Bona tarda tubabs!
Ja portem tres setmanes d'obra i sembla que la cosa avança a tota marxa!
La setmana passada es van quasi enllestir els fonaments i aquesta ja han començat a pujar pilars i els murs. És fantàstic veure com els plànols comencen a materialitzar-se...i tot allò que prevèiem es va fent realitat.
La gent que passa s'ho mira amb interès i quan els hi expliques que no és una casa per als tubabs sino que és una biblioteca per a ells, somriuen i et dónen les gràcies. Inclús alguns es queden a donar-nos un cop de mà.
Per altra banda, ens estem esforçant en aprendre el seu idioma, el serer, i no us podeu imaginar la il·lusió que els hi fa que els saludem en la seva llengua! Alguns es queden tant sorpresos que fins i tot els hi agafa un atac de riure quan ens escolten (no sabem si per la il·lusió o per la mala pronunciació), en fi, fem el que podem per adaptar-nos com ens agradaria que ells s'adaptéssin a casa nostra.
Pel que fa a la convivència amb la família, no hem tingut cap problema en absolut, tots són uns encants i ens tracten de meravella. L'única pega, és que vivim al costat d'una mesquita i cada matinada, a les 4:45 (hora intempestiva), es posen a cantar oracions...i per si no els sents bé, hi afegeixen un altaveu que ens pertorba els dolços somnis (provocats pel Malarone) cada magnifica nit...Creiem que és a l'única cosa a la qual no ens podrem habituar (RES GREU).
Pel que fa al menjar, la família ens prepara cada dia arròs i peix per dinar, però tenim la sort que hi afegeixen verduretes i una salsa diferent cada dia i així almenys no es fa tant monòton, és prou bo! I alguns diumenges, com avui, ens permetem el luxe d'anar a dinar a casa en Lluís, i el Mady, que és un cuiner estupèndo a part de ser un tresor, ens fa uns menjars fantàstics! Com veieu, no ens podem queixar!!
I, finalment, una anècdota per a què rieu una mica: L'altre dia, vam entrar a una botiga a comprar alguna cosa de menjar, i rere nostre va entrar una noia de bon veure i el pobre Josep es va posar nerviós i enlloc de dir-li bonne soir li va dir Bonne noir...(per sort, la noia es va posar a riure) Fallo tècnic. XD
Bé, això és tot per aquesta setmana, esperem que la propera més i millor!
Una abraçada!
Josep i Mariona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada