7.12.16

BIBLIOTECA, AULARI i SEU de la FUNDACIÓ TALIBÉS a NDANGANE: La primera setmana d'en Pau i la Clara a terreny!



























Baldo!

Ja fa una setmana que vam arribar i ha sigut bastant intens! 

El poble ens ha rebut amb els braços oberts i tothom està disposat a ajudar-nos per tirar endavant aquest projecte. Es nota que el poble està molt involucrat i la comissió, formada per vàries persones influents del poble, s’ha mostrat molt agraïda i receptiva. El primer dia van venir tots els nens del poble per netejar tota la brutícia del terreny i quedés a punt per l’anivellament.

Hem passat la primera setmana amb l’Àlex, director de la Fundació Talibés, i hem preparat diverses reunions per començar a temptejar el terreny. Hem entrevistat varis constructors i finalment n’hem trobat un que s’ajusta al nostre pressupost i valors. També hem contactat amb voluntaris d’ArquitectesSense Fronteres, que treballen a la zona i ens han donat alguns contactes per a la fabricació de BTCs. A més, hem fet diverses reunions amb fusters i proveïdors de materials de N’Dangane i de pobles del costat com Palmerin, Joal i Simal.

En aquesta la zona, gairebé no s’utilitza l’argila per a la construcció i al principi els va costar imaginar-s’ho. Després de fer vàries visites a edificis construïts amb BTCs i ensenyar algunes imatges van comprendre les principals característiques d’aquest material i inclús els hi va atreure la idea de construir amb un material desconegut per la majoria de gent de la zona, per tal d’innovar.

Finalment ahir vam tancar el contracte amb el grup de paletes que començarà a fer la fonamentació un cop el terreny estigui anivellat.

Esperem poder començar les obres aquesta setmana.

Les sensacions són bones!

Una abraçada!!

Pau i Clara


Els nens i nenes del poble ajuden a netejar el terreny!

Els nens i nenes del poble ajuden a netejar el terreny!

La Clara i en Pau prenent mides del terreny

La Clara fa nous amics ;)

Feliç de ser a Senegal!

Les hôtes de Ndangane

5.12.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Resum de les darreres setmanes a Koilkunta, Índia

Setmana 22: UNA MIQUETA DE TOT PER PREPARAR-NOS PER LA MATRALLA DE VERITAT! 

Prasu i dmés doblegant els armats de la biga que falta























Durant aquesta setmana la cosa ha estat bastant variada! Perquè com explicàvem a l’anterior hem acabat l’armat de les bigues excepte la d’una perquè vam decidir canviar l’armat ja que el forat d’escala es va decidir fer d’una altre manera tot jugant amb IPN com serà el tancament del forjat, d’aquesta manera vam haver d’anar a comprar algun armat més i vam deixar-lo per muntar al començament d’aquesta setmana! 
Erika col·locant els armats amb els treballadors






































A la vegada que això es va fer en un dia el dilluns, el dimarts es va passar al muntatge dels encofrats laterals de totes les bigues de manera que l’últim dia de la setmana, el diumenge ja es pogués començar a formigonar.
Olhi col·locants els laterals de les box






































Fins ara, pels pilars havíem fet servir grava de 20 mm, però és una grava massa gran i pesada per les bigues ja que el vibrat el fem a mà i no dona bons resultats, de manera que vam decidir encarregar graves de 10 mm de les quals vam demanar 6 unitas, un bon munt!
descarregant graves






































El dijous a la tarda ens hem plantat amb quasi totes les box de la primera part que formigonarem ja muntades, només quedarà dissabte de treball monòton i el diumenge començarà la marxa de veritat, una cosa que esperem amb candeletes totes dues!!! 

Volem veure les nostres “babies” ven maques i acabades!! Volíem encofrar i formigonar totes a la vegada, però com sempre aquí, es va escàs de materials i de disponibilitats, de manera que s’ha decidit fer-ho en dos parts, dos meitats; de manera que muntem, formigonem, desmuntem i tornem a formigonar!! Només encofrats laterals, els inferiors estan sempre muntats en totes elles! 

Ja estem a Diumenge i l’equip complet del “tall man”, 12 treballadors, han vingut per donar-li canya a la Miller, vibrat i formigonat de manera en un dia hem enllestit la meitat de les bigues previstes , s’ha treballat com mai i les nostres cares han sigut de completa alegria com mai...més satisfetes impossible!! 
Krishna i Olhi formigonant i vibrant la última biga de la primera planta








































Setmana 23: BABIES IN PROCESS!

Treballadors formigonant i vibrant les bigues























Hem deixat fraguant tot el tarda-vespre i nit la primera part de les bigues, quan hem arribat a la obra aquest dematí estàvem ansioses per veure com havien endurit....no sabeu la il·lusió que ens està fent la part d’aquest projecte i el que ens està sorprenent el que estem aprenent d’aquesta fase!
Primera part de les bigues endurides























Al matí hem anat a buscar més encofrats que ens han dit que hi havien disponibles a la botiga d’encofrats i hem llogat uns quants més per poder muntar una part d’aquesta segona part que està faltant encara executar! És millor així ja que podem deixar unes hores mes l’encofrat posat de manera que donem més temps a l’enduriment del mateix! 

A la tarda com ens faltaven encofrats laterals per algunes d’elles hem desencofrat ja algunes de la primera part, i tacháaaaaaan!!!!!! Allà estaven les nostres nenes, guapes , endurides, fermes i pel que sembla aguantant!!! Cosa que encara que siguem Enginyeres i Arquitectes ens sorprèn cada dia ja que superem les lleis de la física, però quan ho poses en pràctica es simplement espectacular!
Bigness desencofrades dels laterals, 1a part: "done" 























Dimecres matí altre cop al “liiiiiiio”, tots els treballadors a gas i la Miller “sin descanso” per formigonat la última part per tenir totes les bigues per fi formigonades!!! Ha sigut un treball fort i extenuant el d’aquesta setmana, ha anat a tot brot amb el sol sota les nostres esquenes però ha sigut de les millors coses que hem fet des de que vam començar aquest projecte!
Treballadors formigonant les bigues, Krishna en primer lloc






































Dijous i divendres descansem perquè volem donar temps a fraguar i curar ja que no és el mateix una biga que un pilar i com sempre : millor curar-se amb salut! 

Dissabte ens aixequem nervioses altre cop com la vegada anterior, però aquest cop la Bruna a Koilkuntla i la Erika a Barcelona, però el sentiment el mateix, i com l’Erika té l’horari totalment canviat no hi ha problema perquè les dues estan via whatsapp des de primera hora enviant fotos i “chequeando” com ha quedat tot! 

Quan la Bruna arriba a la obra comencen a treure totes les box laterals, i biga per biga va mirant com ha quedat l’execució de totes les parts, i la veritat és que està molt bé tret d’algunes parts on el vibrat no ha sigut suficient actiu o dificultós i les graves han quedat mes acumulades i vistes superficialment, un error o conseqüència típica quan el vibrat es fa a mà. 

Un altre error executiu difícil de controlar, perquè suposem a sigut a posteriori durant l’abocament del formigó ha estat una biga en concret on es va decidir per l’encofrat inferior sencer agafant dues bigues i quant s’han muntat els laterals no s’ha fixat suficient fort i ha cedit amb la força del formigó de manera que la cara a quedat més ample que el cul així que un ha quedat amb secció més cònica que rectangular.
Punts crítics de l'execusió de la biga






































Encofrat























Fent el “checking” de tot això, s’ha decidit arrebossar les bigues ara ja en aquest punt de la obra amb morter de ciment així evitarem entrades d’aigua que poguessin fer malbé l’armat de dins. 

Tant les bigues com el “plastering” de les mateixes, hem fet servir ciment pòrtland putzolànic, ja que tot estarà exposat a la Intempèrie, i té millors propietats a la permeabilitat i a l’atac de les sals. 

Aquest treball durarà dissabte i diumenge d’aquesta setmana i part de la setmana que bé!
Plastering de les bigues























La Bruna ja està amb el tic –tac del “Count down” esperant la tornada fugàs de l’Erika per una setmana i mitja, degut a un examen que havia de presentar a la Universitat i l’arribada de la companya que la substituirà, la Mercè. 

Aquestes dues nenes seran el 3r torn de la Índia, la Erika dobla torn i la Mercè s’uneix al projecte de control d’execució a l’Índia però ha estat treballant amb el Barcelona “team” tots aquests mesos!



Setmana 24: PER FI LES 3 JUNTES I A PUNT D’EMPENDRE UN NOU VIATGE !! 

La setmana 24 ha començat amb caos, nervis, comiats de família, noves etapes i confusió caòtica al país en general. 

Com ja sabeu si heu mirat les notícies, fa un mes que de la “noche a la mañana” el govern va decidir parar la circulació de bitllets de 500 i 1000 rupies, amb la finalitat de fer un cop d’estat al diner negre i economia submergida que té el país de la Índia. 

Es clar, imagineu-vos el que significa això, quan els bitllets de 500 són els més utilitzats aquí, sobretot per les institucions, només us diré que nosaltres teníem 4.5000 rupies en bitllets de 500 que de sobte d’un dia per l’altre ja no podem utilitzar i no tenim més cash disponible!! 

Els bancs col·lapsats, els “ATM” col·lapsats, els treballadors esperant cobrar en bitllets de 100 que no teníem..... 

A sobre, per més inri, al cap de 5 dies de tot aquest caos, Haribala i nosaltres, rebem la notícia ,mentre estem treballant que el secretari d’Haribala, en Pushpa, el nostre traductor, col·lega i amic aquí , anant a treballar cap a Haribala ha tingut un atac de cor i ha mort! La única persona que parla bé l’anglès aquí, la nostra mà dreta de lligam España-Índia, tristament fulminat! 

Com us podeu imaginar la situació aquest últim mes ha sigut exageradament estranya, trista i caòtica pel que fa a rangs generals i econòmics. 

El fundador de la ONG, va haver de venir inclús per poder parlar amb els bancs, canviar les firmes d’accés a les comptes, la junta d’Haribala etc....i mentre nosaltres augmentant més i més les nostres deutes amb els proveïdors i els treballadors, que molt amablement tots han entès. l’Arlappa ha fet un molt bon treball de “managment” amb ells perquè no ha sigut necessari parar la obra “gràcies a Dèu” i hem pogut continuar”!!! 

Tot aquest resum que us posa més en la situació personal/tensional que han viscut les vostres companyes a la Índia, bé perquè per fi s’ha solucionat i estem començant a rebre “cash” i talonaris , i ja podem continuar dins del caos que encara hi ha al país , amb normalitat!! 

El dia 29 de Novembre la Mercè i la Erika agafen el vol direcció la Índia, i l’una espera l’altre al dia següent a Hyderabad. La Mercè i la Erika són companyes de pis i molt molt amigues el que encara es fa per elles molt més especial tot el que viuran d’aquí en endavant, i estan felices de poder compartir més encara i “seguir sumando”! 

El dia 30, només arribar a Hyderabad, la Mercè va poder palpar el que significar fer aquest cop d’estat monetari a la Índia, un país tan gran com aquest! 

Vam anar a 7 ATM, cap ni un tenia diners, menys mal que portàvem euros físics per poder canviar, però quan arribem al “stand” de canvi ens diuen que només podem canviar 40 euros per persona i passaport, que són unes 4000 rupies, així que “a regañadientes” però al menys salvades per la campana vam canviar el diners, vam agafar un taxi fins l’estació d’autobusos i després un bus fins a KOILKUNTLA ...ja per fi!! 

Mercè i Erika ja a Hayderabad camí de l'estació d'autobusos























La ” menda i lerenda “ es planten a Koilakuntla a les 2 am, una hora boníssima per unes estrangeres en una zona rural de la Índia amb 4 bosses a les esquenes, el portàtil, euros, rates-gatos que corrien per allí, i gossos assassins etc.... però menys mal que tenim els millors amics del món aquí i ens van venir a buscar amb el tractor d’Haribala, i teníem la Bruna, el Vamsi, el Tata i la Lumaka esperant-nos amb els braços ben oberts i un somriure a la boca ben gran! 

Pel que fa a l’obra, aquesta setmana han sigut 4 dies de “plastering&smoothing” “non-stop the party”, pagaments endarrerits gràcies a l’entrada de “cash” i talonaris i presa de decisions que afectaran al treball de la setmana vinent. 
Camí a l'obra les tres juntes





























El nostre constructor pertany a una empresa familiar i ens ha demanat si podien fer una setmana de vacances perquè tenen uns compromisos familiar, i un d’ells és una boda (aquí les bodes duren 4 dies) fóra del poble, i alguns dels seus treballadors que tenen famílies fóra, a Delhi i demés també volien aprofitar per anar-hi. Així que hem pactat amb ells una setmana de descans amb una proposta posterior de treball dur i a tota marxa a partir del dia 12 de Desembre, on començarem els pilars de la última planta seguint amb les jàsseres de sota coberta i el poliment de murs i continuïtat amb alçada dels mateixos! 

Aprofitant aquesta setmana, les vostres col·legues voluntàries “SE VAN DE VIAJE POR EL NORTE DE LA INDIA YUHUUUUUUUUUUUUUUUUU! “ final perfecte per l’etapa de la Bruna i súper benvinguda per la Mercè a aquest gran nou país d’extrems!!!



























29.11.16

BIBLIOTECA al C.E.M. MLOMP: Guardioles solidàries!






























Aquesta vegada ens adrecem a totes les escoles, nens i nenes, professors i donants que han aportat el seu granet de sorra per fer possible el projecte de la Biblioteca del C.E.M. Mlomp. En concret, avui ens arriben les fotografies dels nens i nenes del Col·legi Badalonès amb les guardioles que ells mateixos han fet i dissenyat!! Les guardioles solidàries més divertides i boniques han estat viatjant per diferents establiments i parades per atrapar tots aquells dinerets solidaris que la gent hi a dipositat. 

Ens agradaria agrair-vos la vostra participació en la recaptació econòmica que heu dut a terme, en què hem aconseguit els fons necessaris per realitzar el nostre projecte. El vostre entusiasme i dedicació ens encoratgen a continuar amb la tasca amb què ens hem compromès. 

Moltes gràcies a tots per regalar-nos esperança, alegria, solidaritat, somriure i il·lusió. Però, sobretot, gràcies per donar-nos tantes ganes de seguir donant el millor de nosaltres per fer d'aquest món, un món millor. 

Així mateix us agraïm la vostra contribució i esforç per promocionar i fomentar els projectes de cooperació, que només son possible gràcies a vosaltres.











21.11.16

PROGRAMA AWASUKA: amb l'arribada del motor de la serra de fusta, la fabricació de les carpinteries s'accelera!

Capítol XXXIX – Descobrint camins i entrebancs
Comencem el cap de setmana fent una cosa diferent; ens proposem pujar al peepal, i un cop a dalt investigar i descobrir camins. Ens hem descarregat una aplicació que ens permet gravar el recorregut que fem i posar notes per tal de poder-li passar la informació al Marc i que ell pugui seguir treballant des de Barcelona.

Noves vistes de Bhimphedi



















Ja fa dies que vam portar el motor de la serra a arreglar-lo, i ens van dir que l’endemà ens el portarien amb el bus; però som diumenge i encara no ha arribat... Decidim anar altre cop a Hetauda a buscar-lo i aprofitar el viatge per comprar més materials. Mentrestant a Bhimphedi ens disposem a col·locar la porta de ca la Maya però se’ns trenquen dues broques i ja no podem ficar ni porta ni pestells, així que ens dediquem a fer una altra feina i encomanem a l’Andrea que es a Hetauda que en compri. Al magatzem segueixen els nostres dos mistris enllestint totes les peces dels marcs de les finestres, però hi ha dos tipus de peces inacabades ja que necessiten la serra de motor per fer-ho bé. I al Dunga-Mato ens dediquem a reomplir la part interior, però necessitem fer una rampa per fer-ho accessible al carretó.

A falta de motor, seguim tallant manualment

Fem el prototip accessible

Apart dels entrebancs ocasionals, cada dia es superen entrebancs quotidians






















































































Capítol XXXX – Toc toc
En el prototip de fusta, ha arribat el moment de col·locar la porta, serà una feina complicada ja que aquesta està formada per dues fulles que es poden separar per tal de poder transformar la porta en finestra al american style, algo que els sembla ben curiós als nepalís.

Comencem posant el premarc






























També arriba el bambú i descobrim lo senzill que sembla partir-lo per la meitat, tot i que una cosa es partir-lo i l’altra que quedi en parts iguals i rectes, perquè com ja hem assimilat, aquí ni la fusta ni el bambú és completament recte.

Ja tenim aquí el bambú!

















Capítol XXXXI – Finestres al Dungha-Mato
Amb l’arribada del motor per fi es poden fer els encaixos complicats de les peces de les finestres. Un cop acabada de reomplir la part interior del prototip, ens disposem a fer la fonamentació de les escales exteriors que pujaran al primer pis. Vam deixar que fessin sols el replanteig i al tornar, en comptes d’un rectangle, volien fer un trapezi sense adonar-se’n, però res que no es pogués solucionar tot explicant com fer el replanteig. 

El motor de la serra ja està aquí!
















Per fi arriba la primera finestra a l’emplaçament, però no la podem col·locar fins l’endemà, això dona temps a acabar la fonamentació de l’escala i anar preparant les pedres per les cantonades del mur. Les dues següents finestres encara van costar més de col·locar, però ho vam aconseguir i vam poder començar a fer el mur de damunt l’escaleta, tot i que cada cop és més alt i necessitarem una bastida per poder segui treballant a mesura que guanyem alçada.

Evolució de la fonamentació de l'escala
Fer mato amb aquesta actitud dóna gust!

Tot això és el que necessitem per fer una finestra, comptant amb en Keshar, és clar!

La primera finestra ja està situada!

En procés de posar la tercera...

Ja tenim tres finestres col·locades!