28.4.15

Projecte A Naré: Kassoumaye!




























Aquesta setmana a Thionck-Essyl hem rebut la trista notícia de la mort de l'Abdoulaye Sagna, col·laborador d'Acció Solidària del Vallès, que ha ajudat i molt a les nostres voluntàries durant la seva estada a Senegal, fent gairebé de pare per a elles. Per a Acció Solidària del Vallès ha estat un cop molt dur, ja que portaven molts anys d'amistat i bon treball amb ell. Des de Barcelona, els enviem una forta abraçada i tot el nostre suport. La carta setmanal de les voluntàries és anterior a la notícia, i es centra en l'avançament de la obra, que segueix endavant sense gaires problemes, tot i una mica de retard.

Kassoumaye!

Aquesta setmana hem fet un sprint i hem acabat de pujar tots els murs de les habitacions, hem fet la fonamentació de les modificacions de la part de serveis i hem començat a pujar els murs. Queda només la cantonada on hi haurà les piques, que demà mateix ens hi posem.

Ja tenim tots els marcs de les finestres a l’obra, apunt per ser col·locats i ara el Matar està treballant en els marcs de les portes per tenir-los abans de formigonar el cèrcol i així estalviar-nos encofrat. Aquesta setmana ja col·locarem tots els marcs per poder avançar amb la construcció i serà més endavant que acabarem de muntar les fusteries directament en obra.

Per anar avançant feina, hem començat a preparar l’armat dels cèrcols, ja tenim els més de 500 estrebs girats i esperem començar a muntar la resta de l’armat a principic de la setmana que ve.

Tota la setmana hem estat molt ben acompanyades amb en Teo que ha deixat preparada la instal·lació d’aigua als banys i cuina. Amb en Kalilou han estat treballant des de ben d’hora per aprofitar al màxim la seva estança. Hem dinat amb ells tota la setmana i ens ha estat explicant com funciona la seva ONG, els diferents projectes que han fet aquí al Senegal i ens ha semblat una molt bona feina.

Seguim barallant-nos amb la fusta, aquesta vegada hem provat de fer pressió al Pap a través de la Oumi, la veritat és que ja no tenim gaires esperances en què arribi aquesta última comanda que van fer la Laura i la Judit, per sort era poca fusta i no estava pagada. De totes maneres,ja nes hem posat en contacte amb l’Alassan, el que ens ha subministrat les planxes per les fusteies, per acabar de fer l’última comanda i tancar el tema de la fusta. Ens va dr que estava a Gàmbia però que tornaria en dos o tres dies.

I els dos homes que treballen la palla, en Seni i en Famara, ja han trenat més de dues terceres parts del total de la palla. Segueixen arribant els primers i marxant els últims a casa.

Bisoux

Andrea i Emma



27.4.15

Escola a Mlomp: començem!



















El projecte de millora de l'escola secundària de Mlomp Boulouf, al Senegal, que realitzem per a l'Associació Amics del Senegal al Bages, ha començat aquesta setmana amb l'arribada de quatre nous voluntaris de base-A. 

Per una banda hi ha la Gina i la Marta, estudiants de treball social a la Universitat de Girona, que gràcies a la col·laboració del professor Josan Langarita, han preparat un projecte social de sensibilització en diversos àmbits (accés a l'educació, sexualitat...) que es durà a terme en paralel a les obres d'ampliació de l'escola. D'altra banda, tenim en Carlos i la Berta, estudiants d'arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya que reprenen la direcció d'obra de l'aula, que es va iniciar al juny de l'any passat amb la construcció dels fonaments. 

El repte és poder acabar la construcció de l'aula en les properes vuit setmanes i mobilitzar una bona part de la comunitat escolar (pares, mares, alumnes i professorat) perquè participin en la construcció i en les activitats de sensibilització.  Com de costum, anirem publicant setmanalment les seves aventures!


Hola!

Pel que fa a la construcció, la màquina de BTC ja és a l’obra i ja s’estan fent els maons: hi ha dos treballadors, el paleta, i la resta són voluntaris del poble. A l’obra ja hi ha la sorra blanca, una tona de ciment i 13 tractors d’argila vermella.

Paral·lelament hem construit també una petita piscina per a tenir l’aigua ben a prop amb els materials que van sobrar de l’any passat. La fusta i mà d’obra per a les finestres i porta ja està encarregada i el fuster ens ha dit que si encarreguem també la fusta per les bigues ell ho pot fer tot a temps, que el problema no són els dies de feina sinó els dies d’assecat, així que aquesta tarda o demà al matí li ensenyarem també els plànols de les encavallades i pilars perquè encarregui la resta de la fusta.

Pel que fa a la part social, s’han fet les reunions per a concretar les activitats que es faran i els dies, i aquesta semana comprarem el material necessari per a fer les activitats.

A la primera reunió se’ns va proposar fer clases d’espanyol ja que la professora està de baixa. Com que la Sisco (una dona finlandesa que col·labora desde fa molts anys a Mlomp) ja ha engegat un projecte de formació en informática vam aceptar fer les clases d’espanyol (un total de 8 hores a la setmana).

Una abraçada!

Marta, Gina, Carlos i Berta!

preparació d'activitats a la biblioteca

elecció d'activitats amb els respresentants dels alumnes

descarregant l'argila

primeres proves de blocs de BTC pels murs de l'escola

20.4.15

Projecte A Naré: la festa de les dones!



























Treballar a Senegal, sovint suposa canviar el "xip" i armar-se de paciència...Si la setmana passada eren els joves paletes, que feien festa degut a les celebracions tradicionals, aquesta setmana han estat les dones que no han pogut anar a fer de voluntàries per qüestions similars. Per a la mentalitat occidental, de vegades és desesperant, però ben mirat, són costums i tradicions d'un poble que fan que aquest es mantingui unit i, a més, educa en valors de manera comunitària. Així, nosaltres les "alulums" (extrangeres) aprenem a gaudir i respectar la seva cultura, en un veritable intercanvi que queda gravat a les nostres memòries!


Salut!

L’edifici segueix avançant, els murs pugen cada dia una miqueta més, ja hi ha quatre panys de parets acabats i es veu força alt, també perquè el nivell de paviment acabat no és el que hi ha actualment.

El Seni i el seu equip segueixen trenant la palla, sembla que s’entretenen força, treballen al pati de casa i sempre hi ha algú o altre que els dóna conversa. S’han posat en un lloc en ombra, no és una feina gaire física i fan jornades llargues els set dies de la setmana.

I el Matar, el fuster, ja ha començat a fer els marcs de les finestres. A mitjans de la setmana qeu ve acabarà amb els marcs i es posarà amb els porticons i mosquiteres. Tot i haver moltes finestres treballa ràpid i amb molta cura. Esperem tenir-les a temps temps per col·locar-les i no haver d’aturar l’obra.

I aquesta setmana han celebrat la festa de les dones, i hem trobat a faltar voluntàries algun dia. Doncs aquesta festa és perquè durant l’època de cultiu de l’arròs, hi va haver un dia que les més joves es van menjar l’àpat de les dones que treballaven als arrossars i com a càstig han hagut de preparar una festa per les “mamàs” que ha durat 4 dies. Ha sigut la manera de recordar a les més joves que han de tenir respecte per a les més grans.

El dissabte, que l’Eno ens havia demanat un dia de descans per poder treballar en la mesquita del seu barri, vam aprofitar per anar a Mlomp, a la festa dels estruços. El projecte, finançat pel govern finlandès, vol fer créixer l’economia del poble a través de l’exportació de carn d’estruç. Estan en una fase incial, però compten en tenir 400 aus a finals de l’any que ve. 

Eloukum yayoume!

Andrea i Emma
























15.4.15

Biblioteca a Palmarin: Perfilant l'interior...





























La Biblioteca de Palmarin ja comença a prendre forma també per l'interior. Amb la primera capa de pintura, s'il·luminen els espais de llum natural i es confirmen les hipòtesis dissenyades. Obertures tangencials i lluernaris entre els diferents nivells de cobertes banyen de manera indirecta les diferents sales de futura lectura. La Marta i la Valèria estan fent una feina immillorable!

Hola hola!

Aquests dies post-setmana santa són de vacances escolars, i per nosaltres també ho han sigut una mica, tot i que ens passem el dia a l’obra! No hem pogut avançar gaire perquè continuem sense contenidor, però el cap ens treu fum pensant com ho podem fer per deixar la biblioteca el màxim d’acabada possible sense el material que ens falta. Ens estem fent a la idea que haurem de marxar i el contenidor continuarà aturat a Dakar. Després de tants mesos de feina és una mica trist, però no hi podem fer res, només pensar, pensar i pensar!

La feina que més es nota aquesta setmana és la dels pintors. Els hi va costar arrencar perquè no trobàvem un color que agradés a tothom, però una vegada s’hi van posar han avançat molt ràpid i ja tenim gairebé tot l’exterior fet, només falta la part del porxo. L’interior també ha canviat molt! Ara que en Malick, el fuster, ja ha acabat de posar els suports dels prestatges, l’Omar i el seu equip han fet una primera capa de blanc. La veritat és que l’espai ha crescut moltíssim i s’ha fet molt més lluminós! A part, en Malick va acabant mica en mica tots els encàrrecs que té pendents i a mitjans de setmana ens va portar els porticons que faltaven de les finestres practicables, les que van als retranquejos. Queden molt bonics! A veure si la setmana que ve porta les portes d’entrada i li donem un respir, que diríem que cada vegada que ens veu s’espanta!

Hem valorat que, encara que al contenidor hi hagi fil elèctric per fer el cablejat dels endolls, els interruptors i les llums (tot això també està al contenidor), comprar-lo aquí no era una despesa gaire gran i permet avançar molt en la instal·lació. Quan tinguem tots els fils passats podrem col·locar les teles pel fals sostre! En Babacar fa dos dies que hi treballa i ja està a punt d’acabar. A principis de setmana també va fer la posta a terra de tota la instal·lació elèctrica, va posar una capa de carbó, una de sal i una altra de carbó per assegurar que tota la humitat quedarà neutralitzada. 

I poca cosa més... Sort que a casa hi estem tant bé i al poble tothom ens cuida tant per compensar els moments baixos. Tothom diu que la biblioteca és amossa (bonica) i ens feliciten per tota la feina de planejament i disseny de l’edifici, o sigui que en aquest sentit no podríem estar més contentes!

Fonahom!!! (petons i abraçades)

Valeria i Marta




13.4.15

Projecte A Naré: 1 pollastre i 500 francs?


 


Gueresen Bussum!

Ha estat una setmana molt tranquila, l’obra segueix avançant sense problemes, per una banda hi ha en Seni, que s’encarrega de trenar la palla i és molt constant. La setmana passada va treballar fins i tot el diumenge. Per altra banda, ja hem començat a fer els marcs de les finestres, que esperem tenir-los llestos quan haguem acabat de pujar els murs, així no haurem d’esperar-nos a fer el cèrcol.

De la fusta de l’estrucutra de coberta, encara estem esperant que arribi l’última part de la comanda. No sembla que hi hagi cap problema en concret però no arriba. A veure si ara quna passin les vacacnes de Setmana Santa podem liquidar el tema.

I els paletes i les dones han fet campana aquest dilluns i dimarts. Just són del barri de Niaganane, que estan de festa de Bukot. La història és que aquest any, un noi (que encara no ha entrat al bosc sagrat, és a dir, encara no ha fet el ritual d’Iniciació per passar a ser home) es va barallar amb el seu pare i la manera que tenen per castigar un acte així és de manera col·lectiva, per a tots els iguals. És a dir, tots els nens/nois del barri que encara no hagin entrat al bosc sagrat (al bosc s’hi entra aproximadament cada uns 30 anys, i l’últim cop aquí a Thionck Essyl va ser el 1990). Hi havia doncs des dels més petitets (2 anys aprox) fins als més grans, d’uns 25 anys, entre ells quatre paletes de l’equip de l’Eno. Doncs el càstig consisteix en què cada un d’ells ha d’aconseguir un pollastre i 500cfa (75 cts €) per a la gent del seu barri. Dilluns i dimarts van ser dos dies de festa grossa amb tants pollastres!!!

A partir de dimecres ja vam reenganxar el ritme normal de l’obra, les dones han tornat a venir amb molta energia i han seguit tamissant sorra, omplint el dipòsit d’aigua i han transportat bricks de BTC al costat mateix de l’obra, per agilitzar la feina als maçons.

Efon efon :)

Andrea i Emma





8.4.15

Projecte A Naré: setmana 12




Aquesta setmana hem tingut un petit ensurt a Thionck-Essyl, l'Emma Ferrer ha estat amb febre, i la família on s'allotja creia que havia agafat la malària. Per sort, en anar a l'hospital, van confirmar que no era malària, sinó una infecció i amb antibiòtics i antiinflamatoris ha millorat ràpidament. La malària és una enfermetat endèmica al Senegal, transmesa a través de la picada del mosquit anopheles, que causa febre alta i és potencialment molt perillosa. Per això, les persones que participen en projectes de cooperació cal que estiguin molt ben informades dels riscos i les mesures de prevenció que cal prendre. En el cas de la malària, la millor prevenció (més enllà de les pastilles profilàctiques) és dur a terme els projectes entre els mesos de Gener i Juny, durant l'estació seca, ja que al haver-hi menys pluja, no proliferen tant els mosquits. 






KASSOUMAYE KUTIRS!

Durant tota la setmana els maçons han seguit pujant murs, ja quasi tenim les 5 primeres filades de tots els murs. El divendres, però, va ser dia de fer més bricks de ciment, ja que hi ha hagut un parell de modificacions a la cuina i als banys. Tant els maçons com els tres treballadors dels Brincks de BTC van acabar la feina d´hora u van anar a preparar-se per l’endemà, doncs fa moltes setmanes que tothom està entre nerviós i emocionat per l’arribada de dissabte.

La fusta tant per les finestres com per les portes ja la tenim aquí tota, encara estem deixant que s’assequi, però el Matar ja ens ha estat visitant varis dies perquè dilluns ja començarà a treballar amb els marcs de les finestres; aquest any hi ha moltes més finestres i més tipus que l’any passat però està tot controlat. 

Els de la palla ja han començat a trenar-la. Finalment són dos homes només, així que potser tirguen una mica més, però anem molt bé de temps. Treballen al pati de casa, des de ben d’hora al matí fins passades les 17.00h.

El Vieux i el seu equip, que són els que s’han ecarregat dels BTC’s, ja han fet els 500 bricks de més que els vam demanar. A veure si ara vénen algun dia de voluntaris a donar un cop de mà.

I quant a les voluntàries, aquesta setmana no hem tingut molta sort. S’han ajuntat vàries celebracions i cerimònies de bateigs, casaments i enterraments. Esperem que la setmana vinent les tonrem a tenir per aquí animant l’obra amb els seuse balls.

Ja feia dies que tothom ens parlava del dissabte, dia de la Independència de Senegal (1960). Va ser un dia molt emocionant, a Thionck Essyl tothom va sortir al carrer principal a veure la desfilada del nens de les escoles, dels militars, els lluitadors, les dones, l’alcalde… L’Emma no va tenir la sort de veure-ho en directe, estava al llit amb febre des de divendres, avui ja es troba molt millor!

Fins la setmana que ve!

Andrea i Emma



Biblioteca de Palmarin:s'acosta el final!

























A Palmarin, ja queden poques setmanes perque la Valèria i la Marta, voluntàries del segon torn, deixin l'obra i finalitzin la seva estada a Palmarin. L'edifici de la biblioteca ja està pràcticament acabat, però per deixar-lo ben enllestit hi ha mil i un detalls que cal fer! L'endarreriment del contenidor fa que algunes feines que estaven programades no es puguin fer, però això no frena a les voluntàries, que dia a dia troben feina per millorar a l'obra!


Anyaya Bo! Què tal?

Sembla que l’espera del contenidor es una penitència per aquesta setmana santa. Fa dies que l’alcalde ho està gestionant i només cal una signatura, no sabem si es per la calor que porta l’armatan (vent que ve del desert) però el ritme senegalès es més lent que mai. Ja no ens fem il·lusions de que arribarà la setmana vinent, només esperem que arribi amb temps suficient per poder acabar tot.

Sembla mentida però cada dia trobem coses per anar avançant, hem acabat la fosa sèptica i hem netejat el pati de la biblioteca. També s’ha col·locat el fals sostre del lavabo. La porta d’entrada a la biblioteca ja està en marxa, hem comprat perfils metàl·lics per fer un marc al crintin i donar-li mes personalitat a l’hora que durabilitat. Hem fet l’encàrrec dels porticons de les portes d’entrada d’ambdós edificis per poder tancar quan sigui l’hora de col·locar llibres i mobles interiors. 

La Senelec (companyia elèctrica) ja ens ha connectat a la xarxa general i en Malik (en fuster) ha pogut començar a posar el suport dels prestatges. 

Després d’un llarg debat i proves de pintura, ja tenim un color adient per l’exterior de la biblioteca. És un marró xocolata que combina molt be amb el color de la fusta, la palla i el crintin de la tanca. Aquest fet fa canviar molt l’aspecte de la biblioteca. El crintin que vam escollir per la tanca té pinzellades d’aquest marró i la veritat es que ha quedat molt be tot conjugat.

Demà 4 d’Abril es el dia de la independència a Senegal i només treballarà l’equip de pintors. Entre això i que diumenge es Pasqua ens espera un cap de setmana mogudet.

Esperem poder enviar fotos d’acabats la setmana vinent. 

Bones festes! Un petó

treballant una closca de carbassa per fer el suport d'una lluminària

















Les nostres valentes voluntàries amb la tanca del pati de la biblioteca








2.4.15

Projecte A Naré: casaments, batejos i els murs cada cop més amunt!






























Una setmana més rebem les notícies de l'Emma i l'Andrea, l'edifici puja a bon ritme!

Kassoumaye!!!

Aquesta setmana hem seguit gaudint de l'arribada del nostre petit germà Salif a la família, el dijous vam celebrar el seu bateig a casa, van arribar molts amics i familiars, alguns d'ells han passat aquests últims tres dies amb nosaltres. Les festes per aquí no paren, el divendres, l'endemà del bateig, vam continuar ballant a un mariage prop de casa. Tot i tanta celebració, hem de reconèixer que encara no som capaces de moure'ns com elles. 

Dilluns va ser dia d'aventura. Vam arribar-nos fins a Seidon, passat Ziguinchor, el poble on vam comprar la palla, una bona excursió. Semblava que tot anava bé fins que passades les 21.00h, ja de tornada i bastant a prop de Thionck Essyl, el camió va tombé en panne i vam haver d'agafar un taxi per arribar a casa. La palla va fer nit a Bignona, esprent que reperéssin el camió, i l'endemà ja va arribar a Thionck sense cap problema. 
I ara que ja tenim la palla al terreny, estem acabant de tancar el preu per trenar-la. Sembla que estiguem en un bazaar d'Istanbul, som unes professionals regatejant! És el mateix equip de l'any passat i ells són els primers interessats en començar quan abans millor perquè l'hivernage s'acosta i s'han de preparar per l'època més dura de l'any.

Dels BTC's ja tenim els primers 4500 bricks enllestits, però hem estat fent càcluls i en necessitarem més, així que encara tindrem el Vieux i el seu equip per aquí a l'obra una setmana més. Hem passat només tres dies sense veure'ls i ja els trobàvem a faltar, cada matí ens arrenquen un somriure!

Els murs segueixen pujant, poc a poc i bona lletra. A veure si ben aviat, l'Eno ens deixa fer una filada a nosaltres soles. Ha sigut ell mateix el que ens ha ajudat a descarregat la fusta que vam encarregar per les fusteries, és un tot terreny! No serà fins divendres que el Matar començarà amb les fusteries perquè hem de deixar que la fusta s'assequi bé abans que la comenci a treballar; per això hem aprofitat i ja hem fet la segona comanda de fusta per fer les portes.

De moment sembla que tot va bé i estem molt contentes amb el tracte de tots els treballadors i la gent de Thionck. Si poguéssim demanar un desig per acabar d'arrodonir l'estada seria una mica més de fruita. S'han acabat les taronjes i encara no han començat els mangos... esperem que en poguem menjar algun abans de marxar!

Bu maré!

Emma i Andrea