Després de quasi 24h de vols i escales vàrem
arribar a la nostra destinació: Bangalore. Però la ruta encara no havia acabat.
Per sort, la fundació Haribala havia posat a la nostra disposició uns contactes
que ens transportarien directament fins a Koilkuntla: un viatge amb cotxe de
quasi 6h de duració. Pel camí vàrem viure les nostres primeres experiències: un
bus amb roda punxada, un accident lleu de moto, una pluja de monsó curta però
intensa i hores i hores a ritme d’una ràdio índia de lo més actual. La càlida
rebuda del centre d’Haribala Trust per part dels nens i la seva cuidadora
Monikama ens va treure tots els mals de les hores d’avió i de jet lag.
El matí de dilluns en Shourie ens va venir a donar
la benvinguda a l’orfenat i ens va explicar que es trobaria treballant a
Hyderabad fins el mateix dissabte que és quan el tornaríem a veure. Així que
posava a la nostra disposició a l’Arlappa (coneix a tothom, és com un relacions
públiques) i el Pushpa (sort que tenim a algú que entén l’anglès). Ja ben
d’hora, però a un ritme no tan accelerat com a l’occident, ens vàrem dirigir
mitjançant un rickshaw al centre de Koilkuntla a comparar amb els preus que va
recavar la nostra companya Andrea uns mesos abans. Vam aconseguir comprovar els
preus de: sacs de ciment, acers corrugats, planxes d’acer, perfils I i H d’acer,
camions de grava i terres. De moment tot a Koilkuntla. Abans de tornar a l’orfenat
vàrem tenir la nostra primera visita al terreny d’obra. Ens va donar la
sensació de que era més petit que al plànol de treball. Per la tarda va tocar
treball d’oficina: posta a punt dels amidaments i la planificació de l’obra en la
1a Fase.
El matí de dimarts l’Arlappa i en Pushpa ens varen
portar en jeep fins a Nandyal on vàrem repassar els formats i preus dels
següents materials: brics de totxana cuita, fusta per biguetes i finestres i
... vàrem punxar roda i la resta de materials va tenir que esperar fins la
tarda. Això sí, mentrestant, una beguda refrescant ens va ajudar a suportar la
calor i el xivarri del país. Per la tarda es va finalitzar la investigació de
preus de nou a Koilkuntla amb: bambú com a armat de repartiment del forjat
(“mallazo”) i el canyís de les finestres, i una més de brics de ciment. Vàrem
acabar el dia comprant una mànega per poder començar amb la comprovació de les
cotes de nivell del terreny, també vàrem preguntar sobre els preus dels tubs de
PVC per a baixants i col·lectors de pluvials i grises.
El dimecres vàrem anar més per lliure amb la
primera presa tècnica de contacte amb el terreny d’obra. Vàrem situar la
ocupació del pavelló residencial i extreure les cotes de nivell del terreny. Ja
amb les nostres anades amb el cotxe vàrem veure que en general la zona de
Koilkuntla era molt plana. Amb la mànega vàrem verificar aquesta teoria: la
inclinació del terreny és negligible a efectes de la construcció en el cas dels
dos pavellons. I com es farà una
esbrossada de 30cm, qualsevol imperfecció serà corregida. No vàrem poder fer el
mateix amb la zona on es farà el pavelló d’aules perque els edificis a demolir
encara seguien presents. Això també ho vàrem fer per comprovar la ocupació real
del projecte, ja que ens donava la sensació de que el plànol fos més gran que
la realitat.
El dijous pel matí va ser una mica més light.
Vàrem tornar a anar amb el Pushpa a trobar materials i demanar preus. No els
vàrem trobar: pintura bituminosa i teula ceràmica. La casa del nostre amfitrió en
té alguns d’aquests recursos, però la ciutat més propera amb ells és
Hyderabad... 300km són masses.
Per la tarda l’Eli es va unir amb les nenes a la
classe d’higiene personal i més tard a l’estona de fer deures li van ensenyar a
comptar en hindi i telugu, i una de les nenes la va sorprendre amb el joc de
mans que comença amb la lletra de “en la calle lle lle, 24 tro tro... ”.
“M’ha sorprès molt quan han començat a cantar, per
un moment creia que parlaven un castellà perfecte!” - Eli
El Manu per la seva part, va ajudar als nois a
excavar una rasa per canalitzar les properes pluges en època de monsó. Varen
col·laborar tant grans com petits.
“Ha estat un treball esgotador. I això que només ha sigut una rasa. Quan ens
toqui fer l’esbrossada dels pavellons del projecte fliparem!” – Manu
Divendres vàrem anar al mercat. És en aquest dia
quan es redueixen els preus. Els mangos que vàrem comprar no varen durar tant com
per fer una foto. I parlant de fotos: en el nostre passeig pel centre del
poble, un home assegut des de la seva tenda ens va fer una fotografia. Serem la
atracció de Koilkuntla; a veure si aquesta atenció ens afavoreix alhora de
trobar voluntaris i bons preus. Per la tarda va arribar Shourie i vam concertar
pel dia següent la trobada amb un contractista. A més a més, vàrem jugar amb
els nens més grans del Haribala Trust als clàssics jocs de cartes com: el
mentider, el burro i el cinc.
Tema que no s’ha comentat abans: tenim una
gosseta! El seu nom es diu Lumaka! I que és ben maca tota ella! Sembla una
lloba rossa! És la gossa guardiana del centre. Resulta que a la Índia els
gossos tenen mala fama ja que són la reencarnació del lladre. En general, abans
més que ara, eren rebutjats per la gent. Durant el dia són molt espantadissos i
no fan front a res. Però per la nit, els gossos sense llar s’ajunten en manada
i resulten de lo més perillosos. Durant el matí de divendres una manada de 6
gossos rondava la parcel·la del centre d’Haribala. No sabem quan, però la
Lumaka els va fer front, i encara que ha quedat malferida, va guanyar! Ara està
bé i és l’heroïna de l’orfenat!
El dissabte ens vàrem reunir amb el contractista a
la parcel·la per explicar-li el projecte, junt amb l’Arlappa, el Shourie i el
Pushpa. Més tard, vam portar la conversació a la casa del president d’Haribala:
el pare Prakash. El contractista ens va dur a veure alguna obra seva.
Curiositat número 1: comencen a fer els acabats interior quan la única
protecció entre l’interior i el cel obert és un forjat. No és d’estranyar que
la primera cosa que vàrem veure fossin humitats. Res que no es pugui solucionar
si intervenim amb una bona planificació de l’obra. Per la resta: una obra neta,
organitzada i amb molta cura. Al break del migdia, les nenes del centre li van
fer un regal molt bonic a la Eli, semblava una deessa grega: mireu a les fotos
per saber qué és! Per la tarda-nit ens vàrem tornar a reunir amb el
contractista per saber què ens oferia i a quin preu de cara a poder començar
l’obra. Resulta que no s’encarreguen de la part profunda dels pous de
fonamentació. És un treball que anirà al nostre càrrec. Al igual que la
demolició. Però per lo menys una cosa de la llista està enllestida: CONTRACTOR –
CHECK!
El diumenge ens haurien d’haver dit alguna cosa
sobre trobar-nos amb la mà d’obra que s’encarregaria de la demolició de les
runes existents, però com ja ens va avisar Shourie, a la Índia et poden dir que
venen, però finalment no es presentin, així que haurà de ser en dilluns. Això
ens ha brindat l’oportunitat de gaudir dels nens i nenes de l’orfenat. Tenen
escola durant tota la setmana excepte en diumenge, així que hem jugat a pilota
tots plegats, ens hem mullat amb la pluja, s’ha vist pel·lícula de Bollywood,
inclús ens han pintat les mans amb la local tinta henna, recollida i
confeccionada per ells mateixos. Un dia perfecte per acabar la setmana!
 |
| Primera prèsa tècnica a la parcel·la |
 |
| Rickshawejant per Koilakuntla |
 |
| Algú va dir cavar?Doncs som-hi |
 |
| Lumaka! Haribala's Heroo |
 |
| Aquesta és la nova diadema de la Eli! |
