31.1.16

A Naré_III FASE: QUATRE ALOULUMS A THIONCK ESSYL


 

Gassoumaye a tothom! 
Després d’aterrar dissabte a terra africana, Gambia (Banjul) vam fer la primera nit a un dels campaments a 5km de l’aeroport. Ens vam despertar ben aviat per posar-nos en “cours de route” (de camí) a la frontera per arribar a Thionck ben aviat i poder fer una primera toma de contacte amb el poble, l’entorn, el centre, etc.
Els primers dies han estat plens d’emocions fortes amb retrobades intenses per una de les nostres cooperants que després de 6 mesos ha tornat a trepitjar Thionck i moltes presentacions noves per la resta de l’equip de cooperants!!

Ens han acollit de meravella!! Estem molt contentes d’estar en aquest poble. “Petit à petit” anem descobrint els racons interessants, la seva cultura i fem cap que la feina de les dones és primordial per mantenir l’equilibri familiar i econòmic-social del país. 

Després de la nostra instal·lació a la residència per cooperants i formadors, un espai molt confortable on ens sentim com a casa, hem començat a reprendre contacte amb els antics treballadors, proveïdors de material, transportistes per agilitzar l’inici de l’obra!

“Manos a la obra” Ja tenim el calendari del primer torn amb els objectius per setmana marcats per no perdre fil i hem començat la neteja i esbrossada del terreny per dilluns poder iniciar amb el replanteig dels fonaments amb l’Eno Niassy, el cap d’obra. Tenim el despatx muntat i en marxa!!
Paral·lelament a la nostra arribada hem fet les reunions burocràtiques amb les presidentes de dones dels diferents barris del poble per organitzar un Planning de treball, conjuntament amb la presidenta (Oumi Sagna), el director del centre (Malick Colly). També hem anat a visitar a l’alcalde per presentar-li el projecte del tercer mòdul del centre de formació i presentar-nos com a les noves cooperants d’aquest projecte.

Bo fuxil – Fins aviat!!


28.1.16

PROGRAMA AWASUKA: La casa d'en Manoj



























Hola buenos días!

D’aquesta manera és com ens saluda cada dia al matí en Hareram quan entra a l’oficina. Amb un somriure a la cara i amb ganes d’aprendre més i més castellà cada dia.

Aquests dies hem treballat molt a casa d’en Manoj i no hem estat tantes hores a la oficina d’AWASUKA que compartim amb Agragaami. El dimecres però, vam tenir una reunió amb en Ranjit, president de la nostra contrapart, per parlar de l’agreement que hem de signar entre cooperatives per poder començar a contractar el nou tècnic AWASUKA, decidir en quin barri comencem a actuar i quina és la millor manera d’escollir a les famílies a les que acabarem donant els crèdits en forma de materials per reconstruir-se la casa.

Per molta pena que ens faci, marxem en poques setmanes i hem de deixar molts temes que hem començat ben lligats o solucionats del tot. Els nous voluntaris arribaran una setmana abans de que marxem per poder explica’ls-hi tot el que hem estat fent fins ara i que puguin seguir amb el treball sense problemes, però molta de la informació o aprenentatge que hem adquirit en els mesos que portem aquí no és fàcil de transmetre en pocs dies. Per això ens urgeix trobar una persona capaç de supervisar una obra i que quan acabin els torns de voluntaris sigui capaç de comunicar-se amb l’equip de Barcelona i transmetre tota la feina que es fa a Bhimphedi amb el Programa AWASUKA.

La casa d’en Manoj ja està pràcticament llesta, aquests últims dies els obrers no han parat ni dissabte, que és l’únic dia de festa que tenen, per fer un descans; ja que un dels dies va ploure i van haver de parar l’obra.

La casa de la família Pradhan és una vivenda tradicional de pedra i fang a la que li faltaven reforços de fusta; la manca d’aquests ‘nosh’ va provocar que caigués la paret que hem acabat de pujar. En aquest tipus de casa no s’utilitza ni formigó ni acer, però el mistri va suggerir fer una biga de formigó armat a l’últim forjat per reforçar l’estructura. Aquesta nova biga ben travada a les bigues de fusta existents farà que la casa sigui encara més resistent contra els moviments d’un nou terratrèmol.

Aquesta decisió la vam prendre a l’últim moment, ja que encara que havíem fet un planning d’obra i decidir la manera en la que havíem d’actuar, a mesura que l’obra avançava, la família decidia què volia fer a la seva ‘nova’ casa. Tots aquests canvis els hem pogut solucionar sense problemes. El veí d’en Manoj ha tingut molt a veure en què tot anés sobre rodes, ja que venia a supervisar l’obra com nosaltres fem; i entre la seva opinió, que en tots els casos ha coincidit amb la nostra, i la del mistri que treballa amb nosaltres hem arribat a la millor solució, hem fet un bon equip de treball.

El mistri amb el que treballem és un home de certa edat amb molta experiència que sempre està disposat a escoltar les nostres propostes. Porta un equip de manobres que treballen molt ràpid i sempre amb un somriure a la cara. El que hem vist que els hi faltava eren eines de treball, però ens han sorprès construir-se-les ells mateixos; si necessitaven picar amb un martell, es construïen un mall amb un tros de fusta que trobaven, o tallaven el filferro amb un ganivet de carnisseria que tenia la família per anar més ràpid. Hem estat atentes i hem après molts trucs que farem servir quan tornem!

Valeria & Andrea!

Ajudant una mica quan anem a supervisar l'obra

El mistri forada les bigues per posar les esperes de l'armat

En Manish, fill i intèrpret

En Manoj és el primer que ajuda

Les esperes ja col·locades a les bigues

Nepaly's style

Treball en equip

19.1.16

PROGRAMA AWASUKA: s'acosta el final del primer torn!




























Tapai harulai casto cha? (Com esteu?)


Aquesta setmana no hi ha hagut molta feina a l’obra i hem pogut descansar, recarregar piles i posar-nos al dia amb feina d’oficina.

El divendres 15 de Gener vam celebrar el Maghe Sankrati, que literalment vol dir primer dia de Magh, mes al Nepal; a partir d’aquest dia, els dies comencen a fer-se més llargs i el sol escalfa més, tot això és obra de Vishnu, el déu protector.
Durant el Maghe Sankrati, els hindús prenen banys a primerísima hora del matí i visiten els temples de Vishnu a qui ofereixen menjar, flors i encens. També es mengen àpats típics d’aquesta data i les ‘bainis’ (germanes petites) toquen amb el seu cap els genolls de les seves germanes grans o mares en senyal de respecte i elles a canvi els hi donen diners.
Aquest dia el vam començar a Balmandir prenent un te i desitjant un bon festival a tots els nens del centre d’acollida que ens van oferir chacu amb ghee, una mena de caramel amb atmelles i mantega de bufala, un dolç típic d’aquesta festivitat. També vam menjar ‘tharul’ una arrel cuita que van anar a buscar a la ‘jungle’ els més grans de Balmandir el dia anterior.
Al migdia en Manoj ja ens estava trucant per anar a casa seva a celebrar el festival i menjar carn de porc senglar, carn de búfala que van cuinar la Meena i el seu marit i més chacu. Vam passar la tarda tocant la guitarra i cantant amb tota la família i amics que anaven passant per casa seva, va ser una tarda divertidíssima en la que vam agafar molta més confiança amb tota la família.
Pel que fa a l’obra de casa seva, ja hem pujat fins al 4t ‘nosh’, em cobert totalment la sala-menjador que tenen i ja poden dormir una mica més calentets, ja que abans dormien a la mateixa sala només pel plàstic que els hi van repartir després del terratrèmol. Aquests dies que el mistri no ha vingut a l’obra, alguns dels treballadors han estat portant pedres grans perquè el mur quedi ben travat, també han aprofitat els dies que havíem de deixar secar el mur per tamisar més sorra per quan acabem el petit tros de mur que ens falta pujar. Aquesta setmana sembla que ja començarem amb la coberta i amb els reforços interiors.

Després de les festes sembla que a Barcelona ja comencen a posar-se un altre cop a treballar sense parar. A nosaltres ens queda un més just aquí al Nepal i no volem marxar; sentim l’equip de nois que ens substituiran que ja comencen a preparar visats, vols i papers perquè tot estigui llest per venir i ens fa molta pena, perquè això vol dir que marxem nosaltres. Però el programa continua i tenim moltes ganes de poder ajudar a moltes famílies i que la gent de Bhimphedi ens recordi amb l’amor amb que nosaltres recordarem cada moment viscut en aquesta comunitat de gent increïble!

Valeria & Andrea!

Cuinant "tharul" a Balmandir

El "mistri" i el seu ajudant

El plàstic que protegeix la casa de'n Manoj

10.1.16

PROGRAMA AWASUKA: reconstrucció en família!



























Namasté Satis (Hola amics)!

Aquesta setmana hem estat quasi vivint a casa d’en Manoj, ens aixequem i anem directament a casa seva per planejar el  dia amb la família el mistri i els paletes, i no sortim d’allà fins a l’hora del dhalbhat.
En Manoj viu amb la seva dona i el seu fill Monis que és el que s’encarrega de fer-nos d’intèrpret tant amb el seu pare com amb el mistri. Tota la família ajuda a l’obra i cadascú te un paper important per fer que l’obra tiri endavant. La Meena, mare d’en Monis, prepara els tes i àpats per a tots els treballadors, en Manoj va a comprar tot el que falta tant per la casa com per l’obra; no hem acabat de dir que falta bambú per fer uns puntals que ja està trucant per demanar-los.
Cap dels treballadors parla anglès però amb l’ajuda d’en Monis, amb els dibuixos i amb signes ens entenem sense problemes. A més el mistri en sap molt, te molta experiència i entre tots sempre acabem trobant la millor solució.
L’obra avança molt ràpid, la setmana passada ja vam acabar de desmantellar tota la tercera planta i el mur afectat i aquesta setmana ja l’hem pujat fins al tercer nosh. Dibuixem per al mistri com han de col·locar els nous nosh per lligar bé el mur de pedra i fang i ell assenteix perquè veu que estem aportant unes solucions que ajudaran a que les cases resisteixin més si un nou sisme tornès a repetir.
Com ja hem anat explicant-vos, cada dia apareix per la oficina que tenim muntada al Janjati Hall un nou membre que vol ajuda del programa AWASUKA, últimament moltes famílies demanen suport tècnic, ja que veuen l’exemple de la casa d’en Manoj i estan molt interessats en que anem a casa seva per veure com els podem ajudar. Per això estem amb presa per trobar el tècnic AWASUKA que serà la persona encarregada de portar endavant aquest programa una vegada s’acabin les tandes de voluntaris d’estudiants d’arquitectura. Ja hem rebut un currículum d’un enginyer junior de Kathmandú que està molt interessat en la plaça de treball i d’altres propostes també des de Kathmandú que haurem de veure detalladament, a més a més publicarem un anunci al diari perquè tot aquell que vulgui optar a la plaça vingui a fer una entrevista i finalment decidim i ens quedem amb la persona més adient perquè el programa triomfi.
Aquesta setmana hem fet una altra visita a una de les vivendes del bazzar, la primera arribant des de la carretera de Kathmandú, una casa també de tres pisos que necessita suport tècnic. És una construcció tradicional de pedra i fang que ha patit danys pel terratrèmol perquè la casa del costat va col·lapsar i va caure al terra. Ja hem fet una fitxa, fotos i croquis de la mateixa per començar a estudiar com podríem fer el reforç que necessita.
Avui mateix hem tingut una visita inesperada del manager de Shivam Cement, en Nikhil Agrawal, que just passava per Bhimphedi i ha aprofitat per venir a visitar la nostra oficina i veure com treballem. La seva visita es deu a que fa dues setmanes vam anar a veure la fabrica que es troba a Hetauda per demanar informació sobre els preus dels ciment, el transport i fer un acord per poder comprar a l’engròs i aconseguir un millor preu pel ciment. Li hem explicat el programa i ens ha promès ajudar-nos en el que sigui possible. Mantenim el contacte, ja que com vam veure a la fase de reconeixement, hi ha moltes famílies que tenen por de tornar a construir-ne la casa de pedra i fang i optaran pel ciment. No obstant, els hi fem veure que una casa de construcció tradicional amb les millores sisme resistents adients, es igual de forta que una de ciment.

Per acabar us expliquem que el dissabte vam trobar una estoneta, entre l’obra i el treball d’oficina, per jugar i gaudir d’alguns detallets que els Reis Mags van portar als nens de Balmandir. Cada dia sopem amb ells i passem una estoneta que ens serveix per ‘descansar’ i desconnectar del dia de treball; Quan podem compartim dues hores d’estudi en les que intentem ajudar-los amb els dubtes que tenen amb els deures de l’escola; però com sempre ens acaben ensenyant més ells a nosaltres del que nosaltres podem aportar a uns nens que comparteixen tot el que tenen tant amb els seus germans com amb nosaltres. Cada dia ens sorprenen i ens alegren els dies.

Valeria & Andrea!

Colocant els resforços de fusta ("nosh")

Reaprofitant fustes per l'obra

Estat actual de la casa de'n Manoj

5.1.16

PROGRAMA AWASUKA:Feliç any nou!







































FELIÇ ANY NOU A TOTHOM!    
       
Aquestes dues setmanes per Bhimphedi han sigut mogudetes també. El projecte Awasuka comença a actuar al poble reforçant una casa del carrer principal, la casa d’en Manoj. Després d’estudiar com començar a actuar i quin tipus de reforç era el mes adient vam treballar els plànols constructius de la reforma. En Manoj i la seva família te presa per arreglar la seva casa ja que en un mes arribarà l’època de vents que els feia patir ja que tenien mitja casa oberta; és per això que a l’hora que hem desmuntat la coberta y la ultima planta a corra-cuita. Abans de començar a tocar l’estructura, vam crear un magatzem provisional al costat de la casa per guardar tota la fusta que més endavant es reutilitzarà. Després vam començar a actuar sobre el mur afectat derruint-lo poc a poc per mitjans manuals fins a cota de terreny. Ahir ja vam començar a reconstruir-lo de nou incorporant les millores antisismiques que hem projectat. Col·locarem “nosh” que són unes escaletes de fusta per dintre i per fora del mur que fan que aquest quedi lligat; també col·locant les pedres del mur ven travades i anem repetint l’escaleta a mesura que pugem el mur fent que aquest quedi ben travat i també amb els murs existents.

D’altra banda, vam fer dues reunions al camp d’esports per parlar sobre el prototip que servirà de magatzem i vestuari. La primera amb la Yuliya, una geòloga suïssa que ha vingut a Bhimphedi per a estudiar el terreny, i vam parlar sobre la resistència d’aquest a cada Ward (barri) de Bhimphedi, ja que cada àrea te unes característiques diferents, al Bazzar hi ha un terreny pedregós i estable, mentre que a mesura que es puja predomina un terreny més argilós; l’altre reunió va ser amb en Bhuphendra, de 3E project, qui finançarà el prototip del camp d’esports, vam discutir on hauríem de situar aquest prototip i ara a principis de Gener quan torni a Bhimphedi es començarà a construir l’edifici.

D’altra banda, vam fer una visita a Katmandú per presentat tot els documents i plànols necessaris pels participants del Desing Competition of Rural Housing concurs del NEA (National Engineering Association) al que ens hem presentat, en breus sabrem quin ha estat el resultat; En Dipej, un enginyer junior ens va ajudar a trobar l’edifici principal del col·legi d’enginyers on vam trobar a en Bibek, tots dos ens van ajudar molt a l’hora d’imprimir plànols i a l’hora de l’entregar. Esperem tenir sort!
A Katmandú també, ens vam reunir amb la Sara, una periodista de Barcelona que ha vingut a Bhimphedi per a fer un reportatge sobre el Programa Awasuka. La Sara i la seva parella van estar gravant com entregàvem les làmines pel concurs i també li van fer una entrevista a la Yuliya ja que vam coincidir amb ella a Kathmandú; Després va baixar a Bhimphedi amb nosaltres per seguir gravant com actuem al poble i fent entrevistes amb els veïns que van patir el terratrèmol.

Per últim, el tècnic d’MRC l’associació de les Healthy Kitchen, va venir a l’orfenat per veure com podíem construir una cuina exterior al centre i a l’hora que serveixi d’exemple per al poble, ja que es vol implementar un sistema de cuina saludable reduint el fum que es produeix mentre s’està cuinant ja que es un greu problema aquí al Nepal.
Com veieu, un nadal molt intens, no obstant, hem celebrat el cap d’any amb la gent del poble amb trossets de mandarina com a raïm, no hem fet cap dinar o sopar a l’engròs com de segur vosaltres heu gaudit aquest dies, aquí cada dia i nit em menjat DhalBhat, el plat típic de Nepal que ens cuinen les Didis cada dia i ben bo que està!
Molts petons a tothom i que acabeu de passar un molt bon nadal i una bona entrada d’any!

Valeria & Andrea!

Bon any nou desde Balmandir!

Desmuntant la segona planta de la casa de'n Manoj

3-2-1...Gravant!

20.12.15

PROGRAMA AWASUKA: Preparant el Nadal!






























Hello Hello!

Segur que per allà no pareu de fer preparatius per les festes  i els carrers ja estan plens de llums de Nadal. Aquí tot està molt tranquil, anem fent feina d’oficina, visitant algunes cases i acabant d’enllestir plànols i documentació tècnica per començar a fer la rehabilitació de la casa d’en Manoj i l’edifici Rana a Balmandir.

Aquesta setmana ens hem hagut de coordinar molt bé amb l’equip de Barcelona ja que el 27 de desembre presentem a Katmandú el nostre prototip de casa rural a un concurs de Disseny del NEA (Nepal Engineer’s Association), a veure si hi ha sort. Aquesta última setmana hem treballat en el 3D de l’emplaçament i situació de l’edifici al camp d’esports amb corbes de nivell. També hem fet les últimes modificacions al 3D del prototip i als detalls constructius que ajuden a entendre millor tots els elements que el conformen.

D’altra banda hem acabat de dibuixar el plànols de casa d’en Manoj per poder començar el més aviat possible i de la manera mes adient amb el ‘retroffiting’. Vam anar a visitar casa seva un altre cop per a verificar mesures i en breus l’equip de Barcelona ens enviarà especificacions tècniques de com podríem iniciar l’obra.

El dimecres vam estar al palau Rana de Balmandir comprovant si aquest edifici compta amb un cèrcol perimetral o no. Vam fer unes cates als murs i vam observar que hi ha una biga de recolzament  de fusta (on les biguetes recolzen al mur), però no hi ha cap element de trava per unir els murs de l’edifici entre si. En breus també començarem a actuar en el reforç d’aquest palau de l’època Rana.

A la oficina em treballat amb en Hareram la traducció del nepalès a l’anglès de la “Rato Card” Va ser el  VDC (Village Development Committee) qui ens va proporcionar  aquest document on apareixen  totes les cases que van quedar afectades pels terratrèmols i qui ha obtingut o no l’ajuda del govern ara per ara.
Aquesta setmana a Balmandir hem celebrat l’aniversari d’un quants nens que feien anys aquest mes i  quan tenim una estoneta ens dediquem a fer garnaldes de paper amb ells per a decorar una mica l’orfenat amb motiu nadalenc. També hem pintat un tronc per fer el Caga tió amb ells un dia d’aquests. Tenim temps per a tot.
Esperem que tingueu molt bones festes, una abraçada molt forta des de Nepal.

Valeria & Andrea!

Les noies de Balmandir

Preparant el Nadal amb els petits

Visita a casa en Manoj per prendre mides

17.12.15

PROGRAMA AWASUKA: healthy kitchens i visites a proveïdors






























Namasté, Namasté!

Aquesta setmana ve plena de noves notícies, la Mònica va marxar el dimarts, però tot el temps que va estar a Bhimphedi el va aprofitar al màxim, és una persona que vol fer moltes coses pels demés i ho acaba aconseguint; Abans de marxar vam estar treballant a la oficina Awasuka per acabar d’enllestir detalls del programa i començar-lo a posar en marxa amb efectivitat, i fins l’últim moment vam estar fent reunions amb la nostra contrapart Aagraagami i el VDC (Village Developement Committee).

Aquesta setmana encara hem tingut entrevistes amb mistris de les quals hem anat obtenint molta informació sobre com aconseguir els materials, el preu i quina es la millor forma d’actuar segons el Ward en el que es construeix. A més en Hareram i en Ranjeet ens han estat ajudant a trucar a diferents entitats de Nepal com la fabrica de ciment o el local on treballen la fusta. Per localitzar aquests emplaçaments i parlar personalment amb cada subministrador, hem hagut d’anar a Hetauda dos dies seguits. Per una banda ens vam reunir dimecres amb el fundador de MRC (Multi-Dimensional Resource Center) que col·labora amb Practical Action, una ONG Alemanya que ha implementat un sistema de “Healthy Kitchen” al Nepal, reduint en un 80% la quantitat de fum que es produeix quan s’està cuinant, ja que un dels principals problemes als habitatges es la inhalació constat de fum de la cuina provocant greus malalties als pulmons; Tal i com diu el nostre programa: millora de l’habitat, aquest doncs, es un punt a tenir en compte en els nostres prototips i aquest sistema que utilitzen ens ha cridat molt l’atenció, a més que dona molt bons resultats.

Dijous vam anar a visitar la fabrica de Ciment a Hetauda i també va acabar donant bons resultats, vam parlar amb el tècnic de control de qualitat del ciment i ens va fer una petita ruta per la fàbrica; Al principi es van sorprendre de que dues noies joves visitessin la fabrica i parléssim una miqueta nepalí i ens van preguntar pel nostre propòsit de la visita. Els hi vam explicar el Programa Awasuka i ens van donar moltes facilitats per a poder obtenir el ciment un cop comencem amb les construccions. També vam aprofitar per visitar la fabrica de fusta on vam obtenir informació sobre els diferents tipus de fusta, les dimensions amb les que podem treballar i el preu del transport des de Hetauda a Bhimphedi.

D’altra banda, continuem treballant en la rehabilitació de la casa d’en Manoj i molt aviat començarem amb el reforç interior de l’edifici Rana de Balmandir.

Divendres vam cuinar un sopar espanyol-francès juntament amb els voluntaris de Balmandir per variar una miqueta i mostrar als voluntaris americans del centre d’acupuntura la nostra dieta mediterrània. Que tingueu molt bona setmana i gaudiu de l’ambient nadalenc del 2015, us deixem amb una cançoneta típica nepalesa i que cantàvem molt al Dashain i Thiar (el nadal d’aquí) https://www.youtube.com/watch?v=qwDBE-87NWE

Valeria&Andrea

Entrevista amb en Mahendra Shikari, un dels mistris (mestre d'obres)

Reunió amb el MRC i el seu prototip de cuina 

Fàbrica de Ciment Shivam

Sopar Espanyol-Francès


PROGRAMA AWASUKA: la comunitat de Dorshin



























Good Afternoon!

Ja ha passat una altre setmana sense adornar-nos-en. No parem de donar-li voltes al prototip del camp d’esports que començarem a construir en breus. Seguim contrastant preus i maneres de construir locals amb molts del ‘mistris’ (caps d’obra nepalesos) que hem conegut aquesta setmana.

Dimarts vam tenir una reunió per skype amb l’equip de Barcelona en la que vam poder acabar de concretar certs temes que teníem pendents. A Barcelona estan concretant el tema de les formacions, un tema més social i aquí a Bhimphedi estem treballant des d’un punt més tècnic del programa en tres línies d’intervenció: la reconstrucció, la reparació i el reforç preventiu. Amb aquest ‘meeting’ vam acabar de decidir quins serien els 6 prototips de vivenda antisísmica (2 de cada) que començarem a construir al centre del poble, perquè tota la comunitat sigui capaç de visitar-los com a exemple.

De moment tenim clar els tres primers tipus de suport tècnic que donarem: el de nova construcció serà el prototip tradicional de pedra i fang del camp de futbol, el prototip de reparació una de les cases més altes del poble que va quedar molt afectada pels terratrèmols, la d’en Manoj; i l’últim prototip de reforç preventiu serà l’edifici Rana de Bal-mandir, al centre d’acollida.

En Manoj te una casa al carrer principal de Bhiphedi Bazzar, una vivenda de tres pisos que te molta presa per reparar. Aquesta vivenda tradicional de pedra i fang va patir molt durant el terratrèmol i ara que arriben els vents te por de que caigui més tros del tester que ja li va caure fa uns mesos. Durant la visita que vam fer a casa seva vam veure que tota l’estructura estava molt ben construïda , però que la paret que havia caigut no estava ben lligada i això va fer que es desprengués durant el sisme. El que ell ha decidit i creiem més adient és suprimir la última planta deixant la casa en dos pisos, i lligar la paret que ha quedat separada desprès del moviment dels terratrèmols.

Durant la setmana, quan tenim un matí amb menys feina a l’oficina ens escapem a visitar altres wards, per seguir amb la visita de les cases afectades, com vam fer dissabte; vam pujar fins a Dorshin, un barri que ens va enamorar, molt tranquil i rodejat per la natura. Portem molt de temps aquí a Bhimphedi, però cada cop que sortim del bazzar ens n’adonem del que ens falta per descobrir d’aquesta petita gran comunitat. A Dorshin vam pujar amb en Ranjeed, President d’Agragaami i amb una reunió que ja tenia amb la comunitat, va aprofitar per explicar el nostre programa; tot el barri va quedar encantat i algunes famílies ja es van voler apuntar.

Una altra bona notícia és que per fi hem pogut penjar el cartell a la façana principal del Janajati Hall, l’edifici públic on es troba la nostra oficina; mentre treballem no parem de sentir que la gent que passa per la ‘main road’ repeteix el nom del programa: AWASUKA, AWASUKA...sense parar. Ja tothom ens coneix i ha corregut la veu del que venim a fer a Bhimphedi.

En Hareram, el noi que treballa amb la nostra contrapart local, Agragaami (cooperativa agrícola), ens està ajudant molt i és l’encarregat d’explicar que no venim només a donar crèdits a la gent perquè es construeixin cases noves, sinó que venim a instaurar un programa de millora de la vivenda, que volem que duri, la gent millori les seves condicions de vida, es puguin crear nous llocs de treball i sigui un programa autosuficient que la comunitat pugui anar desenvolupant amb el pas del temps. Només estem construint l’inici d’un llarg projecte que sembla te molt bon i llarg recorregut.

Namasté,

Valeria & Andrea



El cartell de l'oficina fa molt de goig!

L'interior de casa d'en Manoj

La casa d'en Manoj, amb desperfectes pel terratrèmol

La Mònica i en Hareram

Reunió a la comunitat de Dorshin

Rebuda a Dorshin

Més cases afectades a Dorshin

3.12.15

Programa AWASUKA: compartir coneixements

Reunió entre les voluntàries de Base-A i Amics del Nepal i la Cooperativa Agragaami, contrapart del programa AWASUKA


























Darreres notícies de l'avançament dels treballs a Bhimphedi, Nepal, on l'Andrea i la Valèria segueixen treballant intensament i gaudint de l'experiència.


Suba prabat! (good morning)

Aquesta setmana hem començat anant a Hetauda per canviar l’impressora A4 que vam comprar pel projecte perquè va sortir defectuosa de fàbrica, això sí, la nova va perfecte. Aquest viatge va acabar sent molt productiu, ja que teníem una reunió amb l’enginyer Santosh Rana; el vam conèixer a una de les visites que vam fer a Supin. En Santosh va quedar expressament amb nosaltres per compartir els seus coneixements, li vam mostrar plànols del nostre primer prototip i ens va fer algunes modificacions que hem passat a l’equip de Barcelona perquè ho revisin.

Una altra vegada ens n’adonem que per molts plànols i càlculs que portem fets, hem de entendre l’arquitectura local, aprendre dels locals i deixar-nos ajudar, perquè hi ha molta gent disposada a donar-nos un cop de mà. Com sempre la cooperació internacional acaba sent un intercanvi de coneixements i cultures al que només podem agrair tot el que acabem aprenent i les experiències que ens acabem emportant.

Una altra novetat és que ja tenim tampó AWASUKA, vam estar una tarda sencera fent el disseny i quan vam arribar a la botiga un home molt amable ens el va perfeccionar en qüestió de 10 minuts, gràcies a ell la Valeria el va estrenar portant una tica AWASUKA per promocionar el projecte. També estem a punt de penjar el cartell a l’entrada de l’oficina, ha quedat maquíssim.

Al final hem aconseguit una oficina preciosa on podem treballar molt a gust junt amb els membres d’Agragaagami amb qui compartim espai de treball. Amb Agragaami hem acordat tenir una reunió setmanal per compartir els avenços que anem fent tant als prototips ....el primer meeting ha tingut lloc aquest dijous amb en Ranjid (president d’Agragaami) i un altre dels membres actius de la cooperativa, hem aclarit molts temes que teníem pendents sobre els nous i actuals membres que volen apuntar-se al programa de millora de l’hàbitat. També ens han aconsellat sobre els wards amb els que podem començar a treballar.

La Monica va marxat divendres a Kathmandu per presentar el projecte a en Buphendra de 3E project, esperem que quan arribi a Bhimphedi el dissabte porti molt bones notícies. S’ha emportat tots els plànols que hem pogut acabar aquesta setmana amb les modificacions que en Santosh Rana ens va comentar. La conclusió que vam treure al parlar amb ell va ser que havíem d’estalviar en fusta, hem substituït alguns reforços que vam projectar des de Barcelona per uns altres que ens ha aconsellat ell. Encara queda treball d’oficina abans de construir però en breus creiem que podrem començar a tocar materials, en tenim moltes ganes i creiem que aquest prototip serà un exemple que tothom podrà anar a veure i aprendre durant la construcció; també serà un bon moment per conèixer els mistris dels diferents wards amb els que més endavant podrem confiar.

Fins aquí la nostra sisena setmana que acaba amb un molt bon sabor de boca, ens acomiadem menjant uns “momos” que hem preparat amb els nens de Balmandir.

Enjoy the meal as we do!

Valery & Andrea!

Cuinnt "momos"!

La casa que l'enginyer Santosh Rana va construir pels seus pares i va resistir el terratrèmol

Fabricant el segell del Programa AWASUKA

Programa AWASUKA: el prototip pel camp d'esports























La cinquena setmana de les nostres voluntàries comença amb les entrevistes per trobar una persona local que treballi pel programa de reconstrucció, tasca ens fàcil, ja que en un poble com Bhimphedi, costa molt trobar una persona amb formació tècnica i coneixements d'anglès! A més, aviat es podrà començar a construir el primer prototip d'edifici antis´simic al poble!!


Hello!

Després de les festes, sembla que tot torna a la normalitat, el fuster també ha acabat els nostres mobles i ja podem treballar a l’oficina sense parar. Hem començat a fer entrevistes a les primeres candidates pel càrrec de Tècnic Awasuka, tenim pensat seguir amb la recerca entrevistant diferents perfils, els següents seran més tècnics; esperem trobar la persona adequada que compleixi amb tots els requisits que demanàvem des del principi.

Aquesta setmana hem acabat de traduir tots els papers que la nostra contrapart (AGRAGAAMI) fa servir per concedir els crèdits i amb els que nosaltres també treballarem a partir d’ara. El cartell de la oficina també el tenim imprès i preparat per penjar, encara que sense ell ja venen veïns a interessar-se pel projecte, s’ha corregut la veu a partir de les famílies que vam anar a visitar la setmana passada. També hem creat nous logos i un tampó amb el nostre nom, AWASUKA ja és conegut a tot Bhimphedi.

Pel que fa al Rana Palace, l’edifici de Balmandir que hem de reforçar, seguim tota la feina que des de Barcelona estan fent, aquí ja tenim preus de bambú, fusta i ferros pel pressupost que haurem de presentar al NCO (Nepal Children’s Organization) i així ens donin carta blanca per començar amb el ‘retroffiting’.

D’altra banda, el primer encàrrec sobre el que hem estat treballant durant tota la setmana i que servirà com a exemple per a totes les famílies interessades, el situarem al camp d’esports de Bhimphedi Bazar, just a l’entrada del poble. És tracta d’un prototip tradicional, de pedra i fang que servirà com a vestuari, dutxa i magatzem pels nens i nenes del poble que vulguin utilitzar el camp.

Aquest primer prototip es troba al costat del riu, un punt a favor nostre, ja que tota la pedra que necessitem la tindrem molt a prop; un tema important que al viatge d’identificació ja vam detectar és la mobilitat, algunes de les cases que vam anar a visitar la setmana passada es trobaven a zones a les que només es podia arribar a peu i és aquesta l’única manera que tenen de fer arribar els materials, així doncs estem adaptant el projecte de construcció segons l’accessibilitat d’aquests. Tenir els materials principals amb els que construïm els prototips a prop és molt important.

Amb aquest primer mòdul hem hagut de fer un pressupost el més acurat possible dins dels problemes amb els que ens hem trobat: el bloqueig de l’Índia, per on entra el combustible i molts del materials de primera necessitat, ser estrangers a vegades ens posa traves perquè alguns comerciants intenten cobrar-nos més del preu establert... També, al augmentar els reforços horitzontals amb fusta, hem augmentat el cost total, ja que el material més car per construir el prototip és la fusta; normalment la tallaven de la selva directament, però fa un parell d’anys que des de el Forest Office ho tenen més controlat i s’han de demanar permisos; amb aquest permís controlen quanta fusta talla cada persona i en quina època. De totes maneres tenim l’equip calculant la resistència de l’estructura de fusta, perquè puguem utilitzar una més barata o fins i tot la disponible al ward al que anem a construir el prototip.

D’aquesta manera, sembla que l’únic material que realment necessitem comprar pel prototip tradicional de pedra y fusta són les xapes metàl·liques de coberta.

Esperem començar a construir aquest prototip al camp d’esports el més aviat possible, ja que podrem conèixer totes les condicions de treball amb més detall, com i amb qui podem treballar, els sous dels ‘mistris’ i els temps de treball.

Enjoy the week!

Andrea, Valèria i Mònica

Candidates a les entrevistes de Tècnic de l'Oficina Awasuka

El fuster acabant els mobles de l'oficina

Explicant el Programa

Prenent mides de l'Edifici Rana per la seva rehabilitació exterior

Pista multiesports on es construirà el primer prototip

Treballant a l'oficina amb algunes persones interessades en el Programa