18.8.17

SUPORT TÈCNIC A LA MEDINA DE XAUEN: Des del Marroc, amb Barcelona



Sbah alhed! (buenos días!)

En Chaouen Viki, Lídia y Jordi ya estamos completamente mimetizados con el entorno rifeño, y esta semana hemos continuado trabajando y adquiriendo conocimiento acerca de Chaouen y su medina gracias a los encuentros con diversas asociaciones y el arquitecto especialista en rehabilitación del patrimonio Youssef Berroho.

Hoy sin embargo, en lugar de contaros todas estas cosas, creemos que es mejor hablar sobre los sucesos de ayer en nuestra ciudad, Barcelona. Queremos denunciar todos los actos de violencia que suceden en nuestro planeta, provocados por gente cuyo único propósito es hacer daño, sembrar el caos y generar odio. Del mismo modo, queremos denunciar también todos los mensajes de racismo que hemos podido leer tras el atentado por gente sin conocimiento de causa. 

Tras casi tres semanas viviendo en Marruecos, inmersos en su gente, nos hemos dado cuenta de que somos como primos hermanos, que hemos convivido juntos durante siglos y que compartimos un montón de historia y costumbres, que van desde la composición de las casas, que como estudiantes de arquitectura hemos podido observar, hasta los horarios y el habla, y creemos que la ignorancia y el no conocimiento de esto es la base de declaraciones que nos ofenden. La gente con la que hemos compartido nuestro tiempo aquí en Chefchaouen, al margen de sus creencias religiosas, condena y se horroriza al ver sucesos como los de ayer en Barcelona, y su repulsión a los atacantes es igual de fuerte que la de un barcelonés. 

Así pues queremos dar a conocer la realidad de un país maravilloso, que tiene poco que ver con la idea, infundada a base de prejuicios, que algunas personas tienen de él. Desde que estamos aquí en ningún momento nos hemos sentido rechazados, ni fuera de lugar. Justo al contrario, todo el mundo nos ha recibido con los brazos abiertos, haciéndonos sentir como en casa, y con muchas ganas de contarnos cosas suyas, de Chaouen y su historia, sus gentes y sus calles admiradas por todo aquel que las pisa, y por eso nos gustaría que la gente de aquí en nuestro país recibiera el mismo trato que nosotros hemos recibido.

Por todo esto, queremos aprovechar el blog de esta semana para expresar nuestro máximo rechazo hacia el atentado, al igual que a cualquier acto de violencia perpetrado en todo el mundo, y a todos los discursos o actitudes racistas que de ellos se deriven. Enviamos un cálido abrazo a Barcelona, y nuestro apoyo a todas las víctimas.

Un fuerte abrazo,

Viki, Lidia y Jordi.

Yassine, un buen amigo en Xauen, y nuestro interprete

Mohamed, en sus trabajos diarios haciendo retablos de la medina

Reunión con Hicham y Youssef Benhiba, sobre el eco-desarrollo de la ciudad


Reunión y té a la menta con Youssef Berroho, sobre como intervenir en el patrimonio

Viajes al pasado de Xauen de la mano de Mohamed Hakoun (1)

 Viajes al pasado de Xauen de la mano de Mohamed Hakoun (2)


Viajes al pasado de Xauen de la mano de Mohamed Hakoun (3)  
Viajes al pasado de Xauen de la mano de Mohamed Hakoun (4)







9.8.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La Clàudia i la Marta ja estan super integrades i avançant amb l'obra!







































Holiiiii 

Les puges han acabat i la calor ha tornar a Koilakuntla. Amb el sol han arribat la Madamme Clàudia i la Madamme Marta i ja han pogut experimentat el menjar picant i els primers mals de panxa. 

Pel que fa a l'obra el “plastering” exterior ja està acabat i estem començant a treballar els acabats interiors de l'edifici. Després de molts "estira i arronsa" ja s'ha decidit com seran les noves finestres del centre i hem anat fins a Nandyal amb els fusters Chari i Das per comprovar la fusta. D’altra banda s'estan fent els lavabos, començant per les instal·lacions, els aparells i les rajoles que estan a punt d'arribar. Les piques de pissarra que venen de Bagnapalle i els lavabos color ivori de Koilakuntla town estan esperant per ser instal·lats. Pròximament arribaran les pedres de pissarra pel paviment dels espais semi-exteriors. 

A part d'això la vida a Koilakuntla transcorre al seu ritme habitual de manera tranquil·la i plàcida entre búfals, gallines i atos, interrompuda només per les botzines i "one selfie please?" El dia lliure dels treballadors ens vam escapar a Hampi i després d'un llarg, atapeït, un pèl incòmode viatge, vam arribar al nostre destí, on vam poder visitar espectaculars ruïnes hindús. 

Aquests dos últims dies hem pogut gaudir de l'snake festival "Nag Panchami" i de la festa de benvinguda de l'escola dels nens.

Continuarà...

Una abraçada des de Koilakuntla,

Marta, Clàudia, Maria
Naraina comprovant la verticalitat del mur

Carregant les canonades pels lavabos

Un divendres a Hampi


Acabant el plastering exterior

De visita a Nandyal per comprovar la fusta

La Claudia ajudant a carregar bricks

Chai time!

Festa de benvinguda al College

8.8.17

SUPORT TÈCNIC A LA MEDINA DE XAUEN: esperar lo inesperado














Salam aleikum!
Viki, Jordi y Lídia al habla. Primera semana aquí en Chaouen y poco a poco nos vamos aclimatando y acostumbrando a los calurosos días y al ritmo de vida marroquí. 

Desde que llegó Viki hace justo una semana, los días han sido muy intensos. Partiendo de que se trataba (sí, en pasado, perdón por el spoiler) del proyecto de rehabilitación de las plazas El Hauta y Bab Souk como taller conjunto entre estudiantes de la UPC (nosotros), y los estudiantes de arquitectura de la escuela de Rabat (que llegarían dos semanas más tarde), lo primero que hicimos fue organizar la agenda del mes de agosto.

La idea planteada fue la de recopilar información y generar documentación gráfica sobre ambas plazas, de cara a tener todo preparado para diagnosticar los posibles problemas y patologías y proyectar las soluciones junto a los estudiantes de Rabat. Así pues, nuestra rutina esta semana se ha basado en madrugar con tal de hacer el trabajo de campo a primera hora, visitando las plazas y tomando datos evitando las horas de sol, con tal de refugiarnos en casa a media mañana y no salir por lo menos hasta las 7pm, aprovechando esas horas para trabajar en el ordenador. Pese al intenso calor de estos días y gracias en parte a nuestro fiel compañero "el ventilador", hemos avanzado a buen ritmo, y ya contamos con planos y bastante información de interés con la que trabajar.

Paralelamente, también nos hemos reunido con los propietarios de algunos hornos ("farras") de la medina rehabilitados anteriormente, con tal de hacer un pequeño informe sobre buenas y malas "praxis" que sirva para orientar futuros proyectos de reforma, basándonos en la arquitectura local y tradicional. 

Todo iba estupendamente, hasta que ayer recibimos un e-mail por parte de la profesora coordinadora de la escuela de Rabat, avisándonos una semana antes de su llegada de que finalmente no iban a poder venir. Esta noticia podría habernos sorprendido y/o afectado anímicamente, pero por suerte o por desgracia ya hemos interiorizado algún que otro mantra marroquí , como "inshallah" (ojalá, si Dios quiere) o "prisa mata, amigo", asi que nos lo hemos tomado con humor y seguimos trabajando con la motivación y los ánimos altos. 

Así pues, "mishi mushkin" (no pasa nada), el proyecto sigue en marcha y lo sacaremos adelante entre los tres, con la ayuda de Montse (RehabiMed) y el arquitecto marroquí especialista en rehabilitación del patrimonio Youssef Berroho, que viajarán a Chaouen el 15 de agosto "inshallah".

Seguiremos informando del proceso (y de nuevas sorpresas, tal vez) la semana que viene.

Bslama!

Viki, Jordi y Lídia.

Trabajando en casa





















Durmiendo la siesta


Arquitectura efímera en plaza Bab Souk durante el mercado del jueves

Mercado de los jueves en la Plaza Bab Souk

Mercado de los jueves en la Plaza Bab Souk (2)





















Visitando los hornos

Haciendo amigos jugando al parchís























BIBLIOTECA DEL C.E.M. MLOMP: La coberta de la biblioteca c'est fini!






























Holi! 

A Mlomp cada setmana es caracteritza per algun tema que fa que sigui més emocionant el nostre dia a dia. Fins ara hem tingut la setmana del zinc, del lasho, de la palla, dels diners, de les termites, dels viatges a Bignona, de la palla altre cop... i aquesta setmana ha sigut el torn de la clau. I és que cada matí hem estat entre una hora i una hora i mitja per a poder obrir l’edifici de l’escola on guardem tot de coses que necessitem per començar a treballar. Normalment el problema ha sigut que la clau no funciona gaire bé i cal déu i ajuda per a poder obrir. Però algún dia, per afegir dificultat al asumpte, la clau desapareix i hem de moure cel i terra per a trobar el surveillant, qui inshallah podrà venir a obrir. 

Tot i els entrebancs que han pogut sorgir, finalment podem dir que HEM ACABAT DE MUNTAR LA PALLA DE LA COBERTA DE LA BIBLIOTECA! Bueno, han acabat. Els germans Sagna, tres homes adorables que cada matí venen amb bici de Thionk Essyl amb les seves motxiles roses i ampolles d’aigua freda i que tenen reagge soul com a bons rastmans. Ha costat, però un cop començada la feina han treballat ràpid i el resultat és molt bo! Nous sommse tres contants! A més a més, en Sgibril també ha acabat de trenar tots els bots de palla que haviem comprat. Semblava impossible però finalment podem dir que JA NO QUEDA PALLA ! Poc a poc i amb paciencia, cada matí en Sgibril, tot un personatge, comença a trenar, parant només per a preparar el té i oferir-ne a tothom. 

Aquesta setmana també hem començat finalment amb el carreau cassé de la biblioteca (la pavimentació), i hem afegit fusta blanca a la coberta de l’aula que Base-A va construir fa 2 anys, d’aquesta manera podrem canviar la palla ja que actualment està bastant deteriorada. 

I entre claus, palla, pluges i demés, em tingut la visita sorpresa de l’Ane i l’Aina, les dues voluntàries de Base-A que estan actualment construint la biblioteca a Ndangane. Després de diversos intents de venir i d’un dia sencer de viatge van aconseguir arribar a Mlomp, amb la bona sort que justament aquesta setmana es celebra la iniciació d’un jove que l’any passat no va poder venir perquè viu a França. És a dir, que Mlomp està de festa! El ritual de la iniciació és una tradició djolà que tots els pobles de la Casamance celebren cada 30 anys més o menys, i simplificant molt i molt, consisteix en que tots els homes del poble s’endinsen al bosc secret (si, hi ha un bosc secret on ningú pot entrar) per a passar de joves a adults. Tot el poble acompanya l’homenatjat cap al bosc entre danses i càntics, i en aquesta ocasió, amb pluja. Molta pluja. I fang. Realment va ser molt èpic veure tothom dansant sota la pluja, evidentment no vam poder escapar-nos i vam acabar ballant amb tothom. Tots els homes al mig donant voltes amb un pal/paraigües/branca/objecte similar i les dones al voltant fent percussió amb un rodo d’acer i un troç de metall (c’est l’Afrique i aquí tot es reutilitza). I després de dues hores de dansa picant la terra amb els peus, tots ben empapats i ja sense veu, els homes corren cap a dins del bosc i les dones tornen cap a casa que vindrà el diable (en una altra ocasió ja explicarem qui és aquest diable...). 

Com podeu veure, el temps dona molt de si a Mlomp!

Fins aviat, A bientôt, Bakayom !

Maria i Ari Sambou

Bouba Car al davant de l'equip del carreau cassé!

La coberta de la biblioteca c'est fini!

Sgibril i Lamine, equip trenador de la palla!

Trepitgem la palla!


Break amb les companyes de Ndangane!

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: La festa de la Corité



Holi!

Finalment, després d’uns dies d’incertesa i dubtes, a Mlomp s’ha tornat a veure la lluna i per tant, c’est fini le ramadan i arriba l’esperada festa de la Corité, dos dies de festa durant els quals els mlompencs lluiran les seves millors gales i resaran, menjaran i ballaran durant tot el dia i nit. Per a estar a l’alçada ens vam anar a comprar teles a Bignona per a que en Diere, el sastre, ens fes les habits traditionnels. A l’Awa i a la Sadio els va agradar la idea de totes les dones Sambou iguals, així que van decidir que anirien amb el mateix teixit. Així que el dilluns, primer dia de la Corité, després de menjar couscous amb pollastre (si, després d’un mes vam menjar algo diferent a l’arròs amb peix!!) ens vam posar els vestits i vam sortir a passejar per a lluir els modelitos. Tot i que nosaltres ens sentiem una mica pallasses tothom ens va dir que estavem trés jolie avec les habits africains, i ens vam passar la tarda amunt i avall mentre tothom ens feia fotos per a tenir un souvenir de les tubabs.

Un cop ben celebrat el final del ramadà és l’hora de tornar a treballar. Poc a poc tot torna a la normalitat, desapareixen les cares de cansament i torna la música, el menjar i l’activitat. I arriven les pluges i podem comprovar com realment el paisatge a Mlomp es transforma després del primer aiguat. De la sorra comencen a brotar la gespa i les flors i apareixen bitxos nous de tot arreu. I finalment arriven els mosquits i toca començar a dormir amb mosquitera. I amb les pluges arriva tambe el moment de començar a cultivar l’arròs i el cacahuet, i tots els homes de Mlomp comencen a deixar de banda la seva feina per a dedicar-se a aquesta tasca. Tot i així la feina continua a la biblioteca, i els fusters finalment acaben de muntar la coberta del porxo mentre en Sgibril va trenant la palla i nosaltres ens passem els dies a Bignona comprant el material que ens falta per acabar l’obra. Costa tornar a agafar el ritme després d’un mes a càmara lenta, però inshallah, ça va aller i bientôt bientôt acabarem la biblioteca.

Fins aviat, a bientôt, bakayom!

Maria i Ari Sambou

Ajudem a la Sadio a preparar el cous-cous!

Ens encanta la palla!

La Fatu Bintoo i la Sona se sueltan el pelo per a posar-se ben weli weli per a la festa!

Les femmes africanes son pret pour aller se promener!

Monissimes amb els habites africains!


BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOP: la darrera setmana de ramadà!



Holi!

Entrem a la darrera setmana de ramadà i el cansament comença a ser molt present a les cares de tothom. Tot avança molt a poc a poc, i és que quan ni es menja ni es beu aigua és molt complicat treballar. És per això que les obres a la biblioteca s’han estancat una miqueta aquesta setmana. Bé, per això i per les noves inquilines: les termites. Hem descobert que aquests bitxos que abunden tant per aquestes terres no només mengen fusta, també deboren la palla. I casualment a la biblioteca hi ha molta fusta, però també molta palla. D’un dia per l’altre les termites van aconseguir entrar als murs de la biblioteca i començar a construir-s’hi casa seva, creant tot de conductes per arribar a la coberta, on hi ha la fusta. Evidentment, només nosaltres, les tubabs, ens hem estressat quan ens n’hem adonat. Tot Mlomp ens ha dit que « si haguéssiu construit amb ciment això no estaria passant » i que « c’est pas grave, ça va aller ». Tot i així, hem aconseguit que en Karamba, un maçón de Mlomp, ens ajudi en la creuada contra les termites, i inshallah aconseguirem fer-les fora de la biblioteca. 

Tot i aquest problema, hem aconseguit acabar de col·locar la fusta blanca a la coberta de la biblioteca i l’equip de fusters ha pogut començar a muntar el porxo. Es nota el cansament, però tot i així han avançat ràpidament i a finals de setmana ja estava gaire bé acabat.

Aquesta setmana ha sigut el primer cop que les voluntaries ens hem separat. Mentre la Maria s’ha dedicat a fondo a la tasca d’acabar amb les termites, jo (l’Ari) he anat a Abene, un poble a la costa de la Casamance, a comprar més palla ja que la que vam anar a comprar a les illes de Carron no és suficient per a la biblioteca, el porxo i l’aula que volem reparar. Havia de ser només un dia, però c’est l’Afrique i el camió que havia de transportar la palla no va arribar quan tocava, així que la cosa es va acabar allargant dos dies. Després de dos dies fora reconec que em va agradar molt tornar a Mlomp. I més encara quan la Maria, la Tania, l’Olga i la Lucia havien preparat tot de menjar deliciós. I és que malauradament, aquesta ha sigut la seva última setmana a Mlomp, així que hem convocat a tot el poble a sopar a casa per a que es puguin despedir bé. El menú comptava amb un entrant a base de pa amb tomàquet i truita de patates. L’aperitiu va seguir amb ous rellenos i esberginia arrebossada, tot això acompanyat d’unes begudes (aquí els encanta la fanta de piña i coses per l’estil). Finalment, el plat estrella: pasta amb salsa de tomàquet. Estava tot boníssim, però es va notar que, altra vegada, nosaltres erem les úniques que no haviem sopat, ja que tothom venia amb la panxa plena. Al matí següent van marxar. Lla despedida va ser molt emotiva, van caure moltes llàgrimes, i comença una nova etapa per a nosaltres, ja que ara som les últimes tubabs que quedem a Mlomp.



Fins aviat, a bientôt, bakayom! 

Acabant de col·locar la fusta blanca de la biblioteca

Així es veu la biblioteca des de l'entrada del CEM!

L'equip de fusters treballant enn la coberta del porxo

En Diere i la Lucía ens ajuden a vernissar els pilars amb anti-termites

7.8.17

PROGRAMA AWASUKA: Supping -Hetauda - Hetauda- Bhimphedi
























S____      SUPPING

Degut els tràmits administratius, la fonamentació de la casa en Niranjan està parada. Aquesta incidència, en lloc de semblar negativa, la hem transformat en un fet positiu. L’aturada, per causes burocràtiques ens ha ajudat per poder repensar el sistema de fonamentació i ajustar-la millor a l’entorn geogràfic, d’acord amb els prototips del govern.

En aquest període, de “standby”, el Beneficiari ha aprofitat a demolir totalment la seva casa antiga i així poder aprofitar els materials que són bons i reutilizables.

Antic emplaçament de la casa d’en Niranjan Pudassainee

















Els treballs fets pels voluntaris ens han servit per definir millor els emplaçaments, i traçar noves propostes. Una de les aportacions importants ha estat el ‘OSM Tracker’, -l’aplicació de mòbil portada pel estudiant de topografia Marc Crespo, Voluntari- per traçar els plans del territori.

Emplaçament Ghana Nath
























WS____     WORK SHOP 

A principi de setmana, degut que el fuster col·laborador en la construcció de les cases, l’amic Ram Krhisna, no arribava fins dimecres, vàrem decidir posposar la producció dels rafters per anar avançant altres tasques del Workshop.

Producció de finestres al Workshop





















Entre el treballs que hem avançat és el de la producció de les portes i finestres del Dhunga Mato, tot i que no és una tasca prioritària, és una feina que es pot avançar per quan sigui el moment de col·locar totes les obertures.

H____       HETAUDA 

Després d’esperar les gestions d’Hetauda, per tenir l’acreditació del crèdit del Beneficiari, hem aprofitat la setmana per reparar moltes eines que per l’ús han quedat malmeses. 

Després d’esperar notícies per la substitució del rafter trencat, finalment ja s’ha pogut anar-lo a recollir a Hetauda. S’ha aprofitat el viatge per reparar la serra de disc i una polidora del taller i comprar eines i materials, que són necessàries pel tractament de la fusta, sobre tot, ara, que està previst començar la feina amb els rafters.

Visita d’Hetauda


DM____     DHUNGA- MATO 

Acabat tot el plaster del Ground Floor, i l’estructura del Water Tank, totes les energies dels treballadors, voluntaris i col·laboradors es van centrar en la producció dels rafters.

Treball dels rafters al First Floor del Prototype





















Estem arribant a un bon ritme de treball: 5 unions de rafters per dia. No gens malament. Amb aquesta previsió, a finals de setmana ja haurem acabat el tall de les unions i començarem a unir les peces, per poder tallar els rafters a la mida de la seva col·locació final.


A____ ACTUALITAT 

A legal alien in Balmandir! 

Miquel, un dels residents catalans al país -per ‘Amics del Nepal’ (A.N.)- ha vingut a passar una temporada a Bhimphedi per ajudar als voluntaris i les didis de Balmandir, degut a la falta del Dani. En Miquel, Coordinador de Kathmandú, estarà 15 dies a l’orfanat de Bhimphedi per veure la coordinació del nou director, en aquesta temporada que no hi ha pocs voluntaris de A.N.



Marc, Victoria, Angel.

Awasuka Team


BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: aquí el quart torn en directe des de N'Dangane Sambou!






























Baldooo Barcelona! (bon dia!)

Aquí el quart torn en directe des de N’Dangane Sambou! Portem dues setmanes aquí i han sigut tan i tan intenses que no hem pogut escriure-us abans. Intenses perquè no només estem instal·ladíssimes sinó que tenim la sensació que portem mitja vida aquí, perquè ens fan sentir com a casa. La vida africana ens ha calat des del primer minut i el seu ritme i vitalitat ens alegra el dia a dia. Hem après a dir quina calor (asum asum!) perquè en fa molta! Però també hem après a caminar sota la pluja més bèstia de l’hivernage! (època de pluges) Sort que qualsevol nit pot sortir el sol...

No només ens ha acollit la família amb la que vivim... l’equip de maçons (paletes ) de l’obra ens ha posat al dia de tot! Les nostres mestres han sigut l’Ane i l’Aina, que a part de fer-nos un traspàs impecable, han deixat el llistó molt alt i això per a nosaltres és una motivació extra!

El dia a dia a la chantier (l’obra) és super productiu i a l’hora divertit. Morts de calor o xopats d’amunt a avall, cada dia es treballa moltíssim. Tot just comencem amb la fase d’acabats interiors del Mòdul de cooperants i la Biblioteca, mentre s’acaben alguns detalls exteriors abans de que les pluges siguin més seguides. De moment, encara ens deixen tardes tranquil·les per anar a fer un banyet a la omaga (platja), si ens abelleix (ens ve de gust). 

La llosa del porxo que connectarà la Biblioteca i la Daara Moderna ja ha fraguat! L’equip de la palla ja és a punt d’acabar de cobrir la coberta del Mòdul. L’equip del Carrolage (enrajolat) ja ha començat a pavimentar les habitacions i està quedant un trenca-junt molt xulo. L’equip de maçons ha arrebossat tots els murs interiors del mòdul i l’equip del Tadelakt ha començat a fer les primeres capes...estem impacients per poder aprendre a treballar un material tan únic i poc habitual a casa nostra! És una passada veure com avança l’obra amb tants pocs dies...d’aquí a dos mesos fli-pa-rem! 

Com a tot projecte, hi ha petits entrebancs, però sempre tenen solució. Tot és posar-ho en comú. Quan no és des dels Països Catalans és des de la chantier! Saber que som un equipasso és molt reconfortant. Com diuen aquí, on est ensemble!

C’est tout, amies! Abraçades serers per a totes! I bondiki! (fins després!)

Paloma i Anna

*Tots els (parèntesis) són traduccions del serer, del francès o del valencià de la Paloma.

**No podem acomiadar-nos sense fer-vos saber que dilluns va parir una cabra a l’habitació gran del mòdul de cooperants!!!!! Els dos cabrits estan sans i estalvis i els maçons els han batejat; es diuen Paloma i Anna J Ens van caure les llàgrimes i tot...

La palla esperant a ser col·locada



La llosa d'entrada ja està acabada!

Preparant els sòcols

L'equip de la palla preparant el terrreny!