16.1.17

BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: els fonaments del mòdul de cooperants ja estan acabats!






























Baldo Baldo!

Sembla mentida què ràpid passa el temps i com avança l’obra! Podríem dir que, immersos dins d’aquesta rutina on cada dia és diferent, cada cop ens hi sentim més integrats, avui fins i tot hem preparat nosaltres el Thieboudienne (plat nacional) i l’Ataya (el te que mai falti) amb una mica d’ajuda.

Ja hem acabat la fonamentació del mòdul de cooperants. En la fonamentació hi ha embegudes les platines d’acer que faran d’unió amb els pilars de fusta vermella. Aquestes pletines han estat, potser, la part més delicada fins ara, ja que abans de formigonar havien d’estar col·locades perfectament anivellades i alienades en el seu eix. Amb paciència, cordills i nivells hem aconseguit col·locar-les allà on tocava. Al principi els hi costava entendre el perquè de tanta exactitud, però un cop explicat que d’aquestes pletines en depèn fins i tot la coberta, vam fer una bona feina entre tots.

Mentrestant, hem començat els bricks buits amb els mateixos paletes que van fer els plens. El “problema” que tenim és fer lloc per col·locar els buits, ja que apilonar 3.000 bricks plens serà una feinada.

Per altra part vam solucionar el tema de l’arribada de materials a l’obra: hem trobat una ruta alternativa on el terra és més consistent i d’aquesta manera els camions no s’enfonsen.

Aquesta setmana que ve pinta més mogudeta, ja que ens posarem a formigonar la Daara, i és possible que acabem ja d’aquesta manera tots els fonaments i al mateix temps el poble estarà de festa.

Dijous comencen les jornades de lluita senegalesa a l’arena, que està tocant a l’obra. Les jornades duren quatre dies i ve gent de tots els pobles del voltant. Aquestes estan organitzades per la gent d’aquí que treballa a Espanya i tenen una associació per ajudar la gent més desfavorida del seu país. Segur que seran uns dies ben diferents!!

Us seguirem informant!!

Clara i Pau

Col·locant pletines

Fonaments de la Biblioteca acabats

Punt central, on hi haurà l'arbre!

Panoràmica des del punt central

Els nens a l'hamaca de casa :)

Pletines alineades

Bricks buits!
Tot OK! :)

Tarda de diumenge



L'obra


9.1.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: The Slab party! VIP entrance!
























Comencem la setmana fixant les IPN al lloc exacte amb “bricks” i morter fluix (ric en terra pobre en ciment), i soldem les “garandes” especials de la part del forat d’escala. Portem un ritme de no parar, però estem tots entusiasmats sabent que el dia 6 és el gran dia : SLAB DAY!! Quasi surt com “evento del año”!!! Non stop de “party”, estem treballant sense dies de descans, els nois a l’obra i les “madammes” “kinda i paina” ( “arriba y abajo”) anant a buscar materials, bricks, pissarres, ciment, armats i tots els extres.... 
Soldador posant a prova tensinal les granades

Fixem les granades amb bricks, preparades per rebre les pissarres












































Mentre tenim l’equip posant les garandes a lloc, fixant i fent el mur perimetral de bricks que servirà com tancament i coronació del slab, aprofitem i anem al poble de les nenes d’haribala a comprar les pedres de pisarra que faran d’entrebigat. “El viajito se las trae morena!!!! Rostideta al sol i moviment sexi del tractor!!” …… i sense comentaris sobre el tiet!!! Biiiiiiip!!!!!! Odisea!!” 
Vamsi, Sivaram, Mercè i Erika: l'equip STONES al tractor anant al poble dels picapedre!

Territori Picapedre!












































Com que el “free style” és el que es porta en aquesta obra, arribem i “ta-chan!!!!! Murito de regalo pa las nenas!!!” Haurieu d’haver vist les nostres cares de sorpresa, de no no no, això què és, i el jefe si si si, bagundhi madamme?¿?!!! 
Muret famós sorpresa!























Total, una batalla interior del què feiem, si l’estimàvem o l’odiàvem…si avisàvem al grup de Barcelona o manteniem el secret una mica més, no voliem morir joves!!! Jajajajja però al final hem acabat tots estimant-lo i utilitzant-lo moltíssim!!! 
Donant-li ús a l'estimat muret























Arriva el moment de la col·locació de les pedres de pissarra, que per portar totes les necessàries per al forjat, han calgut dos viatges interminables al territori picapiedra. Utilitzen la tècnica de la politja humana; i amb un equip de quatre, dos abaix i dos adalt, van pujant una a una les pedres amb cordes.
Equip "KINDA" (a baix) Guru i Vale

Equip "PAINA" (a dalt) Prasad i Mati












































La resta de l’equip ens ‘barallem’ amb la col·locació de les pedres, totes pensades i distribuïdes amb 4 punts de recolzament, a trencajunts, amb les peces especials marcades... “no madamme, no madamme, wait and see...” ells volien aportar de la seva i seguir amb els seus “freestyles” de col·locació de cullita pròpia... després de fer les demostracions visuals de perquè les “madamme” les volíem com les havíem projectat, ens donaven el “visto bueno” amb un “Bagundi!!!” (Molt bé!)


Col·locant les pedres de pissarra











































Els dies passen i seguim avançant, “que el ritmo no pare!” que el gran “SLAB DAY” està cada cop més a prop. A la obra hi ha dies que arribem a ser uns 12 treballadors i es combinen vàries feines alhora. Uns segueixen amb la fixació i tapant les juntes de les pedres de pissarra del forjat amb morter de ciment; d’altres estan amb el “cavar cavar”, que ens toca fer dues petites fonamentacions per a les escales, la interior i l’exterior; i d’altres estan preparant els armats tant per a les fonamentacions de les escales com per a la capa de compressió del forjat.
Mati fent les juntes

El "Pirata" i en Sudakar fent la fonamentació de l'escala exterior

"All types" d'armat

































































Estem a un dia del gran “SLAB DAY!!” I així com qui no vol la cosa, ens arriba la noticia de que al dia següent venen 30 treballadors a l’obra per fer el “slab”... “COMOOOOOO??!!! Ahhhh!!! Vale.... Bueno.. De acuerdo...” “thirteen o thirty”???!!!! three zerooo madamme! ... Doncs si! Trenta treballadors que tindríem passejant-se per l’obra... organitzacions d’última hora aquí a la Índia... “el Project? Para qué!!?”Jajajajja

I doncs, ens passem el dia a la obra deixant-la llesta pel gran “evento del año” enllestint les feines que estaven per fer. Com acabar amb l’execució de l’escala exterior amb pedres.
Vista exterior























També es lliguen els armats, es posen les “boxes” on era necessari deixant els recobriments que pertoquen i “bricks” per tapar els passos d’instal·lacions. “All ready!”
Lligant els armats del forjat

Boxes per l'escala interior

Slab a punt per rebre el formigó







































































“Y yá llegó!!! The SLAB DAY!!!!!” A l’obra arriba tot de bon matí per a fer possible el gran dia. Camions de sorra per aquí, camions de graves per allà, els sacs de ciment per aquí en mig, la Miller més en mig encara... i arriba el camió amb els 30 “workers”, si, si, “three zero”!! Invasió total!!!

Nosaltres no sabem on col·locar-los, perquè no deixen de moure’s per tot arreu, però per sort, ells no és el primer cop que fan un “slab”, així que poc a poc es van distribuint per zones, uns a la sorra, d’altres a les graves, van muntant una escala temporal amb pals de fusta per pujar al forjat... tot organitzat per en “Prasad jefe”, el “boss” de tota la tropa!
Miller i sacs de ciment al mig amb l'escala de fusta muntada

Prasad jefe i Erika












































Sense perdre’ns un instant i volent estar a tot arreu comencem a gaudir de la súper organització de la cadena humana que realitza el formigó i el puja fins al forjat. Dones i homes que sense parar fan pujar el formigó; digne de veure, ja que aquí les bombes per a pujar el formigó directe al forjat, que ens fan la feina fàcil a altres llocs, no arriben a Koilkuntla.

Equip de treballadors fent arribar el formigó al forjat











































I entre mig de tot el “jaleo” els nostres treballadors no paren de fer feina també; uns a dalt vibrant i anivellant la capa de compressió i d’altres fent les escales interiors.
En Vale és un artista!



Sudakar i Guru ben equipat per
Sudakar i Guru ben equipats fent l'escala















































































El ritme que portem tots fa avançar el forjat d’una forma considerable, més de la meitat ja formigonat i es fa una pausa per anar tots els 30 “workers”, més l’equip dels de sempre, a dinar junts a Haribala que ens tenen preparat un dinar per agafar forces i continuar amb la feina. Ens calen un parell d’horetes més només i... “c’est fini!!!!” Tots cap a casa ben contents per la feina realitzada.

“Slab done!!!” :) 
Mercè i Erika super felices amb la feina feta!











5.1.17

PROGRAMA AWASUKA: el prototip de bloc ja té finestres, i els stiffening moduls per a l Dungha Mato ja estan en procés!

Capítol LV– El desembre ja està aquí

Comença la setmana i ens disposem a treballar. Quan ho comento als equips de treball ja es veu que no estan d’acord: això del bloc ja no els fa la mateixa gràcia que al inici, tots prefereixen anar al dungha-mato però no ho diuen. Finalment trobem un equilibri d’equips i es comença a treballar, la intenció ja era anar canviant i que d’aquesta manera tots aprenguessin el bloc, ara també serà canviar per a que no es cremin, això d’haver de comprovar tantes coses al col·locar un bloc i que els costi tant que quedi bé, no els hi fa gaire el pes.
Per altra banda, aquesta setmana torna l’Andrea i ho fa just mentre estem l’Alba i la Mònica mirant les fustes de l’escola que potser ens podrien ser útils, ja que pel Dungha-mato en necessitem de ben llargues que costen d’aconseguir. L’escola és un edifici antic emblemàtic i serà enderrocada: just ara han començat treient la xapa de la coberta.

Comencen a enderrocar l'escola



































Capítol LVI– El mur de bloc s’alça i es col·loca la finestra 

El bloc avança progressivament, i a mesura que situem els blocs, també situem els armats horitzontals i verticals que conformen la maçoneria confinada. Ja hem arribat al nivell de les finestres i en comencem a situar una, res és perfecte, però està prou bé i s’accepta, apart aquí sempre sorgeixen problemes, però tot té una solució. 
A mesura que guanyem alçada, també necessitarem ser més alts per poder col·locar els blocs, així que decidim utilitzar uns blocs que no tenien ús per fer de bastida, juntament amb alguna planxa de fusta que havíem fet servir anteriorment per l’encofrat. D’aquesta manera aconseguim poder treballar més còmodament a l’alçada del mur. 
Mentre es puja mur i es fixen les finestres i la porta a aquest amb una unió ben curiosa, al taller es comença a preparar l’armat de la biga superior. Comencem pels estreps que són petits i semblen fàcils de manejar.

Arriben les finestres i necessitem una bastida per a seguir pujant el mur

Tot el prototip està reforçat amb armats horitzontals i verticals

L'evolució del bloc















































































Capítol LVII– Una altra escaleta i ja serem al forjat 

Al Dungha-mato ja arribem al nivell de l’escaleta del forjat, i per això decidim portar les peces de l’escaleta, però queden pendents per col·locar, ja que primer s’ha d’acabar el mur. Llavors ja podem començar a situar l’escaleta i anivellar-la. Aquesta tasca sembla impossible però poc a poc, anar treient o col·locant pedres i fang sembla que ja està més o menys plana i a nivell. Per sort abans de col·locar-la, ja els vam dir que les diagonals de les cantonades, en aquesta escaleta van per sota ja que per damunt ja aniran les biguetes, i d’aquesta manera quedarà tot ben lligat. 
Apart de l’escaleta, ja és moment d’agafar les fustes del watersupply que van comprar l’Àlex i el Diego a l’Abril i començar-les a portar cap al taller per fer els mòduls rigiditzadors. Dibuixem el mòdul a la taula i els expliquem totes les peces necessàries, tot i així, després d’alguns errors aconseguim el primer mòdul rigiditzador. També hem fet millores a l’hora de construir-los, per ficar els claus, ja que són grans i llargs, primer fem un petit forat amb el trepant, d’aquesta manera els podem clavar més fàcilment i sense que es dobleguin.

Situant i fixant l'escaleta a nivell

Comencem a fer els mòduls rigiditzadors, tot un procés

















































Capítol LVIII– S’acaba la setmana i l’últim dia de la Mònica 

La setmana s’acaba amb una classe diversa parlant de normes, actitud i un resum-revisió del procediment del bloc amb imatges dels treballadors en acció. Això els hi fa molta gràcia i mostren interès per aprendre. S’acaba acordant un canvi d’horari començant una hora més tard ja que cada cop el sol surt més tard i fa més fred al dematí, i hi ha treballadors que quan surten de casa encara és fosc. 
El dissabte, que és l’últim dia a Bhimphedi de la Mònica i representa es un dia lliure, el comencem amb una excursió a visitar la casa del Ram el cuiner de Balmandir. S’està fent una casa de pedra i fang seguint els consells del govern i ens serveix per veure una altra forma de treballar i construir, juntament amb un moment d’esbarjo i prendre l’aire pels camins naturals que porten a Jyamire. En breus tornem ens reunim amb Agragaami per parlar dels treballadors entre altres coses. I per acabar el dia i la setmana, la Maya ens convida a casa seva a sopar, ja s’ha instal·lat i fa molt goig veure el caliu que li ha donat...

De visita a casa d'en Ram

La Maya ja es comença a instal·lar


BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: el ritme no para!!!!






























Bon any a tothom!

La última setmana del 2016 ha anat com les últimes que portem a la obra, a un ritme que no esperàvem! Hem posat la capa impermeabilitzant i hem abocat a sobre els 10cm de formigó de neteja a totes les rases per a continuació col·locar-hi ja totes els armadures!
La dinàmica de treball a la obra ha sigut molt diferent, hem canviat el pic i la pala per moltes anades i vingudes amb carretilles plenes de ‘beton i sable’ i tones de ciment per fer la primera capa de formigó pobre.
Per fer la mescla i abocar-la correctament és més necessària la coordinació i un seguit de mecanismes que l’Ousmane coneix molt bé, tot i que estava sorprès ja que aquí es fan uns fonaments molt més petits. Tot i així, no dubta cap moment en aprendre de com ho calculem nosaltres, i a tot això ens ha donat la seva llibreta perquè li apuntem TOT! Per a ell és la seva primera obra com a chef de chantier i està aprenent de les nostres maneres de construir al mateix moment que nosaltres aprenem igual o més d’ell i el seu equip.
A la obra hi ha molt bon rotllo, tots som joves i l’aprenentatge és també recíproc amb l’intercanvi lingüístic serer-caste. Al poble hi ha molta gent que ha marxat a Hondarribia a treballar a la pesca i aquests mesos d’hivern venen a veure la família, ens trobem moltíssima gent del poble que parla castellà.
A tot això, cada cop passa més gent per l’obra a treballar voluntàriament i la majoria treballen i es coordinen amb els paletes amb una gran facilitat.

Així doncs la setmana va anar avançant a marxes forçades, i com s’acostava cap d’any vam decidir acabar-la a la Casamance, per aprofitar i intentar tancar el tema de la fusta vermella a Bignona i pasar el cap d’any a Abéné, amb les voluntàries de Foundawtion que estan fent un treball genial a Thionkessil. Una abraçada per la Lara, la Júlia, la Anaïs i tota l’altra gent amb la que vam passar un cap d’any molt diferent amb persones i llocs sorprenents.
Comencem l’any molt motivats i amb l’objectiu de seguir com fins ara! Col·locarem les platines als pilars, les esperes a les pilastres i comencem ja a abocar el formigó pels 50cm restants de fonaments, en els quals haurem de fer servir vàries planxes de fusta ja que el terreny no és gens consistent.
També començarem els bricks buits, amb el motlle que ens ha fet el ferrer, el mateix que ha fet les platines.

Una abraçada també per l’Elias i la Lucia que ens han comentat que ja tenen els vols per l’11 de Febrer! Tot el poble els espera també amb els braços oberts.

Esperem que, tant els que teniu les ganes i la paciència per anar-nos llegint com els que no, tots comencem l’any de la millor manera possible!

Records a tothom i fins aviat!

Clara i Pau

Col·locant les armadures del mòdul de cooperants

Armadures del mòdul de cooperants

Repassant les armadures de la biblioteca

Transportant les riostres

Col·locant les armadures de la biblioteca

Des de la terrassa de casa veiem el terreny!

La posta de sol des de la terrassa