10.9.17

CENTRE DE FORMACIÓ HARIBALA: A Koilakuntla seguim col·locant paviments i fusteries!






























Shuvodayam des de Koilakuntla!

La feina segueix endavant a bon ritme. Els fusters ja han acabat els marcs de les finestres, els han pintat per protegir-los de les inclemències dels monsons típics de la zona i els hem portat a la obra per col·locar-los, que no ha estat feina fàcil. Després de molt picar, llimar, repintar, fer proves, col·locar i recol·locar, els marcs de les finestres ja estan al seu lloc perfectament encaixats. 

D’altre banda els lavabos finalment ja estan enrajolats després d'una minuciosa feina d’en Raju i han quedat preciosos amb les rajoles blaves que ens va ajudar a triar el Vamsi.

En Sivaram i els seus treballadors també han estat ultimant alguns dels detalls de l’obra, fent el “plastering” interior del muret de la terrassa i col·locant les pedres a sobre, així que ara el muret s'ha convertit en el banc més còmode de l'edifici i el lloc de reunió oficial. També han acabat de definir l'accés tancant l'espai entre els pilars, creant així una zona d'entrada diferenciada i aprofitant per fer unes pràctiques estanteries amb pedres de Banganapalle. Per últim hem afegit un banc a la terrassa del pis de dalt per crear un espai d'estar i així tapar les canonades dels banys. 

Fa dies que han començat a tallar sense parar les pedres del paviment interior. Sorprenentment les tallen a mà, perfectament rectes i a una velocitat impressionant. Un cop tallades han començat a col·locar-les a la planta baixa, i han seguit pel pis de dalt. 

La vida a KKL avança plàcidament. El dia 15 d'agost va ser el dia de la independència de la Índia i vam tenir tots un cap de setmana de descans que nosaltres vam aprofitar per escapar-nos a Bangalore i visitar així una de les principals ciutats del país i la més avançada tecnològicament. Vam poder veure per fi una ciutat sense búfals pel mig del carrer i vam aconseguir no morir atropellades pel caòtic trànsit de la ciutat. 

Una forta abraçada i fins aviat,

Clàudia i Marta
Les pedres de Bethamcherla

Les noves estanteries

Col·locant les pedres al muret

Col·locant el paviment interior

Els lavabos acabats!

Els fusters Das i Achir treballant

Pintant les fusteries

Descarregant els marcs a l'obra

El procés del "fitting" dels marcs

Col·locant les fusteries al seu lloc

8.9.17

BIBLIOTECA, AULARI I MÒDUL DE COOPERANTS A NDANGANE: Alguna vegada heu tingut tanta por d’una tempesta com per pensar que el món s’acabaria?



























Guiropooo família! (bon vespre!)

Avui, que sembla que no plourà, igual que ahir, estem contentes i agraïdes de poder-vos explicar l’apocalipsi que vam viure dissabte a la nit. Molt, molt, molt bèstia! N’hi ha una que té fama d’exagerada...però aquest cop és literal. Si l’edifici no es va esfondrar dissabte, ja no passarà. Podríem dir que fins llavors no sabíem que era l’hivernage. Alguna vegada heu tingut tanta por d’una tempesta com per pensar que el món s’acabaria? Doncs això vam viure dissabte nit, 1.30 hora local, des del llit (per sort nostra, tot i que en Diouf, el més petit dels maçons, ens havia insistit per anar a la discoteque). Uns trons que haguessin trencat els vidres de les finestres si existissin! Uns llamps que feien soroll d’enrampada! Evidentment, quan el dia següent li explicàvem a la gent se’n reien de nosaltres! (i nosaltres de nosaltres mateixes, també J).

Després d’aquest posada a prova, l’obra tira endavant! Els dos mòduls de cooperants ja tenen tot el carrolage col·locat, tant paviment com sòcols. Només queda polir alguns detalls. Hem aconseguit unes piques molt originals i autòctones per al lavabo exterior. Són mitges carbasses, que aquí els artesans les tallen, les deixen assecar i la gent les fa servir com a bols per al menjar. Nosaltres les farem servir per a rentar-nos les mans! L’equip de maçons ja ha formigonat la llosa on es recolzaran. (Van fer l’encofrat circular amb BTCs i laterite, i amb una galleda al revés. Són uns craks!). Pel que fa al Tadelakt, vam estar fent proves de color amb diferents pigments. Després de demanar l’opinió a tots els equips i a Barcelona, vam triar colors! (Ara veureu foto). Vam haver d’anar a Mbour a comprar els pigments. Això d’anar a la gran ciutat quan vius al poble més “amosa trop” (maco, bonic, preciós...íssim) i tranquil de tot Senegal és mooolt dur. Brutícia, pols, soroll, cotxes, calor...estrés, en definitiva. Però bé, tot sigui per veure com està quedant. Estem emocionadíssimes! De moment estem mirant per aprendre i demà ens volem embrutir les mans. L’Abdulaye, el chef de l’equip del Tadelakt, fa cara de ser una bon professor!

Per altra banda, mentre treballem, tenim moltes visites. L’altra dia la Paloma va fer una visita guiada improvisada amb unes nenes que ens preguntaven “això serà per nosaltres?”.(Ella és la SuperNany del poble). Era molt guai veure com flipaven amb la biblio! Qui més qui menys treu el cap quan passa per allà davant i veu la porta oberta. I tot són paraules boniques.  Així, dona gust treballar.
I res, no patiu que us tindrem al corrent de tot. Anirem tirant cap a la maison, que és tard i sembla que no vol ploure! 

Bofeeeet (bona nit)! Inshallah! (Si déu vol!)


Paloma i Anna
Anna i Buba averiguant com s' instala la campana

Bara començant la pica exterior

Col·locant carrolage de l' illa

Diouf i Bara fent la trobada del mur i la coberta



l' equip del tadelakt treballant a l' habitació gran

proves de color del tadelakt

Serr tallant el carrolage

31.8.17

BIBLIOTECA A MLOMP: l'hora dels adéus!


























Holi! 

I com tot en aquesta vida, la nostra estada a Mlomp ha arribat al seu final. Un cop acabada la biblioteca hem pogut gaudir dels últims dies tranquil·lament en aquest poblet que ens ha acollit durant tres mesos inolvidables. 

Com ja vam anunciar la setmana passada, hem fet una festa d’inauguració! Després d’haver acabat les obres, ens vam dedicar a organitzar l’esdeveniment: contractar un DJ per animar al personal i preparar un pica-pica per a tots els assistents. La festa va començar per la tarda i vam ballar fins a les 9 de la nit, encara no entenem com després de dues setmanes sense parar vam tenir forces per a donar-ho tot sota el porxo, que s’havia convertit en pista de ball. Evidentment, al matí següent teniem unes agulletes importants. Però va valdre la pena! 

I doncs un cop sense feina (aparentment, ja que sempre queden coses per acabar), vam dedicar-nos a fer tot allò que ens agrada a Mlomp, com ara anar al riu i comprovar que des que van arribar les pluges el paisatge ha canviat completament, de marró a verd gairebé fosforescent, i entre baobab i palmera apareixen els mlompencs que cultiven l’arròç. L’aigua del riu ja no és tant salada gràcies a l’aigua dolça de la pluja, i per sort (o per desgràcia) marxarem de la Casamance sense haver pogut comprovar si hi ha o no hi ha cocodrils al riu. De casa en casa “y tiro por que me toca”, intentem visitar a tots els amics que ens han demanat que anem a conèixer casa seva, però com que és evident que no tenim temps per a anar a tot arreu, decidim convidar-los a casa la penúltima nit. Despedida típica amb truites de patata i pa amb tomàquet, acompanyat de begudes (al estil de la fanta de pinya). I com que amb tanta gent els de casa no van arribar a provar les nostres habilitats culinàries (si, les tubabs també sabem cuinar!), en vam tornar a fer al dia següent per a la Sadio, l’Awa, en Prince i la Mariama. I com que ens agrada molt menjar, i menjar bé, vam comprar quatre pollastres a la mare d’en Bouba Car per a que els cuinessin a casa per a l’últim dinar en família. Suma sum memak!!! 

I finalment va arribar el dia de marxar, i en Pap, un amic de Thionk que té família a Gambia ens va acompanyar i convidar a dinar a casa seva així que no vam haver de passar el dia al aeroport morint-nos de l’avorriment. Vam dinar per últim cop le rie avec le poisson (sincerament, hem acabat una mica fartes de menjar arròç amb peix cada dia, però tot i així ho vam disfrutar!) i canviar el xip del francès a l’anglès (curtcircuit mental). 

A bientôt Casamance, inshallah ens tornarem a veure aviat i abaraka memak (moltes gràcies) per aquesta experiència!

Maria i Ari Sambou

tot a punt per a la inauguració!
els futurs usuaris
voliem una foto casual...
anem al riu!















última foto de família!
amb els pollastres i en Boubacar
Amb en Pap a Gambia

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: per fi podem dir que HEM ACABAT LA BIBLIOTECA!


Holi!

Bueno bueno bueno. Per fi, després de dues setmanes de feina molt intensa, treballant non-stop, convertint la biblioteca en un taller de fusters i compartint els dinars com a bons germans, podem dir que HEM ACABAT LA BIBLIOTECA! Encara no ens ho podem creure, però tot l’esforç ha valgut la pena. Petit a petit hem anat acabant-ho tot. 

Un dels moments més emocionants de la setmana ha sigut quan finalment hem col·locat la porta al seu lloc i em pogut tancar i obrir la biblioteca. Realment ha quedat preciosa! I així com hem acabat la porta, també hem acabat la taula – estanteria i el banc. I gràcies a l’ajuda de tots els fusters, també hem acabat el tancament del mur! Evidentment, no ha sigut un camí fàcil... Aquesta setmana s’ha dut a terme a Mlomp la iniciació de dos joves. Com ja vam explicar fa unes setmanes, quan té lloc aquesta cerimònia tot Mlomp ho deixa tot (feines, cultius...) per anar a ballar i acompanyar els homes al bosc. Per tant, un dia de bon matí vam arribar a l’obra i no hi vam trobar ningú. Clar, a nosaltres ningú ens havia explicat el que estava passant, tot el contrari: bakayom! (Fins demà en djolà) JÁ! En aquests casos cal prendre’s la situació amb optimisme i alegria, així que enlloc de quedar-nos soles a l’obra, vam decidir que nosaltres també ens n’anavem a ballar. I com que quan no és A és B, quan es va acabar la cerimònia d’iniciació, es va morir un home de Mlomp i al dia següent els treballadors van haver d’anar a l’enterrament. Doucement doucement, sense presses i amb positivisme. 

Un altre moment molt emocionant va ser quan vam col·locar la placa de la biblioteca amb els noms de totes les organitzacions que han participat d’una manera o altra en el projecte. 

I un cop acats tots els mobles, un equip de maçons voluntaris van venir per acabar l’arrebossat exterior i deixar la biblioteca ben weli weli. Va ser una jornada de treball conjunt, ja que no només van venir els maçons, sinó que a la tarda van venir unes quantes noies per ajudar-nos a netejar l’exterior de la biblioteca. Aprofitant el ruixat diari vam deixar el porxo impecable! Tot preparat per a la festa d’inauguració de la setmana que ve! ☺

Fins aviat! A bientôt! Bakayom!

Maria i Ari Sambou

ajuntant la porta amb el marc de ferro
col·locant la porta al seu lloc





































equip de maçons treballant

























biblioteca-atelier de fusta!
col·locant la placa


BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: reforcem els travessers!































Holi! 

Després d’un cap de setmana a la costa hem tornat a Mlomp amb les piles carregades per a l’última empenta per acabar la biblioteca. I és que si, ja queda molt poquet per acabar-la tot i que quan mirem el calendari ens estressem una mica ja que només queden 3 SETMANES!!!!! I per afegir més emoció a la recta final, com que plou cada dia, cada dia els homes de Mlomp han d’anar a cultivar. Això vol dir que no hi ha massa gent que pugui treballar amb nosaltres per acabar les obres. Però que no cunda el pánico. Gràcies a la bona organització (amb la Maria i les seves llistes, jeje) ho estem aconseguint i poc a poc anem tancant temes. 

Abans de marxar a Abéne, ens vam adonar que un dels travessers de la coberta de la biblioteca no estava en bones condicions i que per tant era necessari canviar-lo, així que de tornada a Mlomp vam parar a Bignona per a comprar fusta. I com que a Mlomp ja no queden fusters que no estiguin cultivant, hem hagut d’anar a Thionk Essyl a buscar-ne. En Lamine i l’Apolo ens ajudaran amb el travesser, i l’Ousmane s’encarregarà de la taula – estanteria. I com que ja no hi ha més fusters (ni més diners per a pagar la mà d’obra) nosaltres farem de fusteres i amb l’ajuda d’en Dieme, un amic d’Abene, ens encarregarem del tancament del mur. Total, que aquesta setmana la biblioteca s’ha transformat en un atelier de fusters. 

La Maria finalment ha pogut fer el que portava molt de temps esperant: plantar les plantes a l’impluvium! Després de netejar-lo ja que amb la feina del carreau cassé va quedar ple de ciment, vam col·locar la terra i després les plantes. Ha quedat tres jolie! 

I per a completar bé el “combo africano”, després de les malalties diverses, mossegades de gos, ferides infectades i insolacions, van arribar els polls. Si, hem tingut polls. Per sort, la Sadio es va armar de paciència i un a un va aconseguir exterminar-los dels nostres cabells mentre totes les dones del barri observaven molt divertides. 

Fins aviat! A bientôt! Bakayom!

Maria i Ari Sambou

Dieme i Maria treballant i la biblioteca com a atelier























En Bouba i en Modu ajuden al Lamine i a l'Apolo a reforçar el travesser
EN Modu, en Bouba i la Maria fent coquillage
L'impluvium ja té plantes!
La Sadio li treu els polls a l'Ari

BIBLIOTECA AL C.E.M. MLOMP: ballar sota la pluja comporta conseqüències!





Holi!

Com ja vam explicar, cada setmana toca una temàtica diferent a Mlomp. Aquest cop ha sigut la setmana de les malalties, i és que no només nosaltres, sinó que mig Mlomp ha agafat la grip o alguna cosa similar. Deu ser que això de dançar sota la pluja durant hores acaba portant conseqüències. Tot va començar dilluns, quan la Maria va agafar febre i es va haver de passar el dia al llit. Per sort, ens posem d’acord entre nosaltres i almenys no ens posem malaltes alhora, i jo (Ari) em vaig esperar 4 dies fins que la Maria ja estava en form per a sucumbir a la febre. 

Com que ens agrada fer les coses més emocionants, hem escollit el millor moment per a posar-nos malaltes : just quan queda ben poc per a que tornem i molta feina encara per a acabar la biblioteca. Però tot i així, la setmana ha donat molt de sí. Semblava impossible però en Kalilou finalment ha fet la porta! Ara només queda muntar-la in situ amb el marc de ferro que ha fet en Pompidou. I un cop acabada la porta, en Kalilou va traslladar el seu atelier a l’interior de la biblioteca per a començar a fer el banc-estanteria. Doucement sembla que la cosa comença a avançar! També hem aconseguit un altre fuster per a fer el mobiliari que ens falta, l’Ousmane de Thionk Essyl, ja que a Mlomp tothom està molt ocupat amb el cultiu del cacahuet i de l’arròs. I finalment, l’Nfally i la resta de l’equip de fusters han acabat de muntar els porticons! Han quedat molt “cuxis”!

Mentrestant, en Bouba i el seu equip ha anat avançant ràpidament amb el carreau cassé i han acabat l’interior de la biblioteca. I per acabar bé la setmana, els germans Sagna van venir per últim cop per a canviar la palla de l’aula. 

I entre malalties i fusta, en Jack, el perruquer, s’ha casat! El casament ha sigut l’esdeveniment de la setmana a Mlomp, ja que aquí a la Casamance els casaments són dos dies de dança, música i menjar. Tot Mlomp va ballar el “Cumpó”, una dança tradicional djolà. Totes les dones al voltant fent rotllana i els homes al mig, ben junts, amunt i avall amb pals u objectes similars mentre algú toca el tam-tam. I llavors apareix el “Cumpó”, una espècie de ninot de palla amb una banya al cap que es va passejant pel cercle i de tant en tant alguna valenta s’hi apropa i li balla una mica. I després apareixen altres dos personatges pintorescos adornats amb branques i fulles que també van ballant per allà, fins que s’enfaden i corren perseguint a tothom per a picar-los amb un bastó. Un ritual ben curiós que pot durar hores i hores!

I per acabar bé la setmana, ja sense febres ni mocs, hem tornat a anar a Abene per a comprar les plantes per l’impluvium. La Maria s’ho ha passat “pipa” escollint les plantes i les flors, ara només esperem que sobrevisquin al viatge amb voiture fins a Mlomp ! 

Fins aviat! A bientôt! Bakayom! 

Maria i Ari Sambou
Daouda i Nfalli muntant els porticons
Buscant la millor manera d'acabar la feina
Al'equip del carreau casse
En Kalilou i la porta a l'atelier
l'arribada dels pescadors a Kafountine, a prop d'Abene

30.8.17

SUPORT TÈCNIC A LA MEDINA DE XAUEN, decimos adiós y hasta pronto!! :)




























Salam Aleikum! Lebas alik? Hamdullah

Viki, Jordi y Lidia al habla. Escribimos nuestra última entrada en el blog, a falta de un par de días de volver a Barcelona tras terminar nuestra estancia de un mes en Chaouen, y a tres días de dar comienzo las fiestas del cordero para las que se están preparando nuestros vecinos. 

Esta semana hemos seguido trabajando en la documentación que estamos preparando para el proyecto. Por fin vamos teniendo cosas terminadas, aunque acabaremos de maquetar todo el trabajo y de redactar nuestra propuesta desde casa. 

Además de trabajar, también hemos tenido tiempo de disfrutar con nuestros amigos marroquís a modo despedida. El sábado por ejemplo estuvimos de merienda-cena en casa de nuestro amigo Yassine, comiendo harira (sopa marroquí) entre otros platos, con su família. También hemos despedido esta semana a Mohamed Ali, nuestro boxeador vendedor de joyas favorito y uno de los amigos que hemos hecho durante nuestra estancia, un estudiante de derecho (en Fez) de Merzouga (del desierto) trabajando en Chaouen durante los meses de verano. Entre hoy y mañana acabaremos de despedir a todos. 

Nos marchamos con pena por decir adiós a este pueblo que tan bien nos ha acogido y hecho sentir este mes, lleno de historia y encanto, con la seguridad de que volveremos pronto algun día. Echaremos de menos pasear por su medina y a nuestros amigos, pero nos vamos con las ganas y la motivación necesarias para que el proyecto siga con fuerza el año que viene, inchallah.

Representación gráfica de un día de mercado en Plaza Bab Suk




Perspectiva de la Plaza Hauta desde los talleres de la primera planta.







Hasta la próxima!! Bislama!!