11.2.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: A Ndangane ens hi sentim com a casa!






























Baldoo / Bedejaam / Amminé? / Oomén / Yamsom? / Yamrecke!

Sí, encara que semblés impossible d'entrada, ja comencem a interioritzar la ‘retahíla’ de salutacions senegaleses (en serer, és clar!). I és que ja duem a Ndangane més d'un mes i mig i, francament, podem dir que ens hi sentim a casa. 

Superats definitivament l'arròs a totes hores i la nul·la seriositat africanes a l'hora de fer plans (hem de dir que fins i tot li tenim cert ‘carinyo’ a ambdues coses), la vida al poble ens ha acabat d'embolcallar amb el seu ritme tranquil. Una de les principals culpables d'aquest bon rotllo és la Rocky, mare de l'El Hadj i persona amb qui ens encantem prenent el té i jugant amb la seva néta Hadi. Les tardes i algun que altre matí de festiu van caient poc a poc al ritme hipnòtic i agradable de la vida contemplativa, i nosaltres, en un inici europeus estressats i estressants, ens hi hem adaptat feliçment.

A l'obra hem superat un dels obstacles més difícils: l'execució de la coberta. Un cop preparades totes les peces de l'estructura principal, vàrem procedir a pujar-les sobre els murs. Després, s'hi van col·locar les corretges i el zenc (que ens van donar més d'un mal de cap), tot deixant l'edifici de la ‘daara’ i el porxo coberts. Estem molt contents del resultat! 

Ara, en Ngor (el paller) ja prepara els tirabuixons de palla per a començar a col·locar-los la setmana que ve, mentre l'equip de l'Ibnou continua treballant en la col·locació de portes i finestres.

Així doncs, podem dir que hem entrat ja pràcticament en la fase d'acabats, dels petits detalls com li agrada dir a l'Ibnou (i què poc que li agrada fer-los!). La gent del poble veu els resultats i demana, expectant, quan estarà tot preparat per a començar-ho a utilitzar. També nosaltres estem expectants i desitjosos de viure el moment de col·locar el mobiliari i els llibres, i de que la Nabú, que està fent un curs de formació en classificació de material bibliogràfic a Palmarin, pugui començar a treballar com a bibliotecària del poble. Serà el moment més esperat, en què els habitants de Ndangane començaran a fer girar per sí sols la roda d'aquest projecte que tant els il·lusiona.

Nosaltres us seguirem informant família. Fins la propera!

Carol i Guillem
L'estructura és ben forta: capaç de suportar la Carol, en Guillem i sis sacs de ciment!

Ibnou Sarr, un home seriós

Els treballadors acaben de col·locar el zenc del porxo, sota la supervisió de l'Ibnou

8.2.18

PROGRAMA AWASUKA: Una setmana més tranquil·la i amb el treball enllestit!






























Namasté!

Aquesta ha estat una setmana molt més tranquil·la que l’anterior ja que, per sort, hem aconseguit superar la ‘deadline’ que marcava el govern i –quasi- tots els beneficiaris han pogut presentar les fotografies de les seves fonamentacions finalitzades. El que ens tocava a nosaltres aquests dies era aprofitar el temps que requereix el curat del formigó de la ‘plinth beam’ per avançar altres passos del procés de construcció dels habitatges.

No obstant, abans de tot això hem tingut temps per una petita celebració aprofitant una festivitat tradicional nepalesa que consisteix, bàsicament, en menjar -o això vam entendre-. Així, amb alguns dels treballadors ens vam organitzar per cuinar plats típics de les respectives gastronomies i vam passar el dia endrapant i celebrant l’èxit assolit en les diverses obres dels futurs habitatges.

A partir de l’endemà ja vam deixar el lleure de banda i la primera acció va ser anar a Hetauda a una fàbrica de blocs de formigó. Els objectius eren nombrosos; calia assegurar-se de la qualitat de la mescla –de grava, sorra i ciment- amb la que estaven fets. Després, escollir un model que fos adient per la tècnica constructiva del bloc confinat, on són necessaris forats de gran dimensió per poder passar-hi un rodó i formigonar al voltant. Per últim, calia negociar el preu de cada unitat així com el del transport fins a una zona de difícil accés com és Supping. Per a tot plegat vam comptar amb l’ajuda d’en Niranjan, que va aconseguir un preu molt competitiu!

A tot això, ens quedava encara un beneficiari a l’alt Supping que no havia pogut acomplir els terminis. Per la seva banda havia acudit al govern per demanar una pròrroga però sempre amb l’objectiu de finalitzar la fonamentació aquesta mateixa setmana. De manera vam continuar pujant per controlar el desenvolupament d’aquesta obra i, ja cap a finals de setmana vam poder donar-la per acabada. 

Mentrestant, al baix Supping on hi ha dos dels beneficiaris, les coses van força diferents. Un d’ells, de manera autònoma i precipitada, va contractar mà d’obra i va fer-se ell mateix la fonamentació. La va fer força diferent a la nostra i això a provocat que calgui fer un model a mida de la seva ‘plinth beam’ que només podrà ser de Dhunga-Mato. Almenys, però, no hem hagut de preocupar-nos-en durant aquests dies de tant estrès.

Una cosa semblant succeeix amb l’altre beneficiari de baix ja que no ha calgut que ens preocupéssim per la seva fonamentació aquests dies, tot i que per una raó ben diferent. Ell ha engegat dues cases a la vegada, una d’Awasuka i una altra, i és a través d’aquesta segona que ha sol·licitat l’ajuda del govern. De manera que aquesta altra és la que ha prioritzat de cara a la ‘deadline’ i només ha estat a partir d’aquesta setmana que ha començat a dedicar-se a la d’Awasuka. Així nosaltres hem realitzat el ‘site-fixing’ i ells han estat cavant i esperem poder acabar la fonamentació la setmana vinent.

Per aleshores, comptarem ja amb la presència del nou torn de voluntaris. És una bona notícia, però, malauradament, implica que el nostre torn aquí comença a agonitzar... esperem poder fer un bon solapament amb ells i que el bon ritme de les obres es pugui mantenir els mesos vinents.

Arco hapta betaula! 

Irene, Marta i Martí





6.2.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La nostra 'Senegalització' avança a bon ritme, com l'obra!
























Yonkayooo família!

Un cop passada la ‘morriña’ de viure les festes lluny de casa, us escrivim per informar-vos que l’obra avança a bon ritme, com també ho fa la nostra “senegalització”, com diu l’El Hadj.

Entre finals de la setmana passada i principis d’aquesta hem progressat considerablement en el tall de bigues i pilars, així com en la preparació de la geometria de les diverses unions; l’Ibnou i el seu equip treballen de forma finíssima i, si bé no seran mai gaire coneguts per la seva puntualitat, sí que és cert que, un cop s’hi posen, ho donen tot!

Aquests darrers dies han estat bastant frenètics i, a part de l’estructura de la coberta, hem aprofitat per col·locar les làmpades a la biblioteca (il·luminada de nit queda preciosa!), posar un dipòsit i bomba al mòdul de cooperants per a tenir aigua durant el dia (guanyarem en comoditat però se’ns farà un pèl estranya aquesta europeïtzació…), solucionar algun petit problema amb la fossa sèptica… I anar a Mbour i Joal a fer les compres necessàries per continuar!

Pel que fa a la vida a Senegal, després de passar la nit de Nadal convidats a sopar a La Maroise (gentilesa d’en Babou; -quin àpat!-), vam aprofitar el cap d’any per fer una escapadeta a… La Casamance! Sí, encara que sembli impossible, ens vam animar a creuar el país (Gàmbia inclosa) amb els mitjans de transport habituals aquí (set-place, minibusos, taxis compartits, ferri…) i passar un parell de dies – més dos dies i mig de trajecte, però no ho digueu a ningú- a Abéné, un poblet paradisíac on vàrem festejar l’any que comença a ritme de ‘djembé’ i fogueres a la platja.

A la tornada a Ndangane la rebuda va ser immillorable, amb visites del nostre amic Bour, dinars esplèndids a càrrec de l’Adji, tes amb el professor de ‘djembé’ (amb qui vàrem passar una nit musical tot combinant percussió i corda), i un seguit d’activitats socials d’allò més diverses.

En resum, tant l’obra com nosaltres ‘marchons’ molt rebé, i estem molt il·lusionats i expectants (com la majoria de gent al poble) amb els dies clau que vindran pel que fa a pujar la coberta.

Fins la propera!






































5.2.18

PROGRAMA AWASUKA: Amb el visat renovat, tornem cap a Supping!



























Namasté!

Després de renovar el nostre visat nepalès ja de manera definitiva, tocava tornar a Supping i veure si les nostres previsions s’havien complert, és a dir, si totes les rases estaven llestes per formigonar. Tornàvem amb les esperances de què, amb l’arribada del nou any, aquest procés tan dificultós i entrebancat que és el projecte d’Awasuka agafés embranzida i ens permetés progressar més fluidament.

D’entrada ens vam trobar amb un panorama força similar a com havia avançat la setmana anterior, força esgraonat, però que havia anat a pitjor. El Niranjan, que és qui primer havia començat, estava llest com sembla lògic, però altres excavacions que s’havien començat abans semblaven estancades per la falta de personal. I és que la ‘deadline’ del 15 de gener és per a tothom la mateixa i, per tant, ara que s’apropa, l’escassetat de mà d’obra es fa palesa.

D’aquesta manera ens trobàvem a inicis de setmana amb l’aigua al coll i pocs efectius per solucionar-ho i el que vam fer és insistir en la necessitat de trobar treballadors i, a la vegada, apel·lar a la cooperació entre els diferents veïns per tal de poder fer progressar les obres entre tots.

Això va donar peu a un relatiu caos on costava discernir qui treballava a on i fent què i va requerir molta paciència i mà esquerra, a més de l’inestimable col·laboració del nostre principal treballador els darrers mesos, el Niranjan. Ell, amb el domini de l’anglès i el coneixement dels nostres ‘modus operandis’, s’ha erigit com una peça clau per a l’èxit del projecte a Supping amb una creixent capacitat de lideratge.

Així, el resultat dels primers dies es resumeix amb el Niranjan treballant com a ‘mistri’ de la seva pròpia casa i coordinant la construcció dels dos habitatges més socials, mentre que la resta, amb més capacitat econòmica, s’encarregava de trobar els treballadors suficients per arribar al 15 de gener i no ofegar-se a la riba. D’aquesta manera podíem establir un cert ordre en la construcció dels habitatges perquè, ara ja si, pogués avançar amb fluïdesa.

Les fonamentacions, recordem-ho, responen al següent procediment: primer cal abocar formigó al fons de les rases, tot i que només a les zones dels pilars com a mesura d’estalvi. Posteriorment s’han d’omplir els forats amb una combinació –ordenada- de pedra i fang, i, un cop arribat a nivell de terra, prosseguir amb la fonamentació erigint un mur amb els mateixos elements. I, a partir d’allà, col·locar les armadures, un encofrat de fusta i acabar abocant-hi formigó per completar el cèrcol que repartirà el pes de l’habitatge a tota la fonamentació.

Tot plegat és un procés costós, que requereix d’un bon grapat de persones per poder progressar de manera eficient i això és el que hem procurat durant la setmana. Així hi ha hagut dies on alguna obra quedava aturada per tal que una altra pogués avançar a bon ritme. Amb aquest sistema hem aconseguit acabar totes les fonamentacions abans del dia 15 de manera escalonada però assegurant que ningú no es quedés sense l’ajut.

L’excepció ha vingut donada per un dels beneficiaris el qual, tot i el nostre ajut en els primers passos de l’obra i la nostra insistència en la necessitat de treballadors, ha decidit provar de posposar la ‘deadline’ per més edavant. De manera que quedem a l’espera de que succeeix amb ell mentre respectem el temps de curat de la resta de ‘plint beams’.

Durant aquest temps començarem a revisar la qualitat dels blocs de formigó a les fàbriques més properes i estudiarem la millor opció per dur a terme les fusteries dels habitatges de manera que es puguin fer amb la màxima celeritat possible però no impedeixin els primers passos de la construcció dels murs.

Arco hapta betaula!

Irene, Marta i Martí








29.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Bones festes i feliç any nou!



































Namasté!

Després d’unes setmanes en les quals la nostra feina no sortia de la pantalla d’un ordinador, arriba l’hora d’acudir als emplaçaments no virtuals dels nous habitatges que el projecte d’Awasuka pretén construir i enllestir-ho tot per la posada en obra. L’aprovació de la NRA encara no la tenim però si no volem que la data límit per la construcció de les fonamentacions se’ns ‘mengi’, cal començar quan abans millor.

L’inici es tracta bàsicament d’un procés en el qual s’han de derruir els antics habitatges –en cas que sigui necessari-, comprovar que els emplaçaments tenen les mides mínimes i que s’allunyen suficientment de talussos –que poden enfonsar-se en cas de terratrèmol- i, en última instància, realitzar el replanteig per tal que els treballadors puguin excavar les rases on s’hi emplaçarà la fonamentació.

Tot i que l’ideal és començar a tot arreu amb la màxima celeritat possible, el replanteig dels habitatges ha estat un procés que hem realitzat escalonadament ja que alguns dels emplaçaments no estaven llestos en el moment de posar-nos-hi. De manera que la primera setmana d’obres a Supping ha consistit en anar pujant diàriament per anar completant-los mentre aprofitàvem per controlar el progrés de les excavacions, comprovant que se seguien les directrius marcades per nosaltres mitjançant fils i trossos de rodons.

A tot això nosaltres tenim una visita obligada a l’oficina d’immigració del Nepal el dia 1 de gener del 2018 per tal d’allargar el nostre visat aprofitant l’arribada del nou any.  Per tant, a la nostra manera d’entendre-ho, era importat que abans d’aquest inevitable viatge a Katmandú, tots els replantejos estiguin acabats, de manera que, al tornar, podem posar-nos directament amb les fonamentacions –considerant que els beneficiaris han tingut temps suficient per excavar totes les rases.

A més a més, un altre dels processos que cal seguir en aquest inici és la compra dels materials. Per això, un de nosaltres ha dedicat un dia d’aquesta setmana a anar a Hetauda amb alguns beneficiaris per fer la compra de tot allò necessari per les fonamentacions, principalment grava, sorra, ciment i rodons, i incloent-hi alguna eina indispensable.

Aquests materials s’utilitzaran pel formigó de neteja i per la ‘plinth beam’, el cèrcol sobre el que s’assentarà la nova casa, però cal precisar que el gruix de la fonamentació, el que es troba entre aquestes dues bandes de formigó, estarà constituït per Dhunga-Mato, és a dir, pedres i fang. D’aquesta manera els beneficiaris poden estalviar una part del cost normal d’una casa ja que la majoria d’ells compta amb aquests dos elements a casa seva i per tant no té necessitat de comprar-los.
Esperem que mentre som a Katmandú tots els beneficiaris puguin acabar la seva feina i que, al tornar, l’inici de les fonamentacions pugui realitzar-se sense impediments.

Bones festes i feliç any nou!


Irene, Marta i Martí




28.1.18

PUNT RAVAL: Per la millora de les condicions d'habitabilitat






























Hola a tots i totes!

El passat 28 de Novembre ens van fer una visita els estudiants de la 'Royal Academy de Londres'. Als quals els hi vam explicar aquest nou projecte tant engrescador que es diu Punt Raval! 

Després de fer una passejada pel barri del Raval, els vam rebre a la nostra oficina a l’Espai Txema, situat al costat del MACBA. Vam parlar de l’origen del projecte i quins són els objectius tenim com a entitat. Semblaven molt interessats en l’aposta d’arquitectura social que oferim al barri i com de mica en mica, el programa, ha anat donant els seus fruits. Una metodologia que té com a focus l’usuari, per poder detectar casos de mobbing immobiliari, problemes d’habitabilitat i/o accessibilitat. És a través de l’anàlisi d’aquest usuari que ens nodrim de raons per posar en pràctica les intervencions convenients. 

El treball es fa amb comú amb els voluntaris que s’involucren a través de la universitat o professionals ja graduats. Per afrontar les problemàtiques utilitzem aquesta metodologia no només per solucionar-ho a nivell tècnic sinó que també solucions relacionades amb la gestió de l’hàbitat, la igualtat de gènere i la integració. 

Als nostres convidats, els hi va sorprendre positivament que treballéssim conjuntament amb advocats i professionals d’altres sectors, ho van trobar una molt bona complementació a la feina que desenvolupem a Punt Raval.

Un cop explicada la idea els hi vam mostrar alguns exemples de casos ja detectats, perquè entenguessin millor com posem en pràctica tots aquests conceptes. 

Després de la xerrada vam visitar Ciutat Vella i vam acabar el ‘tour’ al mercat de Santa Caterina. 

Així que si voleu entendre com treballem o us interessa el que fem ja sabeu on som!!

27.1.18

PROGRAMA AWASUKA: La Mònica ja és aquí de nou!























Namasté!

Ha passat força temps des de l’última vegada que vam donar notícies del nostre progrés aquí a Bhimphedi. Aleshores, vam concloure el resum setmanal donant per acabada la construcció del Dhunga-Mato i preparant ja el terreny per la posada en marxa del projecte més ambiciós d’Awasuka: la construcció d’habitatges antisísmics al poble de Supping. El cert, emperò, és que aquest procés de posada en marxa s’ha allargat substancialment per diverses raons que s’hi han interposat en forma d’obstacle, prolongant cada pas que ha calgut realitzar. 

El primer va ser la firma de l’acord entre dues de les entitats implicades en el projecte: Agragaami –una cooperativa agrària que gestionarà els crèdits per la compra dels materials de construcció- i Rotary Club –una organització internacional sense ànim de lucre que fa de pont entre Amics del Nepal com a entitat estrangera i Agragaami com a entitat local. 

Durant aquest període, la frustració era el nostre sentiment imperant a l’hora d’afrontar el projecte. Nosaltres estàvem aquí, al Nepal, per dur a terme la construcció de nous habitatges que milloraran la qualitat de vida dels usuaris així com la seva seguretat, però no podíem començar. Com a molt, podíem visitar les parcel·les, prendre mesures, iniciar enderrocs, i, en definitiva, enllestir-ho tot al màxim pel moment de començar. I, és clar, dialogar amb els beneficiaris per què mantinguessin una paciència ja de per si prou esgotada.

Superat aquest període d’incapacitat i ja amb la coordinadora del projecte aquí, la Mònica Sans, en va seguir un altre de no massa millor. Teníem la firma de totes les entitats implicades però havia sorgit un nou entrebanc; ens mancava l’aprovació del nostre prototip de bloc per part de la NRA (National Reconstruction Authority) sense la qual els nostres beneficiaris no podien rebre un ajut governamental de 3 lakhs (quasi 3.000€). I sense aquest ajut, cap d’ells es veia amb cor de fer front al cost de la construcció d’un nou habitatge.

Així nosaltres vam passar al voltant de tres setmanes treballant a l’oficina d’Awasuka per completar els plànols amb la màxima celeritat possible, metre, paral·lelament, els estructuristes s’encarregaven de completar-ne els càlculs. Tot amb l’objectiu d’assolir el gruix de documentació que se’ns demanava per part dels enginyers de l’autoritat nacional esmentada.

No obstant, qualsevol procés burocràtic que es du a terme en aquest país sempre progressa sota la màxima ‘amb les coses de palau més val asseure’s’, i aquest cas no n’és una excepció. Però, precisament el temps no ens en sobra ja que pel 15 de gener totes les fonamentacions dels nous habitatges hauran d’estar acabades si el beneficiaris volen rebre el valuós ajut. 

D’aquesta manera vam considerar que la documentació lliurada a la NRA seria suficient -o almenys pràcticament- i que, per tant, podíem llançar-nos a la construcció dels nous habitatges mentre es tramitava l’aprovació dels prototips. O sigui, que concloem aquesta darrera setmana amb la ferma esperança que d’un costat se’ns aprovi el prototip de bloc confinat i, de l’altre, que pel 15 de gener del nou any tinguem les fonamentacions de tots els beneficiaris acabades. 

Arco hapta bethaula!

Irene, Marta i Martí




11.1.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Tot a punt per fer la coberta!






























Baldoooo des d'Ndangane Sambou!

La Mireia i la Violeta han marxat, i tot el poble (nosaltres inclosos) ha plorat... Però no patiu, que hi ha relleu! Els nous voluntaris (Carol i Guillem) ja estem ficats i ben ficats en les tasques de l'obra.
En els darrers dies, s'han acabat els murs de "l'école", i s'ha pavimentat i col·locat les rajoles i sanitaris del lavabo de la "bibliothèque" (ha quedat molt bonic!). Només hi falta col·locar unes cortines que us ensenyarem pròximament. La instal·lació elèctrica de la "bibliothèque" avança a bon ritme, amb totes les lluminàries ja penjades.
També hem fet un transport de material molt cansat però il·lusionant: el del mobiliari de la biblio. Ens va costar tot un matí, però gràcies a l'ajuda dels voluntaris del poble (petits maçons, nenes i nens amb energia i alegria infinites) les taules i cadires ja esperen dins la "bibliothèque", i el magatzem és ben ple de material informàtic i altres objectes. Així doncs, sols resta fer els últims retocs perquè l'edifici pugui entrar en funcionament!
L'altra cosa que hem estat fent aquests dies és preparar la construcció de la coberta de "l'école"; després de tancar recomptes, resoldre dubtes d'ancoratges i parla amb l'Ibnou, el fuster que se n'encarregarà, podem dir que estem contents i emocionats de pensar que, si tot va bé ("Inshallah"!!) la setmana que ve començarem el tall de les bigues i les corretges.
Pel que fa a la vida aquí i l'adaptació, un cop superat el gran contrast, hem de dir que "marche très bien"; les persones amb qui treballem es van convertint a poc a poc en els nostres amics; en Bour ens acull com a germans, ens acompanya i ajuda en tot el que pot. La seva família i la de l'El Hadj ens mimen moltíssim, i hi estem ben a gust. Fem també bastanta vida a Campement, on comprem la fruita i petem la xerrada amb l'Ousman, la "coturier", el seu marit Baba, o qualsevol dels tranquils habitants del poblet.
La platja, els passegis per la sabana, els tes cerimoniosos, les converses tranquil·les, l'hospitalitat, els nens cridaners, fan dels nostres descansos estones molt agradables, i ens donen energia i bon humor per a seguir treballant.
En resum, estem molt contents de ser aquí! Us seguirem informant família.

Fins la propera,

Carol i Guillem
Transportant taules i cadires a la biblioteca


Treballant al taller de l'Ibnou

8.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Després d’unes merescudes vacances, l’equip AWASUKA torna a la feina!






























Namasté!

Després d’unes merescudes vacances, l’equip d’Awasuka torna a la feina. No obstant això, no la reprenem tal com la vam deixar ja que, els nostres treballadors ja no estan amb nosaltres. El seu propòsit era acabar la feina amb nosaltres pel Tihar i després ja dedicar-se a altres feines, les quals es multipliquen amb la marxa dels monsons.

Així tot el que restés per fer al Dhunga-Mato esdevenia la nostra feina pròpia, però, per sort, no es tractava de res massa feixuc; bàsicament consistia a col·locar planxes d’escuma allà on el bambú no pogués aguantar-se adequadament i fos massa inestable. Aquesta circumstància només es produïa als extrems, on les triangulacions de la subestructura de fusta impedia la continuïtat del bambú fins al final de la coberta.

L’altra opció era col·locar també bambú a l’altra banda de les esmentades diagonals, però per a aquesta solució faltaven punts de recolzament. Per tant hagués calgut trobar algun sistema de fixació per les canyes que fos factible en els 5cm entre ‘purlings’ i coberta, cosa que acabava per descartar el bambú.

Per sort es tracta d’un prototip i aquest impediment l’hem convertit en una oportunitat per provar un nou material; tant les seves característiques tèrmiques com les de posada en obra, que han resultat ser considerablement satisfactòries. 

D’altra banda, la missió que teníem més enllà del DM era continuar amb la preparació logística de tot procés de construcció a Supping. Per a això, vam concertar una reunió amb en Devraj –la cara visible d’Agragaami per a nosaltres- i un total de deu ‘mistris’ per començar la selecció d’aquells que serien més convenients per als habitatges que pretenem desenvolupar. Un ‘mistri’ vindria a ser l’equivalent a un director d’obra nostre; algú que pot fer-se càrrec de l’obra, dirigir els treballadors, entendre els plànols d’obra i, en definitiva, convertir-se en una gran ajuda per a nosaltres arquitectes i per al correcte desenvolupament de la construcció.

En general, tots semblaven capacitats per a aquestes tasques i l’únic inconvenient que se’ns planteja és el seu coneixement d’anglès. Però entre el poc que entenguin i el nostre poc nepalès –i també l’ajuda d’en Niranjan- esperem poder anar tirant. 

Així, donant ja per acabat el Dhunga-Mato, veurem com evoluciona el desenvolupament del programa Awasuka com a suport a la construcció d’habitatges antisísmics a Supping.

Arco hapta bethaula!

Irene, Marta i Martí