ‘bainis’ (germanes petites) toquen amb el seu cap els genolls de les seves germanes grans o mares en senyal de respecte i elles a canvi els hi donen diners.
Aquest dia el vam començar a Balmandir prenent un te i desitjant un bon festival a tots els nens del centre d’acollida que ens van oferir chacu amb ghee, una mena de caramel amb atmelles i mantega de bufala, un dolç típic d’aquesta festivitat. També vam menjar ‘tharul’ una arrel cuita que van anar a buscar a la ‘jungle’ els més grans de Balmandir el dia anterior.
Al migdia en Manoj ja ens estava trucant per anar a casa seva a celebrar el festival i menjar carn de porc senglar, carn de búfala que van cuinar la Meena i el seu marit i més chacu. Vam passar la tarda tocant la guitarra i cantant amb tota la família i amics que anaven passant per casa seva, va ser una tarda divertidíssima en la que vam agafar molta més confiança amb tota la família.
Pel que fa a l’obra de casa seva, ja hem pujat fins al 4t ‘nosh’, em cobert totalment la sala-menjador que tenen i ja poden dormir una mica més calentets, ja que abans dormien a la mateixa sala només pel plàstic que els hi van repartir després del terratrèmol. Aquests dies que el mistri no ha vingut a l’obra, alguns dels treballadors han estat portant pedres grans perquè el mur quedi ben travat, també han aprofitat els dies que havíem de deixar secar el mur per tamisar més sorra per quan acabem el petit tros de mur que ens falta pujar. Aquesta setmana sembla que ja començarem amb la coberta i amb els reforços interiors.
Després de les festes sembla que a Barcelona ja comencen a posar-se un altre cop a treballar sense parar. A nosaltres ens queda un més just aquí al Nepal i no volem marxar; sentim l’equip de nois que ens substituiran que ja comencen a preparar visats, vols i papers perquè tot estigui llest per venir i ens fa molta pena, perquè això vol dir que marxem nosaltres. Però el programa continua i tenim moltes ganes de poder ajudar a moltes famílies i que la gent de Bhimphedi ens recordi amb l’amor amb que nosaltres recordarem cada moment viscut en aquesta comunitat de gent increïble!
Valeria & Andrea!
Cuinant "tharul" a Balmandir |
El "mistri" i el seu ajudant |
El plàstic que protegeix la casa de'n Manoj |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada