29.11.16

BIBLIOTECA al C.E.M. MLOMP: Guardioles solidàries!






























Aquesta vegada ens adrecem a totes les escoles, nens i nenes, professors i donants que han aportat el seu granet de sorra per fer possible el projecte de la Biblioteca del C.E.M. Mlomp. En concret, avui ens arriben les fotografies dels nens i nenes del Col·legi Badalonès amb les guardioles que ells mateixos han fet i dissenyat!! Les guardioles solidàries més divertides i boniques han estat viatjant per diferents establiments i parades per atrapar tots aquells dinerets solidaris que la gent hi a dipositat. 

Ens agradaria agrair-vos la vostra participació en la recaptació econòmica que heu dut a terme, en què hem aconseguit els fons necessaris per realitzar el nostre projecte. El vostre entusiasme i dedicació ens encoratgen a continuar amb la tasca amb què ens hem compromès. 

Moltes gràcies a tots per regalar-nos esperança, alegria, solidaritat, somriure i il·lusió. Però, sobretot, gràcies per donar-nos tantes ganes de seguir donant el millor de nosaltres per fer d'aquest món, un món millor. 

Així mateix us agraïm la vostra contribució i esforç per promocionar i fomentar els projectes de cooperació, que només son possible gràcies a vosaltres.











21.11.16

PROGRAMA AWASUKA: amb l'arribada del motor de la serra de fusta, la fabricació de les carpinteries s'accelera!

Capítol XXXIX – Descobrint camins i entrebancs
Comencem el cap de setmana fent una cosa diferent; ens proposem pujar al peepal, i un cop a dalt investigar i descobrir camins. Ens hem descarregat una aplicació que ens permet gravar el recorregut que fem i posar notes per tal de poder-li passar la informació al Marc i que ell pugui seguir treballant des de Barcelona.

Noves vistes de Bhimphedi



















Ja fa dies que vam portar el motor de la serra a arreglar-lo, i ens van dir que l’endemà ens el portarien amb el bus; però som diumenge i encara no ha arribat... Decidim anar altre cop a Hetauda a buscar-lo i aprofitar el viatge per comprar més materials. Mentrestant a Bhimphedi ens disposem a col·locar la porta de ca la Maya però se’ns trenquen dues broques i ja no podem ficar ni porta ni pestells, així que ens dediquem a fer una altra feina i encomanem a l’Andrea que es a Hetauda que en compri. Al magatzem segueixen els nostres dos mistris enllestint totes les peces dels marcs de les finestres, però hi ha dos tipus de peces inacabades ja que necessiten la serra de motor per fer-ho bé. I al Dunga-Mato ens dediquem a reomplir la part interior, però necessitem fer una rampa per fer-ho accessible al carretó.

A falta de motor, seguim tallant manualment

Fem el prototip accessible

Apart dels entrebancs ocasionals, cada dia es superen entrebancs quotidians






















































































Capítol XXXX – Toc toc
En el prototip de fusta, ha arribat el moment de col·locar la porta, serà una feina complicada ja que aquesta està formada per dues fulles que es poden separar per tal de poder transformar la porta en finestra al american style, algo que els sembla ben curiós als nepalís.

Comencem posant el premarc






























També arriba el bambú i descobrim lo senzill que sembla partir-lo per la meitat, tot i que una cosa es partir-lo i l’altra que quedi en parts iguals i rectes, perquè com ja hem assimilat, aquí ni la fusta ni el bambú és completament recte.

Ja tenim aquí el bambú!

















Capítol XXXXI – Finestres al Dungha-Mato
Amb l’arribada del motor per fi es poden fer els encaixos complicats de les peces de les finestres. Un cop acabada de reomplir la part interior del prototip, ens disposem a fer la fonamentació de les escales exteriors que pujaran al primer pis. Vam deixar que fessin sols el replanteig i al tornar, en comptes d’un rectangle, volien fer un trapezi sense adonar-se’n, però res que no es pogués solucionar tot explicant com fer el replanteig. 

El motor de la serra ja està aquí!
















Per fi arriba la primera finestra a l’emplaçament, però no la podem col·locar fins l’endemà, això dona temps a acabar la fonamentació de l’escala i anar preparant les pedres per les cantonades del mur. Les dues següents finestres encara van costar més de col·locar, però ho vam aconseguir i vam poder començar a fer el mur de damunt l’escaleta, tot i que cada cop és més alt i necessitarem una bastida per poder segui treballant a mesura que guanyem alçada.

Evolució de la fonamentació de l'escala
Fer mato amb aquesta actitud dóna gust!

Tot això és el que necessitem per fer una finestra, comptant amb en Keshar, és clar!

La primera finestra ja està situada!

En procés de posar la tercera...

Ja tenim tres finestres col·locades!



17.11.16

PROGRAMA AWASUKA: celebrem el Tihar, visitem la llar de la Maya i reprenem l'obra!

Capítol XXXVI – Tihar

Un cop arribat Tihar, de camí a sopar amb els nens de Balmandir veiem tot el carrer ple de llums com si del nostre Nadal es tractés... Però una d’elles ens va sorprendre més que les altres: A casa de la Maya hi havia llum! Vam entrar-hi i la vam veure amb el seu somriure característic mirant-nos emocionada. El veure aquella casa decorada a la seva manera ens va fer sentir que allò deixava de ser una mica prototip en procés per començar a ser la llar de la Maya.
Tihar va ser tot un nou descobriment per nosaltres: Ens esperàvem una celebració semblant a la de Dashain, on la gent es reuneix en família a dins de casa i celebren tots junts l’arribada dels membres que tornen per aquelles dates... Però ens vam trobar amb un festival on tothom mostra al carrer les seves tradicions.
El primer dia és el del corb, el Kaag Tihar: Aquest dia comencen les preparacions, tothom obre les portes de casa i alguns venen dolços típics, d’altres les decoren fent males i d’altres engeguen les llumetes de colors i tots deixen menjar a sobre la teulada pels corbs, per evitar el dolor i la mort a casa. El segon dia és el del millor amic de l’home, el Kukur Tihar, on els hi ofereixen menjar, malas com a collarets i la tika. El següent dia està dedicat a les vaques, el Gai Tihar, on els hi fiquen tikas i menjar i per la nit tothom surt a ballar casa per casa. En el quart dia, el Goru Tihar, el dia dels bous, pinten les entrades de les cases amb fang i deixen unes ofrenes a sobre d’uns maons agraint-li’s els fems que utilitzen tant al camp com a la construcció. En el cinquè i últim dia es celebra el Bhai Tika, on les germanes fiquen la tika als seus germans per desitjar-los-hi una vida feliç i pròspera i agrair-los-hi la seva protecció.

La Maya s’encarrega de preparar totes les decoracions de Balmandir i de casa seva 

Tot i que la tika la solen posar les germanes als germans, la Beli va voler que participéssim en la celebració i ens la va fer!

Els nens de Balmandir celebren el Bhai Tika tots junts





























Totes les cases es decoren amb fang, malas, llums i ofrenes a la porta



















































































Capítol XXXVII – Reprenem la obra 

Tornem amb més feina a fer: Si la setmana passada va fallar una peça del motor, aquesta no es podia quedar curta i el motor sencer deixa de funcionar, amb el que l’Andrea se’n va a Hetauda amb el Niranjan per arreglar-lo mentre l’Alba es queda al front a Bhimphedi. Avui som menys treballadors i dividim l’equip en tres fronts: Per una banda seguir preparant les peces que formaran les finestres del prototip de pedra i fang. Per l’altra banda es segueixen col·locant les finestres de casa de la Maya, que es resisteixen a voler acabar, i per últim desencofrar la biga de fonamentació del prototip de bloc... Tot i que aquesta última sembla senzilla d’entendre, al arribar a comprovar que tot vagi bé, la Sushila i la Vim Maya es fiquen mans a la obra a emplenar tot l’interior amb terra fins amunt... Encara que continuaven amb tota la seva bona intenció per seguir avançant en la feina, això no és el que necessitàvem i aconsegueixen establir un nou treball al prototip: treure aquesta la sorra i començar a compactar-la tal i com ja havíem fet al prototip de patra!

El transport del motor no es podia fer a peu, així que del bus ens porten en moto fins al taller






































L’Harkabahadur continua amb la tasca de les finestres del Dungha-mato





























Després de treure l’encofrat, el Deepak es dedica a treure claus per poder reutilitzar l’encofrat.





























La Sushila i la Vhym Maya compactant el terreny 






























Capítol XXXVIII– Ja s’acaba la setmana?

Aprofitant les poques hores de treball que han tingut els nepalesos aquesta setmana, ens disposem a portar la tuberia de desaigua de les dutxes del Dungha-Mato, situar-la i reomplir el forat amb grava. Per altra banda segueixen amb les finestres, ja queda menys, però el motor de la serra que havia d’arribar avui amb bus i naturalment no apareix, així que seguim tallant a mà. També ens disposem a seguir col·locant les finestres, i la porta de ca la Maya. S’acaba el dia amb la tuberia col·locada i tapada, les finestres col·locades amb manetes i embellidors, mitja porta casi a lloc i casi totes les peces de tres finestres del dunga-mato acabades. Aconseguit!

De bon matí amb la tuberia cap al Dunga-Mato

Les manetes col·locades, ja es pot obrir la finestra!

Que bonic quedarà amb la finestra acabada






16.11.16

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: Moltes i noves notícies fresques des de la Índia

Resum de les darreres setmanes a Koilkunta, Índia:

Setmana 18 i 19:

A partir d’aquesta setmana, la feina comença a ser molt més agraïda perquè ens hem dedicat a pujar els murs de pedra i de “brick” de planta baixa, de l’edifici de les aules. 

Ens hem divertit moltíssim perquè desprès d’un temps sense tocar disseny, o repensar coses del avantprojecte a nivell de proteccions solars, funcionalitat o textures, arribats a aquest punt ha sigut necessari, i això ens ha donat joc per re-projectar petites coses que ens han alliberat del treball mes tècnic o mecànic d’obra “en el campo de batalla”. 

Fins ara no havíem plantejat armaris o estanteries empotrades, i el fet de visitar les cases dels nostres amics i família d’aquí, ens ha fet veure que podria ser una bona solució. Els motius han estat: el primer perquè en aquest punt l’element arquitectònic portant o de tancament esta adquirint una doble funcionalitat, no només la de separar o protegir espais, sinó la d’emmagatzematge, i el segon, perquè ens evitem haver que comprar armaris o mobles a posteriori, difícils d’encaixar, difícil de trobar a Koilakuntla i encara més difícil fer-los encaixar amb la materialitat vista de la pedra i la obra vista. A més a més és un gran estalvi econòmic. 

Durant l’execució dels murs, a les primeres filades del sòcol, ens hem adonat que començava a ser molt difícil tallar les pedres a mà amb una mida de 45 cm justos per poder fer la trava del mur, així que hem decidit fer un canvi d’estratègia que ens dona molts avantatges. 

Hem decidit demanar peces rectangulars de pedra tallada a màquina, de 45 cm mínim, fins a 65cm màxim jugant amb les llargades per tots els murs de pedra de pissarra, de manera que tenim una trava natural sense complicacions entre les dos fulles de mur, ens dóna un “brisolei” a les finestres de les aules de manera en que no em de posar protecció solar extra posterior a les finestres, ens dona protecció a l’erosió de la pluja en alguns punts de la façana i rugositat a la mateixa donant un joc d’ombres durant el moviment del sol que la fa més dinàmica. 

Aquesta decisió ha sigut de les millors del projecte, i estem encantades de la vida, l’únic és, que com sempre, no tot va ser bufar i fer ampolles, sinó que la cerca de la fàbrica que volgués tallar tantes pedres, unes 300 en diferents mides i d’una manera ràpida i econòmica, no va ser fàcil i ens va portar bastant mals de caps i ens vam buscar més d’un “pixi” (boja en telugu) potser més que merescut, jajajajajaja.
Arribada de les pedres tallades a la obra























El tema és que després de tot l’enrenou i el “follón” que es va formar a l’obra amb les pedres tallades a mà, més les tables de pedres tallades a màquina de mil i una mides diferents, podem dir que ha sigut una “smart decision” perquè ha facilitat la feina dels treballadors moltíssim, hem pogut assegurar una trava potent, hem sumat en disseny i podem deixar de re-omplir entre fulles amb pedres petites i posar només morter.
Façana principal joc de peces























Hem mesclat, com hem dit, els “bricks” i les pedres per per fer els armaris; ja que amb la pedra no saben executar-ho i es molt difícil, casi impossible no tenint una radial d’aigua; així que tots estan fets amb “bricks” emmarcats en una paret de pissarra, tot fent servir el mateix morter i anant mullant la pared 2 cops al dia; perquè per fi ja no plou més, però fa un sol espatarrant que rusteix a qualsevol, així que encara que haguéssim mutllat les “peces de terra cuita i pellofa d’arròs” abans de l’execució necessitàvem mullar-los més cops perquè no s’embegués l’aigua del morter la peça massa ràpid.
Començament des murs de brick d'armaris emportais





































Mur de pedra i bricks amb estanteria empotrada
Dia rere dia el morter de calç utilitzat està més maco i més dur, pel que estem súper contentes d’haver-lo utilitzat i haver-lo canviat pel de ciment utilitzat fins aleshores!!
Anivellant amb les pedres de trava 






































Fent mortes de calç amb la "Miller"






































A mida que pujaven el mur han anat muntant les bastides per poder fer les bigues de forjat de primera planta, les jàsseres, però han deixat les dues últimes filades superiors de mur per poder muntar els encofrats la setmana vinent i els armats de les jàsseres.

Setmana 20 i 21: A tota pastilla i desbordats!!






















Comencem la setmana 20 amb els treballadors muntant les “boxes” de les jàsseres i l’encofrat que les aguanta entre pilar i pilar. Nosaltres encara no hem anat a comprar l’acer perquè ens falta fer unes comprovacions més amb el Cype i generar els detalls definitius de les bigues, ja que el projecte ha patit algun canvi d’estructura horitzontal per manca de materials a la zona. A més a més encara estem deliberant un canvi de coberta que esperem acabi amb una votació a favor de coberta ajardinada. Serem molt felices si al final optem per aquesta solució, ja que el clima demana a crits una coberta ajardinada, però encara estar per decidir, perquè falta que trobem la làmina geotèxtil i la làmina impermeable, així que encara no és segur 100%; però seguim lluitant per aquesta opció.
A la botiga d'encofrats de les bigues























El tema és que depenem de la solució constructiva de coberta que triem i de la tipologia de forjat per tirar endavant; les càrregues mortes i el pes propi varia molt i tot s’ha de fer quadrar amb la cimentació ja existent i executada, d’aquí els nostres mal de caps i el desbordament amb la feina i el temps que corre en contra nostre!! 

Un cop ja vam tenir els detalls segurs, vam fer el càlcul dels kg d’acer per diàmetre de barra i el numero de barres de 12m de cada diàmetre que necessitàvem i vam anar a comprar l’acer; finalment uns 1300 kg aproximadament! També, ens vam adonar que el Cype ens dóna diàmetre 6mm i diàmetre 14mm i aquests dos diàmetres no es fabriquen a la Índia, així que vam haver de substituir-los i re-calcular altre cop petits detalls per acabar d’acomodar l’estructura. 
Treballadors encofrant les bigues





















Descarregant l'acer comprat a l'obra
























Les dues estàvem espantades abans de començar aquesta fase, ja que és el primer cop que ens enfrontem a una experiència tan real al món de l’arquitectura i és molta responsabilitat: un país nou, un idioma diferent, una cultura totalment diferent a la nostra, però pensàvem que hauria sigut molt més difícil d’adaptar-nos, la veritat és que està sent una de les experiències millors i més fascinants experiències que hem tingut a la vida, estem súper “Proud” de la feina que hem aconseguit al final d’aquestes dues darreres setmanes sota el sol de 8 a 18h “non-stop-the-party” acer amunt acer avall, “Erika Madamme Bruna Madamme” constantment i el bon rotllo que s’ha generat entre l’equip que hem sigut, sobretot amb en Guru, en Oli i en Prasú que ens ensenyen Telugu cada cop més i diferents paraules segons la feina que fem i la necessitat!
Oli i Guru muntant l'armat de les bigues





















Guru i Naraenna muntant l'armat de les bigues dies després
























La manera d’organitzar-nos la feina al “workplace” ha sigut la següent; Ens vam fer un “despiece” amb excell de tots el pòrtics amb totes les barres mirant de quina manera podíem optimitzar les barres de 12m per diàmetre sense tenir massa “mermas”, i despès ens vam fer unes impressions dels detalls i del “despiece” de bigues en autocar junt amb el muntatge que Cypecad. Llavors una portava l’equip de terra tallant, marcant, doblegant i fent estreps, i l’altre portava l’equip de les alçades col·locant els acers anant muntant les bigues i unint-les a les esperes dels pilars.
Equip de tall, repartiment, plec i estreps treballant























Realment ha estat un treball en equip per part de tots, tots hem acabat la feina súper cansats però més que contents i satisfets dels resultats.  Sentim que cada cop estem més propers els uns dels altres i a la nostra manera, ens estimem i aprenem diàriament els uns dels altres. 

Hem acabat la setmana preparats per muntar els laterals dels "boxes" per poder formigonar més endavant. La mescla que farem servir tindrà una proporció 1:3:3 amb una grava de 10 mm!!! Estem nervioses per començar ja i poder fer la foto de rigor a sobre d’elles tots junts!!! ;) Proba de RUPTURA a “LA CASERA”!!! 

14.11.16

PROGRAMA AWASUKA: Una setmana de feina dura que acaba amb la reunió anual d'Agraagami, just abans de la festa de Tihar!

Capítol XXXII – Els nepalesos que col·locaven l’escaleta

La setmana comença i ja tenim les peces de la porta llestes. Abans de repartir-nos en els diferents llocs de treball entre tots carreguem aquella immensa quantitat de fustes de totes les mides i un cop situades cadascú ja té una tasca atorgada. Al muntar-la és suficient amb dos persones: Es fa més senzill sabent que cadascuna d’elles té un número segons la posició com si d’un moble de l’Ikea es tractés. Ja tenim el límit del mur situat i ara ja podem començar a fer aquella façana que estava esperant a que arribés la porta. Tots saben la teoria de com fer un mur correctament i sembla que a la pràctica la majoria ho han entès, fins que arribem al primer metre i la feina s’atura: Que arribi l’escaleta! Aquest cop no ens dediquem a carregar i fer viatges de peces, sinó que el Niranjan ens aconsegueix un acord amb els veïns del taller i ens carreguen les peces fins al lloc amb tractor com a favor! En aquell dia la cadena de treball ja no és necessària i la majoria es separen en la resta de fronts oberts. Fem els encaixos, les unions, últims retocs i l’escaleta ja està col·locada! Un altre cop el tenir les peces marcades facilita la feina i tenim temps suficient com per a pujar mur a algunes zones i així protegir-la junt amb la lona. Per altra banda, també hem estat avançant en fer les finestres que hauran d’unir-se amb l’escaleta que ja hem col·locat. La feina al taller avançava ràpidament fins que el motor de la serra s’ha espatllat i això ha fet endarrerir el progrés tallant tot a mà.

El nostre nou mistri tallant les escaletes





























Aquest cop no hem de carregar peces, el trajecte fins a l’obra el fem a remolc del tractor





























L'evolució del dunga-mato: porta i escaleta col·locades
















Arriben més pedres pel prototip de pedra i fang





























Les finestres van prenen forma
























Capítol XXXIII – Els blocs arriben al seu lloc 

Aquest dimarts li va tocar a l’Alba encarregar-se de supervisar i coordinar a Bhimphedi: l’Andrea marxava a Hetauda amb una llarga llista d’encàrrecs, entre ells comprar els blocs que composaran la façana de casa de la Santamaya... En dies com aquest en que s’han de fer compres importants per als prototips ens sentim més aprop d’aconseguir el nostre objectiu: 250 blocs i varies compres com la canonada del dungha-mato i eines necessàries per continuar van ser suficients per deixar-nos dormits al bus de tornada a Bhimphedi i ser despertats pels demés passatgers. Ara si, ja podíem començar a carregar blocs fins a casa de la Maya i aprofitar per treure l’encofrat de la plinth beam!

De visita a la fàbrica de blocs de formigó





























Carregant blocs de l’oficina al terreny 


















Capítol XXXIV – Les finestres verdes 

A casa de la Maya estem desitjant que pugui començar a instal·lar-se. Tant es així que vam dir: I si tinguéssim les finestres acabades per abans de Tihar? Un parell d’hores després ens vam marxar cap al taller i vam ficar la capa d’imprimació pensant il·lusionades en el futur proper i en com lluirà plena de llums i de flors. Al dia següent vam començar amb la primera capa de verd i ens vam començar a fer una idea de l’aspecte final de la casa... El moment s’apropa! Arriba divendres i carreguem les finestres fins a la casa, però les nostres expectatives canvien i després de diversos contratemps típics nepalís i el fet de no poder estar allà mentre ho feien atrassa la feina. Tot i que per altra banda, aquesta setmana hem pogut enllestir altres tasques de la casa com ficar les peces de coronació dels rafters i el tancament superior de la coberta!

Tot i no tenir les finestres, hem pogut enllestir altres tasques!






































La façana de darrera ja està acabada
























Finestres pintades, quin verd més xulo!





























Finestres a lloc, sol falta acabar de col·locar

























Capítol XXXV – Agragaami meetings 

El fet de no estar a casa de la Maya venia donat per una sèrie d’activitats extraordinàries que havíem de dur aquell dia: El dilluns els d’Agragaami ens van convidar a acompanyar-los a la reunió anual amb els membres de la cooperativa. Ja a l’escenari, tot i entendre sol “Awasuka” i “Agragaami”, el Ram i el Hareram ens van anar traduint les parts importants mentre els demés parlaven fins que ens vam presentar a tots. En principi havíem quedat en que la reunió començava a les 11, però estem a Nepal: entre que van començar a parlar a la 1.30 i que tots ells es van allargar parlant vam haver de marxar i quedar un altre dia per comentar els punts importants i parlar dels avenços del programa. Aquest altre dia va arribar, i va ser el divendres previ a Tihar. A més, al ser divendres, vam fer un petit resum de la setmana i de la teoria prèvia que necessitarien per a poder començar a alçar el mur un cop passat el Tihar... Un dia completíssim!

Reunió anual d’Agragaami, pugem a l’escenari per presentar-nos