16.1.17

PROGRAMA AWASUKA: राम्रो काम! La recompensa a la feina ben feta, és l'oportunitat de continuar-ne fent més!

Capítol LXI– Arribem al següent nivell

Ja és “lumingo”! Tot i portar aquí 4 mesos encara no ens fem a la idea que la setmana comença en diumenge, amb el que arriben les 8 en punt i comencem l’activitat: Aquesta setmana ens dediquem entre d’altres coses a acabar la biga superior del prototip de bloc que reforçarà la caixa! Sabent els passos a seguir comencem el procés: Treure l’encofrat dels pilars, fer l’encofrat nou, preparar els armats, col·locar-los i esperar a la confirmació de Barcelona per ficar el formigó... Tot va sobre rodes! Arriba divendres i ja podem tancar la feina dedicant-nos a abocar la barreja i acabar el dia dedicant la classe a parlar del correcte curat del formigó que hauran de dur a terme i ampliar la teoria sobre les escaletes del dungha mato! 




El que quedava per fer d'armats del prototip ja està llest!



El Ram s'ha convertit en el rei dels armats

Preparem els encofrats de la upper beam





Tot al seu lloc!





La cadena del formigonat es mobilitza





La feina no s'atura



















































Capítol LXII – El dia a dia està ple d’imprevistos

Doncs si, aquí les aventures mai s’acaben! L’únic que hi podem fer és saber com afrontar-les i prendre-les com gran part de la experiència que estem vivint: Arriba el segon dia de feina i la serra de disc s'acomiada de nosaltres rendida als peus de les grans seccions de fustes del dungha mato. Ke garne! En aquell moment m’adono del que ha canviat aquí la situació des de que vam arribar: ens dediquem a buscar solucions i finalment recordem l’excursió que vam fer a la nova casa del Ram amb la Mònica. Això és! Després de tot aquest temps ens hem adonat que aquí els medis més senzills per allà són els més complicats per aquí i a l’inrevés, principalment pel tracte que els hi donen i les despeses de manteniment. Quina va ser la solució? Bàsicament trobar una serra manual i muntar un aparell que ens servirà per tallar seccions de fusta sense preocupar-nos per la temperatura de l’aparell. Solucionat!




A falta de serra de disc ens muntem una de manual!





Un dels ferrers de Bhimphedi ens fa la peça que necessitarem per enllestir la nova serra





































Capítol LXIII – El taller imparable

L’Harka s’ha convertit des de fa temps en el rei del taller. Val amb que li expliquem que és el que hem de fer i hi dediquem una demostració per a que faci una feina constant, neta i imparable! Aquesta setmana s’ha dedicat a fer els mòduls rigiditzadors del dungha mato, que seran part de l’estructura de fusta que estem fent! Un cop muntats, la Sushila amb l’ajuda del Papu ha estat protegint-los amb Terminator per a que cap insecte se’ls hi apropi. Per altra banda, amb la nova serra manual hem estat donant una segona vida a algunes fustes que no tenien funció aparent i que serviran per avançar feines per les que encara no teníem fustes!

Reaprofitem les fustes en desús per a crear noves peces útils





Per fi hem acabat els 32 stiffening modules!





Tallar fusta a la porta del workshop atrau espectadors























































Capítol LXIV – La main beam del Promod

Portem temps buscant fustes suficientment grans per assolir la grandària del Dungha-Mato. Algunes les hem trobat, i d’altres estem en procés d’espera per a aconseguir-les. Aquest ha sigut el cas de la biga principal del prototip: Teníem mitja al magatzem esperant per a ser unida amb la seva meitat, però trobar una fusta tan llarga s’estava convertint en una tasca impossible, fins que vam coincidir amb l’home que comprava totes les fustes de l’escola. 
Vam estar buscant-ne però cap d’elles calçava amb les nostres necessitats, però va aparèixer una altra opció: Ell té una casa en runes de la que també està treien fustes i casualment una d’elles ens serveix! Ara sol falta tallar la secció que sigui necessària perquè entre elles encaixin al centímetre i quedi tan bé com ens imaginàvem.

Ja hem trobat la biga principal pel dungha mato!



















राम्रो काम! Ramro kam! Que en Català vindria a ser: Bona feina!














BIBLIOTECA, AULARI i RESIDÈNCIA per a COOPERANTS de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: els fonaments del mòdul de cooperants ja estan acabats!






























Baldo Baldo!

Sembla mentida què ràpid passa el temps i com avança l’obra! Podríem dir que, immersos dins d’aquesta rutina on cada dia és diferent, cada cop ens hi sentim més integrats, avui fins i tot hem preparat nosaltres el Thieboudienne (plat nacional) i l’Ataya (el te que mai falti) amb una mica d’ajuda.

Ja hem acabat la fonamentació del mòdul de cooperants. En la fonamentació hi ha embegudes les platines d’acer que faran d’unió amb els pilars de fusta vermella. Aquestes pletines han estat, potser, la part més delicada fins ara, ja que abans de formigonar havien d’estar col·locades perfectament anivellades i alienades en el seu eix. Amb paciència, cordills i nivells hem aconseguit col·locar-les allà on tocava. Al principi els hi costava entendre el perquè de tanta exactitud, però un cop explicat que d’aquestes pletines en depèn fins i tot la coberta, vam fer una bona feina entre tots.

Mentrestant, hem començat els bricks buits amb els mateixos paletes que van fer els plens. El “problema” que tenim és fer lloc per col·locar els buits, ja que apilonar 3.000 bricks plens serà una feinada.

Per altra part vam solucionar el tema de l’arribada de materials a l’obra: hem trobat una ruta alternativa on el terra és més consistent i d’aquesta manera els camions no s’enfonsen.

Aquesta setmana que ve pinta més mogudeta, ja que ens posarem a formigonar la Daara, i és possible que acabem ja d’aquesta manera tots els fonaments i al mateix temps el poble estarà de festa.

Dijous comencen les jornades de lluita senegalesa a l’arena, que està tocant a l’obra. Les jornades duren quatre dies i ve gent de tots els pobles del voltant. Aquestes estan organitzades per la gent d’aquí que treballa a Espanya i tenen una associació per ajudar la gent més desfavorida del seu país. Segur que seran uns dies ben diferents!!

Us seguirem informant!!

Clara i Pau

Col·locant pletines

Fonaments de la Biblioteca acabats

Punt central, on hi haurà l'arbre!

Panoràmica des del punt central

Els nens a l'hamaca de casa :)

Pletines alineades

Bricks buits!
Tot OK! :)

Tarda de diumenge



L'obra


9.1.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: The Slab party! VIP entrance!
























Comencem la setmana fixant les IPN al lloc exacte amb “bricks” i morter fluix (ric en terra pobre en ciment), i soldem les “garandes” especials de la part del forat d’escala. Portem un ritme de no parar, però estem tots entusiasmats sabent que el dia 6 és el gran dia : SLAB DAY!! Quasi surt com “evento del año”!!! Non stop de “party”, estem treballant sense dies de descans, els nois a l’obra i les “madammes” “kinda i paina” ( “arriba y abajo”) anant a buscar materials, bricks, pissarres, ciment, armats i tots els extres.... 
Soldador posant a prova tensinal les granades

Fixem les granades amb bricks, preparades per rebre les pissarres












































Mentre tenim l’equip posant les garandes a lloc, fixant i fent el mur perimetral de bricks que servirà com tancament i coronació del slab, aprofitem i anem al poble de les nenes d’haribala a comprar les pedres de pisarra que faran d’entrebigat. “El viajito se las trae morena!!!! Rostideta al sol i moviment sexi del tractor!!” …… i sense comentaris sobre el tiet!!! Biiiiiiip!!!!!! Odisea!!” 
Vamsi, Sivaram, Mercè i Erika: l'equip STONES al tractor anant al poble dels picapedre!

Territori Picapedre!












































Com que el “free style” és el que es porta en aquesta obra, arribem i “ta-chan!!!!! Murito de regalo pa las nenas!!!” Haurieu d’haver vist les nostres cares de sorpresa, de no no no, això què és, i el jefe si si si, bagundhi madamme?¿?!!! 
Muret famós sorpresa!























Total, una batalla interior del què feiem, si l’estimàvem o l’odiàvem…si avisàvem al grup de Barcelona o manteniem el secret una mica més, no voliem morir joves!!! Jajajajja però al final hem acabat tots estimant-lo i utilitzant-lo moltíssim!!! 
Donant-li ús a l'estimat muret























Arriva el moment de la col·locació de les pedres de pissarra, que per portar totes les necessàries per al forjat, han calgut dos viatges interminables al territori picapiedra. Utilitzen la tècnica de la politja humana; i amb un equip de quatre, dos abaix i dos adalt, van pujant una a una les pedres amb cordes.
Equip "KINDA" (a baix) Guru i Vale

Equip "PAINA" (a dalt) Prasad i Mati












































La resta de l’equip ens ‘barallem’ amb la col·locació de les pedres, totes pensades i distribuïdes amb 4 punts de recolzament, a trencajunts, amb les peces especials marcades... “no madamme, no madamme, wait and see...” ells volien aportar de la seva i seguir amb els seus “freestyles” de col·locació de cullita pròpia... després de fer les demostracions visuals de perquè les “madamme” les volíem com les havíem projectat, ens donaven el “visto bueno” amb un “Bagundi!!!” (Molt bé!)


Col·locant les pedres de pissarra











































Els dies passen i seguim avançant, “que el ritmo no pare!” que el gran “SLAB DAY” està cada cop més a prop. A la obra hi ha dies que arribem a ser uns 12 treballadors i es combinen vàries feines alhora. Uns segueixen amb la fixació i tapant les juntes de les pedres de pissarra del forjat amb morter de ciment; d’altres estan amb el “cavar cavar”, que ens toca fer dues petites fonamentacions per a les escales, la interior i l’exterior; i d’altres estan preparant els armats tant per a les fonamentacions de les escales com per a la capa de compressió del forjat.
Mati fent les juntes

El "Pirata" i en Sudakar fent la fonamentació de l'escala exterior

"All types" d'armat

































































Estem a un dia del gran “SLAB DAY!!” I així com qui no vol la cosa, ens arriba la noticia de que al dia següent venen 30 treballadors a l’obra per fer el “slab”... “COMOOOOOO??!!! Ahhhh!!! Vale.... Bueno.. De acuerdo...” “thirteen o thirty”???!!!! three zerooo madamme! ... Doncs si! Trenta treballadors que tindríem passejant-se per l’obra... organitzacions d’última hora aquí a la Índia... “el Project? Para qué!!?”Jajajajja

I doncs, ens passem el dia a la obra deixant-la llesta pel gran “evento del año” enllestint les feines que estaven per fer. Com acabar amb l’execució de l’escala exterior amb pedres.
Vista exterior























També es lliguen els armats, es posen les “boxes” on era necessari deixant els recobriments que pertoquen i “bricks” per tapar els passos d’instal·lacions. “All ready!”
Lligant els armats del forjat

Boxes per l'escala interior

Slab a punt per rebre el formigó







































































“Y yá llegó!!! The SLAB DAY!!!!!” A l’obra arriba tot de bon matí per a fer possible el gran dia. Camions de sorra per aquí, camions de graves per allà, els sacs de ciment per aquí en mig, la Miller més en mig encara... i arriba el camió amb els 30 “workers”, si, si, “three zero”!! Invasió total!!!

Nosaltres no sabem on col·locar-los, perquè no deixen de moure’s per tot arreu, però per sort, ells no és el primer cop que fan un “slab”, així que poc a poc es van distribuint per zones, uns a la sorra, d’altres a les graves, van muntant una escala temporal amb pals de fusta per pujar al forjat... tot organitzat per en “Prasad jefe”, el “boss” de tota la tropa!
Miller i sacs de ciment al mig amb l'escala de fusta muntada

Prasad jefe i Erika












































Sense perdre’ns un instant i volent estar a tot arreu comencem a gaudir de la súper organització de la cadena humana que realitza el formigó i el puja fins al forjat. Dones i homes que sense parar fan pujar el formigó; digne de veure, ja que aquí les bombes per a pujar el formigó directe al forjat, que ens fan la feina fàcil a altres llocs, no arriben a Koilkuntla.

Equip de treballadors fent arribar el formigó al forjat











































I entre mig de tot el “jaleo” els nostres treballadors no paren de fer feina també; uns a dalt vibrant i anivellant la capa de compressió i d’altres fent les escales interiors.
En Vale és un artista!



Sudakar i Guru ben equipat per
Sudakar i Guru ben equipats fent l'escala















































































El ritme que portem tots fa avançar el forjat d’una forma considerable, més de la meitat ja formigonat i es fa una pausa per anar tots els 30 “workers”, més l’equip dels de sempre, a dinar junts a Haribala que ens tenen preparat un dinar per agafar forces i continuar amb la feina. Ens calen un parell d’horetes més només i... “c’est fini!!!!” Tots cap a casa ben contents per la feina realitzada.

“Slab done!!!” :) 
Mercè i Erika super felices amb la feina feta!