base A arquitectura i cooperació: CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA : NEW TEAM!

Hola hola! Som el nou team de Koilakuntla, conegudes com“ Natalia madamme “ y la “ Aina madamme “ La Natalia s` ha encarregat durant aquesta primera semana d`explicar-me com funcionen aqui les coses i els grans consells que la Erika li havia donat.

Hola soy Natalia! En mis dos semanas working alone mientras se espera a la madame Aina, hemos tenido una buenisima toma de contacto con la obra. Se hormigoneo la losa de la cubierta plana (todo un show de idas y venidas de bandejas de hormigon en una escalada cadena humana). Se subieron pilares y muros de bricks hasta cota cubierta. Por lo que Ouh yeah, viajito de ir a por bricks a Nyandal. Y se trabajo tambien con la famosa piedra de pizarra de KKL. Se nos quedo un muro de acceso a parcela de falling in love total! J A todo esto, porque a Aina se la esperaba con muchisimas ganas para meternos de lleno con la cubierta el team de madame completo, centramos tambien vigas, para que nada mas pillar terreno, nos pusieramos a armar vigas como locas.

El nostre transportista es el Vansi, un noi de 18 anys amb molt bon caràcter. Ell s`encarrega de portar-nos amb la moto al poble per comprar fruita i conduir el tractor per anar a comprar els materials necessaris de la obra. Es molt guai!!! ( tot i que has de vigilar perquè es una locura aquí el transit!) A vegades també es van a buscar els materials amb la moto, com el cas del 5 litres d`oli per els encofrats i armats, una manera amb mes adrenalina ja qe has de pensar com ho faras i vigilar de no perdre el material per el camí.

La obra , una setmana dura preparant tots el armats de les bigues amb les esperes per la llosa de formigó. Es impressionant veure com tallen i dobleguen tots els estreps per després col·locar-los a les bigues, ja que tot es manual!! Hem de dir que els nostres treballadors han fet una feinada aquesta setmana. El mes dur de tot es la calor, en fa moltísima!!! Hem de beure 3 litres diaris cada una per sobreviure , aixo si, agafarem un bon moreno „ paleta“.

Es hora d`acomencar a pensar amb la façana. Ja tenim un grup de treballadors jovenets netejant les juntes de la pissarra i del totxo. Un cop tot net els nostres treballadors es posaran a fer el plastering, una mezcla de morter de cement amb dos tipus de arids. Sabem que encara no es el moment, però ja tenim idees de com pot quedar la façana. Ens venen a la ment colors càlids, semblants als que tenim al nostre entorn, com el totxo, arenós ...pero encara esta per veure. S`ha de dir que les cases a Koilakuntla estan pintades de diferents de colors així com els camions, son molt bonics i aporten alegria al espai.

Despres de quatre dies montant els armats de les bigues de la coberta, davall del sol intens, per fi hem acabat!! Ara es el moment de acabar de col·locar els encofrats banyats en oli a les bigues per dema poder posar el formigó. Crec que serà un dia divertit, es fa una cadena humana des de la planta baixa, on es troba la miller, fins la cota de les bigues de la coberta. Tenim moltes ganes de veure com funciona, ja us explicarem mes endavant.

Ah! El moment del chai , la Natalia va loca per el chai, li encanta!! Ella s`encarrega de que no falti un cop al mati i un cop a la tarda la visita del Obles amb la beguda. Es també el moment que esperen tots els treballadors, per fer una pausa i poder fer unes quantes bromes. Son gent molt maca i amb molta paciència. Ens escolten ,intenten entendrens , ja que la diferencia de idioma es una valor afegit en aquesta obra, i si el Siva rao esta d`acord ens deixen participar en la obra explicantnos com es fan les coses. Com en aquest cas anar armant totes les bigues.

El curios es que els treballadors no ens cuiden tan sols dintre del workplace . El dia lliure , el divendres, es el dia del mercat. Nosaltres vam anar a veure com funcionava, un lloc ple de moviment i de gent comprant tot el que necessiten per la setmana. Entre tot aquest burull de gent ens va trobar el Vale, un treballador de la obra, que ens buscava per ajudarnos a fer la nostra compra, ja que soles seirem imposbles de demanar el que volem.

Despres de fer totes les compres el Vale ens va fer un tour per la ciutat, visitant diferentes cases de familiars i treballadors de la obra. Ha estat una anecdota molt graciosa. Vam crear tota una processo de nens darrera nostre, tipo fans , que volien aludarnos i donarnos la ma. A cada casa que entravem ens donavem chai , menjar o alguna beguda que tinguessin. Ens ha sorpres molt, es una cultura molt hospitalaria i amable. Crec que estarem bastant ben cuidades.

Ara us estic escrivint jo , l `Aina, assentada en una taula metàl·lica que hi ha a la primera planta de la obra, amb uns gossets que viuen amb nosaltres i que ja han estat presentats a la entrada del blog anterior , esperant a que arribi el team de treballadors. Han anat amb la Natalia i el Vansi a buscar mes encofrats.

Es tan sols la primera setmana. Ha estat dura amb uns ritme de treball sense parar i sot un sol intens. Pero anem entenent poc a poc com funciona tot aquí, i tenim moltes ganes de mes. De veure com funciona el plastering i que pasara amb la llosa de formigó.

Cada dia es molt diferent aquí, i et vas a dormir super cansat però content.

Fins la pròxima, una abraçada de les dues per a tots!!