13.11.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La Violeta i la Mireia ja han agafat el relleu a l'obra!


Com tots ja sabeu, hem canviat de torn! L’Anna i la Paloma ja són a casa, malgrat que aquí els nens segueixen cridant “Palomaaa” a totes hores (els nostres noms no estan triomfant tant...); la Violeta i jo hem agafat el relleu a l’obra. Primer de tot, ens disculpem per la tardança d’aquest blog, com anireu veient el nostre torn ha començat sent molt i molt mogut i intens!! 

Anem per parts! 
El mòdul: després d’una bona odissea i gairebé un casament amb l’home de la Senelec (l’Endesa d’aquí), hem aconseguit donar d’alta l’electricitat! La nostra vida ha canviat substancialment, ara tenim nevera i aigua freda, que com tots sabeu això és tot un luxe aquí. Les llums del mòdul ja brillen i il·luminen els mobles que l’Ibnou ens ha portat. A l’habitació principal, un llit de matrimoni de “bois rouge” i una mosquitera sospesa amb una estructura metàl·lica i un gran armari que ocupa tota la paret del fons. A l’habitació petita hem col·locat una barra al sostre amb argolles per poder penjar les mosquiteres de manera lliure: ara es poden posar 2 o 3 llits o bé ajuntar-los i fer un llit de matrimoni o bé lliteres... Flexibilitat màxima per acollir els cooperants que vagin venint. 
Estrenant la zona de sofàs

El llit de l'habitació principal


































































La cuina ja té portes d’armari, ens falten els calaixos i les divisions interiors. La campana extractora ja funciona, i el forn i el foc també: funcionen tant bé que ja els hem estrenat per fer un pastís d’aniversari pels 17 anys de l’Alima! La gran taula de fusta ja està al seu lloc, sort que els senegalesos són forts i valents i la van poder entrar sense masses problemes. El sofà ja ens ha fet de llit un parell de nits, és la nova seu per anar a omplir bidons d’aigua de matinada per poder treballar a l’ obra, sense haver de despertar a tota la família! Ara ja gairebé no tenim talls de llums, però la falta d’aigua, que només ens arriba de matinada, fa difícil la feina a l’obra. Aquí diem que si podem dirigir una obra a l’Àfrica sense aigua i llum, quan tornem a Europa serem capaces de tot i més! 
La cuina i la "grande table"

La Violeta entrenant el forn


















































Un cop acabat tot això, va tocar posar-se amb l’exterior: neteja, plantació de buganvilles i col·locació de la grava per la zona d’entrada. Per fi el mòdul estava llest per utilitzar a l’arribada de l’Alex. 
Vista general del mòdul




















Tot el treball per l’entrega en bones condicions del mòdul ha avançat en paral·lel a la biblioteca i l’escola: teníem els 3 edificis en marxa a la vegada, “¡locura total!”

Comencem per la biblioteca. Els acabats en argila ja es van fer quan l’Anna i la Paloma encara eren aquí. Nosaltres hem seguit amb el paviment de trencadís que en Serr ens va fer rapidíssim i meravellosament. Ha quedat “amosa trooooop!” En breus es farà la instal·lació elèctrica i la pintura blanca de “lasho” i podrem col·locar les lleixes pels llibres. El contrast de colors del terra amb les parets pensem que quedarà molt i molt bé. 
El trencadís de la biblioteca





























D’altra banda, un tema molt important: els murs de les dues primeres aules de l’escola ja estan pujant! L’equip de maçons d’en Bour avança ràpid, es nota que ja han agafat experiència i se senten a gust i segurs de la feina que fan. El poble estava impacient ja per veure com les aules es començaven a construir, i un cop hem començat, no parem de rebre visites de veïns, molt contents de veure que s’està fent realitat. 
Les murs van pujant

L'equip de maçons


















































Però a tot això li havíem de donar una mica d’emoció: com ens faltaven BTCs per seguir treballant, l’equip de l’Emilie ha tornat per seguir fent els brics necessaris per acabar les dues primeres aules. L’únic problema ha estat aconseguir la matèria prima: després de rebre dos camions d’alguna cosa que ens intentaven fer creure que era “laterite”, però no ho era ni de lluny, finalment hem aconseguit rebre’l i l’equip de l’Emilie s’ha posat a treballar non stop. La lluita ha sigut llarga, però ho hem aconseguit! 
A dalt: "fake laterite" a baix: "real laterite"






































I com us podeu imaginar, entre tanta emoció a l’obra, poca cosa hem pogut fer fora de l’obra, però si que ens van convidar al bateig de la primera filla de l’Ibnou, el nostre fuster, on vam aprofitar per posar-nos una mica decents i treure’ns el “laterite” de la pell. Un esdeveniment molt divertit en el que ens van acollir tots molt bé: només ens falta ballar tant bé com les senegaleses!

Mireia i Violeta!

7.11.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La Gabi ja ha arribat a KKL!



























Bon dia des de KKL!

Ja estem a la recta final del primer edifici i tot i que les feines es van acabant, sempre van sortint petits detalls! A principi de mes ens vam a acomiadar de la Claudia i la Marga es va quedar sola uns dies esperant l’arribada de la Gabi, la nova voluntària de l’equip de Koilakuntla. Ara que ja som l’equip complet la feina no s’atura ni un minut!

La Gabi, que repeteix experiència com a cooperant, ha arribat amb força i amb moltes ganes de treballar. Durant els primers dies del nou equip a l’obra es va acabar la instal·lació elèctrica i l’edifici ja llueix tant de dia com de nit. També s’han acabat de pintar i segellar les finestres, ja pot ploure en voler!

Aquests dies en Sivaram ha estat acabant les juntes de la façana, les quals ens ajudaran a fer mes estanc l’edifici. Els fusters ja estan treballant la fusta dels marcs de les portes que el passat divendres vam anar a buscar a Nandyal. I aquest dilluns també vam aprofitar per fer reunió a l’obra amb Sivaram i els membres d’Haribala per acordar el tema de la fosa sèptica perquè ben aviat puguem fer servir els banys!

I perquè no tot sigui treballar, el primer diumenge que la Gabi va arribar va coincidir amb el primer aniversari de l’església del poble i vam anar a dinar allà amb tots els nens d’Haribala, vam conèixer a molta gent local i ens vam sentir molt ben acollides. Seguirem treballant perquè ben aviat puguem veure l’edifici en funcionament.

Marga i Gabi!
Acabant de pintar les fineses aprofitant la instal·lació eléctrica que ja esta acabada

Tornant de Nandyal amb les fustes pels marcs

Els treballadors d'en Sivaram omplint les juntes de façana

En Sivaram controlant el plastering de l'escala

Reunió a l'obra per definir la posició de la fosa sèptica

2.11.17

PROGRAMA AWASUKA: Feliç Dashain a tots!































Namasté!

Aquest cop relatem una setmana més llarga de l’habitual ja que es prolonga fins l’arribada del Dashain -la principal festivitat nepalesa- el dimarts 26. Ha estat una setmana prou intensa i que ens permet encarar els deu dies que quedaran entre el festival mencionat i el següent, el Tihar, amb el convenciment que podrem concloure els acabats del Dhunga-Mato que resten pendents després d’aquesta setmana.

Així, el diumenge va començar amb l’única cosa que havia quedat inacabada respecte les instal·lacions d’aigua: la font. Bàsicament la tasca consistia en acabar el gruixut revocat que cobria els tubs i donava la forma final a les fonts, disposar la capa de pendents cap a l’embornal i, finalment, cobrir-ho tot amb la barreja líquida d’aigua i ciment que donava l’acabat definitiu; de la mateixa manera com es va fer a les dutxes.

Posteriorment vàrem procedir al cobriment dels conductes que connecten el tanc exterior amb els diferents punts de sortida d’aigua, per sota del nivell del terra. Per fer-ho, d’entrada vam optar per abocar una capa de formigó en forma de canal que protegia els tubs de les irregularitats i les pedres del terreny. L’endemà, amb el formigó ja sec, vàrem disposar-hi una bona capa de grava la qual, a l’hora que protegeix el tub, també assegura que el seu recorregut sigui perfectament visible. D’aquesta manera qualsevol nova excavació que calgui fer-se podrà identificar perfectament la presència dels tubs, evitant així malmetre’ls.

Amb aquesta tasca donàvem per acabades les instal·lacions d’aigua i podíem passar a la següent, que consistia en el revocat exterior del Dhunga-Mato amb la barreja a parts iguals de paani -aigua-, ghobar -fems de vaca-, sukhaghaas -palla- i mato -fang-. Per a això, des del primer dia de la setmana, abans d’anar cap a l’obra, passàvem a buscar els fems a uns veïns de Balmandir que tenen set vaques. Aquest és un fet important ja que és convenient per a la barreja que la ghobar sigui el més fresca possible.

La idea era anar acumulant els fems per després poder revocar el DM el més seguit possible, de manera que vam intentar realitzar tasques “menors” per fer-ho possible. Cosa que, bàsicament, va consistir en el formigonat de la llosa que queda davant les escales cap al segon pis i l’anivellament del terreny de la zona de les latrines, que havia quedat molt irregular amb l’avanç de les obres. A més, la setmana va perdre un dia feiner ja que malauradament va haver-hi un decés en una família de Supping i cap dels treballadors va venir a treballar.

Amb tot això arribàvem a mitjans de setmana havent ja acumulat uns quants sacs de ghobar i per tant ja no faltaven ingredients per a la barreja del revocat. Així els dies restants van estar fonamentalment dedicats a aquesta tasca. El ‘modus operandi’ era el següent: allà on teníem el fang que va sobrar de la construcció dels murs del DM s’hi excavava un ‘cràter’ deixant l’argila bastant solta, paral·lelament, un dels ‘workers’ s’encarregava de tallar la palla a trossets –aproximadament d’un centímetre- i un cop tota la palla estava esmicolada s’afegia al fang junt amb els fems de vaca. Tenint els tres elements al cràter era el moment d’afegir-hi aigua i era aleshores quan un altre treballador es posava descalç i amb els pantalons arremangats a ‘amassar’ la barreja amb els peus, quasi com si estigués preparant el most del vi.

Una vegada la barreja era prou uniforme s’anava transportant amb carretó cap a la façana que s’estigués arrebossant. Allà els treballadors es trobaven sobre un andami-escala on podien abastar la totalitat del parament i aquell qui manejava el carretó feia boles amb la ‘massa’ de la mida d’una pilota de futbol i els hi anava passant per tal d’omplir els seus cubells. La tasca era pudenta i costosa, però almenys, a diferència del clàssic revocat de ciment, aquest es feia directament amb la mà i això ajudava a agilitzar el procés.

Tot plegat es va prolongar fins a la setmana següent, de la qual només disposàvem de dos dies. Afortunadament vam poder acabar a temps i sense estrès, de manera que havent tancat la jornada del dilluns encara vam permetre’ns anar a berenar uns bons momos amb els treballadors i començar a celebrar el festival que tindrà l’obra aturada ben bé dues setmanes, el Dashain. Es tracta d’una festivitat que dura mig cicle lunar –de lluna nova a lluna plena- i que, a grans trets, celebra la victòria del bé sobre el mal segons una història mitològica hindú on la principal deessa d’aquesta religió, Durga, derrota el dimoni Mahishasura. Així, arreu del país es fan ofrenes de sang per l’anomenada deessa i les famílies es reuneixen per a celebrar unides aquestes dates. Salvant les distàncies, és com si es tractés del nostre Nadal.

Us desitgem a tots un feliç Dashain!

Irene, Marta i Martí









24.10.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Per nosaltres, “ací” i “el meu poble” és N’Dangane, no Figueres ni València...






























-Yogayon...! 

-…Yogajaaaam!

Fa molt de temps que no teníeu notícies nostres, però és perquè hem estat mooooolt ocupades!

Ja fa dies que la festa del Tabaski (festa del xai) ha passat i l’obra ha tornat a la normalitat i amb ella, la bogeria de sempre.

Hem acabat el ‘tadelakt’ del mòdul de cooperants, estan col·locades les portes i finestres de tot el mòdul i el meu bany acabat! (jo li dic el meu bebè); També està feta la instal·lació de la dutxa i el WC. Ara només falta aplicar l’última capa de cera al ‘tadelakt’ del terra, estem impacients per dutxar-nos-hi abans de marxar!

D’altra banda, hem fet proves d’arrebossats amb diferents proporcions de sorra, argila i palla; finalment ens hem decidit per una, però ha sigut difícil ja que hem arribat a fer 13 proves!

A la biblioteca ja està feta la primera capa d’ arrebossat de palla i argila i ara mateix (mentre escric això i davant meu) estan fent la segona capa d’arrebossat, que està composada per argila, sorra i una petita porció de ciment que estabilitza la barreja. L’ arrebossat està quedant de categoria! Dóna molt gustet passar la mà per damunt! I el color es taaaant bonic que farà peneta que després es pinti amb la pintura de calç.

Ah! Se m’oblidava comentar-vos que les làmpades del mòdul ja estan col·locades i la cuina amb mitja instal·lació acabada!

L’altre dia va ser la ‘Tamharite’, que és una festa on els rols de gènere canvien i les dones es vesteixen amb la roba dels homes i a l’ inrevés. En Bour tenia molt més rotllo de dona que d’ home! Tot i que no domina massa bé això de caminar amb sabates de taló...

Ui, no he dit res de les noves arquitectes! Ja són ací! Les quatre juntes, per fi! La Mireia i la Violeta han arribat fa dues setmanes i ja estan integradíssimes... ja quasi parlen serer! I nosaltres amb tota la pena del nostre cor perquè cada cop ens queda menys... el pròxim blog ja l’escriuran elles.

Mammita, que marxem en no res! L’ Anna i jo encara no en som conscients... se’ns fa un nus a la gola només de pensar que ens queden 3 dies. I no és per ser dramàtica, però és que això ha sigut molt intens, tan professional com personalment. Tenim una sensació estranya; el nostre “ací/aquí” ja ha canviat. Per a nosaltres, “ací” i “el meu poble” és N’Dangane, no Figueres ni València... marxem i deixem casa, el nostre poble, la nostra família i els nostres amics. Quan ens alcem a casa d’ “allà” i cridem un BALDO BALDOOO i, de sobte, ningú ens entengui, i no ens conteste un BE DE JAAAM (així amb veu greu de la que fan ací) ens adonarem que ja no hi som al Senegal. 

Portem dues setmanetes que mare meua... cada vegada que algú ens diu que “Anna i Paloma a dof a dof, vous nous manquerez beaucoup” petem fort (Anna i Paloma boges, us trobarem molt a faltar). Senegal ens ha fet que el cervell ens explote i que el cor se’ns agrande.

Elko, Bubs, Bour, Diouf, Bara, Babou, Abdoulaye, Yuma, Ibnou i Serr han sigut els nostres amics d’açí, El Hadji el nostre germà gran, la família el nostre aixopluc i Badara el nostre pare savi que ens ha donat consells i lliçons africanes. L’admirem com feia temps que no ens passava amb ningú.

No sabem com expressar el que els trobarem a faltar i encara no ens fem una idea de lo des-ubicades que estarem quan arribem als Països Catalans (ja siga al nord o al sud) i els crits del galls no ens desperten.

Mira, ‘corto y cambio’ que plorem (estem massa toves eh?)

Gràcies a tots per omplir-nos el cor! Yoconyal trop!

Anna i Paloma

P.D: No es per vacil·lar però l’ altre dia vam anar a pescar amb en Bour i en Serr i vaig pescar dues manta-ratlles. I Anna? I Mireia? Rien de Rien! Després vam fer picnic en una platja deserta i vam fer el peix que havíem pescat a la planxa. I au, una yassa que flipes!

Donant suport a l'1-Octubre

La nit de la tamharite amb en Bour

Els arrebossats de la 
Els paletes fent l'arrebossat interior a la biblio
L'Anna i en Malik fent bogeries

La primera manta ratlla

20.10.17

CENTRE TIC I COOPERATIVES LOCALS: Els primers Brunis inspeccionant el terreny!



























Base-A comença un nou projecte a Ghana amb NASCO ICT, una ONGD que té com a objectiu crear una xarxa d’aules d’informàtica a escoles rurals de Ghana, amb la finalitat de familiaritzar els nens i nenes amb les eines digitals i facilita’l-s’hi l’accés a la informació.

La iniciativa busca garantir que tots els estudiants del país disposin de les eines i els coneixements necessaris que els permetin desenvolupar el seu talent i accedir a la informació necessària per crear oportunitats i decidir sobre el seu futur.

Es per això que el passat 19 de Juliol l’Adrià i l’Andrea vam volar cap a Accra, la capital del país, per fer el viatge de reconeixement del terreny. Junt amb nosaltres es va desplaçar la Irene, una companya voluntària de Nasco que ens va ajudar durant tota l’estança!

Al arribar a l’aeroport ens va donar la benvinguda en Banasco, germà de l’Ousman i cofundador de la ONGD. En Banasco ens va acollir a casa seva i ens va ensenyar la capital, a més de portar-nos a reunions amb alts càrrecs del govern a qui vam poder explicar el projecte que durem a terme a Sawla.

D’Accra ens vam desplaçar cap al nord fins arribar a Sharpé, un petit poble situat a la regió d’ Ashanti. Amb les indicacions d’en Godbless, vam aconseguir arribar a l’Orfanat que Gahas de Vivir subvenciona des de fa uns anys. 

Va ser l’Anna, cofundadora de l’Associació, que va contactar amb nosaltres i ens va demanar un cop de mà amb l’escola que van començar a construir pels nens i nenes del poble, ja que està a mig construir i no és adequada pels alumnes ara mateix.

Només vam passar dos dies visitant la zona i prenent mesures i fotografies tant de l’escola com de la casa on viuen els nens, però l’acomiadament va ser molt intens, els trobarem a faltar, i esperem poder fer alguna cosa per millorar la seva qualitat de vida!

La nostàlgia va desaparèixer en veure al Moses que ens va rebre a Sawla, amic de l’Ousman i el noi que ens va acompanyar durant tots els dies que vam passar al poble. Ens va ajudar a preguntar els preus dels materials de construcció, a anar al terreny i fins i tot vam tenir temps de visitar els pobles dels voltants en els que vam descobrir la meravellosa arquitectura tradicional de la zona.

La Irene i l’Andrea vam dormir a casa de la Sugle (germana de l’Ousman) i la seva filla Zenab i l’Adri amb en Moses. Cada matí venien al pati de la Sugle on esmorzàvem i preparàvem el dia per aprofitar al màxim la nostra estança i endur-nos el màxim d’informació possible per poder treballar a Barcelona.

Els nostres últims dies a al poble, vam tenir la sort de coincidir amb un viatge solidari d’alguns voluntaris de medicina i membres del Rotary Club Diagonal que van arribar a Sawla liderats per l’Ousman. La Sugle i les dones del poble portaven dies preparant una gran festa de benvinguda per tot el grup; va valer la pena passar una nit en vela ajudant i aprenent a cuinar “fufu” i “banku”. Ens ho vam passar d’allò més bé ballant i menjant fins que va caure el sol.

Amb tot el grup solidari vam passar un dia visitant els pobles en els que havia passat la seva infantesa l’Ossman, i vam tenir el privilegi de conèixer la seva àvia i tieta.

L’acomiadament de la Sugle, la Zenab, en Moses i en Yossef (cosí de l’Ousman) també va ser emotiu, van ser els millors amfitrions que podríem haver tingut. Tots tímids quan ens vam conèixer, i després d’un mes ja els sentíem com de la nostra família. Els hi estarem sempre agraïts l’hospitalitat amb la que ens van tractar.

De nou a Accra vam tenir l’esperada reunió amb en Wahab, el constructor local, que serà l’encarregat de dur endavant l’obra, junt amb els voluntaris de Base-A. En Wahab porta anys treballant a Accra, te molta experiència i per això creiem que la reunió va ser un èxit, ens vam trobar amb una persona molt receptiva, amb ganes de començar aquest nou gran projecte i amb ganes de compartir opinions i aprendre al mateix temps que ens ensenya tot el que ell ja sap.

Per últim abans de marxar a l’aeroport vam aprofitar per visitar Cape Coast, un dels imprescindible de Ghana a on vam poder tenir dos dies de relax abans de tornar a casa i posar-nos a treballar amb tota la informació que vam recopilar.

Ghana ja és al nostre cor!

Adri i Andrea
L'Adri de camí a l'escola amb amics
L'escola de Ghanas de Vivir


Els petits del Centre Ghanas de vivir
La veïna de la Sugle assecant els cacauets a la plaça

Fent l'aixecament d'un dels possibles terrenys del projecte

Coneixent l'arquitectura tradicional


Inspeccionant el món

Cape Coast


11.10.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La madame Marga ja és a KKL!






























Holi!

Aquests últims dies a Koilakuntla hi ha hagut uns quants canvis: ja ha arribat la “madame Marga”! S’ha adaptat amb gran rapidesa a la vida local i de seguida s’ha fet amb l’obra.

També s’acomiada la Marta, que després de passar casi tres mesos aquí, ja tenia ganes de tornar a Barcelona, però de ben segur que aviat ens trobarà a faltar. Per celebrar la seva feina i la gran amistat que s’ha generat a l’obra, vam fer un comiat amb els treballadors.

A l’obra tot avança segons el seu planning. Quan estàvem les tres voluntàries, vam anar a comprar el vidre i a dia d’avui ja es troba col·locat tant a les finestres de dalt com a les de baix. Una vegada els fusters acabin amb els detalls de les finestres, es posaran a treballar en les portes. El passat dimarts matí la Marga va anar a Nandyal a comanar la fusta per fer els marcs i la setmana que ve ja podrem anar a recollir-la.

L’electricista ja ha acabat la instal·lació de planta baixa i està començant amb la del pis de dalt, tot avança al seu ritme i ben aviat podrem veure-hi de nit!

Finalment l’edifici ja és totalment accessible!! En Sivaram ja ha fet la rampa i aquests dies els “levers” estan endreçant l’entorn i netejant amb l’ajuda dels búfals i les cabres. En Raju va col·locar el paviment de l’escala i ara dona una imatge molt més elegant a tot l’edifici!! Prèviament vàrem anar a comprar les pedres tant per l’escala com per el sòcol amb el tractor i també vam veure com es feien les piques dels banys!

La vida laboral a KKL ha estat paralitzada uns quants dies degut al festival de Mahatma Gandhi que segons ens han explicat la gent d’Haribala, perquè ho entenguéssim bé, és una mena de Reis Mags i Cagatió o així ho van comparar nosaltres (festival kings). Vam anar a fer la ruta dels temples amb la Kumari i vam donar ofrenes als Déus que a canvi ens van regalar un dolç.

Fins aviat, una abraçada desde KKL.
Fusters col·locant el vidre

Construcció de la rampa

Búfals fent neteja

Cabres fent neteja

Raju fent l'escala

Comprant les pedres

Fent les piques

Festival de Mahatma Gandhi