26.9.16

PROGRAMA AWASUKA: Tot i les pluges seguim avançant






























Capítol VI – Entre gotes 

Un nou dia s’aixeca amb el cant de les gotes a les teulades. És diumenge i comença una nova setmana, una setmana que amb els 5 minuts que portem dempeus preveiem que serà com l’anterior: passada per aigua. 

Arribem d’hora al taller, obrim el nou cadenat, encenem els llums i no responen. Ho mirem tot: els interruptors, les bombetes i qualsevol cosa que pugui fer que no funcionin. Encara som novells aquí i no pensem que la raó de que no funcionin es que som a Nepal, i aquí aquestes coses són part de la vida quotidiana.




























Capítol VII – El final proper 

No hi ha millor sensació que la de veure com aquell projecte en el que has estat treballant tant de temps, ja sigui des de Barcelona o bé des de Bhimphedi, pren forma. És una forma coneguda, és una casa que ja només precisa uns últims retocs que permetin acollir els nous propietaris. 

Podria semblar que els últims retocs són cosa d’una setmana, no aquí. Es viu a un ritme diferent, la compra del material més senzill pot ser el teu company inseparable de la setmana.































Capítol VIII – L’esperat inici

Amb el prototip de fusta “patra” preparat per rebre els últims retocs, arriba el moment de donar pas a la nova construcció. El prototip de bloc, se situa al costat d’un petit hort de difícil accés on les feines comencen tan bon punt surt el sol. El camí fins al lloc, estret, inclinat i amb escales, ens plantejarà un repte per transportar els materials.



























L’esperat inici no arriba sol, en un dia passen moltes coses i avui, reprenem també el prototip de dhunga-mato. Sense deixar de mirar el cel amb l’esperança que el dia ens acompanyi, fa sol i es veuen núvols a la llunyania. L’esperança és suficient per aguantar gairebé tot el dia, fins que el primer repicar de l’aigua a les pedres ens mou en una direcció totalment oposada, tapa, recull, revisa i aixoplugat.































Capítol IX – La profunditat

Comencem a excavar, les cordes i barres de ferro marquen el pla d’acció i els treballadors comencen decidits la seva tasca. Se sent el rascar característic de la pala amb el sòl que cada cop s’escolta més sec. Quan baixem uns 20 centímetres ja no rasca la pala, xoca. Apareixen les primeres pedres, encara petites, que treuen fàcilment per continuar baixant. La norma és ben fàcil, com mes profund més grosses són les pedres i més forts el sorolls que acompanyen l’obra.
































Capítol X – Un barri als núvols

Es dissabte, arriba la calma a Bhimphedi. Al carrer l’activitat es frenètica com cada matí, però la gent no va a les botigues, són tancades i tenim festa. Ens llevem ben tard, a les 8 ja som dempeus i llestos per endinsar-nos en un camí que ens pujarà més amunt dels núvols que ara veiem mentre tanquem la porta de casa. Coneixem el camí, carrerons que ens van allunyant del nucli i ens apropen al pont de Supping. Portem a les nostres mans un tresor molt valuós, les House Forms. La pujada comença, se sent soroll als arbres i mentre pugem, un grup de micos ens acompanya fins les primeres cases del barri, ens trobem a Tallo Supping. Allà busquem qui ens indiqui com arribar a les dues cases que visitem durant el dia. 
































Arribar a una casa és ben curiós, semblen reservats al principi, i nosaltres també. Però de cop i volta tot canvia i comencen els diàlegs, els oferiments de menjar i apareixen nens de totes bandes demanant fotografies a crits. I nosaltres sense pensar-ho complim els seus innocents desitjos. Pugem i seguim pujant fins a Matilo Supping, allà ens agafa una posta de sol increïble, la gaudim i molt. No se’ns passa pel cap que una posta de sol dona pas a la nit i que el camí fins a casa encara és llarg, un cop ens n’adonem baixem gairebé tant ràpid com ho faria un nepalès, que no és poc. Arribem que és negre nit i ens espera un sopar genial a Balmandir.


22.9.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: L'Erika i la Bruna ja són per fi a Koilakuntla!

Resum de les dues darreres setmanes a Koilkunta, Índia: "Después de la tormenta siempre llega la calma...o depende de cómo...otras tormentas"























Setmana 13:
Al començament d' aquesta setmana sembla que les pluges han amainat (no vull dir-ho massa fort) i hem pogut despendre’ns en gran part de l’aigua i el fang que tan ens ha estat complicant la feina en la fase de fonamentació. 

Des de dilluns hem estat pujant els murs sobre riostra que tancaran el nivell de sòtan (basement per ells) i ens faran arribar fins la cota de planta baixa marcada que es 80 cm, ja que com heu pogut comprovar, amb aquest clima o alcem el projecte o millor que ens preparem per nadar. 

A la mateixa vegada que hem anat pujant el mur de pissarra d’aquest nivell, anàvem preparant l’armat dels pilar que pujaran fins a coberta tan longitudinalment com els estreps per poder formigonar com abans millor, i veure la primera arrencada seria que s’anirà materialitzant davant els nostres ulls més ràpid del que ens hem pensat fins ara.

Els pilars del projecte són pilars de base quadrada de 30x30cm, mida molt estàndard a Catalunya, però aquí a la zona d’Andrha Pradesh, més concretament a Koilakuntla i a Nandyal es decanten més per la construcció estructural amb pilars apantallats, per el que l’encofrat que hem pogut aconseguir és limitat amb alçada i no podem fer els pilars d’una tirada, sinó que els hem d’anar encofrant i formigonant de 4 'feets' en 4 'feets' trobant-nos amb la dificultat de les juntes intermitges entre plantes en el moment de l’execució, de la qual haurem de tenir molta cura quan fem la tongada número 2 en alçada. Per a qui  no ho sàpiga aquí es treballa amb 'feets', i 1 feet = 304 cm , de manera que durant 4 dies ens hem dedicat a pujar els 4 primers 'feets' (1,2 m aprox.) de tots els pilars, a la vegada que el mur de pissarra sobre riostres, el qual la seva estabilitat funciona bàsicament per pes i compressió, encara que hem fet servir un morter més ric en sorra que en ciment per donar-li compacitat de conjunt, resistència i durabilitat. Durant l’execució del mur ens hem adonat de que ells no traven les dues fulles , sinó que entre full interior i exterior només omplen l’espai buit amb pedres mes petites, pensant que això es el que els hi donarà la resistència al desplom horitzontal, de manera que els hi hem explicat la raó de la trava i com executar-ho, i estan “manos a la obra”.

Amb molta expectació i ganes, esperàvem ja aquesta setmana el nostre equip de reemplaçament per els pròxims 3 mesos que arribaven des de Barcelona. La seva arribada estava prevista per el dia 7 de setembre ambdues alhora i amb un marge de 10 dies per fer la tramesa d’informació de funcionament, es a dir dels pagaments, els horaris, les factures, les recàrregues de mòbil, els excels administratius, el e-mail, com diríem comunament totes aquestes “mandingues” externes a la obra, i òbviament fer el traspàs de la informació des del punt de treball per poder fer un seguiment adequat. 

No us ho creureu, però les dues noies que esperàvem, la Bruna i l’Erika, cap de les dues a pogut arribar el dia esperat per problemes externs a elles i han hagut de viatjar separades amb un desdoblament de 6 dies aproximadament l’una amb l’altre. L’arribada de les dues primerament es va veure atropellada perquè el visat de la Bruna no va arribar a temps per viatjar el dia 5 de Setembre, havent que canviar els vols de data per una setmana més tard, de manera que es va decidir que l’Erika continués viatjant al dia previst (ja que al ser Espanyola el seu tràmit es mes ràpid i va tenir més sort) de manera que no ens costés més inversió econòmica i logística, i es poguessin aprofitar més aquests dies de tramesa d’informació. 

L’Erika tenia l’itinerari següent : Barcelona - Londres - Nueva Delhi - Hyderabad, doncs per més “inri” a tota la història que ens porta acompanyant en aquest projecte a la Índia ( que no serà per coses que han passat fins el moment), l’avió de Barcelona va sortir amb 2 hores de retard arribant a Londres 20 minuts abans de que tanquessin portes el vol de transfer, però el que no s’imaginava l’Erika era que quan arribes a les portes del control de seguretat de Heathrow (Londres) es trobaria el “follón” més gran que mai havia trobat de pèrdua de vols ja que aquella mateixa tarda el sistema del aeroport de Londres va caure amb picat i ni des de l’aeroport ni online es van poder fer el “check-in”, de manera que no va poder agafar el vol cap a Delhi i va tenir que aconseguir un “rebook” per el dia següent i passar la nit en un hotel que després la companyia aèrea li reemborsarà.

Dintre de tot l’estrès telefònic i d’hores de resolució efectiva, al final va arribar sana i salva un dia més tard, dijous al vespre al centre d’Haribala amb un gran somriure i molta motivació per conèixer a tothom i començar a treballar, però amb tanta sort que va tenir un dia de descans d’adaptació i per poder dormir ja que divendres es el nostre dia de festa de la feina. 

Just aquell divendres dia 9 de Setembre a l’índia, era el festival “Ganesh Chaturthi” per celebrar al Déu elefant, de manera que va poder tenir el primer contacte amb la cultura del país i amb el poble de Koilakuntla on ens trobem, les seves costums de gresca i la gent d’aquí. Tanta va ser la expectació d’ells amb nosaltres i a l'inversa, que ens van fer una foto els periodistes del diari del poble, la qual van publicar al dia següent deixant ja per sempre el nostre pas per la festa del Déu elefant (els únics estrangers en tot el festival, de totes totes). 

Durant l’estada de l’Erika, tot esperant l’arribada de la Bruna vam continuar fent els mur de pissarra i pujant la segona part de 4 'feets' dels pilar de planta baixa, observant ja coses a tenir en compte per millorar l’execució a partir de l’arrencada de la següent planta pel que fà a juntes de pilars i mescla del morter de mur. 

Per acabar-ho d’arreglar, com ens han agradat tan els contratemps des del principi amb aquest projecte, els 2 voluntaris ja establerts aquí (Manu i Eli) se n'adonen, parlant amb l' Erika que encara que tinguin el visat tramitat per 6 mesos, no poden estar més de 90 dies seguits al País, de manera que a corre cuita es posen a comptar els dies des de l’arribada fins el previst per tornar a Barcelona, i es passen de dies, de manera que amb l’ai al cor i la logística molestant-los, comencen a tramitar canvi de plans per poder no incomplir la llei i després els hi passi factura amb un futur. Arribats a aquest punt, facin el que facin, ja saben que han de marxar d’Haribala en 2 o 3 dies, i hauran de posar-se els tres a treballar dur per poder informar de tot amb temps a l’Erika que seguidament a l’arribada de la Bruna, ella li haurà d’explicar també. 

Finalment, Manu va decidir anar a Sri Lanka i mantenir el seu bitllet de tornada a casa des de Mumbai sent el primer dels 3 en separar-se del que havia sigut casa seva aquests últims 3 mesos deixant per primer cop a dues noies al total càrrec (cosa difícil a portar en qualsevol lloc), sent per elles una proba més que superar. Per altre banda, Eli va decidir marxar 2 dies més tard canviant els seu bitllets de tornada, volant des de Hyderabad. 

Dimecres dia 14 per fi la Bruna arriba a l’Índia, i després d’un matí solitari sense companys a l’obra per l’Erika, es posa a ploure fort i es para la feina tot deixant la tarda lliure , facilitant així el retrobament de les dues amb moltes ganes i emoció dins del centre d’Haribala, on els nens i nenes ja portaven dies preguntant per la Bruna desesperats per la seva arribada. Així doncs gràcies a la pluja aquest cop tots van poder gaudir de temps, abraçades i anècdotes, tan de l’una com de l’altre com els nens facilitant l’adaptació de la Bruna al que serà la seva realitat els pròxims 3 mesos.
















































































































Setmana 14:
Amb 30 hores de viatge al cos, només 6 hores de descans i un gran “Jetlag”, el dijous toca començar una gran etapa juntes amb moltes ganes de treballar. Ens posem les botes, la crema, l’aigua i la motxilla per dirigir-nos al lloc de treball i presentar a la Bruna tan la parcel·la com l’equip de treball local. 

Com sempre aquí a les 8h es comença, però només les “Madammes” (així es com ens diuen ells) compleixen puntuals; a ells sempre els veiem arribar 10 minuts més tard amb les seves bicicletes , la “Pancha” (tela que porten els homes, generalment casats doblegada en forma de faldilla) i les seves “slipers”, cosa que encara ens produeix gràcia i tendresa. Per ordre, normalment va arribant en Ramuru el primer (el peó més gran però graciós que tenim, tots l’estimen molt i sempre li fem broma), després en Sudhakar (el fill del cap, anomenat per nosaltres en “Tall man”) i després l’entremaliat i únic Krishna (té el nom d’un Déu Indi) mà dreta per excel·lència. 

Poquet a poquet, un per un, els hi presentem la Bruna, i amb els dies ens anem acostumant els uns als altres i al canvi d’organització derivada de la marxada d'en Manu i l'Eli. Durant la setmana, l’ambient de treball es va distenent molt i anem agafant molta confiança però sense parar el ritme de treball, tot el contrari, estem súper orgulloses d’ells perquè no paren i no escatimen a l’hora de plegar. Hi ha dies que se’ns fan les 13:30h per anar a dinar i dies que se’ns han fet les 18:45 per tornar cap a casa, pel que pensem també que ells estan contents tan amb nosaltres com amb la feina. És molt graciós i adorable veure com ens anem comunicant per senyes intentant entendre'ns els uns al altres, entre l’ anglès xampurrejat d’en Sudhakar i les nostres primeres paraules en Telugu ensenyades per ells mateixos, i per la gent d’Haribala. Entre d’altres més utilitzades a l’obra tenim : Nelu (aigua), kocham (poc), Penchu (més), Tharavata (després), Dhanyavadhalu (gràcies), Repu (demà), Ypudu (ara)....... 

Durant aquesta setmana han anat construint els altres 4 'feets' dels pilars de planta baixa, per poder arribar a la cota de sota jàssera. Per poder executar els pilars correctes en alçada, es va fer un pilar de referència sencer de 12 feets des del nivell del terreny, de manera que tots s’anirien igualant amb aquest. Com que hem tingut la limitació del encofrats, els pilars de secció quadrada s’han fet per parts com comentàvem al bloc de la setmana passada, de manera que han quedat 3 juntes, que reforçarem a la pujada del mur formigonant l’espai mur-pilar, fent el pilar una mica més doble en aquelles parts. Veient això durant l’execució, i sabent que es pot reforçar vam prendre la decisió de canviar els encofrats per l’execució del pilars de porxo de planta baixa ja que no podrien reforçar juntes de cap manera i podríem tenir problemes de vinclament en un futur per l’esveltesa. 

Els encofrats que hem fet servir per aquesta última execució d’aquest pilars d’una sola tirada, aconseguint així una sola junta d’execució, són els mateixos que vam fer servir per el pilar apantallat però fent la secció quadrada. 

Tan ells com nosaltres patíem de com quedarien aquests últims, ja que el treball manual es dificultava tan en el correcte muntatge dels encofrats com en el formigonat, ja que tenim escassetat de medis tècnics i tot es manual, des de la pastada del formigó, l’abocament del mateix i el vibrat (fet amb una canya, a la “vieja usanza”). Una de les coses més curioses en aquest treball es l’anivellament posterior fet amb la plomada, i se la prenen molt en serio, i dediquen molt de temps, sempre normalment entre 2 o 3 treballadors (Krishna i Sudhakar son fixes en aquest moment sempre) i és genial veure a quin bon nivell de precisió arriben aconseguir. 

Mentre els més experts acabaven els pilars, els altres anaven pujant les tres filades del mur de pissarra que quedaven per arribar a cota forjat planta baixa. 

Avui hem acabat tota l’estructura vertical de planta baixa i la pujada global del mur de “basement” per poder ja demà introduir les terres i les graves per poder tancar el nivell de solera de planta baixa, podent començar quan abans millor els treballs amb alçada de planta primera; un altre desafiament que ja veurem com el superem!!!! 

El tancament d’aquesta etapa de planta baixa ha sigut entre molts somriures durant el dia d’avui, i sota la pluja que ens ha donat un merescut descans a la tarda, tan per ells com per nosaltres, i hem pogut veure a les seves cares i a l’estat d’ànim una gran satisfacció i orgull per el treball realitzat !!!! Tinali (dinar) i a dormir!!!









20.9.16

PROGRAMA AWASUKA: Els nous voluntaris aterren a Nepal!



Capítol I – On som?
Vam aterrar, era dia 30 d’Agost i ens trobàvem a Kathmandu. Els tres posàvem per primera vegada els peus en terra asiàtic, i estàvem molt perduts. Arribàvem a mitja tarda, això sí, mitja tarda barcelonina, aquí ens vam trobar una ciutat que ja dormia i nosaltres que també ens en moríem de ganes. 
Kathmandu ens rebia amb molta força ja de bon matí, i nosaltres no volíem ser menys. Era un matí ple d’encàrrecs i visites, la velocitat que acompanya a aquesta població va ser la mateixa amb la que les hores van anar devorant el nostre dia que acabava en un discret sopar al costat del acollidor monestir que ens acollia per última nit.



























Capítol II – Els awasukeros 
El matí es presentava ple d’emocions, es el que s’acostuma a dir quan un dia es presenta atapeït de successos que no pots arribar a imaginar com duràs a terme en només 24 hores. Taxis, recollides, compres, jeeps i acompanyant tot això l’awasukera numero 1, altrament coneguda com a Viki. 
El jeep ple a petar i per unes carreteres dignes d’un parc d’atraccions va fer temps record per deixar-nos a Bhimphedi davant del segon awasukero, conegut amb el nom d’Adri. Vam tenir el temps just per aprendre les paraules que ens feien falta per aquell moment, Shuva Ratri.



























Capítol III – La feina 
Efectivament, en tota historia arriba el moment de l’acció. La nostra començava en conèixer el que serà el nostre equip de treball durant els quatre mesos que vindran, quan el Shuva Ratri semblava el súmmum del vocabulari nepalès van arribar els noms que semblaven impronunciables en escoltar-los per primer cop, però que al final del dia ja érem capaços de recordar-los i confondre’ls. Però ja havíem progressat! 

Capítol IV – Estem sols! 
S’aixecava un dia gris i acompanyàvem a dos awasukeros que havien estat quatre mesos treballant per un projecte que es trobava en el seu punt àlgid. La rua fins a agafar el jeep va ser un continu abraçar, rebre flors, agraïments i múltiples tika que van deixar els dos joves amb la cara mes vermella que fins ara recordem haver vist.



























Capítol V – Els primers passos
Comença un dia, que dona pas a una setmana. Hem de dir que no ha estat ni de lluny una setmana normal, doncs ens trobem en un país estrany i amb unes costums que encara tardarem en desxifrar. No obstant les ganes i l’energia que ens acompanyen fan que tot segueixi el seu curs. El prototip de patra en els seus últims estadis, el prototip de bloc encaminat per a començar, i un pacient dunga-mato que espera el recés del monsó. No oblidem pas el tercer en discòrdia en aquest relat, si senyores i senyors, en aquest torn de voluntaris hi ha un topògraf, que des de l’acollidora oficina treballa esperant la fi de les pluges que li permetin començar a trepitjar el territori de Supping.


14.9.16

BIBLIOTECA al C.E.M. MLOMP: Les "toubabs" s'acomiaden de Mlomp, à bientôt Casamance!
























Foto final amb el professorat del CEM


Les "toubabs" tornem a Catalunya després de tres mesos intensos a Mlomp i és que tot això no es pot explicar amb paraules. Marxem amb la motxilla plena d'històries i anècdotes, mangos i teles però el més important, amb unes vivències inoblidables. Ens acomiadem fins ben aviat de tots els "Mlompiens" que ens han acollit a la seva gran família i ens han ensenyat a viure a la senegalesa. 



Acomiadament familiar de l'Anna i la Lara


Doncs si, el temps passa ràpid i més en un clima tropical, envoltades de gent hospitalària i amable, aprenent cada dia una cultura i unes tradicions noves i amb l'oportunitat de treballar en allò que a cadascuna ens agrada.

Les darreres setmanes han estat més calmades per les arquitectes, amb l'obra ja quasi acabada, però des de la part social hem viscut un intens final ple de jornades i activitats.

Pel que fa a la part arquitectònica, amb els objectius complerts, la futura biblioteca només ha necessitat una neteja i desbrossament final. L'organització dels diferents estudiants voluntaris del CEM, que han anat passejant carretons amunt i avall, ens ha ajudat a agilitzar els treballs i a avançar amb rapidesa aquesta feina tant feixuga. Per acabar, la jornada de "l' institut net", en la qual han participat totes els alumnes, ha servit per deixar bonic tot el recinte, aprofitant l'avinentesa de la festa final. 



Jornada de neteja amb els voluntaris


Hem aprofitat les últimes setmanes per actualitzar i posar punt i final als pressupostos i comptabilitat. Una reunió amb el professorat ha servit per intercanviar opinions i avaluar aquesta primera fase de la Biblioteca com també totes les activitats socials que hem realitzat. 

A més a més, hem intentat avançar amb diferents temes del projecte per facilitar les actuacions de la següent fase. Així doncs, ens hem reunit amb el fuster, el Kalilou, per acabar de dissenyar l'estructura de fusta de la construcció que començarà a realitzar abans de la nostra arribada l'any vinent i ens ha proporcionat el seu pressupost. També hem dibuixat els plànols amb les noves mesures per continuar treballant amb l'equip des de Barcelona. 

Les bosses que hem fet amb teles africanes per ajudar al finançament de la construcció han comportat varies visites als diferents sastres del poble que han participat en aquest projecte.



Sastres del Mlomp que han participat a realitzar les bosses. Adama i Bai


D'altra banda també hem viatjat més d'un cop a Bignona per comprar el material necessari per les activitats programades i hem aprofitat per buscar els últims records i detalls abans de marxar. 

Pel que fa a la part social, hem començat el "tour" abans d’acabar amb totes les activitats!

A principis de setmana marxem cap a Bignona per tal de comprar tots els material per pintar el mur i aprofitem també per comprar el material necessari per la jornada esportiva, com l’aigua per tots els participants i quadernets i bolígrafs per compensar els millors de cada categoria. La tornada a Mlomp es ben acalorada i el transport està tant malament que la Nadia ha de fer mig viatge de peus. Ara si, som unes bones regatejadores.

La setmana abans que comenci la pintura del mur, ens posem a buscar un "maçon" per tal que faci el mural on es pintarà a sobre. L’Anna i la Lara ens recomanen l’Ansoumana, el "maçon" de la fonamentació de la biblioteca. Quedem un dia i comencen les negociacions. És difícil però aconseguim arribar a un acord després d'insistir molt. El problema arriba quan el dia acordat no es presenta al CEM, el truquem moltes vegades i finalment contesta dient que te mal a l’ull. Quedem pel dia següent i tampoc es presenta, així que decidim buscar un altre "maçon" d’urgència, el Kalifa, que ja te l’experiència de l’any anterior i ens ho fa com a favor perquè te molta feina. Una vegada el mural acabat, es feina nostra posar el guix i pintar de blanc per deixar-ho tot a punt per dibuixar i pintar.



Col·locació del ciment per realitzar el mural. Youba, Kalifa i Aliou


Arriba la data límit per presentar el dibuix i feines tenim a perseguir tots els alumnes perquè ens l’entreguin, i el dijous decidim conjuntament amb Mn.Sene quins son els millors dibuixos. Veiem que molts d’ells han repetit les temàtiques de l’any passat i per tant son pocs els que queden per escollir. Un cop escollits avisem als alumnes i mentre ells comencen a dibuixar al mur nosaltres prepararem les barreges de colors per després passar a la pintura. Aprofitant que la Lara li agrada dibuixar, es suma també a fer un dibuix pel mur del CEM. Quina patxoca que fa tot plegat!!



Pintada del mural



Mural finalitzat


Per altra banda, el mateix cap de setmana que es realitza la pintura del mur; es duu a terme la jornada esportiva al CEM de Mlomp. Arrenquem el cap de setmana amb el torneig de futbol femení, on passem una tarda ben entretinguda sota l’ombra del mango. L’equip guanyador es disputa en una ronda de penals molt igualada, però finalment es 4t qui s’emporta la victòria. Dissabte a primera hora abans que comenci la xafogor, els atletes es preparen per les diferents curses i salts d’altura al terreny. A mesura que passen les hores es va animant l’ambient i quan comença la gimnàstica es quan hi ha mes públic per gaudir de l’espectacle. Arriba el migdia i petem la xerrada una estona amb tots els professors convidats a la festa dels voltants de Mlomp, provem el vi que extreuen de les palmeres i fem un mossec amb les "crevettes" restants. A posteriori anem a ajudar els alumnes de 3er A, que ens van convidar a dinar, a preparar el menjar. Musica, ball, fotografies i molts riures ens fan passar una agradable estona amb els alumnes.



Tribuna mirant el partit



Cantada de l'himne abans de començar el partit



Jornades esportives "Salt d'Alçada".



Proba de velocitat, participants del CEM



Entrega de la copa al guanyador, Diere



Dinar amb la classe de 3r


Dissabte a la tarda, arriba el moment més esperat de la jornada esportiva, el torneig masculí de futbol, doncs amb el tema de la iniciació aquest any els joves de Mlomp s’han quedat sense poder practicar cap esport, i son tant sols els alumnes que no porten l’"embax" els que poden jugar. La tarda comença amb mal peu quan els de 3erA arriben tard al partit i a partir d’aquí tot son problemes. Es decideix que el torneig ha d’acabar abans perquè hi ha la final de la Champions i tothom voldrà anar a veure-la, cosa que fa que els partits s’hagin d’escurçar de durada, també l’àrbitre que van portar va ser en moltes ocasions imparcials i va afavorir bàsicament a l’equip de professors. Finalment, es disputen la final l’equip dels professors i l’equip format per quart, cinquè i sisè, i el vencedor es l'equip de professors. Malauradament, no podem fer l’entrega de premis i copes de tota la jornada ja que tots els alumnes de manera massiva desapareixen del terreny, demostrant així el seu desacord en el desenvolupament del torneig masculí.



Equip femení i equip masculí



Animació al torneig de futbol


Aquesta setmana s’ha dut a terme una reunió amb tot l’equip de professorat, juntament amb nosaltres, les 4 "toubabs", per tal de posar al dia de tot allò que hem realitzat durant la nostra estància al CEM i per resoldre dubtes i qüestions. Pel que fa la part social, s’expliquen totes les activitats realitzades i les que queden per realitzar, demanem la col·laboració dels professors principals de 3er i 4rt per tal d’acabar els perfils del test psicotècnic i demanem quin és el material didàctic que necessiten per invertir els diners restants del projecte. Acabem la reunió amb una fotografia de família.

La següent setmana acabem les activitats de la part social amb la jornada de la creativitat, una bona manera d’acomiadar-nos.

Pel que fa al tema de la correspondència, hem estat gairebé dues setmanes intentant enviar els correus electrònics amb els arxius adjunts. Entre talls de llum diaris i constants i la potència de l’Internet es fa realment impossible i desesperant, però finalment ho aconseguim i restem a l’espera de les respostes per entregar-les als alumnes abans de la nostra tornada a casa.

Després d’acordar-ho a la reunió de professorat, ens reunim amb els diferents professors principals de totes les classes de 3er i 4rt per acabar els perfils dels alumnes que han realitzat el test psicotècnic. Parlem dels alumnes que no tenen un resultat clar, o bé creiem que han jugat una mica amb les respostes, o tant sols no han comprés del tot les preguntes. Demanem als professors com veuen l’alumne dins i fora de l’aula, la seva personalitat, les seves notes en termes generals, etc. Amb tots els perfils trobats, realitzem un petit diploma per a cada alumne amb el resultat del test, on s’exposa el perfil, les característiques d’aquest, i en el cas dels alumnes de 4rt, se’ls especifica quina branca haurien d’escollir (ciències o literatura) segons el seu perfil.



Entrega de test psicotècnic


A mitjans de setmana comencem amb els preparatius de la jornada del dissabte. Decidim que aquest any no realitzarem un dinar, sinó que preferim fer un petit còctel per tots els alumnes, professors i autoritats que hi assisteixin. Parlem amb la Ginette per concretar ingredients dels bombons i el bisap, ja que tradicionalment és ella, amb l’ajuda dels alumnes i altres dones, qui ho prepara. Comprem tot el necessari i ens posem mans a la massa el dia abans de la jornada. Pel que fa a l’equip de so, son Mn. Sene i Mn. Drame els que ens ajuden a aconseguir-lo, així com també busquen un dj que amenitzarà tota la festa.



Preparant el menjar per les jornades esportives. Mamo, Nadia, Diere i Aliou


Arriba el dissabte i a primera hora ens posem a escombrar i netejar juntament amb algunes alumnes l’espai on es realitzarà la jornada, doncs les primeres pluges van fer caure molts mangos a terra. Esperem l’arribada de les autoritats, mentre els alumnes van acabant les classes i aquells que no en tenen van arribant i agafant lloc. Comença la festa dues hores més tard del previst, i malauradament sense cap autoritat. Comencen els discursos d’agraïment, professors, govern d’estudiants, nosaltres les voluntàries i a posteriori, dansa, música, cant i ball al ritme africà i també més internacional. Aprofitem també per donar els premis de les jornades esportives i mostrem els diplomes dels perfils del test psicotècnic. La dansa tradicional diola és la cloenda de la jornada, i per tornar les forces, els bombons, crevettes i bisap que havíem preparat. Una molt bona journee!



Participants a la jornada de la creativitat




Entrega de premis


Destinem la penúltima setmana a Mlomp per fer el tancament de totes aquelles activitats, de les quals encara queda algun fil pendent.

Donem els diplomes del test psicotècnic amb un resum de cada perfil, als professors principals de cada classe de 4rt i 3er, perquè siguin ells qui facin l’entrega als alumnes, i així promoure a la vegada que es realitzi alguna tutoria individualitzada entre professor i alumne si és necessari. Tanmateix, fotocopiem tota la documentació que vam recollir a les jornades d’orientació professional de Thionck Essyl i li donem a Mn. Sene perquè ho puguin utilitzar com un nou recurs al CEM. També li entreguem el test psicotècnic que hem utilitzat, per si els serveix per els propers anys.

Pel que fa al tema de la correspondència, donat que aquesta setmana hi ha tres dies de vaga i no podem treballar amb els alumnes, li donem les respostes de la segona carta a Md. Lambal perquè les entregui i serà ella qui haurà de realitzar la comprensió lectora de les cartes amb els alumnes interessats. A la darrera carta molts alumnes ja es van demanar el correu electrònic o alguna xarxa social, cosa que promourà la continuació de la correspondència, però serà a càrrec seu completament.

Visitem per primera vegada, i després de molt insistir, la biblioteca del CEM amb el professor que n’és l’encarregat. Veiem que hi ha molta manca d’organització i de material però esperem que amb la futura biblioteca es pugui solucionar el problema. Demanem a tots els professors quins són els llibres o materials que hi ha més necessitat de comprar amb els diners que ens queden del projecte. S'acorda comprar compassos pels professors de matemàtiques, algun llibre de lectura de francès, i els llibres que utilitzen a la classe per 3er i 4rt d’anglès i francès ja que els que utilitzen són bastant antics.

Les dues persones que porten el projecte de "Cinecleta" arriben a Mlomp després de passar per Thionck Essyl. Són un noi i una noia de Madrid, que van sortir fa 10 mesos d’Espanya i pretenen arribar a Madagascar i van passant pels pobles i ciutats a projectar pel·lícules, documentals i/o curts per passar una bona estona a canvi d’un llit i menjar. Passem per totes les classes del CEM per informar als alumnes que hi haurà una projecció d’un film a l’exterior de casa el principal a les 22h. Cares de sorpresa i emoció! Arriba l’hora i només hi ha nens, parlem de quina pel·lícula posem i decidim una d’animació doncs és la més apropiada pel públic, però de sobte comencen a arribar alumnes del CEM, veïns i altres joves del poble, i decidim canviar en l’últim moment. Apostem per La princesa d’Àfrica, una pel·lícula que parla de la poligàmia i està gravada al Senegal.



Projecció d'un "film" amb l'Isabel i el Carmelo del projecte "Cinecleta"


Hem de dir que aquesta setmana ha començat el ramadà i com no podia faltar, les 4 "toubabs" també ens hi hem sumat, una nova experiència, tot i que dura els primers dies, per poder explicar als de casa. Comencem els preparatius de la motxilla, coses que es queden aquí, coses que tornen, comencen també els acomiadaments...tot molt dur!

L'experiència que hem viscut serà difícil d'oblidar. Marxem de Mlomp amb moltes ganes de tornar i de seguir treballant en aquest projecte i la seva gent. Agrair a la família Sambou que ens ha acollit pel seu especial tracte i amabilitat; al professorat del C.E.M per guiar-nos i participar en tot moment; a les persones implicades amb l'obra per construir i fer realitat el projecte; a tots els estudiants del C.E.M, que han estat els voluntaris i els protagonistes de gairebé totes les activitats que hem organitzat; a tots els "Mlompiens" que s'han implicat en el projecte i a tots aquells "enfants" que no ens han deixat respirar en cap moment; finalment agrair a les entitats promotores del projecte, ASEB i BaseA per organitzar-lo i dirigir-lo i per facilitar-nos aquest gran viatge.


Abaraká mémak Mlomp, à feufeille!



Nadia, Olga, Anna i Lara SAMBOU!