11.2.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: A Ndangane ens hi sentim com a casa!






























Baldoo / Bedejaam / Amminé? / Oomén / Yamsom? / Yamrecke!

Sí, encara que semblés impossible d'entrada, ja comencem a interioritzar la ‘retahíla’ de salutacions senegaleses (en serer, és clar!). I és que ja duem a Ndangane més d'un mes i mig i, francament, podem dir que ens hi sentim a casa. 

Superats definitivament l'arròs a totes hores i la nul·la seriositat africanes a l'hora de fer plans (hem de dir que fins i tot li tenim cert ‘carinyo’ a ambdues coses), la vida al poble ens ha acabat d'embolcallar amb el seu ritme tranquil. Una de les principals culpables d'aquest bon rotllo és la Rocky, mare de l'El Hadj i persona amb qui ens encantem prenent el té i jugant amb la seva néta Hadi. Les tardes i algun que altre matí de festiu van caient poc a poc al ritme hipnòtic i agradable de la vida contemplativa, i nosaltres, en un inici europeus estressats i estressants, ens hi hem adaptat feliçment.

A l'obra hem superat un dels obstacles més difícils: l'execució de la coberta. Un cop preparades totes les peces de l'estructura principal, vàrem procedir a pujar-les sobre els murs. Després, s'hi van col·locar les corretges i el zenc (que ens van donar més d'un mal de cap), tot deixant l'edifici de la ‘daara’ i el porxo coberts. Estem molt contents del resultat! 

Ara, en Ngor (el paller) ja prepara els tirabuixons de palla per a començar a col·locar-los la setmana que ve, mentre l'equip de l'Ibnou continua treballant en la col·locació de portes i finestres.

Així doncs, podem dir que hem entrat ja pràcticament en la fase d'acabats, dels petits detalls com li agrada dir a l'Ibnou (i què poc que li agrada fer-los!). La gent del poble veu els resultats i demana, expectant, quan estarà tot preparat per a començar-ho a utilitzar. També nosaltres estem expectants i desitjosos de viure el moment de col·locar el mobiliari i els llibres, i de que la Nabú, que està fent un curs de formació en classificació de material bibliogràfic a Palmarin, pugui començar a treballar com a bibliotecària del poble. Serà el moment més esperat, en què els habitants de Ndangane començaran a fer girar per sí sols la roda d'aquest projecte que tant els il·lusiona.

Nosaltres us seguirem informant família. Fins la propera!

Carol i Guillem
L'estructura és ben forta: capaç de suportar la Carol, en Guillem i sis sacs de ciment!

Ibnou Sarr, un home seriós

Els treballadors acaben de col·locar el zenc del porxo, sota la supervisió de l'Ibnou

8.2.18

PROGRAMA AWASUKA: Una setmana més tranquil·la i amb el treball enllestit!






























Namasté!

Aquesta ha estat una setmana molt més tranquil·la que l’anterior ja que, per sort, hem aconseguit superar la ‘deadline’ que marcava el govern i –quasi- tots els beneficiaris han pogut presentar les fotografies de les seves fonamentacions finalitzades. El que ens tocava a nosaltres aquests dies era aprofitar el temps que requereix el curat del formigó de la ‘plinth beam’ per avançar altres passos del procés de construcció dels habitatges.

No obstant, abans de tot això hem tingut temps per una petita celebració aprofitant una festivitat tradicional nepalesa que consisteix, bàsicament, en menjar -o això vam entendre-. Així, amb alguns dels treballadors ens vam organitzar per cuinar plats típics de les respectives gastronomies i vam passar el dia endrapant i celebrant l’èxit assolit en les diverses obres dels futurs habitatges.

A partir de l’endemà ja vam deixar el lleure de banda i la primera acció va ser anar a Hetauda a una fàbrica de blocs de formigó. Els objectius eren nombrosos; calia assegurar-se de la qualitat de la mescla –de grava, sorra i ciment- amb la que estaven fets. Després, escollir un model que fos adient per la tècnica constructiva del bloc confinat, on són necessaris forats de gran dimensió per poder passar-hi un rodó i formigonar al voltant. Per últim, calia negociar el preu de cada unitat així com el del transport fins a una zona de difícil accés com és Supping. Per a tot plegat vam comptar amb l’ajuda d’en Niranjan, que va aconseguir un preu molt competitiu!

A tot això, ens quedava encara un beneficiari a l’alt Supping que no havia pogut acomplir els terminis. Per la seva banda havia acudit al govern per demanar una pròrroga però sempre amb l’objectiu de finalitzar la fonamentació aquesta mateixa setmana. De manera vam continuar pujant per controlar el desenvolupament d’aquesta obra i, ja cap a finals de setmana vam poder donar-la per acabada. 

Mentrestant, al baix Supping on hi ha dos dels beneficiaris, les coses van força diferents. Un d’ells, de manera autònoma i precipitada, va contractar mà d’obra i va fer-se ell mateix la fonamentació. La va fer força diferent a la nostra i això a provocat que calgui fer un model a mida de la seva ‘plinth beam’ que només podrà ser de Dhunga-Mato. Almenys, però, no hem hagut de preocupar-nos-en durant aquests dies de tant estrès.

Una cosa semblant succeeix amb l’altre beneficiari de baix ja que no ha calgut que ens preocupéssim per la seva fonamentació aquests dies, tot i que per una raó ben diferent. Ell ha engegat dues cases a la vegada, una d’Awasuka i una altra, i és a través d’aquesta segona que ha sol·licitat l’ajuda del govern. De manera que aquesta altra és la que ha prioritzat de cara a la ‘deadline’ i només ha estat a partir d’aquesta setmana que ha començat a dedicar-se a la d’Awasuka. Així nosaltres hem realitzat el ‘site-fixing’ i ells han estat cavant i esperem poder acabar la fonamentació la setmana vinent.

Per aleshores, comptarem ja amb la presència del nou torn de voluntaris. És una bona notícia, però, malauradament, implica que el nostre torn aquí comença a agonitzar... esperem poder fer un bon solapament amb ells i que el bon ritme de les obres es pugui mantenir els mesos vinents.

Arco hapta betaula! 

Irene, Marta i Martí





6.2.18

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: La nostra 'Senegalització' avança a bon ritme, com l'obra!
























Yonkayooo família!

Un cop passada la ‘morriña’ de viure les festes lluny de casa, us escrivim per informar-vos que l’obra avança a bon ritme, com també ho fa la nostra “senegalització”, com diu l’El Hadj.

Entre finals de la setmana passada i principis d’aquesta hem progressat considerablement en el tall de bigues i pilars, així com en la preparació de la geometria de les diverses unions; l’Ibnou i el seu equip treballen de forma finíssima i, si bé no seran mai gaire coneguts per la seva puntualitat, sí que és cert que, un cop s’hi posen, ho donen tot!

Aquests darrers dies han estat bastant frenètics i, a part de l’estructura de la coberta, hem aprofitat per col·locar les làmpades a la biblioteca (il·luminada de nit queda preciosa!), posar un dipòsit i bomba al mòdul de cooperants per a tenir aigua durant el dia (guanyarem en comoditat però se’ns farà un pèl estranya aquesta europeïtzació…), solucionar algun petit problema amb la fossa sèptica… I anar a Mbour i Joal a fer les compres necessàries per continuar!

Pel que fa a la vida a Senegal, després de passar la nit de Nadal convidats a sopar a La Maroise (gentilesa d’en Babou; -quin àpat!-), vam aprofitar el cap d’any per fer una escapadeta a… La Casamance! Sí, encara que sembli impossible, ens vam animar a creuar el país (Gàmbia inclosa) amb els mitjans de transport habituals aquí (set-place, minibusos, taxis compartits, ferri…) i passar un parell de dies – més dos dies i mig de trajecte, però no ho digueu a ningú- a Abéné, un poblet paradisíac on vàrem festejar l’any que comença a ritme de ‘djembé’ i fogueres a la platja.

A la tornada a Ndangane la rebuda va ser immillorable, amb visites del nostre amic Bour, dinars esplèndids a càrrec de l’Adji, tes amb el professor de ‘djembé’ (amb qui vàrem passar una nit musical tot combinant percussió i corda), i un seguit d’activitats socials d’allò més diverses.

En resum, tant l’obra com nosaltres ‘marchons’ molt rebé, i estem molt il·lusionats i expectants (com la majoria de gent al poble) amb els dies clau que vindran pel que fa a pujar la coberta.

Fins la propera!






































5.2.18

PROGRAMA AWASUKA: Amb el visat renovat, tornem cap a Supping!



























Namasté!

Després de renovar el nostre visat nepalès ja de manera definitiva, tocava tornar a Supping i veure si les nostres previsions s’havien complert, és a dir, si totes les rases estaven llestes per formigonar. Tornàvem amb les esperances de què, amb l’arribada del nou any, aquest procés tan dificultós i entrebancat que és el projecte d’Awasuka agafés embranzida i ens permetés progressar més fluidament.

D’entrada ens vam trobar amb un panorama força similar a com havia avançat la setmana anterior, força esgraonat, però que havia anat a pitjor. El Niranjan, que és qui primer havia començat, estava llest com sembla lògic, però altres excavacions que s’havien començat abans semblaven estancades per la falta de personal. I és que la ‘deadline’ del 15 de gener és per a tothom la mateixa i, per tant, ara que s’apropa, l’escassetat de mà d’obra es fa palesa.

D’aquesta manera ens trobàvem a inicis de setmana amb l’aigua al coll i pocs efectius per solucionar-ho i el que vam fer és insistir en la necessitat de trobar treballadors i, a la vegada, apel·lar a la cooperació entre els diferents veïns per tal de poder fer progressar les obres entre tots.

Això va donar peu a un relatiu caos on costava discernir qui treballava a on i fent què i va requerir molta paciència i mà esquerra, a més de l’inestimable col·laboració del nostre principal treballador els darrers mesos, el Niranjan. Ell, amb el domini de l’anglès i el coneixement dels nostres ‘modus operandis’, s’ha erigit com una peça clau per a l’èxit del projecte a Supping amb una creixent capacitat de lideratge.

Així, el resultat dels primers dies es resumeix amb el Niranjan treballant com a ‘mistri’ de la seva pròpia casa i coordinant la construcció dels dos habitatges més socials, mentre que la resta, amb més capacitat econòmica, s’encarregava de trobar els treballadors suficients per arribar al 15 de gener i no ofegar-se a la riba. D’aquesta manera podíem establir un cert ordre en la construcció dels habitatges perquè, ara ja si, pogués avançar amb fluïdesa.

Les fonamentacions, recordem-ho, responen al següent procediment: primer cal abocar formigó al fons de les rases, tot i que només a les zones dels pilars com a mesura d’estalvi. Posteriorment s’han d’omplir els forats amb una combinació –ordenada- de pedra i fang, i, un cop arribat a nivell de terra, prosseguir amb la fonamentació erigint un mur amb els mateixos elements. I, a partir d’allà, col·locar les armadures, un encofrat de fusta i acabar abocant-hi formigó per completar el cèrcol que repartirà el pes de l’habitatge a tota la fonamentació.

Tot plegat és un procés costós, que requereix d’un bon grapat de persones per poder progressar de manera eficient i això és el que hem procurat durant la setmana. Així hi ha hagut dies on alguna obra quedava aturada per tal que una altra pogués avançar a bon ritme. Amb aquest sistema hem aconseguit acabar totes les fonamentacions abans del dia 15 de manera escalonada però assegurant que ningú no es quedés sense l’ajut.

L’excepció ha vingut donada per un dels beneficiaris el qual, tot i el nostre ajut en els primers passos de l’obra i la nostra insistència en la necessitat de treballadors, ha decidit provar de posposar la ‘deadline’ per més edavant. De manera que quedem a l’espera de que succeeix amb ell mentre respectem el temps de curat de la resta de ‘plint beams’.

Durant aquest temps començarem a revisar la qualitat dels blocs de formigó a les fàbriques més properes i estudiarem la millor opció per dur a terme les fusteries dels habitatges de manera que es puguin fer amb la màxima celeritat possible però no impedeixin els primers passos de la construcció dels murs.

Arco hapta betaula!

Irene, Marta i Martí