26.7.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Sembla que el projecte comença a agafar forma






























Aquesta setmana es presentava incerta, sense constructor i sense saber quan començaríem les obres.
Amb dos constructors on triar, a principis de setmana vam visitar unes obres a Nandyal d’un dels possibles constructors. Quins contrastos la Índia, una casa amb paviments de marbre però on s’hi arriba per un carrer sense asfaltar; això sí, diuen que és el Pedralbes de Nandyal!

Aquí a la Índia els temes van lents, així que mentre esperàvem els pressupostos dels constructors hem estat ajudant en el projecte educatiu dels nens d’Haribala. A casa nostra ja hi ha a qui li costa entendre les diferents possibilitats acadèmiques, però aquí a la Índia això és un altre nivell! Si ho vols entendre, t’ho has de prendre amb molta calma.

Aquesta setmana a més a més han arribat dos voluntaris d’Haribala, l’Anna i en Miquel, que vénen a fer la revisió mèdica als nens i nenes esponsoritzats. A més a més hem pogut celebrar l’aniversari de l’Anna amb tots els nens d’Haribala i ballar a l’estil Bollywood!

Ja a finals de setmana, un cop rebuts els dos pressupostos, finalment ens vam decantar per un dels dos amb qui ens vam posar a treballar de seguida. Aquí les coses poden ser eternes o solucionar-se d’un moment a l’altre, mai se sap. Reunió amb l’enginyer, reunió amb els que excaven la fonamentació i reunió amb el constructor, sembla que la cosa comença a arrancar. Dissabte a la tarda ens reunim amb qui ens ajudarà a fer el replanteig de l’edifici i ens posem d’acord, quedem diumenge a les nou del matí.

Diumenge es presenta ben ple. Nosaltres marxem cap al terreny amb els nens, que ens ajuden a portar el material, i l’Anna i en Miquel comencen el dia ja  amb una fila ben llarga de nens esperant-los per fer-se la revisió mèdica. Arribem al terreny i tot a punt per començar, però això és la Índia i la puntualitat no és lo seu, així que acabem començant a fer el replanteig a les 12 del matí. Els problemes d’idioma ens fan començar molt lentament, però per sort un noi i una noia d’aquí que són enginyers,  ens han ajudat a entendre’ns amb el constructor. Ha sigut dur, problemes d’idioma, maneres diferents de fer les coses,  un sol de justícia que ens ha deixat ben vermellets, però almenys ja podem dir que ara finalment sí, ja hem fet el replanteig de fonaments del primer edifici. Ja han començat les obres!

Tornem cap a Haribala a les cinc de la tarda cansats i sense dinar encara, i ens trobem encara una cua ben llarga de nens i nenes per fer-se la revisió mèdica. L’Anna i en Miquel han treballat de valent avui també.

El sol comença a pondre’s i la tarda s’acaba. Amb el centre d’Haribala ja més tranquil ens posem a jugar i a cantar amb els nens. Ha sigut un dia ben complert i cansat, però tots n’estem molt contents.


Celebrant l'aniversari de l'Anna a ritme de Bolliwood!


Revisió mèdica dels nens i nenes esponsoritzats

22.7.16

A NARÉ_3a fase: amb la coberta enllestida, comencem els acabats interiors!



























Setmana 25

Kassoumaye!
Bu nucane!
Kassoumaye!

Aquesta setmana per fi arribava l’esperat final del Ramadà i, inshalla, també el de la construcció de les cobertes. D’entrada, tota la xapa del primer mòdul va quedar col·locada al llarg dels dos primers dies. Cal mencionar respecte aquesta tasca que comportava una major complicació que quan s’hi va posar la primera comanda, ja que ha calgut fer lliscar cada una de les xapes de manera que passés entre l‘estructura de fusta vermella i el conjunt que suporta la palla. A més a més, a posteriori calia fixar les noves xapes assegurant-se que quedessin per sota de les anteriors, de manera que l’aigua no pugui passar-hi. 

Tot i que aquest procés es va realitzar amb certa celeritat, a mitjans de setmana va arribar una aturada –esperada- degut a la celebració del final del Ramadà, l’anomenada Korité. Es tracta de dos dies de festa i gresca on les famílies es reuneixen en àpats abundants. Així, tant dimecres com dijous, no van haver-hi maçons a l’obra. Cal dir que durant les quatre setmanes de dejuni havien treballat dur i es mereixien un descans.

Divendres, emperò, encara no es va recuperar la normalitat a l’obra ja que mancaven efectius treballant-hi, senyal que la festa havia estat bona i havia acabat tard. No obstant, l’últim dia si que van venir tots i, en una jornada intensa –la primera sense dejuni- van enllestir la col·locació de la xapa del segon mòdul; just abans d’una nova pluja. En aquest sentit, destaquem que durant aquesta setmana les tempestes ens han donat una treva i els desperfectes del retard amb les cobertes han estat minsos. Veurem quina sort ens depara el proper mes de l’hivernage.

Bo esemaine diamenediole!


























Setmana 26

Kassoumaye! 
Kassoumaye, nittingulo! 
Kassoumaye! 

Aquesta setmana ha estat dedicada exclusivament a la construcció de la solera. La primera part per a tal tasca consisteix en l’ompliment de terres de les zones a formigonar. Així, el primer dia els maçons van estar transportant les sorres, d’entrada als interiors i, tot seguit, als exteriors. Per poder realitzar els desplaçaments amb comoditat, també es va efectuar una neteja important de la zona d’obra que, alhora, contribuïa a reduir el risc d’accidents durant la fase de construcció. 

Una vegada omplerts els diferents espais, calia procedir amb la compactació de les terres, de manera que s’evitin assentaments diferencials a posteriori que puguin esquerdar o, fins i tot, trencar la llosa de formigó. Per a aquesta tasca, primer calia ruixar amb aigua les noves terres per tal de millorar el procés de compactació i, una vegada el terreny quedava eixut, es procedia a comprimir i aplanar les terres amb les ‘dammes’ –un mànec de tub metàl·lic amb una gruixuda placa d’acer quadrada a la part inferior. 

Finalitzat aquest procés, ja es podia començar el formigonat. Per a això, es barrejava sorra blanca amb ciment, grava i aigua, i s’anava col·locant de manera que formés una superfície plana. Es va començar amb el primer mòdul, partint per l’aula i després el magatzem i els lavabos, i, posteriorment, es va prosseguir amb el 2n mòdul, repetint el mateix ordre. En aquest sentit, cal fer dues puntualitzacions. La primera, que va caldre fer un afegit de terres tant a l’interior com a l’exterior del 2n mòdul que, com que implica un temps d’assecat, va comportar un dia sencer de feina. La segona és per comentar que els exteriors s’han posposat per a la setmana vinent per tal que, mentre s’hi treballa, a l’interior ja hi pugui haver el ‘carreauleur’ (enrajolador) col·locant el carreau-cassé (trencadís ceràmic) que donarà l’acabat final als terres del projecte. 

Paral·lelament a aquestes feines, s’ha anat curant –regant amb aigua periòdicament- les zones formigonades, de manera que s’evitin futures fissures per la contracció pròpia del seu assecat. 

Bo esemaine diamenediole! 

Luka Mané i Martí Diediou




19.7.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: A vegades és millor fer una pausa al camí per continuar amb més força
































Aquesta setmana ha estat mogudeta. S’ha passat de pensar que ja començaríem amb la fonamentació, a parar l’obra i tornar un altre cop amb la selecció d’un constructor que ens aporti els obrers. 

No serà una tasca fàcil: el constructor ha d’estar disposat a oferir-nos un preu honest, i amb la voluntat de tenir una relació d’aprenentatge mutu. Tot i aquest contratemps hem pogut fer la neteja del terreny amb l’excavació de l’esbrossada mitjançant la màquina JCV. 

Teníem intenció de realitzar l’excavació d’esbrossada en la superfície que ocupa cadascun dels pavellons dissenyats, però al final tan sols es va dur a terme al bloc de dormitoris. Aquesta zona del terreny tenia els troncs i arrels dels arbres afectats per la proposta, així com restes de fonamentació dels edificis ja enderrocats. 

Durant el dia de la neteja del terreny, ens va venir a visitar a l’obra el primer enginyer amb el que havíem tingut contacte fins aleshores. Ens va convidar a assistir a la inauguració d’una escola que ha fet a la sortida de Koilakuntla. 

El dia de l’esdeveniment va assistir-hi el primer ministre i amb ell tota la gent la gent del seu partit. Va ser un acte bastant popular dins de la població de Koilakuntla i molt vigilat. La policia feia registres constants. Els conflictes amb Pakistan fan que qualsevol acte important sigui motiu suficient per prevenir. 

El dijous en Prakash i el Sebastià (president i vicepresident d’Haribala) van arribar a Koilakuntla i vam poder veure com els nens i nenes del Centre d’Haribala els rebien molt contents i emocionats. 

De divendres a diumenge van ser tres dies intensos de reunions i generació de plànols. Ja havíem decidit prescindir dels serveis del primer constructor i enginyer, i durant les reunions ens adonaríem que havíem fet bé. 

Les dues noves opcions són molt atractives i resulta difícil escollir-ne una. Estem a la espera dels preus per partida d’una d’elles per poder comparar i acabar-ne escollint una. 

La marabunta del primer ministre

Patis entre dormitoris

Speech del primer ministre

17.7.16

PROGRAMA AWASUKA: Cuando hay una tormenta los pajaritos se esconden, pero las águilas vuelan más alto































Episodio I

Los cimientos de la tierra se han sacudido, por suerte sólo de forma metafórica. Hemos tenido que superar un bache con los actuales beneficiarios, no un conflicto personal con ellos, sino en establecer las bases de nuestro proyecto, hacerles entender el por qué están aquí y cuál es nuestro cometido en Nepal. Nuestro programa es claro, nuestras intenciones también, estamos aquí para reconstruir esta dañada zona de Nepal y para fortalecer a una población que ha sufrido tanto como consecuencia de un fenómeno natural. Si sólo reconstruyésemos sus viviendas y no nos encargamos de enseñarles cómo hacerlo, con qué criterio, fomentar la cooperación entre sus habitantes y que se ayuden entre ellos, no conseguiríamos que sean auto-suficientes cuando necesiten enfrentarse de nuevo, esta vez solos, a otro desastre. La población local debe de salir reforzada.
Esa es nuestra intención, esa es nuestra fortaleza y ese es el pilar de nuestro proyecto. El conflicto se ha producido cuando los intereses personales de algunos de nuestros trabajadores se han impuesto a los del proyecto conjunto. Nosotros hemos venido a colaborar con la población que necesita una vivienda y no podemos permitir que se esté ayudando a la gente que no sea la más necesitada. La necesidad de un trabajo y una mejora de vida han provocado que ante nuestras puertas se presenten personas dispuestas a trabajar por el proyecto, pero un proyecto en el que ellos no confiaban y en el cual participaban solo por motivos económicos.
Se ha de tener paciencia para aceptar las cosas que no podemos cambiar, fuerza para cambiar las cosas que podemos cambiar e inteligencia para distinguirlas. Nosotros no podemos venir aquí y cambiar a las personas, solo ayudarles, pero tenemos que aceptar las condiciones en las que trabajamos y entender como son y cuáles son sus necesidades, esto no es personal, es el instinto de supervivencia del ser humano por huir de la pobreza, aún a costa de tus principios y honradez. Hay que tener fuerza para cambiar partes del proyecto que no acaban de funcionar, pero no nuestra meta, que nunca ha dejado de ser la misma.

Por otro lado también hemos tenido que hacer auto-crítica, el proyecto es fantástico, la energía que tenemos para desarrollarlo es infinita, pero en algún punto nos hemos equivocado y hemos acabado en un camino lleno de piedras. Pero no hay que desanimarse ni rendirse, cuando la montaña que subes parece cada vez más imponente, es que la cima está cada vez más cerca. No renunciaremos solo porque las cosas se hayan puesto difíciles, si vale la pena, no será fácil. Mantenemos toda la ilusión y ganas de tirar este proyecto adelante y podemos afirmar con seguridad de que el proyecto acabará un éxito. El carácter es una virtud en tiempos difíciles.
La necesidad de resolver este conflicto ha provocado que las obras se parasen por unos días, que no el trabajo. Tuvimos una reunión con nuestros compañeros de y aprovechamos para explicarles, una vez más, en que consiste nuestro trabajo aquí, y hacerles comprender que nuestro cometido aquí es serio, y no podemos tolerar algún que otro comportamiento. Por otro lado les dejamos claro que estamos aquí para ayudar a las personas que lo necesitan, así que si en algún momento tienen la necesidad, nuestras puertas siempre estarán abiertas. Se hizo una entrevista, uno por uno, en la que obtuvimos información sobre cada uno, sus necesidades, exigencias y situación actual, se invitó a continuar a aquellos cuyas necesidades económicas y las de tener una vivienda en condiciones eran primordiales, y se hizo entender a los demás que sintiéndolo mucho ese no era su lugar.

Estamos muy orgullosos de haber conseguido controlar y gestionar esta situación, y que todo siga adelante. Perder la paciencia es perder la paciencia es perder la batalla.
Una vez que la rueda empezó a rodar de nuevo, volvimos al trabajo, esta vez nos dedicamos a nuestro nuevo espacio de trabajo, el almacén que se convertirá en nuestro banco de materiales y en un taller donde poder realizar las prácticas previstas y los trabajos de madera, ya que los monzones no nos dan tregua para poder continuar las obras, pero por suerte, el trabajo de montar nuestro propio taller y de comprar los materiales necesarios en Hettauda, puede realizarse bajo cubierto.
Hemos dedicado varios días de esta semana a gestionar todas las compras y hemos invertido muchos trayectos en bus para poder finalizar nuestro almacén.


Episodio II – Bienvenidos

Además, esta semana estamos muy contentos de poder recibir la ayuda de todos los coordinadores del Proyecto de Awasuka. Pedro Lorenzo, por parte de la UPC, Berta Marín, como coordinadora de Base A y Mónica Sans por parte de Amics del Nepal, un grupo al que se añaden una parte de la familia de Pedro, su mujer María José y su Hija Ilia, que nos van a acompañar en la aventura de las próximas semanas.
La presencia de nuestros coordinadores aquí nos supone un respiro, porque es mucho más fácil trabajar con ellos cuando les tienes cerca, porque nos alegramos de tenerlos aquí y eso es un apoyo moral para nosotros, y finalmente porque con ellos vamos a poder tomar todas las decisiones importantes referentes al proyecto, para mejorarlo y adaptarlo a la experiencia que los voluntarios hemos estado teniendo en Bhimphedi. Lo más importante, todos han venido con mucha ilusión y muchas ganas de trabajar, con esos ingredientes, es solo cuestión de tiempo que demos con la receta correcta. 
Se están visitando las obras realizadas, se están analizando los errores cometido y mejorando los próximos. Se han estado organizando reuniones con todas las partes implicadas y se están empezando a programar los talleres, workshops y proyectos que se llevaran a continuación, una limpieza de cara que solo ha hecho que el proyecto cada vez coja mas forma.
Su llegada a Bhimphedi no ha pasado desapercibida, y la tierra está volviendo a temblar, una vez más solo de forma metafórica, pero esta vez hacia la dirección que nosotros queremos.

Hasta la próxima semana,

Viki y Adri

Nuestro objetivo es claro, nadie sin vivienda 

El equipo de coordinadores ya está manos a la obra

Replanteo del último nivel de la cimentación

Pedro, Viki, Adri y Amit

Todavía queda mucho trabajo por delante

Reunión con los beneficiarios

Nadie se salva de la lluvia

El dios de los negocios en Bhimphedi

Nepal en esta época del año

Una de las muchas viviendas afectadas

Uno de nuestros trayectos en camión a Hettauda

Es tiempo de decidir y trabajar en equipo

Vista de Supping desde Bhimphedi

Sin tregua en Hettauda

11.7.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Els primers voluntaris del projecte

Resum de les dues darreres setmanes a Koilkunta, Índia: treballem en comú per fer front a les dificultats
Setmana 2:

Aquesta setmana ha començat amb força. El dilluns vam començar l’enderroc d’unes edificacions existents a la parcel·la on hem de construir. Quatre obrers hi han estat treballant durant tres dies, enderrocant l’estructura existent i ordenant les runes per materials segons si són reutilitzables o no. 

Dimarts vam sortir una mica del terreny d’obra per veure una mica la realitat dels voltants. Amb els treballadors del centre d’Haribala Trust vam anar a repartir llibres escolars a diferents nens i nenes que reben la seva ajuda. Vam veure com són les escoles d’aquí, les seves cases, els pobles on viuen, i d’aquesta manera entendre una mica més la situació en la que es troben els nens pels quals estem fent el projecte. 

La setmana avança i anem a comprar les eines necessàries per començar el replanteig; no ho podríem fer sense l’ajuda dels nostres contactes locals, en Pushpa i l’Arlappa. Aquí, l’idioma i els contactes hi tenen molt a dir! 

Koilkuntla, tot i ser un poble, té una vida que sorprèn a la vegada que espanta; sorprèn ja que té una vibració màgica a l’ambient que resulta realment atractiva, i espanta, perquè té tant de bella com de caòtica, i si això ja passa en un poble petit, imagineu-vos en una gran ciutat. 

El dijous ens vam dedicar a moure el material de l’enderroc. Encara no tenim als voluntaris, així que resulta una feina lenta per a només dues persones. Però anem fent poc a poc. A la tarda vam anar a recollir les fustes que estaven a taller per poder començar a fer les porteries del replanteig. També vàrem fer companyia a l’hora d’estudi dels nens i nenes del centre. 

Aquest divendres els nens no han tingut escola perquè hi ha un festival. Hem aprofitat la ocasió per anar al mercat amb alguns d’ells. També hem estat afilant les estaques de fusta que clavarem per fer el replanteig de l’esbrossada. La tarda ha sigut molt productiva. Tots els nens que viuen al centre d’Haribala Trust han vingut amb nosaltres al terreny per continuar movent runa. Trossos de pissarra cap aquí, maons cap allà, del més petit al més gran s’han posat mans a l’obra. Són uns cracks! Aquí no tenim els mitjans que podríem tenir a Catalunya per fer aquestes feines, com carretons per portar runa, però utilitzen una mena de safates corbades que es carreguen a les espatlles. També es treballa molt en equip formant cadenes per a ser molt més eficients al moure materials.

El cap de setmana ha sigut productiu. Els nens i nenes sponsoritzats per Haribala han vingut a col·laborar amb el projecte. Hem començat a cavar la zona dels habitatges per a joves i hem continuat movent runa dels enderrocs. Ha sigut un dia calorós i de molta feina, però no ho haguéssim pogut fer sense ells! Aquí costa una mica que la gent es posi a treballar de forma desinteressada per a una millora que no poden veure en el mateix moment, però intentarem anar canviant aquesta mentalitat a poc a poc. Avui ha sigut el primer dia que han vingut, i esperem que no sigui l’últim. Els nois i noies s’ho han passat bé, això sí, també han treballat de valent!






















































































Setmana 3:

Aquesta setmana vam començar amb una gran muntanya de runa a la parcel·la, però dia a dia l’hem anat fent petita. Com que no teníem cap mena de maquinària per poder moure les runes, ens ajudàvem d’una mena de cassoletes que fan servir aquí per transportar terra o el que necessitin. És un procés lent però mica en mica s’omple la pica diuen. Però per sort finalment dissabte al matí vam poder aconseguir un “dozer” (encara no hem descobert com s’escriu), un entremig entre tractor i excavadora, amb el qual hem pogut moure tota la runa que faltava i deixar ben neta la parcel·la!
Amb el terreny ben net vam marcar el perímetre de l’esbrossada de l’edifici d’aules amb l’ajuda d’en Suresh, un noi del poble.

Aquests dies els nens han tingut més dies de festa que habitualment. Aquest dijous era un dia de festa musulmana (aquí a la Índia totes les religions conviuen amb total normalitat) i els nens no van anar a l’escola. També va coincidir que és el “Segon dissabte” de Juliol, i aquest dia també es considera festa.
El veí de la parcel·la és diu Kasi i és musulmà. Ja s’havia travat amistat anteriorment, així que un dels dies que el Manu estava movent runa, el va convidar a prendre un plat especial que estava cuinant la seva mare per aquesta festa de dijous. Era com un tipus de sopa espessa dolça. Deliciosa. Pels curiosos i amants de la cuina: Ramzan Kheer.
Com que són dies especials, també és tradició fer henna, així que les nenes del centre ens en van ensenyar i la Eli va acabar amb els dos braços ben pintats.

A part d’això ens hem estat dedicant a redibuixar part dels plànols que portàvem ja fets per a que sigui més fàcil explicar el projecte al constructor i als treballadors d’aquí. L’enginyer local ens va deixar veure uns plànols seus i ens vam poder fer més a la idea de com són els projectes que construeixen aquí. A mitja setmana vam fer una reunió amb el constructor de la qual en vam sortir bastant contents. Vam començar a preparar el contracte per escrit, per deixar ben detallat tot el que realitzarà i no trobar-nos amb cap sorpresa. Diumenge al matí vam fer una segona reunió on ja portàvem el contracte per escrit i tot llest per poder començar la construcció el més aviat possible, però de sobte es va girar la truita i el constructor ens va dir que no estava segur de voler fer l’obra, perquè creu que no li sortirà a compte pel temps que hi haurà d’invertir. (Aquí a la Índia tot va en lentitud, et diuen que la reunió és a les 8 i acaba començant a les 10, però en qüestions de calers la rapidesa i efectivitat prevalen per davant de tot). Aquesta notícia ens va caure com un gerro d’aigua freda a sobre. Ara mateix estem esperant a que ens doni una resposta definitiva, que esperem que sigui continuar en el projecte. Si no és així, doncs haurem de trobar un nou constructor, fet que ens endarrerirà en el Planning d’execució.

Estem trobant tantes dificultats perquè intentem introduir un sistema constructiu diferent a la llosa de formigó que porten fent en la última dècada. Busquem recuperar un principi de sistema arrelat en la regió amb un nou coneixement per apostar per la sostenibilitat i la formació dels obrers locals. Però està costant canviar la mentalitat de la gent.

Tot i aquesta mala notícia, també tenim històries boniques. Aquest divendres ens van convidar a un aniversari d’un familiar d’un dels treballadors del centre d’Haribala, ens va fer molta il·lusió. A les set del vespre vam sortir del centre amb els nens i nenes, tots en fila i ben vestits encaminats cap a casa els familiars de l’Arlappa (treballador del centre). Un cop vam arribar vam veure una pancarta ben gran que deia Feliç Aniversari amb una foto d’una nena ben petita. Doncs sí, resulta que érem a la festa del seu primer aniversari! Vam entrar a dins de la casa, tot de nens corrents per aquí i per allà saludant-nos i els adults acabant de preparar una mena d’altar, amb tot de globus i un pastís amb una espelma d’un 1. Ens van situar a primera fila, i la cerimònia va començar. Van fer com una petita oració i després la nena petita va bufar l’espelma i tallar el pastís. Pel que ens vam veure, és com una celebració del primer any de vida conjuntament amb una espècie de bateig. Això sí, molt diferent d’aquí, tot molt més colorit i molt més informal, però la solemnitat de l’acte per ells era molt present.

Un cop tallat el pastís, un per un, tots els convidats van anar donant de menjar a la nena amb petits trossos de pastís. El vespre va continuar i vam acabar sopant allà. Com que som “els estrangers” ens van tractar com reis. La gent va estar-hi molt atenta i ens ho vam passar molt bé.

Curiosament el mateix dia era l’aniversari d’una de les nenes del centre. Feia 18 anys. Així que també ho vàrem celebrar amb un pastís, però en aquest cas és ella qui dona de menjar un trosset de pastís a cadascun dels convidats.

Va ser un dels dies més curiosos i bonics fins ara i vàrem descobrir moltes coses noves d'aquest petit poble de la Índia.


















7.7.16

A NARÉ_3a Fase: s'acaba el ramadà i s'accelera el final del projecte!

Resum de les tres darreres setmanes al projecte de Thionck-Essyl... s'acosta el final del projecte!!






















Setmana 22 

Kassoumaye!

Kassoumaye!

Oli bugato!

Encetem la segona setmana de Ramadà tal i com vàrem acabar la precedent, és a dir, continuant amb la col·locació de la xapa de la coberta i el tractament de la fusta blanca amb el Carbó Fini. D’altra banda, estem pendents de l’arribada al centre de nous voluntaris, aliens al projecte de Base-A però vinculats al de Acció Solidària del Vallès, dins del marc de la formació de les dones en termes d’agricultura i conserva d’aliments.

Tot i avançar a molt bon ritme amb la xapa, a principis de la setmana l’Eno ja intueix que mancaran encara algunes planxes per poder finalitzar la col·locació en ambdós mòduls. Per aquesta raó, dimecres hem anat a Bignona per efectuar pagaments pendents i realitzar una nova comanda de xapa urgent per poder mantenir el bon ritme i acabar amb la xapa aquesta mateixa setmana.

Aprofitant el viatge, vàrem efectuar la compra de les teles que faran de fals sostre i amagaran la xapa a dins de les futures classes. El principal motiu és el d’evitar els reflexos incòmodes a l’interior tot afegint un factor estètic per a les aules. En aquesta línia, la tria de les teles procura que siguin clares (per la lluminositat) i poc estridents (per no distreure l’atenció).

Paral·lelament, vàrem continuar amb les tasques de paisatgisme realitzant l’anivellament del terreny circumdant del segon impluvium. A més a més, vàrem comprar, plantar i protegir un cocoter i quatre tarongers, que donaran fruits i ombra a la parcel·la. I, seguint amb el condicionament de la residència de cooperants, en Lamine ha enllestit algunes peces de mobiliari que restaven pendents a la cuina i les habitacions.

A finals de setmana, la xapa ja estava col·locada en la seva totalitat i l’Eno i els seus maçons han començat amb la col·locació de l’estructura de fusta blanca que sostindrà la palla. En una nova intensa jornada de dejuni, han aconseguit clavar tota l’estructura del 1r mòdul de manera que ja es pugui començar amb la palla. No obstant, caldrà esperar a la setmana vinent per completar la col·locació de la fusta blanca ja que faltaran encara nombrosos llistons que hem encarregat en una nova comanda. 

Altra vegada, però, acabem la setmana tristos per un nou comiat; l’Angi, la nostra especialista en paisatgisme, abandona el centre després de 2 mesos d’estada. No obstant som més nombrosos que a l’inici de la setmana ja que també han arribat els 3 agrònoms que conviran amb nosaltres fins ben entrat l’agost.

Bo esemaine diamenediole

Luka Mané i Martí Diediou

















Setmana 23

Kassoumaye! 

Kassoumaye kept! 

La tercera setmana del Ramadà té un objectiu clar: col·locar tota la palla de les cobertes d’ambdós mòduls, per tal que, quan arribin les pluges, cosa que s’apropa cada vegada més, ja les puguem donar per acabades. A més a més, l’Eno, que ha de dirigir la següent fase de l’obra en la que s’hi faran la solera i els acabats, estarà tota la setmana a Ziguinchor per raons familiars (aprofitant que els excedents de palla impossibiliten el treball a ras de terra). 

Dit i fet, la setmana comença dilluns ben d’hora ben d’hora, quan en Thiokuli i el seu equip arriben a l’obra per començar a pujar a dalt de la coberta del primer mòdul la palla que serà necessària per cobrir-la del tot. Paral·lelament, nosaltres, els alulums, hem d’anar transportant la palla que estava emmagatzemada a casa del veí, a cobert de la pluja. Tots plegats hem de parar atenció i vestir de llarg, perquè la palla seca produeix picors i rascades que més val evitar. 

Tot i el dejuni, els maçons treballen a bon ritme i, en tres dies, han acabat amb la col·locació de la palla del 1r mòdul. En canvi, pel que fa a la nova comanda de fusta blanca, les coses no han rutllat tan bé i, fruit de mals entesos, no és fins dimecres a la tarda que rebem les noves planxes. El problema és que, una vegada conclòs el primer mòdul, en Thiokuli i el seu equip no poden continuar amb la seva feina, fins que no es finalitzi la col·locació de l’estructura de fusta blanca del segon mòdul. 

L’objectiu de col·locar tota la palla d’ambdues cobertes s’allunya, però segueix sent factible, ja que en tres dies n’hi ha prou per completar un mòdul sencer, i els maçons, al ser musulmans, estan disposats a treballar en diumenge. Per això, no obstant, és necessari que l’estructura de fusta blanca quedi resolta en una sola jornada –la del dijous-; quelcom que no acaba succeint a causa d’un tall de la corrent que es prolonga fins ben entrada la tarda del dijous i que ens impedeix de tallar les planxes en llistons i que, per tant, ens obliga a mantenir l’obra completament parada al no haver-hi fusta per col·locar ni estructura per sostenir la palla. 

El divendres, per fi, es recupera la normalitat i la màquina del rabotage ens permet tallar les planxes a primera hora, de manera que, al llarg de la jornada, l’estructura de la coberta del 2n mòdul, es dóna per finalitzada. Així, en Thiokuli pot reprendre la feina i, inshalla, dilluns de la propera setmana ja tindrem tota la palla col·locada sobre les cobertes. 

Tot i així, la setmana dóna encara marge a un nou ensurt; diumenge al migdia cau un xàfec tropical que sembla indicar que la temporada de pluges ha començat. 

Bo esemaine diamenediole 

Luka Mané i Martí Diediou

















Setmana 24

Kassoumaye!

Tal i com s’havia previst, el dilluns a la tarda ja es donen per finalitzades les cobertes d’ambdós mòduls. Així, sembla que, justet, però hem arribat a temps per l’inici de l’hivernage. No obstant, la nit del mateix dia, peta una tempesta tropical que descarrega fortíssimes ratxes de vent, llamps i trons, i una tromba d’aigua considerable. 

L’endemà, tot i pensar que ja estàvem llestos per l’hivernage, veiem com algunes zones dels murs perimetrals de les aules estan molt humides. El fet és que, tot i que la palla estigués ben col·locada, el voladiu de les xapes no és suficient com perquè els regalims de la pluja no s’hi filtrin. 

Fruit d’aquesta situació, vam tractar de minimitzar el problema tapant l’entrada d’aigua a la part superior de la coberta. Tot i això, el dijous es va repetir l’escenari de pluja del dilluns, altre cop amb fortes ventades, fins al punt que algunes de les filades de palla van aixecar-se, fent evident que caldria reajustar-la. Així, vam avisar el Txukulí perquè vingués amb el seu equip i poguessin reforçar l’anclatge a l’estructura de fusta. Paral·lelament, discutint-ho detingudament amb l’Eno –l’encarregat de la coberta-, vam considerar que, per molts ajustos que s’hi fessin, el més prudent seria de col·locar xapa metàl·lica a tota la superfície de coberta. D’aquesta manera, per molt que poguessin haver-hi filtracions d’aigua, ningun element constructiu es veuria afectat per les humitats.

Per tant, es va realitzar una nova comanda de xapa que ha arribat a finals de setmana i que es col·locarà al llarg de la propera setmana. D’altra banda, el Thiokulí i els seus han finalitzat amb els ajustos de la palla i, en conseqüència, en cas de noves pluges, la coberta protegirà considerablement els elements de les aules.

Paral·lelament al treball de coberta, els maçons ha començat el treball a ras de terra. Amb les carretes han anat transportant sorres de tipologies variades per, posteriorment, compactar el terreny, prèviament al formigonat de la solera de les aules. En aquest procés, els btc restant han quedat a cobert de la pluja a l’espera del seu futur ús.

Fent una mirada retrospectiva, el mes del Ramadà ha estat provocant un endarreriment considerable de l’obra junt amb els efectes de les primeres pluges. No obstant, la propera setmana ja s’acaba el període de dejuni i, tot i que implica l’existència de dies festius intersetmanals, esperem que l’obra comenci a reprendre el ritme estipulat. 

Bo esemaine diamenediole i feliç Korité!

Luka Mané i Martí Diediou




5.7.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Els nous voluntaris ja són a Koilakuntla

Després de quasi 24h de vols i escales vàrem arribar a la nostra destinació: Bangalore. Però la ruta encara no havia acabat. Per sort, la fundació Haribala havia posat a la nostra disposició uns contactes que ens transportarien directament fins a Koilkuntla: un viatge amb cotxe de quasi 6h de duració. Pel camí vàrem viure les nostres primeres experiències: un bus amb roda punxada, un accident lleu de moto, una pluja de monsó curta però intensa i hores i hores a ritme d’una ràdio índia de lo més actual. La càlida rebuda del centre d’Haribala Trust per part dels nens i la seva cuidadora Monikama ens va treure tots els mals de les hores d’avió i de jet lag.

El matí de dilluns en Shourie ens va venir a donar la benvinguda a l’orfenat i ens va explicar que es trobaria treballant a Hyderabad fins el mateix dissabte que és quan el tornaríem a veure. Així que posava a la nostra disposició a l’Arlappa (coneix a tothom, és com un relacions públiques) i el Pushpa (sort que tenim a algú que entén l’anglès). Ja ben d’hora, però a un ritme no tan accelerat com a l’occident, ens vàrem dirigir mitjançant un rickshaw al centre de Koilkuntla a comparar amb els preus que va recavar la nostra companya Andrea uns mesos abans. Vam aconseguir comprovar els preus de: sacs de ciment, acers corrugats, planxes d’acer, perfils I i H d’acer, camions de grava i terres. De moment tot a Koilkuntla. Abans de tornar a l’orfenat vàrem tenir la nostra primera visita al terreny d’obra. Ens va donar la sensació de que era més petit que al plànol de treball. Per la tarda va tocar treball d’oficina: posta a punt dels amidaments i la planificació de l’obra en la 1a Fase.

El matí de dimarts l’Arlappa i en Pushpa ens varen portar en jeep fins a Nandyal on vàrem repassar els formats i preus dels següents materials: brics de totxana cuita, fusta per biguetes i finestres i ... vàrem punxar roda i la resta de materials va tenir que esperar fins la tarda. Això sí, mentrestant, una beguda refrescant ens va ajudar a suportar la calor i el xivarri del país. Per la tarda es va finalitzar la investigació de preus de nou a Koilkuntla amb: bambú com a armat de repartiment del forjat (“mallazo”) i el canyís de les finestres, i una més de brics de ciment. Vàrem acabar el dia comprant una mànega per poder començar amb la comprovació de les cotes de nivell del terreny, també vàrem preguntar sobre els preus dels tubs de PVC per a baixants i col·lectors de pluvials i grises.

El dimecres vàrem anar més per lliure amb la primera presa tècnica de contacte amb el terreny d’obra. Vàrem situar la ocupació del pavelló residencial i extreure les cotes de nivell del terreny. Ja amb les nostres anades amb el cotxe vàrem veure que en general la zona de Koilkuntla era molt plana. Amb la mànega vàrem verificar aquesta teoria: la inclinació del terreny és negligible a efectes de la construcció en el cas dels dos pavellons.  I com es farà una esbrossada de 30cm, qualsevol imperfecció serà corregida. No vàrem poder fer el mateix amb la zona on es farà el pavelló d’aules perque els edificis a demolir encara seguien presents. Això també ho vàrem fer per comprovar la ocupació real del projecte, ja que ens donava la sensació de que el plànol fos més gran que la realitat.

El dijous pel matí va ser una mica més light. Vàrem tornar a anar amb el Pushpa a trobar materials i demanar preus. No els vàrem trobar: pintura bituminosa i teula ceràmica. La casa del nostre amfitrió en té alguns d’aquests recursos, però la ciutat més propera amb ells és Hyderabad... 300km són masses.

Per la tarda l’Eli es va unir amb les nenes a la classe d’higiene personal i més tard a l’estona de fer deures li van ensenyar a comptar en hindi i telugu, i una de les nenes la va sorprendre amb el joc de mans que comença amb la lletra de “en la calle lle lle, 24 tro tro... ”.

“M’ha sorprès molt quan han començat a cantar, per un moment creia que parlaven un castellà perfecte!” - Eli

El Manu per la seva part, va ajudar als nois a excavar una rasa per canalitzar les properes pluges en època de monsó. Varen col·laborar tant grans com petits.

“Ha estat un treball esgotador.  I això que només ha sigut una rasa. Quan ens toqui fer l’esbrossada dels pavellons del projecte fliparem!” – Manu

Divendres vàrem anar al mercat. És en aquest dia quan es redueixen els preus. Els mangos que vàrem comprar no varen durar tant com per fer una foto. I parlant de fotos: en el nostre passeig pel centre del poble, un home assegut des de la seva tenda ens va fer una fotografia. Serem la atracció de Koilkuntla; a veure si aquesta atenció ens afavoreix alhora de trobar voluntaris i bons preus. Per la tarda va arribar Shourie i vam concertar pel dia següent la trobada amb un contractista. A més a més, vàrem jugar amb els nens més grans del Haribala Trust als clàssics jocs de cartes com: el mentider, el burro i el cinc.

Tema que no s’ha comentat abans: tenim una gosseta! El seu nom es diu Lumaka! I que és ben maca tota ella! Sembla una lloba rossa! És la gossa guardiana del centre. Resulta que a la Índia els gossos tenen mala fama ja que són la reencarnació del lladre. En general, abans més que ara, eren rebutjats per la gent. Durant el dia són molt espantadissos i no fan front a res. Però per la nit, els gossos sense llar s’ajunten en manada i resulten de lo més perillosos. Durant el matí de divendres una manada de 6 gossos rondava la parcel·la del centre d’Haribala. No sabem quan, però la Lumaka els va fer front, i encara que ha quedat malferida, va guanyar! Ara està bé i és l’heroïna de l’orfenat!

El dissabte ens vàrem reunir amb el contractista a la parcel·la per explicar-li el projecte, junt amb l’Arlappa, el Shourie i el Pushpa. Més tard, vam portar la conversació a la casa del president d’Haribala: el pare Prakash. El contractista ens va dur a veure alguna obra seva. Curiositat número 1: comencen a fer els acabats interior quan la única protecció entre l’interior i el cel obert és un forjat. No és d’estranyar que la primera cosa que vàrem veure fossin humitats. Res que no es pugui solucionar si intervenim amb una bona planificació de l’obra. Per la resta: una obra neta, organitzada i amb molta cura. Al break del migdia, les nenes del centre li van fer un regal molt bonic a la Eli, semblava una deessa grega: mireu a les fotos per saber qué és! Per la tarda-nit ens vàrem tornar a reunir amb el contractista per saber què ens oferia i a quin preu de cara a poder començar l’obra. Resulta que no s’encarreguen de la part profunda dels pous de fonamentació. És un treball que anirà al nostre càrrec. Al igual que la demolició. Però per lo menys una cosa de la llista està enllestida: CONTRACTOR – CHECK!

El diumenge ens haurien d’haver dit alguna cosa sobre trobar-nos amb la mà d’obra que s’encarregaria de la demolició de les runes existents, però com ja ens va avisar Shourie, a la Índia et poden dir que venen, però finalment no es presentin, així que haurà de ser en dilluns. Això ens ha brindat l’oportunitat de gaudir dels nens i nenes de l’orfenat. Tenen escola durant tota la setmana excepte en diumenge, així que hem jugat a pilota tots plegats, ens hem mullat amb la pluja, s’ha vist pel·lícula de Bollywood, inclús ens han pintat les mans amb la local tinta henna, recollida i confeccionada per ells mateixos. Un dia perfecte per acabar la setmana!

Eli i Manu,

Primera prèsa tècnica a la parcel·la
Rickshawejant per Koilakuntla
Algú va dir cavar?Doncs som-hi

Lumaka! Haribala's Heroo

Aquesta és la nova diadema de la Eli!