5.8.15

Projecte A Naré: FINS AVIAT!















Després de molts mesos, tanquem la segona etapa d'aventures a Thionck-Essyl. Han estat moltes setmanes de treball, amistat, dances, nervis....i per fi ha arribat el final! Hem d'agraïr l'esforç a totes les voluntàries que han format part de la direcció d'obra: Judith i Laura, Emma i Andrea, i especialment a les valentes del tercer torn,la Patricia i la Mireia, que van allargar la seva estada per poder veure acabat l'edifici, i així ho han complert!


Kassoumaye!!!

Bé...aquest darrer mail se'ns fa una mica dur...ara mateix els nostres sentiments estan a flor de pell entre Thionck i Barcelona, pensant amb l'alegria que ens fa retornar a casa per veure tota la familia, amics,...i tristesa per abandonar aquesta segona "gran casa" que ens ha cuidat, mimat, estimat durant aquests tres mesos de projecte. 

Són moltes coses les que ens ha aportat aquesta experiència i no només professionalment parlant, us deixem amb les últimes imatges del projecte abans de retrobar-nos a Barcelona!!

Darrers problemes: Portes d'accés
Abans de marxar de viatge, vam deixar parlada la comanda de les portes d'accés i teòricament el Matar ho havia entés i tenia molt clar com havia de fer la seva feina. L'Eno estava present en el moment que vam explicar-li, per si durant els 5 dies que hem marxat, tenia algun dubte tècnic.
Però al tornar dimecres a l'obra ens vam trobar que no havia començat a treballar amb elles ja que havia estat un parell de dies amb problemes de salut, tot i així tenia temps suficient per fabricar un modul de portes (que en comprén dues) per poder verificar la feina al nostre retorn i d'aquesta manera donar-li el vist i plau per continuar tots els mòduls, tot i no estar presents. 
Ja havíem parlat amb el Malick que si les portes no estaven acabades abans de que nosaltres marxèssim, ell agafava la responsabilitat de pagar-li, ja que té tots els contractes que es pacten amb els treballadors.

S'ha de dir, que a part de començar a treballar amb les portes, havia de col·locar les mosquiteres de les portes d'accés a les estances i cambiar alguns panys de les finestres, això no comportava més de dos dies de feina i ho podria haver fet mentres estavem de viatge ja que no comportava cap problema de comprensió; i ens hem trobat que tampoc ho havia fet, per tant ha perdut una setmana de feina. 
En conclusió; les portes d'entrada no s'han portat a "reboter" i no les veurem acabades.

Li hem explicat al Teo aquest contratemps i estem esperant a que ens doni alguna indicació, ja que és ell el responsable de gestionar el pressupost.

Ara, sí...que sí, FINS AVIAT!!

Patricia Diatta et Mireia Sagna