30.11.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Aquesta setmana hem construït la fosa sèptica!
































Shuvodayam!

Això ja s’acaba!

El temps ha passat volant i escrivim aquest post a una setmana de deixar KKL. Estem treballant a contrarellotge per poder deixar-ho tot llest i invertint els darrers esforços en solucionar els petits inconvenients de darrera hora. Però no tenim cap dubte de que marxarem amb tot ben enllestit!!

Des de les últimes noticies que us vam enviar hem avançat bastant, tant que ja tenim totes les portes posades i a punt de pintar-les per deixar-les perfecte. Ara ja podem evitar l’entrada de tots aquest animalons que de nit visitaven l’edifici.

La fosa sèptica també està a punt de poder ser utilitzada!! Després de molts de mals de caps i de tenir a tot l’equip tant de Barcelona com de la índia pensant i dissenyant la fosa vam arribar a una solució!! Hem optat per dos depòsits de tubs de formigó prefabricats que va manar a cercar a Banaganapalle i un tercer compartiment que és l’encarregat de filtrar els residus que s’ha fet amb brics. Només tenim ganes d’acabar per posar-la en funcionament i veure l’èxit!!

El passat diumenge, aprofitant que els nens no tenien classe, vam fer una neteja a l’edifici, que falta li feia amb l’ajuda de tots ells. Ens va venir molt bé per passar una estona junts, ells estaven encantats d’estar a l’obra i veure els avanços i nosaltres de tenir allà els millors treballadors de KKL. Després vam intentar treure l’aigua de la cimentació del segon edifici ja que posteriorment hem de netejar-la però tot i tenir la maquina no vam aconseguir més que una estona de diversió i fang. Estem a l’espera del mecànic per acabar de buidar-la. A la nit, com a mostra d’agraïment vam sopar semoses, uns pastissets de postres i refresc!

La setmana passada vam aprofitar uns dies per viatjar a Hyderabad a veure un despatx d’arquitectura de la Sneha, una noia índia que aquest any va estudiar amb la Gabi a Barcelona. Teníem molta curiositat per conèixer els tipus de projectes en els que estaven treballant arreu de la Índia i de Doha i ens va ensenyar els monuments més emblemàtics de la ciutat i la historia de cada un d’ells.

Marga i Gabi!
Marga i Gabi dissenyant la instal·lació dels tubs de la fosa sèptica

Segona fase de la fosa

Tercera fase de la fosa 

Treballant les portes

La nova barana i les portes




































cavant el forat per la fosa

Netejant l'escala exterior

Tallant la fusta


































































































27.11.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Aquesta setmana hem rebut la visita de l’Àlex!






























Diuen que després de la tempesta arriba la calma... i una mica ha sigut així! Després de deixar el mòdul llest per utilitzar, els murs de l’escola pujant i la biblioteca pavimentada, aquesta setmana hem rebut la visita de l’Àlex amb un company seu, en Ginés. 

Els dies han passat entre feina i turisme, hem solucionat temes pendents de l’obra aprofitant que l’Àlex estava aquí, però també hem aprofitat per ensenyar una mica el país a en Ginés ja que era el seu primer cop a Senegal: hem tingut la sort d’anar de pesca, a veure el baobab més gran de Senegal, a visitar el mercat de peix de Joal i el mercat tradicional de Kaolak. Com aquesta setmana ha coincidit amb la festa del Magal, i molts dels equips de treball han marxat a Touba per celebrar-ho, nosaltres hem pogut abandonar una mica el “chantier” i hem acompanyat l’Àlex i en Ginés a les seves aventures senegaleses. Una mica de desconnexió també per nosaltres!
la pesca del cangrejuuu





























Però una mica de feina també hem fet. Dimarts vam aprofitar per anar fins a Palmarin a veure la biblioteca i a conèixer els seus treballadors per posar-los en contacte amb la que serà la nova bibliotecària de Ndangane, la Nabou. L’Anna, la bibliotecària de Palmarin, ha ofert tota la seva ajuda a la Nabou per formar-la i ensenyar-li com fer anar una biblioteca. 
reunió amb els bibliotecaris de Palmarin, L'Anna i en Pierre





























Per desgràcia dimecres vam haver de trencar el nostre compromís de fer una paella per la família i el comitè de la biblioteca, ja que el “chef du village” va morir dimarts a la nit. El poble estava de dol i vam decidir que una festa no era adequada. Hauran d’esperar una mica per provar el “thieboudienne espagnol” com l’han batejat ells!

Dissabte acabava la setmana de visita de l’Àlex i en Ginés, i vam aprofitar el dia per veure l’illa de Gorée, davant de la costa de Dakar, des de la qual es van enviar bona part dels esclaus a les Amèriques en el moment de la descoberta del nou continent. Un lloc preciós, amb un passat dur. De tornada cap a Ndangane, la Violeta i jo ens vam quedar a Mbour per aprofitar el viatge i passar pel mercat. No podem tornar per nadal a casa amb les mans buides! I de passada ens vam creuar amb el president de Senegal que tornava de Touba!
de visita per Gorée
compres nadalenques al mercat de Mbour


























































Bondiki a tots i totes!

-Violeta i Mireia-

PROGRAMA AWASUKA: Primer contacte amb el poble!

Namasté! 

Després d’una setmana en la qual els nous voluntaris han tingut les primeres preses de contacte amb el poble, amb l’orfenat d’Amics del Nepal i, especialment, amb el Dhunga Mato i els seus treballadors, aquesta setmana ja han estat ells els qui s’han fet càrrec de l’obra. En certa manera es tracta d’un traspàs de poders on les responsabilitats del torn format per la Victòria, el Marc i l’Àngel van reduint-se progressivament en favor del que formem el Martí, la Marta i la Irene.

Així, la setmana va començar per una banda amb la intenció d’ultimar les darreres intervencions que el torn longeu havia previst, és a dir, les finestres d’ambdues plantes del DM i la porta del 1r pis amb el seu replà corresponent. Per altra banda, es començava la compartimentació interior del DM per distribuir els vestuaris de nois i de noies i les dutxes respectives, ja com a primera missió del torn entrant..

Per a la primera de les tasques, l’equip de workers va estar tallant la “fiber sheet” –material translúcid d’ampolles reciclades- que haurà de fer de ‘vidre’ de les finestres. Posteriorment, es van col·locar al seu lloc, tenint en compte que les de dalt s’obren completament respecte un eix vertical per a maximitzar la ventilació sota la coberta i que les de baix s’obren limitades per una cadena de 50cm segons un eix horitzontal, per tal d’evitar que des de l’exterior puguin veure’s els vestuaris o les dutxes. Com a últim detall s’hi van posar també manetes i pestells per facilitar-ne l’obertura i per assegurar-ne el tancament. I, seguint en la línia d’acabats, també es va envernissar el que restava de les escales i el replà de la porta del primer pis. 

Paral·lelament es van desenvolupar les particions interiors del DM, constant d’un petit vestíbul com a rebedor, dos vestuaris –un per nens i l’altre per nenes- i les dutxes adjacents a cadascun d’ells. Una vegada distribuïts els espais interiors calia concretar com materialitzar els envans que els separarien: constaran d’una subestructura de fusta –que calia tallar per adequar a la mesura dels “stiffening modules” existents- i, sobre ella, unes planxes de fusta laminada amb l’afegit de planxes de FGI (flat galvanized iron) pels espais humits de les dutxes.

Les planxes de FGI encara no s’han pogut col·locar aquesta setmana ja que la decisió de posar-hi fusta laminada a sota es va prendre posteriorment a la compra de la fusta, de manera que quedarà pendent. Tot i això, aquesta setmana ha donat prou de si com per començar la confecció de les portes d’accés als vestuaris, bàsicament erigint-ne els marcs i prenent les mides per la subestructura que caldrà muntar. 

D’aquesta manera queden clares les primeres accions que caldrà emprendre en l’inici de la setmana vinent; acabar la compartimentació i col·locar-hi les portes. I, a partir d’allà, encarar els temes següents com les instal·lacions d’aigua i els acabats finals. 

Tot això sabent que ja no comptarem amb l’inestimable presència del torn de la Victòria, el Marc i l’Àngel ni tampoc amb la del nostre coordinador aquí, el Niranjan. Els primers conclouen el seu període de treball amb Awasuka i tractaran d’aprofitar els seus últims dies en aquest petit però meravellós país, mentre que l’últim s’agafarà unes merescudes vacances aprofitant la propera arribada del ‘Nadal nepalès’, el Dashain.

Arco hapta bhetaula! (Fins la propera setmana!)

Irene, Marta i Martí
En Martí bernissant el replà de les escales-a sota en Namraj i en Ramesh tallant fusta

La Irene planificant les particions interiors dels vestuaris al 1r pis de DM

En Ram amb la seva especialitat, pulir llistons de fusta

En Deepak i en Ram acabant la porta del 1r pis

En Marti en Ramesh i la Marta treballant junts

Avançant en paral·lel porticons i finestres

En Deepak comprovant la primera finestra acabada

Tarda de dissabte aprenent a cuinar momos amb la Didi

23.11.17

PUNT RAVAL! Per la millora de les condicions d'habitabilitat























Aquesta entrada és per presentar el nou projecte que l'associació Base-A, conjuntament amb el Col·lectiu Arquitectes de Capçalera i l'associació Bioarquitectura Mediterrània han començat a possar en marxa aquests darrers mesos. Es tracta d'una oficina gratuïta d'atenció al ciutadà per impulsar la millora de l'habitabilitat i la detecció de casos de mobbing immobiliari, amb especial interès en la identificació i solució de problemes de salubritat, pobresa energètica i creació d'espais comuns. Ens situem al barri del Raval de Barcelona com a inici del projecte per la situació de fragilitat urbana en què es troba immers des de fa uns anys.

Aquest barri, antigament conegut popularment com a Barri Xino, és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, sent el més densament poblat. L'anomenat urbanisme democràtic va propiciar una sèrie de transformacions orientades a la millora de les condicions de vida dels habitants del barri. Aquestes millores, però, s'han enfocat en molts casos al turisme, deixant en segon pla la millora de la qualitat de vida dels veïns.

Aquesta situació fa que la pressió del mobbing immobiliari a la zona sigui cada vegada més elevat, fenomen que expulsa els veïns per a convertir les habitatges en objecte de l'especulació inmobiliària. Enfront aquesta situació, és necessari repensar la ciutat, afrontar la problemàtica de l'habitatge amb tota la complexitat que sigui possible. Es pretén trencar la idea de la "Barcelona posa't guapa" i de l'arquitectura icònica de gran consum territorial.

El col·lectiu Arquitectes de Capçalera és un apropament a l'habitatge a travès de l'usuari i de la comunitat. Entén l'arquitectura com unes relacions entre l'habitant, l'espai que el conté, les seves activitats i els objectes que necessita per realitzar-les. AC no és un catàleg de solucions, ni un llenguatge arquitectònic, ni un conjunt de regles aplicar. És una metodologia de treball que entén l'habitatge des de l'habitar de l'usuari, que s'adapta a cada barri. El primer pas consisteix a establir Contacte amb l'usuari, generant una complicitat entre el grup d'estudiants i els veïns.

A aquest efecte es munta una "OFICINA D'ATENCIÓ Al CIUTADÀ", on els veïns poden acostar-se i plantejar les problemàtiques a nivell d'habitatge o de barri que considerin. En paral·lel, s'entra en contacte amb associacions i col·lectius del barri. És fonamental comptar amb un equip pluridisciplinari. El segon pas consisteix a realitzar una Cartografia. El veí obre les portes de la seva casa als estudiants, que l'analitzen des del punt de vista de l'habitar. També s'estudia la relació de l'habitant amb el barri a través dels seus costums, els recorreguts i els hàbits.

El tercer moment consisteix a realitzar una Proposta, sempre des del treball en un equip pluridisciplinar. No hi ha solucions de catàleg per a la complexitat que sosté un edifici. Es proposen solucions a les problemàtiques de cada cas, que poden abastar des de micro-projectes fins a operacions de major escala. Enfront una situació en la qual l'arquitectura es realitza amb materials industrials no respectuosos amb el medi ambient, es proposa una alternativa de construcció que entengui l'entorn.

El repte ara, és tornar a unir l'arquitectura amb l'entorn, eines lligades al disseny del mateix edifici i utilitzant la bioconstrucció com a eina per fomentar una arquitectura sostenible. Base-a es una associació de joves arquitectes i estudiants d'arquitectura i arquitectura tècnica, que volem utilitzar l'arquitectura com a eina de transformació social. Es desenvolupen projectes de cooperació local i internacional que busca el disseny de solucions amb materials ecològics i de baix cost. Finalment, es realitza una Tornada a l'usuari en forma de dossier, que conté tot el treball realitzat o en alguns casos, la construcció del projecte, mitjançant una arquitectura de BioConstrucció.

A les properes entrades anirem explicant com es desenvolupen alguns dels projectes que ja estan en marxa! Fins aviat!


L'equip de Punt Raval al Festival d'Economia Solidària de Catalunya, el passat Octubre de 2017

Reunions de l'equip tècnic +  el Dídac i la Esther (advocats) i la Reyes (comunicació) per anar fent realitat tots els aspectes de la oficina. 




13.11.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La Violeta i la Mireia ja han agafat el relleu a l'obra!


Com tots ja sabeu, hem canviat de torn! L’Anna i la Paloma ja són a casa, malgrat que aquí els nens segueixen cridant “Palomaaa” a totes hores (els nostres noms no estan triomfant tant...); la Violeta i jo hem agafat el relleu a l’obra. Primer de tot, ens disculpem per la tardança d’aquest blog, com anireu veient el nostre torn ha començat sent molt i molt mogut i intens!! 

Anem per parts! 
El mòdul: després d’una bona odissea i gairebé un casament amb l’home de la Senelec (l’Endesa d’aquí), hem aconseguit donar d’alta l’electricitat! La nostra vida ha canviat substancialment, ara tenim nevera i aigua freda, que com tots sabeu això és tot un luxe aquí. Les llums del mòdul ja brillen i il·luminen els mobles que l’Ibnou ens ha portat. A l’habitació principal, un llit de matrimoni de “bois rouge” i una mosquitera sospesa amb una estructura metàl·lica i un gran armari que ocupa tota la paret del fons. A l’habitació petita hem col·locat una barra al sostre amb argolles per poder penjar les mosquiteres de manera lliure: ara es poden posar 2 o 3 llits o bé ajuntar-los i fer un llit de matrimoni o bé lliteres... Flexibilitat màxima per acollir els cooperants que vagin venint. 
Estrenant la zona de sofàs

El llit de l'habitació principal


































































La cuina ja té portes d’armari, ens falten els calaixos i les divisions interiors. La campana extractora ja funciona, i el forn i el foc també: funcionen tant bé que ja els hem estrenat per fer un pastís d’aniversari pels 17 anys de l’Alima! La gran taula de fusta ja està al seu lloc, sort que els senegalesos són forts i valents i la van poder entrar sense masses problemes. El sofà ja ens ha fet de llit un parell de nits, és la nova seu per anar a omplir bidons d’aigua de matinada per poder treballar a l’ obra, sense haver de despertar a tota la família! Ara ja gairebé no tenim talls de llums, però la falta d’aigua, que només ens arriba de matinada, fa difícil la feina a l’obra. Aquí diem que si podem dirigir una obra a l’Àfrica sense aigua i llum, quan tornem a Europa serem capaces de tot i més! 
La cuina i la "grande table"

La Violeta entrenant el forn


















































Un cop acabat tot això, va tocar posar-se amb l’exterior: neteja, plantació de buganvilles i col·locació de la grava per la zona d’entrada. Per fi el mòdul estava llest per utilitzar a l’arribada de l’Alex. 
Vista general del mòdul




















Tot el treball per l’entrega en bones condicions del mòdul ha avançat en paral·lel a la biblioteca i l’escola: teníem els 3 edificis en marxa a la vegada, “¡locura total!”

Comencem per la biblioteca. Els acabats en argila ja es van fer quan l’Anna i la Paloma encara eren aquí. Nosaltres hem seguit amb el paviment de trencadís que en Serr ens va fer rapidíssim i meravellosament. Ha quedat “amosa trooooop!” En breus es farà la instal·lació elèctrica i la pintura blanca de “lasho” i podrem col·locar les lleixes pels llibres. El contrast de colors del terra amb les parets pensem que quedarà molt i molt bé. 
El trencadís de la biblioteca





























D’altra banda, un tema molt important: els murs de les dues primeres aules de l’escola ja estan pujant! L’equip de maçons d’en Bour avança ràpid, es nota que ja han agafat experiència i se senten a gust i segurs de la feina que fan. El poble estava impacient ja per veure com les aules es començaven a construir, i un cop hem començat, no parem de rebre visites de veïns, molt contents de veure que s’està fent realitat. 
Les murs van pujant

L'equip de maçons


















































Però a tot això li havíem de donar una mica d’emoció: com ens faltaven BTCs per seguir treballant, l’equip de l’Emilie ha tornat per seguir fent els brics necessaris per acabar les dues primeres aules. L’únic problema ha estat aconseguir la matèria prima: després de rebre dos camions d’alguna cosa que ens intentaven fer creure que era “laterite”, però no ho era ni de lluny, finalment hem aconseguit rebre’l i l’equip de l’Emilie s’ha posat a treballar non stop. La lluita ha sigut llarga, però ho hem aconseguit! 
A dalt: "fake laterite" a baix: "real laterite"






































I com us podeu imaginar, entre tanta emoció a l’obra, poca cosa hem pogut fer fora de l’obra, però si que ens van convidar al bateig de la primera filla de l’Ibnou, el nostre fuster, on vam aprofitar per posar-nos una mica decents i treure’ns el “laterite” de la pell. Un esdeveniment molt divertit en el que ens van acollir tots molt bé: només ens falta ballar tant bé com les senegaleses!

Mireia i Violeta!

7.11.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: La Gabi ja ha arribat a KKL!



























Bon dia des de KKL!

Ja estem a la recta final del primer edifici i tot i que les feines es van acabant, sempre van sortint petits detalls! A principi de mes ens vam a acomiadar de la Claudia i la Marga es va quedar sola uns dies esperant l’arribada de la Gabi, la nova voluntària de l’equip de Koilakuntla. Ara que ja som l’equip complet la feina no s’atura ni un minut!

La Gabi, que repeteix experiència com a cooperant, ha arribat amb força i amb moltes ganes de treballar. Durant els primers dies del nou equip a l’obra es va acabar la instal·lació elèctrica i l’edifici ja llueix tant de dia com de nit. També s’han acabat de pintar i segellar les finestres, ja pot ploure en voler!

Aquests dies en Sivaram ha estat acabant les juntes de la façana, les quals ens ajudaran a fer mes estanc l’edifici. Els fusters ja estan treballant la fusta dels marcs de les portes que el passat divendres vam anar a buscar a Nandyal. I aquest dilluns també vam aprofitar per fer reunió a l’obra amb Sivaram i els membres d’Haribala per acordar el tema de la fosa sèptica perquè ben aviat puguem fer servir els banys!

I perquè no tot sigui treballar, el primer diumenge que la Gabi va arribar va coincidir amb el primer aniversari de l’església del poble i vam anar a dinar allà amb tots els nens d’Haribala, vam conèixer a molta gent local i ens vam sentir molt ben acollides. Seguirem treballant perquè ben aviat puguem veure l’edifici en funcionament.

Marga i Gabi!
Acabant de pintar les fineses aprofitant la instal·lació eléctrica que ja esta acabada

Tornant de Nandyal amb les fustes pels marcs

Els treballadors d'en Sivaram omplint les juntes de façana

En Sivaram controlant el plastering de l'escala

Reunió a l'obra per definir la posició de la fosa sèptica

2.11.17

PROGRAMA AWASUKA: Feliç Dashain a tots!































Namasté!

Aquest cop relatem una setmana més llarga de l’habitual ja que es prolonga fins l’arribada del Dashain -la principal festivitat nepalesa- el dimarts 26. Ha estat una setmana prou intensa i que ens permet encarar els deu dies que quedaran entre el festival mencionat i el següent, el Tihar, amb el convenciment que podrem concloure els acabats del Dhunga-Mato que resten pendents després d’aquesta setmana.

Així, el diumenge va començar amb l’única cosa que havia quedat inacabada respecte les instal·lacions d’aigua: la font. Bàsicament la tasca consistia en acabar el gruixut revocat que cobria els tubs i donava la forma final a les fonts, disposar la capa de pendents cap a l’embornal i, finalment, cobrir-ho tot amb la barreja líquida d’aigua i ciment que donava l’acabat definitiu; de la mateixa manera com es va fer a les dutxes.

Posteriorment vàrem procedir al cobriment dels conductes que connecten el tanc exterior amb els diferents punts de sortida d’aigua, per sota del nivell del terra. Per fer-ho, d’entrada vam optar per abocar una capa de formigó en forma de canal que protegia els tubs de les irregularitats i les pedres del terreny. L’endemà, amb el formigó ja sec, vàrem disposar-hi una bona capa de grava la qual, a l’hora que protegeix el tub, també assegura que el seu recorregut sigui perfectament visible. D’aquesta manera qualsevol nova excavació que calgui fer-se podrà identificar perfectament la presència dels tubs, evitant així malmetre’ls.

Amb aquesta tasca donàvem per acabades les instal·lacions d’aigua i podíem passar a la següent, que consistia en el revocat exterior del Dhunga-Mato amb la barreja a parts iguals de paani -aigua-, ghobar -fems de vaca-, sukhaghaas -palla- i mato -fang-. Per a això, des del primer dia de la setmana, abans d’anar cap a l’obra, passàvem a buscar els fems a uns veïns de Balmandir que tenen set vaques. Aquest és un fet important ja que és convenient per a la barreja que la ghobar sigui el més fresca possible.

La idea era anar acumulant els fems per després poder revocar el DM el més seguit possible, de manera que vam intentar realitzar tasques “menors” per fer-ho possible. Cosa que, bàsicament, va consistir en el formigonat de la llosa que queda davant les escales cap al segon pis i l’anivellament del terreny de la zona de les latrines, que havia quedat molt irregular amb l’avanç de les obres. A més, la setmana va perdre un dia feiner ja que malauradament va haver-hi un decés en una família de Supping i cap dels treballadors va venir a treballar.

Amb tot això arribàvem a mitjans de setmana havent ja acumulat uns quants sacs de ghobar i per tant ja no faltaven ingredients per a la barreja del revocat. Així els dies restants van estar fonamentalment dedicats a aquesta tasca. El ‘modus operandi’ era el següent: allà on teníem el fang que va sobrar de la construcció dels murs del DM s’hi excavava un ‘cràter’ deixant l’argila bastant solta, paral·lelament, un dels ‘workers’ s’encarregava de tallar la palla a trossets –aproximadament d’un centímetre- i un cop tota la palla estava esmicolada s’afegia al fang junt amb els fems de vaca. Tenint els tres elements al cràter era el moment d’afegir-hi aigua i era aleshores quan un altre treballador es posava descalç i amb els pantalons arremangats a ‘amassar’ la barreja amb els peus, quasi com si estigués preparant el most del vi.

Una vegada la barreja era prou uniforme s’anava transportant amb carretó cap a la façana que s’estigués arrebossant. Allà els treballadors es trobaven sobre un andami-escala on podien abastar la totalitat del parament i aquell qui manejava el carretó feia boles amb la ‘massa’ de la mida d’una pilota de futbol i els hi anava passant per tal d’omplir els seus cubells. La tasca era pudenta i costosa, però almenys, a diferència del clàssic revocat de ciment, aquest es feia directament amb la mà i això ajudava a agilitzar el procés.

Tot plegat es va prolongar fins a la setmana següent, de la qual només disposàvem de dos dies. Afortunadament vam poder acabar a temps i sense estrès, de manera que havent tancat la jornada del dilluns encara vam permetre’ns anar a berenar uns bons momos amb els treballadors i començar a celebrar el festival que tindrà l’obra aturada ben bé dues setmanes, el Dashain. Es tracta d’una festivitat que dura mig cicle lunar –de lluna nova a lluna plena- i que, a grans trets, celebra la victòria del bé sobre el mal segons una història mitològica hindú on la principal deessa d’aquesta religió, Durga, derrota el dimoni Mahishasura. Així, arreu del país es fan ofrenes de sang per l’anomenada deessa i les famílies es reuneixen per a celebrar unides aquestes dates. Salvant les distàncies, és com si es tractés del nostre Nadal.

Us desitgem a tots un feliç Dashain!

Irene, Marta i Martí