Un cop arribat Tihar, de camí a sopar amb els nens de Balmandir veiem tot el carrer ple de llums com si del nostre Nadal es tractés... Però una d’elles ens va sorprendre més que les altres: A casa de la Maya hi havia llum! Vam entrar-hi i la vam veure amb el seu somriure característic mirant-nos emocionada. El veure aquella casa decorada a la seva manera ens va fer sentir que allò deixava de ser una mica prototip en procés per començar a ser la llar de la Maya.
Tihar va ser tot un nou descobriment per nosaltres: Ens esperàvem una celebració semblant a la de Dashain, on la gent es reuneix en família a dins de casa i celebren tots junts l’arribada dels membres que tornen per aquelles dates... Però ens vam trobar amb un festival on tothom mostra al carrer les seves tradicions.
El primer dia és el del corb, el Kaag Tihar: Aquest dia comencen les preparacions, tothom obre les portes de casa i alguns venen dolços típics, d’altres les decoren fent males i d’altres engeguen les llumetes de colors i tots deixen menjar a sobre la teulada pels corbs, per evitar el dolor i la mort a casa. El segon dia és el del millor amic de l’home, el Kukur Tihar, on els hi ofereixen menjar, malas com a collarets i la tika. El següent dia està dedicat a les vaques, el Gai Tihar, on els hi fiquen tikas i menjar i per la nit tothom surt a ballar casa per casa. En el quart dia, el Goru Tihar, el dia dels bous, pinten les entrades de les cases amb fang i deixen unes ofrenes a sobre d’uns maons agraint-li’s els fems que utilitzen tant al camp com a la construcció. En el cinquè i últim dia es celebra el Bhai Tika, on les germanes fiquen la tika als seus germans per desitjar-los-hi una vida feliç i pròspera i agrair-los-hi la seva protecció.
La Maya s’encarrega de preparar totes les decoracions de Balmandir i de casa seva |
Tot i que la tika la solen posar les germanes als germans, la Beli va voler que participéssim en la celebració i ens la va fer! |
Els nens de Balmandir celebren el Bhai Tika tots junts |
Totes les cases es decoren amb fang, malas, llums i ofrenes a la porta |
Capítol XXXVII – Reprenem la obra
Tornem amb més
feina a fer: Si la setmana passada va fallar una peça del motor, aquesta no es
podia quedar curta i el motor sencer deixa de funcionar, amb el que l’Andrea
se’n va a Hetauda amb el Niranjan per arreglar-lo mentre l’Alba es queda al
front a Bhimphedi. Avui som menys treballadors i dividim l’equip en tres
fronts: Per una banda seguir preparant les peces que formaran les finestres del
prototip de pedra i fang. Per l’altra banda es segueixen col·locant les
finestres de casa de la Maya, que es resisteixen a voler acabar, i per últim
desencofrar la biga de fonamentació del prototip de bloc... Tot i que aquesta última
sembla senzilla d’entendre, al arribar a comprovar que tot vagi bé, la Sushila
i la Vim Maya es fiquen mans a la obra a emplenar tot l’interior amb terra fins
amunt... Encara que continuaven amb tota la seva bona intenció per seguir
avançant en la feina, això no és el que necessitàvem i aconsegueixen establir
un nou treball al prototip: treure aquesta la sorra i començar a compactar-la
tal i com ja havíem fet al prototip de patra!
Capítol XXXVIII– Ja s’acaba la setmana?
Aprofitant les poques hores de treball que han tingut els nepalesos aquesta setmana, ens disposem a portar la tuberia de desaigua de les dutxes del Dungha-Mato, situar-la i reomplir el forat amb grava. Per altra banda segueixen amb les finestres, ja queda menys, però el motor de la serra que havia d’arribar avui amb bus i naturalment no apareix, així que seguim tallant a mà. També ens disposem a seguir col·locant les finestres, i la porta de ca la Maya. S’acaba el dia amb la tuberia col·locada i tapada, les finestres col·locades amb manetes i embellidors, mitja porta casi a lloc i casi totes les peces de tres finestres del dunga-mato acabades. Aconseguit!
De bon matí amb la tuberia cap al Dunga-Mato |
Les manetes col·locades, ja es pot obrir la finestra! |
Que bonic quedarà amb la finestra acabada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada