11.1.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Tot a punt per fer la coberta!






























Baldoooo des d'Ndangane Sambou!

La Mireia i la Violeta han marxat, i tot el poble (nosaltres inclosos) ha plorat... Però no patiu, que hi ha relleu! Els nous voluntaris (Carol i Guillem) ja estem ficats i ben ficats en les tasques de l'obra.
En els darrers dies, s'han acabat els murs de "l'école", i s'ha pavimentat i col·locat les rajoles i sanitaris del lavabo de la "bibliothèque" (ha quedat molt bonic!). Només hi falta col·locar unes cortines que us ensenyarem pròximament. La instal·lació elèctrica de la "bibliothèque" avança a bon ritme, amb totes les lluminàries ja penjades.
També hem fet un transport de material molt cansat però il·lusionant: el del mobiliari de la biblio. Ens va costar tot un matí, però gràcies a l'ajuda dels voluntaris del poble (petits maçons, nenes i nens amb energia i alegria infinites) les taules i cadires ja esperen dins la "bibliothèque", i el magatzem és ben ple de material informàtic i altres objectes. Així doncs, sols resta fer els últims retocs perquè l'edifici pugui entrar en funcionament!
L'altra cosa que hem estat fent aquests dies és preparar la construcció de la coberta de "l'école"; després de tancar recomptes, resoldre dubtes d'ancoratges i parla amb l'Ibnou, el fuster que se n'encarregarà, podem dir que estem contents i emocionats de pensar que, si tot va bé ("Inshallah"!!) la setmana que ve començarem el tall de les bigues i les corretges.
Pel que fa a la vida aquí i l'adaptació, un cop superat el gran contrast, hem de dir que "marche très bien"; les persones amb qui treballem es van convertint a poc a poc en els nostres amics; en Bour ens acull com a germans, ens acompanya i ajuda en tot el que pot. La seva família i la de l'El Hadj ens mimen moltíssim, i hi estem ben a gust. Fem també bastanta vida a Campement, on comprem la fruita i petem la xerrada amb l'Ousman, la "coturier", el seu marit Baba, o qualsevol dels tranquils habitants del poblet.
La platja, els passegis per la sabana, els tes cerimoniosos, les converses tranquil·les, l'hospitalitat, els nens cridaners, fan dels nostres descansos estones molt agradables, i ens donen energia i bon humor per a seguir treballant.
En resum, estem molt contents de ser aquí! Us seguirem informant família.

Fins la propera,

Carol i Guillem
Transportant taules i cadires a la biblioteca

Cap d'any a la Casamance

Treballant al taller de l'Ibnou

8.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Després d’unes merescudes vacances, l’equip AWASUKA torna a la feina!






























Namasté!

Després d’unes merescudes vacances, l’equip d’Awasuka torna a la feina. No obstant això, no la reprenem tal com la vam deixar ja que, els nostres treballadors ja no estan amb nosaltres. El seu propòsit era acabar la feina amb nosaltres pel Tihar i després ja dedicar-se a altres feines, les quals es multipliquen amb la marxa dels monsons.

Així tot el que restés per fer al Dhunga-Mato esdevenia la nostra feina pròpia, però, per sort, no es tractava de res massa feixuc; bàsicament consistia a col·locar planxes d’escuma allà on el bambú no pogués aguantar-se adequadament i fos massa inestable. Aquesta circumstància només es produïa als extrems, on les triangulacions de la subestructura de fusta impedia la continuïtat del bambú fins al final de la coberta.

L’altra opció era col·locar també bambú a l’altra banda de les esmentades diagonals, però per a aquesta solució faltaven punts de recolzament. Per tant hagués calgut trobar algun sistema de fixació per les canyes que fos factible en els 5cm entre ‘purlings’ i coberta, cosa que acabava per descartar el bambú.

Per sort es tracta d’un prototip i aquest impediment l’hem convertit en una oportunitat per provar un nou material; tant les seves característiques tèrmiques com les de posada en obra, que han resultat ser considerablement satisfactòries. 

D’altra banda, la missió que teníem més enllà del DM era continuar amb la preparació logística de tot procés de construcció a Supping. Per a això, vam concertar una reunió amb en Devraj –la cara visible d’Agragaami per a nosaltres- i un total de deu ‘mistris’ per començar la selecció d’aquells que serien més convenients per als habitatges que pretenem desenvolupar. Un ‘mistri’ vindria a ser l’equivalent a un director d’obra nostre; algú que pot fer-se càrrec de l’obra, dirigir els treballadors, entendre els plànols d’obra i, en definitiva, convertir-se en una gran ajuda per a nosaltres arquitectes i per al correcte desenvolupament de la construcció.

En general, tots semblaven capacitats per a aquestes tasques i l’únic inconvenient que se’ns planteja és el seu coneixement d’anglès. Però entre el poc que entenguin i el nostre poc nepalès –i també l’ajuda d’en Niranjan- esperem poder anar tirant. 

Així, donant ja per acabat el Dhunga-Mato, veurem com evoluciona el desenvolupament del programa Awasuka com a suport a la construcció d’habitatges antisísmics a Supping.

Arco hapta bethaula!

Irene, Marta i Martí



3.1.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Els murs de l’escola ja estan acabats!























Missió complerta: els murs de l’escola ja estan acabats! Amb bon ritme, l’equip d’en Bour ha acabat de fer els testers en pendent dels murs laterals i el de separació entre les aules, i han formigonat el cèrcol per deixar els murs ben travats. Les esperes per les bigues han quedat col·locades, i el nou equip de treball, el Guillem i la Carol, ja són aquí per començar a gestionar el que serà la seva part de la obra: la coberta de l’escola. Després d’un any de feina des de que es va començar a construir el projecte, sembla que ja queda molt poc per veure-ho realitzat i tothom n’està emocionat!

Amb l’arribada del nou equip, han arribat també els ingredients necessaris per cuinar el nostre plat estrella per dir adéu al poble: el pastís de xocolata!! Tothom n’ha menjat: les famílies d’en Badara, l’El Hadji i en Bour, i els equips de treball que encara teníem a l’obra. Els nens s’han tornat bojos, i a nosaltres ens ha encantat veure que a tothom li feia il·lusió provar-lo. Ara entenc els avis quan gaudeixen tant veient-te menjar, a nosaltres ens ha passat el mateix! 
La Sofia espiant a la cuina abans d'haver acabat de fer el pastís






































En Guillem i la Carol ja s’adapten a la vida aquí sense problemes, comencen a dominar la pela de cacauets, el serer i a conèixer a tothom. D’aquí poc ens agafaran el relleu, fins i tot ja tenen noms serers que tothom va repetint pel poble. Nosaltres d’aquí res tornem cap a casa, a passar nadal amb la família i menjar molt. Tot això ens faltarà moltíssim, encara no hem marxat i ja comencem a enyorar-nos. Ara ens toca gaudir dels nostres últims dies i aprofitar per dir fins aviat a tothom. I diem bé fins aviat, perquè totes dues tenim clar que tornarem a Senegal.
Posta de sol al nostre poble, que trobarem infinitament a faltar

























Bones festes a tots i totes!

-Violeta i Mireia-

2.1.18

PROGRAMA AWASUKA: Feliç Tihar!

























Namasté! 

Reprenem la feina després d’unes vacances que ens han servit per integrar-nos més al poble de Bhimphedi en concret i a la cultura hinduista en general. Hem viscut els diferents rituals tradicionals per aquestes dates i hem compartit àpats i sobretaules amb treballadors i amics d’aquí, cosa que ens omple francament. Ara, però, el que toca és encarar la que en principi hauria de ser l’última setmana de feina al Dhunga-Mato. 

Per aquests darrers dies calia tan sols ultimar els acabats finals de l’edifici. És a dir, el revestiment interior, la segona capa de l’exterior, confeccionar el fals sostre i, ja com a última tasca, netejar tant el DM com els seus voltants, així com també endur-se tots aquells materials restants i desfer-se dels residus que s’han anat generant amb el pas dels mesos. 

Així, la setmana va començar com l’anterior, passant per casa d’uns veïns de Balmandir per recollir sacs de fems de vaca que ens havien de servir per la segona capa del revocat de les façanes. D’aquesta manera, mentre acumulàvem fems, la missió consistia en disposar el revestiment dels murs interiors dels vestuaris. Aquesta és una qüestió que no estava clara, però realment l’argila dels murs del DM saltava molt fàcilment, de manera que no costava massa que tot l’interior s’embrutés i s’omplís de pols, raó per la qual un bon revocat es feia convenient. 

Aquest cop la barreja no era com l’emprada sobre les façanes. La diferència residia en l’absència dels fems, ja que són l’element encarregat de dotar d’una bona capacitat impermeabilitzant al revestiment, i, de portes endins, aquesta es feia innecessària. Així, la tasca consistia en tallar la palla en trossets d’un centímetre aproximadament, i mesclar-ho amb argila i aigua. Posteriorment i també amb les mans, s’anava disposant sobre els murs. 

Acomplida aquesta tasca i havent acumulat dos dies de fems -4 sacs de ciment- ja podíem prosseguir amb la segona capa d’arrebossat de les façanes. Altre cop, la barreja tornava a ser diferent. Aquí, en comptes d’anar a parts iguals, consistia en un 45% de fems, un 5% d’argila i un 50% d’aigua. D’aquesta manera s’obtenia una massa molt líquida que es disposava molt fàcilment sobre la primera capa amb l’ajuda d’un drap. Amb aquesta consistència es podia allisar molt bé la superfície resultant del revestiment així com tapar les escletxes que s’havien generat amb l’assecat del primer arrebossat. I tot plegat es feia atorgant una gran capacitat impermeabilitzant gràcies a les proporcions de la mescla i de la qualitat ja mencionada dels fems de vaca. 

Després només quedava passar la segona capa dels paraments interiors, altre cop amb una mescla molt líquida que, a part d’allisar les superfícies, aconseguia reduir considerablement la facilitat de l’argila de saltar i embrutar l’interior. De manera que, a mitjans de setmana ja podíem donar per acabades totes aquelles tasques relacionades amb l’argila i els murs –una gran font de brutícia-, permetent que comencéssim amb les tasques de neteja i del fals sostre. 

La neteja va portar ben bé un dia sencer a falta que ens enduguem encara tots els materials sobrants, perquè el cert és que totes les tasques dutes a terme a l’obra havien deixat molts elements tacats i plens de fang. Això si, gràcies a les instal·lacions d’aigua presents al DM tota aquesta feina es va poder agilitzar considerablement. 

El problema, això si, va arribar amb el fals sostre, un afer que pensàvem que duria poc temps però que s’ha anat allargant. Començant pel principi, la conveniència del fals sostre es fa evident en el moment en què es vol fer del primer pis un espai habitable, ja que una de les dues vessants de la coberta a dues aigües està plenament exposada a sud, de manera que, al ser de xapa, s’escalfa desmesuradament provocant que l’espai que protegeix s’escalfi també considerablement. Així la qüestió era disminuir al màxim la transmissió del calor de la xapa a l’espai del primer pis amb la confecció d’una cambra d’aire. El com fer aquesta cambra és una qüestió que s’ha anat plantejant al llarg del procés de construcció del DM sense arribar massa a una conclusió definitiva. L’objectiu principal era poder emprar algun material reciclat com a mètode de sensibilització cap a un tipus de construcció el més sostenible possible i això donava diverses opcions. 

Una era utilitzar les serradures que s’havien anat produint al llarg de la construcció del DM, cosa que donava un material molt adaptable a un cost zero i amb forta capacitat aïllant, però amb un gran inconvenient; la impossibilitat de controlar-lo. A efectes pràctics es tracta d’una espècie de pols de fusta. Així, la inviabilitat d’usar-lo residia en el fet que caldria distribuir-lo en sacs ben tancats i a mida per als diferents entrebigats de la coberta i per la poca distància entre la xapa i els ‘rafters’ –uns 5 cm-. 

Una altra opció era col·locar algun material més tipus tela, fàcil de col·locar i, fins i tot, embellidor. Així, posats a buscar-li possibilitats, vam trobar unes catifes fetes aquí amb plàstic reciclat, cosa que ens va fer pensar que, potser, es tractava de la millor opció: econòmic, reciclat i fàcil de col·locar. Però un cop ens hi vam posar i després de donar-hi diverses voltes, vam acabar considerant que la cambra que es generava no era suficientment aïllant de manera que caldria afegir-hi algun element més massiu; amb més capacitat de protegir l’espai cobert de la transmissió calòrica de la xapa. 

Així, vam acabar apostant per afegir, entre la xapa i les catifes plàstiques, llistons tallats de bambú. Aquest és un element que també s’havia considerat per a la confecció del fals sostre ja que és un element necessari per a la construcció en aquest país per elements com bastides o puntals i que, per tant, es tractaria també d’un material a cost zero. Així vam dedicar la segona meitat d’aquesta setmana i de l’inici de la següent –que queda interrompuda pel Tihar, un altre festivitat nepalesa- a tallar els troncs de bambú de l’andami del DM a quarts, de manera que cabessin en els 5 cm entre la xapa i els ‘rafters’. 

El tall era una feina considerablement laboriosa; el tall pel mig, el tall de les dues meitats, i després una passada a cada tros amb una aixa local per depurar estelles. Però més laboriós es feia el col·locar aquests llistons en el reduït espai mencionat de la coberta, amb la dificultat afegida de la irregularitat de la majoria de bambús i del seu apilotament, que feia que algunes parts de la coberta quedessin ben poblades mentre que altres, amb el mateix nombre de llistons, es veiessin més buides. 

Amb tot, hem aconseguit arribar a l’inici del Tihar amb la coberta ben plena de bambú però sense el convenciment que pugui funcionar adequadament amb la missió que li ha estat encomanada. Ja irregularitat de la seva distribució genera dubtes de la capacitat que podrà tenir d’interrompre la transmissió de calor de la xapa. A més a més, ens ha impedit situar-nos a aquestes dates amb l’obra acabada com ens havíem proposat, però esperem que en menys d’una setmana aquesta pugui culminar-se després de la present aturada festiva. 

Us desitgem un feliç Tihar a tots i que a casa vostra tampoc hi falti llum! 

PD: A tot això, l’endemà, quan pensàvem que la setmana de treball havia conclòs i havíem redactat ja aquest text, va sonar la porta de la nostra habitació mentre dormíem en el nostre primer matí lliure de les vacances. Era el Deepak, un dels nostres ‘workers’, el qual, per un malentès amb la resta de treballadors –potser més forçat que real- havia vingut a treballar sense adonar-se que entre tots havien convingut que aquell ja no era un dia lectiu. 

Davant d’aquesta situació, vam optar per calçar-nos les sabates, demanar un temps per un esmorzar ràpid i fer via cap al Dhunga-Mato, altre cop amb l’objectiu de deixar l’obra el màxim enllestida possible. Com en els dies previs, la tasca consistia en ficar el bambú entre els ‘rafters’ i la coberta per poblar-la completament. Aquesta feina l’havíem deixat pràcticament acabada, de manera que ja abans del dinar teníem totes les canyes necessàries introduïdes. 

A partir d’aquí la qüestió era col·locar les catifes de plàstic de manera que quedessin el més a la vora possible del bambú. Per això, vam tallar-les per la meitat, fent que l’amplada de cada peça fos lleugerament superior a la distància entre els ‘rafters’. Així, enroscant-les lleugerament, aconseguíem que els límits per on anaven clavades a les mateixes bigues fossin més resistents. A més a més, per evitar panxes, s’anaven clavant als ‘purlings’ per allà on passaven. 

Paral·lelament a aquesta acció, també ens encarregàvem de la neteja del DM. D’un costat estàvem en contacte amb el propietari d’un tractor, el Cuver, que ens permetria fer-nos càrrec de tots els materials sobrants, i de l’altra, anàvem passant l’escombra per la totalitat de l’edifici. 

Així vam arribar al final de la jornada amb tot el fals sostre col·locat a excepció dels extrems de la coberta on, després de les festes, provaríem de fer l’aïllament amb escuma sintètica –material molt més adaptable a les triangulacions dels ‘purlings’. Però pel què feia el tractor, encara no havia arribat, de manera que, abans de marxar, vam deixar tots els materials llestos per agilitzar l’última tasca de la setmana. 

Cap a les 17h el tractor ens esperava davant el ‘workshop’ i ens va portar cap a l’obra. Allà vam estar carregant tot el bambú restant, lames de fusta de tot tipus, plaques de GI, etc. fins ben bé omplir el remolc del tractor. Després, altre cop amunt per tornar al ‘workshop’ i allà, descarregar tots els trastos fins l’arribar de la nit. Així vàrem canviar la primera jornada de les vacances per la jornada més llarga de treball. Al final, però, ens consolava que just abans de les festes ens quedàvem molt més a prop de la finalització del DM. 

Ara sí, feliç Tihar!! 

Irene, Marta i Martí 









27.12.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Ja no som unes il·legals!






























Ja no som unes il·legals!

Aquesta setmana hem anat a Gambia. Com la nostra estància a Senegal es bastant llarga i estem aquí més dels 90 dies permesos pel visat, hem hagut de creuar la frontera gambiana per tornar a posar el nostre “comptador” a zero. 

No volíem abandonar la obra massa dies i vam decidir fer dues nits a Gambia i tornar. Com el viatge no podia ser molt llarg vam decidir que el faríem de “relax total”, és a dir que vam buscar un pla a Gambia que ens permetés bàsicament no fer gran cosa. I així és com vam acabar a Jinack Island –l’illa dels cocoters– un petit paradís no gaire lluny de la frontera de Karan
g, desert i tranquil. Vam tenir temps de quedar-nos tirats a la platja, gaudir de l’oceà, visitar els pobles propers i conèixer una mica més d’aquest país que queda embegut dins de Senegal i de la seva gent. Ens ha resultat molt curiós sentir africans parlant l’anglès, i ens ha costat una mica canviar del xip francès-serer que tenim ara mateix. Però els gambians han resultat ser tan acollidors com ho són els senegalesos, malgrat que a la frontera d’entrada les negociacions durin mes de tres quarts d’hora!
Posta de sol des de la nostra platja quilomètrica i deserta





























En tot cas, ha estat un plaer conèixer noves facetes d’aquest país veí. 

Mentrestant, vam deixar instruccions a la obra per que anessin seguint: els murs ja han arribat a l’alçada de les finestres i l’equip d’en Bour ha començat a tallar i treballar els rodons per poder formigonar els dintells. 
Les armadures dels dintells de les finestres ja estaven llestes quan vam tornar






































D’altra banda, també han aprofitat per col·locar la separació a la part alta dels murs del mòdul per evitar que la gent hi entri: comença la temporada de lluita, i el mur que ens separa de l’arena es converteix en una graderia improvisada per als que no paguen entrada. 
En Bour doblega armadures com si fossin plastilina






































Per estalviar-nos problemes, al poble ja fa temps que ens aconsellen fortament que prenem mesures abans de que la lluita comenci. Ningú de l’equip era partidari d’aplicar una solució “hostil”, però al final hem estat tots d’acord en que seria la mes eficaç de cara a estalviar-nos problemes futurs. En tot cas, quan les buganvilles creixin, cobriran aquesta solució i l’estètica serà molt més agradable. 
Les murs del mòdul amb la nova solució de protección anti-instrusions






































I així és com hem tornat mans a la obra! Avui ja hem aconseguit l’aigua filtrada que ens proporciona en Sana per assegurar-nos de no tenir problemes de sals en totes les parts que construïm amb formigó –dintells i cèrcols- i hem començat a fer encofrats i a formigonar. 
Els dintells llestos pel formigonat






































A la biblioteca hem començat a col·locar ja les llums: els fluorescents queden suspesos per cadenes des de les corretges de fusta, i a les finestres que donen a l’impluvium ja pengen les làmpades de vímet.

Seguim!!

Violeta i Mireia

26.12.17

BONES FESTES I FELIÇ ANY NOU!


Gràcies a totes aquelles persones i entitats que fan possible que Base-A sigui creixent cada any; tots aquells que han participat en els nostres projectes i que han assistit als tallers, gràcies per donar-nos l'oportunitat de seguir creient en una arquitectura responsable i necessària.

21.12.17

PROGRAMA AWASUKA: Feliç Dashain!






























Namasté! 

Aquest cop relatem una setmana més llarga de l’habitual ja que es prolonga fins l’arribada del Dashain –la principal festivitat nepalesa- el dimarts 26. Ha estat una setmana prou intensa i que ens permet encarar els deu dies que quedaran entre el festival mencionat i el següent, el Tihar, amb el convenciment que podrem concloure els acabats del Dhunga-Mato que resten pendents després d’aquesta setmana. 

Així, el diumenge va començar amb l’única cosa que havia quedat inacabada respecte les instal·lacions d’aigua; la font. Bàsicament la tasca consistia en acabar el gruixut revocat que cobria els tubs i donava la forma final a les fonts, disposar la capa de pendents cap a l’embornal i, finalment, cobrir-ho tot amb la barreja líquida d’aigua i ciment que donava l’acabat definitiu; de la mateixa manera com es va fer a les dutxes. 

Posteriorment vàrem procedir al cobriment dels conductes que connecten el tanc exterior amb els diferents punts de sortida d’aigua, per sota del nivell del terra. Per fer-ho, d’entrada vam optar per abocar una capa de formigó en forma de canal que protegia els tubs de les irregularitats i les pedres del terreny. L’endemà, amb el formigó ja sec, vàrem disposar-hi una bona capa de grava la qual, a l’hora que protegeix el tub, també assegura que el seu recorregut sigui perfectament visible. D’aquesta manera qualsevol nova excavació que calgui fer-se podrà identificar perfectament la presència dels tubs, evitant així malmetre’ls. 

Amb aquesta tasca donàvem per acabades les instal·lacions d’aigua i podíem passar a la següent, que consistia en el revocat exterior del Dhunga-Mato amb la barreja a parts iguals de paani –aigua-, ghobar –fems de vaca-, sukha ghaas –palla- i mato –fang-. Per a això, des del primer dia de la setmana, abans d’anar cap a l’obra, passàvem a buscar els fems a uns veïns de Balmandir que tenen set vaques. Aquest és un fet important ja que és convenient per a la barreja que la ghobar sigui el més fresca possible. 

La idea era anar acumulant els fems per després poder revocar el DM el més seguit possible, de manera que vam intentar realitzar tasques “menors” per fer-ho possible. Cosa que, bàsicament, va consistir en el formigonat de la llosa que queda davant les escales cap al segon pis i l’anivellament del terreny de la zona de les latrines, que havia quedat molt irregular amb l’avanç de les obres. A més, la setmana va perdre un dia feiner ja que malauradament va haver-hi un decés en una família de Supping i cap dels treballadors va venir a treballar. 

Amb tot això arribàvem a mitjans de setmana havent ja acumulat uns quants sacs de ghobar i per tant ja no faltaven ingredients per a la barreja del revocat. De manera que els dies restants van estar fonamentalment dedicats a aquesta tasca. El modus operandi era el següent: allà on teníem el fang que va sobrar de la construcció dels murs del DM s’hi excavava un ‘cràter’ deixant l’argila bastant solta, paral·lelament, un dels ‘workers’ s’encarregava de tallar la palla a trossets –aproximadament d’un centímetre- i un cop tota la palla estava esmicolada s’afegia al fang junt amb els fems de vaca. Tenint els tres elements al cràter era el moment d’afegir-hi aigua i era aleshores quan un altre treballador es posava descalç i amb els pantalons arremangats a ‘amassar’ la barreja amb els peus, quasi com si estigués preparant el most del vi. 

Una vegada la barreja era prou uniforme s’anava transportant amb carretó cap a la façana que s’estigués arrebossant. Allà els treballadors es trobaven sobre un andami-escala on podien abastar la totalitat del parament i aquell qui manejava el carretó feia boles amb la ‘massa’ de la mida d’una pilota de futbol i els hi anava passant per tal d’omplir els seus cubells. La tasca era pudenta i costosa, però almenys, a diferència del clàssic revocat de ciment, aquest es feia directament amb la ma i això ajudava a agilitzar el procés. 

Tot plegat es va prolongar fins a la setmana següent, de la qual només disposàvem de dos dies. Afortunadament vam poder acabar a temps i sense estrès, de manera que havent tancat la jornada del dilluns encara vam permetre’ns anar a berenar uns bons momos amb els treballadors i començar a celebrar el festival que tindrà l’obra aturada ben bé dues setmanes, el Dashain. Es tracta d’una festivitat que dura mig cicle lunar –de lluna nova a lluna plena- i que, a grans trets, celebra la victòria del bé sobre el mal segons una història mitològica hindú on la principal deessa d’aquesta religió, Durga, derrota el dimoni Mahishasura. Així, arreu del país es fan ofrenes de sang per l’anomenada deessa i les famílies es reuneixen per a celebrar unides aquestes dates. Salvant les distàncies, és com si es tractés del nostre Nadal. 

Us desitgem a tots un feliç Dashain! 

Irene, Marta i Martí









15.12.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La Marga i la Gabi ja tornen cap a BCN!



























Hola hola des de Koilakuntla!

Entre preparar motxilles, documents i últims detalls us escrivim per comunicar-vos que en 24h deixem KKL. S’ajunten sentiments amargs amb molta alegria. Per una part estem tristes perquè ja s’acaba aquesta experiència única i irrepetible i estem segures que trobarem a faltar els dies a l’obra i els seus petits problemes però estem molt contentes per marxar d’aquí amb el primer edifici llest!

Quan vàrem arribar teníem el propòsit de marxar amb la fosa sèptica i coberta acabades però per diferents circumstàncies, vam deixar la coberta pendent i vam centrar totes les energies que ens quedaven en començar a netejar la fonamentació del segon edifici per, posteriorment, pujar els pilars i deixar un espai segur i lliure de perill per poder corretejar i jugar.

Aquests darrers dies han estat intensos, hem treballat de valent per deixar-ho tot llest i no marxar amb la sensació de que haguéssim pogut fer més. Hem pintat totes les fusteries, hem netejat l’edifici amb l’ajuda dels nens d’Haribala, hem ordenat tot el material que ens ha sobrat i hem preparat la documentació de l’obra. També hem tancat la fosa sèptica, això vol dir que les instal·lacions sanitàries estan llestes per funcionar.

Ja que de moment som el darrer torn a l’obra vam voler fer un detall als nens, perquè recordin el pas de Base-A per Haribala, així que els hi vam preparar un mural amb fotografies dels voluntaris que han passat per KKL amb ells, i el vam penjar a l’obra. El darrer diumenge els vam convidar a veure la sorpresa i vam aprofitar per celebrar els aniversaris del mes de Novembre amb un pastís! Va ser molt emocionant tant per ells com per nosaltres, pel simple fet de veure’ls tant contents. 

Una forta abraçada, 

Gabi i Marga!
Neteja de l'obra mab els nens

Els més petits també ens ajuden

La planta baixa acabada

Descobrint el mural

La Marga ensenyant les fotos

Celebrant els aniversaris del mes de Novembre

Gaudint del pastís

Instal·lacions sanitàries llestes

Pintura i fusteries acabades

Sala de Planta primera

Neteja de l'edifici

Cemencem a deixar llesta la fonamentació del segón edifici

Sabates llestes

Façana posterior

Fosa sèptica acabada